Pàgineshttps://www.catalunyareligio.cat/ca/pregariacat-celebra-seu-dese-aniversari-nova-web

divendres, 27 de gener de 2012

ODA A MANACOR












ODA   A    MANACOR


Planura extensa i bella

contrada de Manacor ¡

no s'enfila ni s'estella

en el pregon brilla  un   cor




  

Tant  de Llevant  com Ponent

la Torre  "Rubí"  es destria,

ufana simbologia ¡

dins el poble  monument:

Església   i campanar.   






Si abastam  cap  a  la  mar

de Cales  es  presumeix...

mes,  el títol de  "garlanda"

ninguna  el  se  mereix  

sinó  és   Cala   Morlanda.   




Entrem de nou   a  la  vila

i, al centre,  trobarem


quelcom   més  que  un  monument:

bellesa  que   no   refila

aquest  Claustre  del  Convent



que  tots  guardar-lo   volem...¡






Com  a  passeig, un   senyor,

on  manen  els   vianants...

resabis  té  d'antigor,

de modernitat, afanys;

de  Manacor  n'és  la  perla

EL  PASSEIG  DE  NA  CAMEL.LA






quan   poble  s'engrandí

ens  deixà  un  monument.

No  el  volien  beneir...

ella  somriu  i  mai  plora,

sap   callar  a  tot  moment,

BELLA   PLAÇA   DE   SA  MORA    






El  Port  que  ja  no és  com  era

i, a  la Plaça,  l'olivera,

ens   parlen   d'un  temps  enrera:

dolç  trinar  de  cadernera

que   escoltar-lo  sempre  és   "d'hora" ¡














Si  us  ofega  el  neguit,

no poseu  mai  cara  trista...

aquest   Molí  d'en  Polit

un  esplai   és  per  la  vista...¡






Museu  ser  t'és  adient,

oh Torre dels  Enagistes ¡

que  tens   tan   polida    cura

d'estris  curosos  i  antics

i  bona  colla  d'amics,

afanyosos  de cultura

i  saber  coses  poc  vistes...

I  guardes  el  monument

 més  admirat  que  tenim

qui d'eixa terra  venim

i quasi tombam  en  dèria

quan  et  miram:  ¡ Oh  Balèria !


























A  L'ESGLÉSIA  I CAMPANAR






Aquí  comença  el  carrer

que antany   era  el  primer

en  sortida  cap al  Nord.

Carrer  d'Artà   s'ha  quedat,

i no tothom  ha  notat,

o no  ha  tingut  prou  sort,

que  és  el  lloc  més  indicat

per  a  veure  l'Església  bé.

















La  Plaça   de  les  verdures

abans  un  bon  mirador

per  a  albirar  les  altures,

i  que  l'altiu  campanar,

per  a  segur  fonamentar,

entre torres  es  quedà,

deixalles  de  l'antigor...

unes  torres  que  eren  dues.















És   una  agulla  imponent

que  als   nuvols  fa  pessigolles;

si  el  mirau  de  sol  ixent

veureu  els  àngels  a  colles.




















Panoràmica  del gran  temple

sembla el  poble  acaronar.

De   tots beneeix  el  demble,

ens vol  a  tots  abraçar...























I  per  a  acabar  com  cal...

lloant  el  vist  i  no  vist,

ens manca  el  pricipal:

      dolça  mirada al     SANT   CRIST
























 

1 comentari:

  1. Benvolgut Joan. Molt bé, la inspiració vos va pegar ben de ple.
    Salutacions.

    ResponElimina