Pàgineshttps://www.catalunyareligio.cat/ca/pregariacat-celebra-seu-dese-aniversari-nova-web

diumenge, 22 de gener del 2012

DEL CAOS AL COSMOS ( I )






Del   caos   al   cosmos





DEL  CAOS   AL   COSMOS

(Génesi  1-3 )
En temps de crisi, 3  coses:
- Rellegir  els nostres mites
- proposar nous valors
- saber ser crítics

Tot  és permès  menys robar l'esperança a les masses...

Gènesi   1-11
Un  conjunt de mites molt antics, repastats i rellegits...
La "tradició"  continua essent vehicle  de saviesa,...el  nou paradigma  arrelarà en la memòria.

Un text = un autor = un subjecte  creient =  del poble d'Israel = en un moment determinat, sent la necessitat de dir als seus contemporanis unes determinades coses,
Les qüestions que preocupen a l'autor  =   a  què vol donar resposta...
Cada vegada que són llegits aquests textos  operen el miracle: semblen nous











Al  principi

Un text comença a ser clàssic quan és  "rellegit"

"Al principi creà  Déu el cel  i la terra"
 Principi  =  BERESHIT
-   Problemes de traducció...
- Al principi: 
            - Quelcom que comença
            - Una realitat que s'organitza
            - La condició de possibilitat d'una història inèdita
             - dimensió cronològica =  quan, abans i després

- Al principi:
               - l'estructura
               - el fonament
               - la condició
               - allò que fa que la cosa sigui el que és
               - principis d'ètica, principis de matemàtiques...

Per l'autor de  Gènesi 1,1  la paraula escollida té les dues possibilitats...volgudament ambigua...

EL TEMA  DELS ORÍGENS:
- No aclarir el que va passar...
- Entendre el present...
- l'ahir és  penyora...   


 - Cal saber del principi
- Els primers pensadors grecs...buscaven  el principi
- Curiosament començà amb una lectura crítica dels mites de la "tradició" 
- Com l'autor del Gènesi

Hi una notable diferència entre Israel  i la "racionalitat"  àtica:
- Els grecs afirmen els "orígens" a  partir d'un horitzó politeista
- Israel, des de l'horitzó de l'Aliança...


Sols  sabent  de l'estructura podem arribar a saber de la realitat...
La pregunta universal pel sentit de la vida i de la mort  condueix directament a la qüestió per  un  principi.

Els  autors de la Biblia  no es fien gaire de  l'abstracció...es mouen a gust en el singular concret...Són  gent d'acció   (en tot l'AT no hi trobareu cao definició de Déu)
Només es coneix algú quan  es contemplen les seves obres...L'arbre, pels fruits, no per definició...
Per la ment jueva, es dóna total identificació entre la "cosa"  i el "mot" que la diu...Dir és crear...
El poble d'Israel és  un poble enamorat dels mots i fascinat per la paraula...
El nom d'algú és l'afirmació  de la seva "relació" amb els altres...
Déu és la clau de volta de la realitat

l'Aliança  és condició prèvia a qualsevol teoria sobre la creació o sobre qualsevulla altra cosa....(per això Gènesi  comença amb "B"  (Bereshit), segona lletra de l'alfabet hebreu...)
- Lligam  entre:
     Aliança  =   Llei   = teoria de la creació
- Primer, l'experiència de l'alliberament. Després, i a la seva llum, la teoria sobre els orígens.   
 










Creà  Déu  el   cel   i  la  terra

- El cel  i la terra  =  la parella primordial de moltes cosmogonies  antigues...
- Israel rebutja  qualsevol explicació politeista de les coses...
- el cel i la terra no són déus ni èsser divins...
- Fora pors,    fora màgies 

Creà   =   BARA   (en llengua original)
- dues  coses ens diu d'entrada:
       a) en principi (l'estructura de la realitat)
       b) una realitat creada

BARA  en l'Antic Testament  designa una  acció exclusiva   de Déu
Una acció:
- posar  en moviment
- produir   una realitat nova
- fundar
- fonamentar
- plasmar...

El subjecte de BARA és sempre Déu. I només Ell

Déu crea:  
- la realitat
- la humanitat
- treu del caos  allò que arriba a la vida i al ser...
- el poble d'Israel
- l'Aliança
 - un "cor ben pur"  (Salm 50)

El principi  estructurador de la realitat és el resultat d'una intervenció de Déu...
- el ser  = empremta de Déu

lectura a l'inversa:
- Jo  som
- les coses són
GRÀCIES  A DÉU

- Som una il.lusió de Déu


L'origen d'aquesta categoria en el pensament dels autors bíblics   =   l'experiència de l'Aliança

BARA = l'acció mitjantçant la qual  Déu obri  espais a l'esperança i al futur

DÉU
- el mot més dens del  diccionari de la vida 
- el que més odis i més amors ha suscitat
- el protagonista indiscutible  aquí
- la  causa de la crítica negativa de la religió
- la "relíquia" última d'un passat d'opressió i obscurantisme...
- un "so" al servei dels poderosos de torn...
- el referent de l'experiència quotidiana...
Per l'autor  bíblic, el fonament  que dóna  consistència a les coses, que ell anomena ELOHIM

Rellegim els  "mites" per a torbar-hi  espurnes de  realitat
A Gn. 1,1-2, 4a  l'autor usa BARA  set vegades: 
- una al vers primer
- dues  en la conclusió
- un per la creació dels èssers marins
- tres, per a la de la humanitat...
SET  significa  totalitat
TRES  significa "perfecció", importància... 
 

  
L'anàlisi  de la realitat

"La terra era un caos: desert i buit. L tenebra cobria la superfície de l'abisme i un vent diví planava sobre les aigües"
Text majestuós
- Terra vídua del cel,  indigència original,  
- Necessita aclarir
- Necessita un sentit...
L'autor  defineix la "situació" amb tres mots:
- Caos
- Desert
- Buit
Una situació de confusió, de mestissatge...
L'abisme:
- font de les coses
- matriu del ser
- circunstància plena de possibilitats
Un vent-diví:
- element dinamitzador
- "superlatiu"  (un fibló)

Per què l'autor  comença amb "paraules semblants" ??...    plenes de ressonàncies  negatives ??

"La història  ha tornat espessa  i difícil"

Tres  tradicions literàries:
- "JAHVISTA"
- ELOHISTA
- SACERDOTAL

La  redacció final del llibre del Gènesi,...és posterior a l'experiència de l'exili...

La història del poble jueu  =  lligada a la "realització" de l'Aliança  i la "Promesa"
- YHWH ha fet un pacte amb Israel
- alliberament d'Egipte  =   caminar amb el Senyor
- Una Terraun Temple,   un  Rei

Quan  "es perden".. tasca és dels "Profetes" recuperar el fil de referència

Moments crítics:
- La desfeta del Regne del Nord
- La destrucció de Judà
- L'Exili

El final no pot ser més  horrorós...   =  sembla que  YHWH  s'hagi tornat un "ídol" més...



- Sota les runes  fumejants de Jerusalem...queden sepultadess sempre  les antigues creences
-  No hi ha terra...no hi ha rei...no hi ha temple...
- el caos  ?   la inconsistència  ?

Suceeix el miracle:  les classes dirigents de Judà, supervivents de Babilònia...recuperen la identitat perduda:
- a força de llàgrimes
- intensa contemplació de la pròpia religió esdevinguda  fe
- una lectura nova de la nova circunstància...
- a partir de les velles "certeses"...
- en lloc de la terra   =    el grup humà
- en lloc del "rei"  =   la pertinença a la comunitat d'Israel
- en lloc del "Temple"   =  el compliment de LA TORAH...

A partir d'aquesta re-lectura de la vella religió es trobarà força per a continuar en les  circunstàncies  més adverses...
A l'exili, seguirà el temps de la reflexió fonda
- posar per escrit tantes hores de
      - pregària
      - tempteig
      - recerca




 UN EXEMPLE:


 La "pregària" de la Reina Esther ( Est. 12 ss.)

................

Amb aquesta voluntat actualitzadora, naixerà el PENTATEUC...
- no repetir només les narracions dels temps antics
- demanar per l'origen dels altres pobles
- interrogar la pròpia fe sobre l'origen de tot
- proposar una lliçó definitiva sobre el sentit del temps
- gestació de la Promesa...

I escriuran Gn. 1-11:  una mena de pròleg...
- on es proporcionin les claus...
- els esquemes de la  interpretació
- Escolliran el "mite" com a forma literària...
- el "mite" sempre és  "del present"...

 
 


Primer  relat  de  la  creació   (Gn. 1,1-2,4a)
La terra era un "caos"
TOHU BOHU =   allò que no té forma, ni mesura, desmesurat, informe, omdefinit, el no-res, buit,  "caos =  desmesura i buidor absolutes
- Interés de l'autor per l'actualitat...
- No es tracta de discutir sobre el "Big-Bang", sinó sobre la circunstància conflictiva cada vegada que es presenti...

Un text del Profeta Jeremies:  "He mirat la terra: tota ella era caòtica i desolada; he mirat el cel: ni rastre de llum. He mirat les muntanyes: tremolen; i els turons: tots s'estremeixen. He mirat per tot arreu  i no hi ha ningú, fins els ocells han fuit...El Senyor hi ha descarregat  el foc de la seva indignació..." (Jer. 4,23-26)
Una mostra de situació de "caos"  

una mostra d'actualització del  caos:

CAOS   =  DESMESURA
- que hi hagi perruqueries per gossos  devora on dormen  "al ras"  immigrats...
- la nostra cultura de "consum" i per al consum
- un estil de vida vertiginós, a tota velocitat, que no va enlloc...
- una "globalització"  generadora de "pobreses"...

La major part de "cosmogonies" properes a Israel  situen el "caos"  en els orígens de la intervenció divina:
- Sumer:  el vent intervé per fer sortir el "cel"...
- Egipte: cada nit la "serp" se vol engolir el Nil...
- Babilònia: festes d'any nou: Marduk ha de vèncer Tiamat...
- Cosmogonies gregues: la Terra divideix en "dos blocs" l'abisme primitiu...
- en les altres cultures molt "allunyades": els mateixos temes...(Xina, ...)

LA TENEBRA  =   L'ABISME

EL VENT:   una llavor d'esperança en el màxim de "negativitat"

PUNTS DE PARTIDA:
- El Caos
- horitzó hermenèutic: experiència de l'Aliança i la Promesa
- Idea clau:  BARA  =   intervenció de Déu  en el si de la realitat caòtica 







"Que les coses sien el que han de ser ! "  (Gn. 1,3-2,4a)

"Déu  digué:
- Que existeixi la llum
...
Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats"

PÀGINA MAJESTUOSA    =   SOLEMNE
Composició molt compacta i ben estructurada
- a ritme de poesia
- cadència brodada per la repetició d'unes expressions
- pensada per  a  ser recitada
- en "festa" important del calendari jueu
- objectiu: provocar l'admiració davant el misteri de la realitat
- acció de gràcies a Déu
- allibera de la por
- venç les forces ocultes del "caos"
- Algú    responsable    del procés creador de la vida


Protagonista:  DÉU
35  vegades compareix el nom de  ELOHIM...repetir és marcar la importància...
- Dia sisè: la paraula BARA  es repeteix 3 vegades   (relleu  a la creació de l'home)
- Una obra en set dies: plenitud i perfecció...
- 10 vegades la frase: Déu va dir  =   al.lusió als 10 Manaments 
- l'horitzó  =   l'Aliança
- la TORAH   aporta consistència i sentit a les coses
- les llumeneres del cel ( tingudes per déus en les religions del voltant ) reduïdes a punts de referència  dels dos calendaris...
- Sis dies per a acabar al seté   =  el SABAT

Paral.elismes:
- Aquest text    =   Exode
- Creació     =    Aliança
- Món     =    Història
- Santuari  =   Temple
Judici de Déu:   TOT ERA BO
- "Era molt bo"...repetit fins a 5 vegades   =   referència  al PENTATEUC   =    la  TORAH


6  primers dies: 
- Separació  =  diferenciació
- PUR /  IMPUR
- set vegades = els èssers vius  creats  "segons les seves espècies" 
- La   Terra  :  Déu deixa donar nom a les coses  =  organització volguda per Déu
- els animals  com els homes/dones  =  hervíbors
- relació positiva  =  no violència
- (Després del Diluvi, el permís per a menjar carn  mostra una "etapa devaluada de la creació")

Escoltar  la simfonia  de Haydn
Contemplar la "Capella Sixtina"


Deixar la "nostra unidimensional racionalista"
- deixar la por al "ridícul"
- admiració pel "silent",  el misteri...
- més propers a l'ànima del nostre Déu...

Motivar per l'acció ètica:
- fonamentar l'esperança
- acció transformadora
- passió del cosmos en el caos
- desig de consistència en l'inconsistent
- no hi ha esperança sense consistència


Un sector de la humanitat ha cercat l'explicació de tot al marge del "Misteri"
- la consistència i el "misteri"     =    Déu
- Déu no es troba ni "més enllà"...ni "més ençà"

L'experiència de l'autor li diu que l'estat normal de les coses és  el caos
- les coses deixades a si-mateixes   = violència
- la lluita per la vida   =   espais de mort
- La consistència  és un do
-  caos al cosmos = un do
- la gratuïtat  =    acte creacional
- gratuïtat   =   essència del  BARA
- lA GRATUÏTAT   és el que crea  el cosmos
- La consistència del cosmos  és la consistència de la gratruïtat
- La suprema realització del cosmos s'identifica amb la plenitud de la gratuïtat
- la gratuïtat sembla sempre derrotada
- Déu  =  responsable de la gratuïtat
- Déu sosté la insuportable fragilitat del do
- fecunda l'Abisme i el transforma en Jardí
- LA TORAH  =   Victòria sobre el cosmos
- Complir la Llei   =   voluntat  lliure
- la Llei =  a mercè de les forces del caos
- Fràgil com el do
- Sòlida com el do
- La Llei   =   element organitzador de la realitat

La gestació del  "cosmos"  és un procés       =       per etapes
- cada una sorgeix de l'anterior i prepara la següent
- No hi ha punt final

En aparéixer la humanitat, Déu es  retira
La  "llum"  =   el punt de partida del procés transformador...
Escoltar la veu de les  coses que conten el seu "secret"...
El procés creador del "cosmos"  desemboca en el  SABBAT    =    acció contemplativa

--  Es pot creure en Déu després d'AUSCHWITZ...???

- tot és permès, menys robar l'esperança als homes...

             (perdre la fe després d'Auschwitz és completar el treball de Hitler)
- Salvar Déu de les manipulacions...Deixar-lo ser Déu.

ELOHIM   =    YHWH      =     Déu és "Algú"... que crea 


L'home i la dona   =    vida nova  per   la "relació"

- una escala en la relació
- la més fascinant  =   es relitza   en el termes  de l'amor
- diàleg  entre persones    =    algú   que esdevé   "tu"    d'algú
- LA  FONT       =      no    una energia  impersonal...     HA DE SER "ALGÚ"


Algú que diu coses:
- l'entranya del ser s'identifica amb la paraula
- Allò que fa que les coses siguin  =   això és-Déu-per-al-món
- Les coses són relació   =   comunicables
- desig de ser amb altres i per altres

Aquest Algú contempla:
- Ho troba bo
- Bondat i bellesa
- Bondat  =  misericòrdia-tendresa-perdó
- Impuls vers  la bondat i la bellesa    =    això és Déu-amb-nosaltres
- aquest Algú és la vida de la vida

Aquest Algú  no obté resposta:
- ni en els monstres marins
- ni en les muntanyes
- ni la lluna i el sol
Necessita un confident:  PER AIXÒ  CREA  LA HUMANITAT




El segon relat de la creació   Gn. 2, 4b-24

"Quan el Senyor- Déu va fer la terra i el cel  no hi havia cap matoll ni havia nascut l'herba..........

Al mig del jardí  hi féu néixer l'arbre de la vida i l'arbre  del coneixement del bé i del mal...........

......Tots dos, l'home i la seva dona, anaven nus, i no s'avergonyien"




Cosmos en el caos...(en certa manera la línea d'aquest relat  seria  del  "cosmos   al caos...")
Sorpresa i curiositat: per  què una segona narració del mateix "esdeveniment" ?
Diferències:
- ha canviat el nom de Déu     =     EL SENYOR-DÉU
- s'he invertit  la "parella primordial":  el cel i la terra,  ara:  LA TERRA  I EL CEL

Més relacionat amb els "mites"  de les cultures veïnes: Babilònia i Caldea...
Elements semblants:
- El Jardí (Paradís)
- l'arbre de la Vida
- el rius
- tot  situat a l'Orient
L'arbre de la "ciència del bé  i del mal"  només es troba en la Bíblia.
No és un "poema", sinó escrit en prosa...
Potser l'utilització d'un text "més antic", escrit per  a retenir la voluntat d'educar la institució monàr¡quica...
CANVI DEL NOM  DIVÍ:
Gn 1  =   ELOHIM  
Gn.2  =   YHWH-ELOHIM  (no es torna a trobar an tota la Bliblia)
Elohim =  nom universal   =  DÉU
Yhwh  =  nom "nacional" del Déu d'Israel    =    SENYOR
Unint els dos noms  es diu: que "el Senyor" (Déu d'Israel)  és el Déu universal i creador
AQUESTA ÉS L'EXPERIÈNCIA I FE D'ISRAEL


LA TERRA 
Cobra  la seva importància...
La Terra  =  escenari  de la història
La "nova parella  primordial"   =   ADAMAH   (la terra)  +   ADAM  (l'humanitat)
- Ja no hi ha  BARA  (és l'humanitat qui ha de construir el cosmos),  sinó verbs  "casolans"
-  YHWH-ELOHIM  = terrissaire
- ni "semidéus" ni "deeses"
- ni lluita amb potències del mal
- quotidianitzar el dogma de la "creació"
- Les "mitologies"  que usa   han passat pel "sedàs" de les  pròpies creences...
- la humanitat que treballa  "produirà el  cosmos"...

Un tercer element: l'aigua, la pluja
El nou procés  de creació s'articula  mitjançant tres elements:
- La terra caòtica
- el do de Déu
- el treball de la humanitat

ADAM:
- el nou actor
- ambivalència  estructural de la persona humana
- originalitat  i tragèdia
- evitar tot "dualisme"
- contradicció  present en la personalitat humana
- possibilitat d'una vida "sense sentit"
Tres factors:
- iniciativa de Déu
- terra =   matèria prima
- l'alè   =   pertany a material-divinitat

Radical unió entre la persona humana i la resta de  la creació
- ADAM  pertany a la terra
- terra vivificada per l'alè diví
- relació amb la divinitat
Per a la comprensió real de la "condició humana":
Perill:
- creure's déus
- deixar-se engolir per  la terra
Missió d'ADAM:
- conrear l'ADAMAH   (fer-ne un jardí)
- crear el llenguatge
- instaurar el diàleg
Un "jardí", no un hort...
- contemplar i gaudir
- retrobar la bellesa "perduda"...

"Ets un jardí tancat, germana meva,  esposa meva, una font segellada"...
(Càntic dels  Càntics)

Jardí d'EDÈN    =    JARDÍ  DELICIÓS
ADAMAH   creada per Déu    =     BONA   I  BELLA

- Déu ha creat algú perquè transformi la "terra"  en  "jardí"
- grandiosa concepció de la  Història
- Història  =  procés creador de la bellesa i la bondat

DONAR NOM   A  LES  COSES
- ( els psiquiatres diuen que quan un malalt és capaç de donar el nom correcte de la seva malaltia, està guarit)
- Donar nom      =     conéixer el  propi  paper
- El "nom"  designa la vertadera naturalesa de la cosa
- Sols Déu  coneix  en tota la seva complexitat  les coses i les persones
- Déu encarrega  a l'home la tasca de trobar el vertader nom de les coses
- ADAM   =  encisadora dignitat    =   en l'òrbita de la divinitat
- l'home, de terra, és també "déu" en la mesura  que posa en acció la terra fecundada
EL MIRACLE:
- Déu, tu de l'home
- l'home, tu de Déu
- l'amor diví en la forma humana d'estimar
- l'amor humà esdevingut diví  =  sense límits


EL  LLENGUATGE
- el llenguatge  crea el "cosmos"
- ADAM  =  responsable del llenguatge
- distingir  el "nom real"  dels noms enganyosos
- convertir la "ciència-tècnica"   en Saviesa


ELS DOS  ARBRES   DEL  JARDÍ



"al mig del jardí  hi posa: l'arbre de la vida i l'arbre de la ciència del bé i del mal" (Gn.2,9)

- L'arbre en el pensament "mític" antic     =    eix  vertebrador del món 
- vincle  entre l'espai dels déus i la casa de la humanitat  =   passa la vida del cel a la terra
- L'arbre símbol del Déu de la vida: - Atis = l'avet
                                                              - Osiris =  el cedre
                                                              - Zeus   =  l'alzina
                                                              - Apol.lo  =  el llorer
Israel blasmarà aquesta religiositat "còsmica", però reacciona contra l'absolutisme  del poder...   Per això dos arbres:
- L'arbre de la vida
- l'arbre del  discerniment   =  la Saviesa

Dos són els "eixos" que dibuixen el mapa per on hom va al  jardí:
- La vida  com a contingut
- el discerniment del bé  i del  mal   com a  mediació
Ens aboca al  "manament"      (aquí els lectors d'avui tanquen el llibre:  ja hi som......¡)

Aparició del Déu arbitrari...?
- compendi de totes les dictadures
- projecció de tots els poders...?
La qüestió  "punyent"
-  És possible una ètica sense transcendència...?
"llibertat"

ADAM   és  un ésser contradictori...
-  és pot  fonamentar una "ètica"  no-repressiva  i universal  ?

El recurs al "consens"    =   validació  d'una ètica de "mínims"...
- el consens  =   una "forma"  de transcendència

Experiència  de l'autor:
- crisi i fracàs
- mal govern
- mal  govern en nom de Déu (no quelsevo déu és un déu vàlid per a ser Déu...)
- Reis que han estat un desastre
- potència estrangera que domina
- dirigents que només cerque mantenir la "cota" de benestar
- abús constant del poderós sobre el dèbil,  en nom de  la 
- li manca una direcció
- li manca una llum
- li manca una paraula que sia de confiança
 Manar no és "opressió"
- en positiu  =  que  ADAM  pugui continua existint
- en negatiu  =  cautela per a evitar la "mort"

No "menjar"
- menjar és destruir
- és el contrari de contemplar
El "manament" és manifestació-epifania de la realitat íntima de les coses


V.18  =   correcció dels "plans"
- Després d'haver-lo creat, Déu s'adona que ADAM  es troba tot-sol
- mostra a ADAM tot allò que es diferencia  però que no  pot esdevenir "alteritat"
- ADAM es sent frustrat...

I sorgeix el "tu" de l'home :   la dona


- Mentre l'ADAM  dorm
- sense una intervenció programada
- una referència a l'indisponible  de l'amor ?
- el secret que fa que l'altre se'ns reveli com a altre
D'una costella:
- l'amor sempre és pèrdua
- quan es vol construir un amor sense "pèrdua", el que es perd és l'amor...
- tota relació és sortir d'un mateix per anar a cercar al continent inexplorat de l'altre
- un tu per a mi
- perdre per a trobar-se amb escreix
- la construcció del "jardí" passarà per  la voluntat de fer-lo entre dos...

............

PER  QUÈ  UN SEGON RELAT ?

Gn 1 és l'admiració des de l'esplendor  i la majestat  de les coses
Gn 2  és una dosi de "realisme"
 Dos aspectes:
- "antropòlogia"  =  estructura de la persona  =  la contradicció com ànima de la seva ànima

- "manament"   =  resposta a la qüestió pel fonament de l'ètica

- Recurs a la "transcendència"

Qualsevol déu  no és un bon déu per  a fonamentar l'ètica... Ha de ser un  Déu per a la vida, lluitador  a favor de  la felicitat  de l'home.











La serp, Eva, Adam  i  Déu:  la decisió errada Gn 3, 1-24

 "La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu  havia fet.......
........Llavors el Senyor-Déu  va expulsar l'home  del jardí de l'Edèn, perquè treballés  la terra d'on havia estat tret. Un cop  l'hagué expulsat, va posar a l'orient de l'Edèn  els querubins   amb la flama de l'espasa  fulgurant per a  guardar el camí de l'arbre de la vida"


Fins ara:
- les dades per  a  conéixer la realitat
- allò que les coses són en la naturalesa més íntima
- allò que poden  arribar a ser    =   la Utopia
també:
- una mirada sobre la vida
- una mirada arrelada en la història i
- en la clau de volta del seu misteri

Cal:
- empènyer la realitat  vers la realització
- les circunstàncies  acaben essent hostils
- espessor de la realitat
- tot és més complicat del que sembla
- dificultats, recels, ambigüitats 
- el procés que recupera el "caos"
- impulsar l'emergència del "cosmos",  fràgil però possible...
S'insinuava la "tragèdia":
- la presència de "dos arbres"
- el "manament"
- la "solitud" d'ADAM

QUINES SÓN LES CAUSES  ??

(un text  "intens",  ben soldat a l'anterior,  presència de les "mitologies" de Mesopotàmia i Egipte)
Estadística:
- MENJAR,  13 vegades
- NU,   3 vegades
- CONÉIXER EL BÉ I EL MAL,   2 vegades

Tema de la narració: "menjar del fruit de l'arbre  per tal de conéixer el bé i el mal,  en lloc  de convertir  Eva i ADAM en déus,  els  aboca a la vergonya de saber que estan nus"

Les  "peces"
  la  Serp
- la  Serp és una criatura més  (per què crea Déu un èsser tan dolent i perillós...?)
- cap "dualisme" 
- Déu conserva el control de la situació...
La  "serp" és astuta:
- en llengua original el mateix mot:  nuesa =  saviesa  (ambigüitat)
La "serp"  parla:
- la Bíblia  és un llibre de "la paraula"
- la paraula és mediació de la realitat
- només és real allò que es diu
- ambivalència del diàleg:
     - pot construir amor
     - pot destruir vida
- distingir el bé i el mal i distingir la "paraula"  que construeix de la que embulla...

Origen de la "Serp":
- irromp com si fos "coneguda", i no torna a sortir en tota la Bíblia
- La serp es troba en la tiara del Faraó  =  símbol de poder opressor
- antítesi de la "promesa"
- recorda el membre sexual masculí =  al.lusió al misteri de la vida i de la mort
- canvia la "pell"  =   signe d'immortalitat
- el verí de la serp és molt perillós  i d'ell se'n treuen "remeis"  (símbol de les farmàcies)
- La "serp"  =   signe  del "poder" ambigu  que enganya

EVA
l'altra gran  protagonista
- representa un col.lectiu d'humanitat organitzada en societat =   matriu, condició de  vida
- cap al.lusió antifeminista

El diàleg amb la serp  =  un pessic d'ironia
- l'ironia  descol.loca, sembra el dubte...
- relació entre transcendència i felicitat
- Eva considera  Déu responsable de la prohibició
Afegeix el verb "tocar":
- referència a la puresa legal 
- distinció entre Pur-Impur
- trencar el "tabú"
- l'error d'Eva   = l'error dels dirigents d'Israel  =   confonen manament  amb "tabú"
- el tabú  =  mantenir intacte el poder del poderós...

(un clar exemple: Ester, 1, 11-22,  desobediència de la reina  Vaixti)
 - l'incompliment del decret reial exigeix un càstig exemplar...
- només la por manté el "tabú"
- la por del càstig manté el poder del poderós...
- la mort no és conseqüència d'una actitud equivocada, sinó el càtig d'un transgressió

Eva li posa fàcil a la serp:
- Déu no és la "condició" de possibilitat
- Déu és el límit
- l'obstacle a la plenitud
- l'obstacle per a recuperar la humanitat perduda...
Grandesa de l'home  que  s'afirma altiu contra els déus...gelós de la seva dignitat
       "en va collir i en va menjar, i va donar-ne també al seu home..." 
Impressionant
- un dels textos "definitius" de la història de la literatura universal
- Menjar    =   destruir per a mi
- de la comunió a la possessió
- de l'admiració a l'ús i a l'abús
      "....veient...que era bo..."
- la bondat i la bellesa al servei del menjar...
Quina és la realitat que l'autor  viu...?
- es tracta del Tenir
- una "matriu" del caos   =   la set de  Tenir
- Tenir i "Poder"    =    els únics principis
- el Tenir ha segrestat el Ser..per fer-ne una caricatura al servei del Poder
- (Un Déu pensat, elaborat, predicat  a imatge i semblança dels qui controlen el "mercat"
- la set de Tenir     =    l'Aliança    =   compra-venda-paga  a Déu
- Així  ho veren els Profetes
- d'aquí la feredat  =   l'etern retorn de l'abisme

Diàleg entre la Sepr i Eva:
- Dues propostes:
      - el Déu del "Jardí" i de la vida com a Absolut
      - el Tenir = alternativa eficaç

(parlar de "globalització" és parlar  d'universalització del "mercat", la mediació del Tenir)

Tot això ha provocat el desenvolupament de l'anomenat  "pensament  únic"    =   la traducció en termes ideològics dels interessos   del capital internacional...
- Sempre ha estat així...
- Avui hi ha dues coses  que  suporten  l'especificitat del moment històric:
         -  la universalitat
         -  la desaparició   de les ideologies...

L'objectiu:
- captar la voluntat d'Eva perquè es decideixi per la forma ideològica que interessa a la Serp
- la raó  manipuladora que  fa de la mitja veritat  el seu punt de partida...

Grums de saviesa:
 - problemes:  -  no ètica sense transcendència
                          - la condició humana  no és autònoma
                          - la llibertat humana  no és absoluta en ella mateixa
                          - el Tenir  i el Poder  són les úniques alternatives...  al  "Jardí"
                          - les coses van malament quan s'introdueix el verb "tenir" com  a estructura...

S'obren els  ulls:
-  a la  "por"
-  a la "nuesa"
- es perd la  innocència
- vergonya de la nuesa
- deixar-se determinar pel preu de les coses
















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada