Pàgineshttps://www.catalunyareligio.cat/ca/pregariacat-celebra-seu-dese-aniversari-nova-web

dimarts, 27 de desembre del 2011

divendres, 23 de desembre del 2011

NADAL 2.011 Conte de Nadal. "VIDEOS"

Idò: Conte de Nadal. Paulo Coelho: Cuenta una antigua y conocida leyenda que tres cedros habían nacido en lo que alguna vez fueron los hermosos bosques del Líbano. Como todos ...









MATINES  RESIDÈNCIA  2.011

























dimecres, 21 de desembre del 2011

CRISI GLOBAL I DÉU







LA    CRISI





CRISI   "GLOBAL"
I    DÉU 







DATES   ENQUADRANTS:

PRIMERA  GUERRA  MUNDIAL   (1.914-1.918)


SEGONA GUERRA MUNDIAL     (final  1.945)


MAIG FRANCÈS    (1.968)


Final de la "guerra-freda"  (caiguda  dels "murs")  tardor  de 1.989














És una  "crisi" que afecta a la cultura occidental  en  totes les  esferes:
- Religió
- Família
- Educació
- Política
- Economia
- Cultura

Pensadors  com  Nietzche, Baudelaire, Schnitzler, Schönberg, Rilke, Hofmannsthal,  i altres  ja l'anunciaren  afinals del segle XIX i inicis de segle XX...

Després de la Primera Guerra  Mundial  comença el "crac", el "gir  copernicà"  de la nostra  cultura...Europa ja no disposava del control  "ideològic" i econòmic  dels altres "universos  culturals".
Acabada la Segona Guerra, hi hagué  "un  breu periode" d'eufòria...habitual,  després d'una  "crueltat" que s'havia cobrat  seixanta  milions de víctimes...
Després vingué el  "gir" religiós, cultural,  polític  (anys seixanta...)   un gir  "anti-sistema"  que a finals del segle XX  ha tocat fons,  fins a  "desbordar" l'economia...
Els grans principis...Les "institucions" tradicionals: Déu, democràcia, Llei, Estat, Església...s'han  liquat...L'ambigüitat i la provisionalitat  regnen  "arreu"

El Déu de la religió cristiana,  (religió cultural d'Europa)  també està en "crisi"...   Indiferència i desconfiança  davant les propostes  teològiques i morals  de les Esglésies cristianes...
Aquestes,  per la seva part, opten per refugiar-se en  "el ghetto"  en lloc d'anunciar "serena i esperançadament"  la  bona nova...

En totes  les "institucions"   es veu  també o més  "apatia social"...
Es pot pensar que l'homo religiosus  ha estat només "una etapa" provisional i fugissera...??



Queden  només  "restes irrelevants"  del religiós...?  o  "costums"  i  "folklore"  ???

Mentre la "contingència" sigui  l'estat "natural" de l'èsser humà  no serà  possible la superació definitiva de la "possibilitat"  religiosa... Sempre  demanarà  (dedins o defora d'ell)  que "algú" o   "quelcom"  li  ofereixi "criteris" orientatius  per a dominar la "contingència"  i trobar  "un sentit a la vida"...Sempre, disposarà d'algún "medi"  -mite o religió-  per a dominar "l'aclaparant" imperialisme de la realitat...

 L'interrogant "fonamental" de l'èsser humà  és "Déu"... no l'Església...La  "crisi"  no és de Déu  sinó de les "institucions religioses"...La  "nostàlgia"  d'Aquell  que no té nom... es  fa "insoportable"...per als homes i dones  que es preocupen pel seu  "destí"  més enllà  de les  distraccions  i "passa-temps"....
Potser, ara que les "Institucions" estan en "descrèdit",...necessitam  una nova formulació de la "Gran pregunta"... de les relacions de "l'Últim"  amb el "pen-últim"...
Immanuel KANT  ja  ho va dir:  "l'interrogant  últim"  que es fa l'èsser humà és:  "qui som ?"

Varietat de preguntes i respostes no en manquen (al marge o  fora de les "institucions"....)
La  Gnosi
Sentit  clàssic:  el "terme" prové de PLATÓ,  i significa  "el coneixement que el  just   té del "Bé"  i de la "Veritat".... Més  o menys en aquest sentit  l'usaren els cristians i jueus dels primers segles, distingint però, la "gnosi"  de la "falsa  gnosi"...  Degut  al  seu  "tret  intuïtiu",  es discernia la "gnosi" vertadera de la "falsa" perquè la "primera" s'adapta al límits de la fe i la paraula de Déu.  teleia gnosis : coneixement propi dels "perfectes", iniciats en el "misteri de Déu"

Ús del terme
Cal distingir entre  "gnosi" i  "gnosticisme":
"Gnosi" té una "tradició mil.lenària",  designa  "coneixement dels misteris divins""


"Gnosticisme" es començà a usar  l'any  1.966. Designa  els fenómens històrics molt concrets
- els sistemes gnòstics del s. II d.C. :  una contaminació del "cristià" per l'helenisme...
- una re-orientalització del missatge cristià 
- penetració en el cristianisme de corrents "heterodoxes jueves"
- una heretgia que s'originà en el "si"  del cristianisme
- corrents que es donen en el judaïsme, cristianisme i  islam...
- durant la "guerra dels 30 anys"  (catòlics-protestants)  molts místics cristians  d'una i altra part  adoptaren la "gnosi"   (cristians sense església)

Gnosi   i   cristianisme   primitiu
En els primers segles de  l'era cristiana  es troben  persones i grups  que es donen el nom de "gnòstics"  o pneumàtics...grups  molt "heterogenis"...la "gnosi" és una percepció repentina del  "misteri" o una mirada mística, il.luminadora...
Gnosi, mística, esoterisme  no són el mateix però són "parents-germans"...En tota  "mística" hi un poc de gnosi, i un altre poc d'esotèric..
La mística cultiva  la renúncia, la gnosi, el desprendiment.  El místic cerca la "unió " amb Déu, el gnòstic cerca  un coneixement il.luminador i salvador...
Els Pares de l'Església, en conjunt, consideraren la "gnosi"  com una "heretgia cristiana"... i així es pensà fins al segle XIX....En 1.945, es féu un gran descobriment de textes "gnòstics",  la qual cosa serví per  a mostrar la quantitat de grups gnòstics, esotèrics, místics,... que proliferaren  durant els segles primers de la nostra era.  Molts s'inspiraren en textes d'origen cristià però sense cap norma ni "canon" de referència...Cal   tenir en compte també molts grups  "influenciats"  per  les pràctiques "esotèriques" més orientals...
Cal notar que  durant els segles  primers, a partir del segon, la societat romana-grega   estava  desmoronant-se... les institucions politico-socials  no donaven seguretat ni orientació a la majoria de gent... Això explica, en part, la difusió del "cristianisme"  i de  "grups" gnòstics, esotèrics, místics, que cercavaen la salvació  individual  i personal   de  mentalitat  "oriental" i "helenística"...La "gnosi" pot ser considerada  com una "espècie" d'intel.lectualisme religiós de caràcter-laic...


En certa manera, es pot trobar una certa analogia  entre "aquella  societat" dels primers segles, i la societat de la "modernitat" (inicis del segle XXI).... No es estrany doncs,  que també, en l'actualitat, la gnosis, la mística, l'esoterisme...tenguin  "carta  de presentació"...


Cal fer una distinció, en relació a la comparació dels fenómens religiosos, entre els termes  "anàlegs"  i "homòlegs"
Homòlogues: manifestacions  que, en àmbits culturals distins,  es designen amb el mateix nom però tenen funcions diferents...
Anàlégues:  manifestacions que es designen amb noms diferents   i duen a terme funcions iguals o equivalents...


Entre la societat  romana dels  primers segles de la  nostra era   hi  ha analogia, com n'hi ha entre  la gnosis  dels  primers segles,  i moltes pràctiques religioses de  molts contemporanis nostres...
En canvi:
Entre el nom de "Déu" a Occident  i el nom de "déu" o "déus" a Orient  hi  ha anologia


En Occident, el terme Déu es refereix a l'Absolut...
En Orient el terme "déus"  són el "èssers" superiors,  però  que estan sotmesos al  "devenir"...


L'Anàleg  del Déu-Absolut  "occidental"  seria, en Orient   "El   Nirvana"





Una cosa  no podem oblidar:


La imatge  de Déu   de la "religió oficial"  suscita "dubtes",  indiferència, més encara: és rebutjada  de pla  pels que estan més interessats  en la qüestió de Déu...

  
Doctrina "comú" de les  "gnosis"
Consciència de salvació
 en front d'un  món imprecís  i insegur, senten una  "alegria" perquè es senten units a Déu, inclús "identificats"....

- Creació i redenció
oposició  entre "creació"  i "redenció"
Déu ha creat un "món  dolent". Déu creador és un   "demiurg"
El Fill de Déu s'ha encarnat (encarnació aparent)  per a portar l'home a  la realitat originària "espiritual"..
"anticosmisme",  naturalesa corrompuda....
L'ànima, presonera,  pot arribar a la unió "espiritual" (pleroma)   per  "ascetisme"  o per "l'orgia"...
De la visió que té la "gnosi":  hostilitat al món  i menyspreu de  l'humà... caben dues conclusions: Ascètica  o "llibertinatge"

- Dualisme
dos "principis"  oposats:
-el "Mal",  creador d'un  "món tarat"
-el  "Bé",  iniciador de  l'espiritual


Gnosi  i psicologia
- separació en l'interior d'un mateix:   llum-tenebres,  ànima-cos,  "esperits benèfics-esperits malèfics", 
- la "gnosi"  és "elitista"   =  sols  un  grup minoritari   la  pot assolir


- descobriment d'un mateix:
- la gnosi és  una expressió mítica de l'experiència  de "si-mateix"
- projecció de les "experiències negatives"
antropocèntrica   =  qui  som jo ?
- una espurna de la divinitat està submergida al fons de l'ànima
- la "perdició"  és  "l'oblit d'un-mateix"
- el coneixement  és  "retorn"  al lloc original
- auto-reconciliació


La resposta  als tres interrogants  fonamentals:
- origen  (d'on venim  ?)
- devenir  (on  estam ? )
-  destí   (a on anam  ? )
origen   =   fi
sortida  =  retorn
jo mateix  =   Déu
(Mitològicament, el missatge cristià  expressà  la "realitat",  que es presenta  la "gnosi",  amb "el  descens  de Crist als  inferns amb la finalitat  de portar la "bona nova" a tots els difunts)


Gnosi  i "auto-redenció"
La "Gnosi"  s'oposa  a:
la fe  i  la gràcia
- l'extricentrisme  de la justificació per la fe
- la "saviesa de la Creu"  de Sant Pau (1Co.1,18-25)
- la unió amb Déu


Proposa  excisió entre:  
un mateix   =  la divinitat   =  el món  
La "gnosi"  és  un coneixement "salvador"   inherent a la condició  humana




Gnosi  i història
La "gnosi"  fuig de la història,   està al marge  dels esdeveniments històrics, (abstinència ètica)...La "salvació" es dóna en  "l'interior"  de la persona...
























Orient   i  Occident

LA  CIVILITZACIÓ  OCCIDENTAL,  principis:
-- "No-contradicció"
-  "Causalitat"
-  "Identitat  de tota cosa amb  si-mateixa"
-  "Orde rigurós de relacions"


LA CILILITZACIÓ  ORIENTAL...
-  "Diversitat"
-  "Pluralitat"
-  "Diferència"
-  "Ambi-valència"


Quan es donen "crisis globals"   sempre  hi ha un "desafiament"  de l'Orient  a  Occident...Sovint  "Occident"  ha trobat en "Orient"   una  relació terapèutica...

"L'Asie  a  les prophètes,
l'Europe  a les docteurs"  
Edgar Quinet (1.803-1.875)


El  vocable  Orient  ha estat  "carregat"  sempre d'emoció, passió, fascinació...i, a voltes, terror i repulsió...La primera "incidència"  es produí  (s. IV a.C.)  quan les "conquestes" d'Alexandre Magne...intercanvis,  idees, mercaderies,  fluxes  (tradició india a Occident, "cultura clàssica" a  l'Est) ...
Cal notar que sempre la "invocació" d'Orient s'ha donat en  "èpoques de crisi",  i ha estat "la "consciència" occidental  la que ha   escorcollat   amb fascinació  per l'Orient,  no passant,  amb freqüència,  de la fascinació per l'exòtic...
El "principi gnòstic"  sempre s'ha considerat  una "corrent espiritual" que provenia d'Orient...Es conjuguen dues vies:  l'Orient com a   "fuita" d'Occident ... l'Orient  com a recerca de confrontació per a recuperar  la identitat  espiritual... que la "raó il.lustrada"  havia tirat a "norris"...

En el segles XVIII i XIX,  "la construcció" que féu  Occident  de l'Orient:  l'orientalisme... era "quelcom" més aviat exòtic, novel.lístic, miseriós    (l'orientalista  "estava fora" de l'Orient) ...Parlar de les formes que l'Orient  ha agafat al llarg  dels temps  i ha influit en la nostra "tradició" és un discurs sobre "llocs imaginaris  orientals"...L'oriental, com el "gnòstic",  apunta a un perfecte coneixement d'un mateix...
En el segle XIX, investigadors "alemanys"  donaren a conéixer  "la llengua del paradís"  (el sànscrit)  com a lloc originari de la  història religiosa de la  humanitat...
Actualment, la recerca  de "l'oriental"  i la fascinació  tenen son origen en el "desencant" i tedi, provocats pel present "occidental"... Descobriment del Budisme...que ha duit a moltes confrontacions i comparacions entre "BUDA" i  CRIST...

Han estat múltiples i  molt diferents  "Els  Orients" que han fet acte de presència en l'escena intel.lectual i cultural d'Occident...

la "ideologia  colonial" imposà  "interessos"  que, en l'àmbit científic, es plasmaren en  "l'orientalisme" com a disciplina acadèmica... El "colonialisme", a part dels interessos econòmics,  creia que la "cultura occidental"  era  la "punta de llança" del desenvolupament intal.lectual, tecnològic i moral de la Humanitat....Però, a canvi, Orient  captivà  per la seva "espiritualitat"...   (Cosa semblant  havia passat, en el segle XVII,  amb l'Orient "egipci"...)













Descobriment intel.lectual i religiós de la Índia  
Segles  XVII  i XVIII,  gràcies a la labor missionera dels jesuïtes, els intel.lectuals europeus  tingueren contacte amb  "el món xinès".  Els missioners preferiren  el confucionisme, el budisme era "perillós" i "ateista", i desconeixien el "taoisme"...
Bayle, Wollff, Voltaire...uitilitzaren el confucionisme per  la polèmica "anti-cristiana". Consideraren el "Confucionisme" una religió  natural, pura i racional...Confuci = el "Sócrates" oriental...(una ètica no dogmàtica)...
A finals del segle XVIII,  canviaren la "xino-filia"  inicial per una profunda  "xino-fòbia"  que continuà progressivament als  XIX i XX.    
Ocupà,   el "mite de Confuci",  l'interés emergent per la  Índia  (conquerida per Anglaterra)....La  Índia  "com a món espiritual", mil.lenàries tradicions  filosòfiques i religioses...


-  "parentesc"  entre  "sànscrit = grec  =  llatí...La  Índia "pàtria original" dels pobles "indo-europeus".   Lloc espiritual que abans havia "ocupat" Egipte...
- L'admiració per la Índia   =   contraposa  =  el semític   =  l'indo-germànic    =   cosmoteisme    =   trets  anti-semites
Per  a molts, els elements de l'anti-semitisme   no són   "cristians"   sinó  "pagans"  (Freud  qualificarà els "anti-semites" com a cristians-no  batejats)

Es conegueren a Europa traduccions  de la  Bhagavad-gîtâ   =   grans profunditats metafísiques i força poètica    =    una tradició  religiosa-filosòfica-poètica   d'elevació espiritual   incomparable... =  guia suprema del misticisme
L'experiència romàntica d'Orient
Fr. von Handerberg (Novalis):   Orient  =  la tasca   =  renovar les relacions humanes    =    moraltzar les relacions     = formular una única "religió"  de la humanitat


Johann Gottfried  Herder  (1.744-1.803), pastor luterà.
-  mite de la "poesia primitiva"
- els orígens de la tradició religiosa (jueva-cristiana)
- La revelació original
- unitat fonamental  dels "credos" religiosos"  i les tradicions culturals
- La  Índia lloc privilegiat  en l'origen de l'espiritualitat
- privilegia "l'hinduisme" en contra del "budisme"
-  a la Índia  neixeren les llengües,  les ciències, l'espiritualitat, les arts,  la filosofia
- les  intuïcions  religioses índies  =   plenitud en el  A.T.


1.783, Herder modificà la seva posició...( dóna més importància a la revelació-bíblica)


Les generacions posteriors  "continuaren el seu interés  per la  Índia...però ja no veien un "anticip"   del "cristià"


Friederich Schlegel (1.772-1.829)  
- "indo-mania"  romàntica
- inventor del Renaixement "oriental" alemany
- recerca  "el romanticisme absolut" a Orient
- la Índia  =   lloc del naixement de la cultura, l'espiritualitat, les llengues,  el pensament humà


Els "romàntics"  del segle XIX   es mostraren "fascinats" per la bellesa  de la doctrina dels  Vedes    =    optimisme d'un progrés espiritual, allunyat de les arideses de les "ortodòxies"
Troben la "font original" d'una saviesa humana   =    anti-capitalista


Schlegel,   més gran,   deixà  els impetus juvenils  i es torna  més crític:
- la civilització índia  no representa, en solitari, la plenitud dels orígens...
- el cristianisme és contemporani
- el primitiu "monoteisme" de la Índia  no és de naturalesa pura  
-  Hi ha "evidents"  arrels politeïstes
-  en el centre de la visió del món d'Occident, el cristianisme-catòlic...








L'encontre   amb   el   budisme
Fins  a  la meitat del segle XIX, el  "Budisme"   tingué un "paper secundari" en la configuració de "l'orient  occidental" ( en 1.844, amb el llibre d'Eugène  Burnouf: "Introduction  à l'histoire  de bouddhisme indien" )
A França, Alemanya, i, sobretot, a Anglaterra,  "les comparacions" entre Buda i el fundador del cristianisme "eren pa de cada dia"...
Els "apologistes"  objectaven  que el budisme  era una "aniquilació" de l'individu...i que el desig d'immortalitat personal era "innat" en la naturalesa...
Els anti-cristians  atacaven el monoteisme  de la  tradició "jueva-cristiana", culpant-lo de tots els "mals" d'Occident... 
SCHOPENHAUER   oferia  la major identificació  filosòfica-religiosa d'Orient  afirmant  que el "Budisme" era el "summum" del pensament humà.   
Considera que tot l'autèntic  -Pitàgores, Plató, el cristianisme en el que té de "sublim"-   té el seu origen en la Índia...
De  Ramon Llull  i Giordano  Bruno declara  que la "vertadera pàtria"  d'aquests genis  són les  ribes  del  "Ganges"...
Eleva la filosofia índia a la "perfecció" de la grega  i la moderna per a cercar remei  als greus problemes  que hi ha en les "societats"  occidentals...
Un  altre entusiasta del "budisme"  és Ralph Waldo EMERSON (1.817-1.862), a  Estats Units. Fou l'introductor del "transcendentalisme"  =  Déu es comunica directament a l'home... Fa una mescla  "heterogènea" de Plató, Plotí,  romanticisme alemany, ...per a  assolir  un  milieu   per a una recepció  positiva de l'Orient...és partidari d'un cert panteisme  que s'inspira en els  "Vedes"
"Déu et parla a través de tu-mateix com a embaixador...
És Déu, que està  dins tu, el que respon a Déu, que
està a fora, o que confirma les pròpies paraules que
tremolen  en  els llavis  d'altre......."

Nietzsche  es mostra més favorable al  "Budisme" que al  "brahmanisme", dient que el budisme és la  única "religió de la humanitat "positiva"...es sent molt a prop de la "moral budista" dient que està "més enllà del bé i del mal"

Un "cristià"  que manifestà  la proximitat espiritual entre Orient i  Occident, fou Rudolf OTTO (1.869-1.937)  "aproximar ambdues tradicions per a superar la desconfiança i els "malentesos"

Hi ha que dir que les idees procedents d'Orient  no han canviat substancialment la "base espiritual"  d'Occident...Les múltiples "gnosis"  dels nostres dies, per molt que pretenguin  "d'orientalisme"...estan conectades  amb els moviments i tendències espirituals "sorgits" a Occident, els segles XIX i XX

El procés  de "secularització"  (els  quatre miralls del pensament secular) ha repercutit   en  les "gnòsis modernes"  a  través de:
- Nova visió del món
- Estudis moderns de la religió
- nou evolucionisme
- noves psicologies


Des d'antic, en Occident, tres conceptes, o tres tipus ideals  ha servit per a interpretar l'existència humana:
- RAÓ:  La veritat  només pot  descobrir-se mitjançanr l'ús de les facultat racionals


- FE:  La raó no està capacitada per  a descobrir les veritats fonamentals...la veritat última ha de ser revelada i acollida per la fe...


- GNOSI : La veritat només pot trobar-se  per  una il.luminació personal



De maneres diferents en la "gnosi" es combina la raó i la fe.... Presentar la "gnosi"  com una corrent anti-racional  i oposada  completament  al cristianisme....és... fer  "una caricatura"
 


Ni de la Índia, ni de cap altre lloc, pot venir  la "gran solució".    LA GRAN SOLUCIÓ NO EXISTEIX....
A Europa, la "solució haurà de ser "europea"...I, al manco, culturalment,  monoteista...i,  pre-valentment  "cristiana"







 GNOSI   I   MODERNITAT

"Els moviments "dualistes" d'Occident tenen una història de més de 1.500  anys...és possible  establir  les relacions de "filiació" entre els difernets  "moviments"....Com les antigues,  les "gnosis" modernes  tenen  molta "flexibilitat" i capacitat d'adaptació a contextes variats  i 
estranys
És  legítim  "parlar", actualment,  de  "retorn de la "gnosi", terme  sempre "polivalent i imprecís" 
- en l'àmbit  del "psicològic"
-  re-encantament del món 
- pas del "Déu personal" de la "tradició" a  una concepció "impersonal" de l'absolut
- inacceptabilitat  de la "imatge de Déu"  oferta per les religions establertes
- estranyesa del "Déu de la tradició"
- Déu experimentat com una "absència"
- homes i dones que cerquen omplir  el "buit"
- "hipermercat  religiós"
- identificació de l'èsser humà amb Déu,  al marge dels "sistemes religiosos"
- un territori "mitològic"
- una concepció "no-utilitarista" del temps
- resposta als problemes existencials d'una "època angoixada"
- elements  culturals  "heterogenis"
    
(cal tenir compte que la "religiositat  popular"
amb  freqüència  ha anat per  "altres camins" 
diferents   a  les "propostes" oficials  ) 

 (Th.Roszak, cit. Filoramo, L'atessa della  fine)





La "gnosi"  és un  símptoma diàfan  de la "qüestionabilitat"  inherent  a la condició humana que els "sistemes socials" quasi mai són capaces de "resoldre'l ", malgrat les seves proclames teòriques...
Es pot distingir:  una "gnosi popular"  i una "gnosi-filosòfica"....
-  Les idees de "Schleirmacher", i el "sistema" de Hegel  (el  vincle que assegura als "eons" la coherència en la diversitat  és l'amor)   tenen  "re-sabis"  de "gnosi"

  








Segle   XX

Cristians  "protestants"  i Cristians  "catòlics"  tenen la mateixa posició de rebuig  a la "Gnosi",  però  per  motius molt diferents:

PROTESTANS :  la  "Gnosi"  és l'orient  de l'occident cristià:
Luteranisme =  extricentrisme  teològic  (Déu justifica  per la  fe  i la "gràcia",  cap  mèrit de part  de l'home  (les obres)
- Gnosi   =   un procés  d'auto-justificació (auto-salvació)

CATÒLICS:  
-  Déu  salva per la  "gràcia"  i els mèrits  de la persona humana (per molta unió que hi hagi amb Déu, Déu sempre es dintingeix de la criatura = l'home
- Gnosi   =  no distingeix Déu de la "pròpia  consciència humana"



1.947  Jacob Taubes, heideggerià... veu en la "Gnosi"  la dimensió escatològica  de la història  i  la "ideologia"  històrica de l'apocalíptica  revolucionària...
Ernst BLOCH  està a favor d'una forma "jueu-cristiana"  herètica  amb coloracions gnòstiques

En la "cultura occidental", centralitzada en "el psicològic",  el tema "gnòstic de  auto-realització ha donat lloc a "moltes variants",  conegudes com la  "NOVA-ERA"  (New-age)   que promou, entre altres,  una religió-universal,... sense  "dogmes", "canons",  definicions...



Teosofia 
El punt de partida de la "teosofia"  és: identificació del "si-mateix"  amb la naturalesa de Déu
- El sentit amagat de les xifres o  "hieroglifics"  de la naturalesa...

Helena Petrowna Blavatsky  (1.831-1.891)   és  com a  "la fundadora"

- Il.lustració  espiritual basada en  "evolucionisme romàntic"
- es pot veure tan en el "món fisic" com en l'espiritual
- la naturalesa sempre progressa
- Tres components bàsics: 
      1)  les tradicions esotèriques  en general, les "ocultes, en especial
      2)  la comprensió de la ciència pròpia del segle XIX
      3)  la nova mitografia impulsada pels "romàntics"
- combina elements  del "hinduïsme" i del budisme
- el karma té una importància especial
- trets d'emancipació  "monista"
- El cosmos presenta  un continuum des del físic al "para-metafísic"
- elitista



ECOLOGIA
"Nosaltres  som una gota  en la corrent  de la vida"  (GANDHI)

Una variant de "Gnosi"  moderna  pot ser "qualificada" de "Ecològica":
Identifica el "si" universal com el gran "llibre diví"  de la naturalesa...
El gnòstic té la tasca de desvelar el misteri de Déu  =  el  "segon  déu"   =   la naturalesa
- El  "transcendentalisme   americà"   és  un "punt de partida"  d'aquesta "gnosi"
- reordenar ontològicament les relacions entre l'èsser humà i la naturalesa
- instituir una nova manera de pensar i actuar
- un "nou  paradigma"  holístic i radical
- radical  perquè destrueix  la "màquina-tecnomòrfica"  de la tecnologia
- holístic perquè rebutja les "fragmentaciuons"  i "especilaitats"


El gran teòric  de la "gnosi ecològica" és  Arne Naess, (1.912-1.972):
- opòsició irreconciliable  entre la "ecologia superficial"  i la "profunda"
- L'ecologia superficial només s'ocupa de fenómens parcials: pol.lució,  mal-ús dels recursos
- L'ecologia profunda  és "holística"  i "biocèntrica":
- tots els èssers  existents  tenen el mateix dret a la vida
- no és "utilitarista"
- integració harmònica de totes les formes de vida...
- el "món" és un organisme viu 
- integrar  subjectivitat  i objectivitat, capacitat analítica  i intuició absoluta
- assolir   la perfecta harmonia  entre l'èsser humà i la naturalesa
   (S'ha dit que l'ecologisme  profund està  guiat
per un "odi" a la modernitat i hostilitat al present)
- Saviesa "ecològica" = una filosofia  de l'harmonia  i l'equilibri
- Concepció de la "naturalesa" com un organisme viu
- la Biòsfera   =   una entitat  quasi divina
- Tenir sensibilitat "visionària"  i intuïtiva  capaç  d'experimentar l'immensa riquesa  i varietat de les formes vives...
- Realització  del "si individual" en el Si  universal
- Transcendir  "l'egocentrisme" del  "jo"
-  percebre les formes vives  que ja estan en nosaltres
- conéixer les altres realitats naturals, els altres "si-mateixos"  per a assolir el "Si-mateix"

Realitzant  el si-mateix es contribueix  a la realització del Si-universal...realitzant el Si-universal  s'assoleix la realització del si individual
      (és  una "sacralització" de la naturalesa... Per  Naess 
"déu" coincideix amb la naturalesa...)




Gnosi  i "profunditats  psicològiques"
Una altra variant de la "Gnosi" és la de tipus psicològic:
- A  través de les mediacions el "si-mateix" s'identifica  amb els "abismes"  individuals i col.lectius del  "insconscient"
- és una versió "psicologitzada" de l'antic "pleroma"
- Carl  Gustav JUNG (1.875-1.961)   és la figura més "destacada" d'aquesta tendència...
- unificar  ciència i religió per "mediació" de la psicologia
- Jung és un "esotèric" modern...
- ofereix  un "vincle"  entre: visió del món tradicional   i el moviment  "nova era" (new-age)
- La mística "esotèrica" no coneix   "el psicoanàlisi" jungià...
- Jung supera a Freud  perquè reconeix  l'espiritual com "la dimensió més elevada de l'home"

                                                                                   CARL  GUSTAV  JUNG
  - La "gnosi"  més important del segle XX  és la psicologia complexa de C.G.Jung...(potser "un misteri")  però mostra que la  "gnosi"  perteneix  a la "tradició  occidental"...
- Amb la seva  "psicologia analítico-arquetípica"  s'inserta  en la tradició  de l'autèntica  "gnosi"  (G. Wehr)
- El mateix  Jung  diu: "molts gnòstics" no eren  sinó psicòlegs"....
- La "gnosi" és, certament,  coneixement psicològic provinent de l'insconscient...
- L'obra  del metge suís  ajuda a comprendre la inter-acció  entre "gnosi", com a "religió mundial"  i "modernitat"
- El pensament de Jung  evidencia  "influència" del Romanticisme
- marca la importància de l'experiència i la intuïció  sobre la "racionalitat"
- Unitat indisoluble  de la matèria i l'esperit, el visible i l'invisible    =    monisme
- L'insconscient és el fonament del món conscient,  del sentiment, de la intuïció, de la simpatia  i de l'antipatia, del misteri...


En el segle XIX, els dos "hereus" més importants  de l'esoretisme foren: El Romanticisme i l'ocultisme... 

L'altre "hereu" és un producte híbrid  que es proposa "unir"  "correspondències" i "causalitats"...



Jung  no és "ocultista"  però sí, "romàntic":  cerca "unir" correspondències  entre elements psicològics  i corporals...
Les idees politico-religioses de Jung  és un  tema "desconegut"....

Les derivacions del "psicològic"· al   "gnòstic"  tenen relació amb el moviment "völkisch"  de la era "pre-nazi", del qual molts acabaren  en  el "nacional-socialisme"  alemany.    No consta que Jung fos pro-nazi...(la seva obra  sorgí de la "caldera"  centre-europea  de caràcter neo-pagà,  nietzschenià, místic, racial...), si, que era "anti-cristià"   =   es refereix al cristianisme, religió semita, com  "una planta extrangera"...  Idees:
-  trobar el "primitiu"  entre el conflicte  =  home civilitzat-barbàrie germànica...
- una nova experiència de Déu
- la teoria psicològica  no es basa  en "especulacions religioses"
- continuïtat  entre =  gnosticisme =  alquimia  = psicologia-analítica
- no pretensions religioses
- "experiència universal"  de la ment humana
- l'humà  =   pleroma  =   participació   = etern    =  infinit
- l'ànima humana, perduda  en l'espai-temps    =   té substància divina
- Teràpia    =    procés de "individualització"   =  consolidació  d'un "si-mateix"
- Conciliar els "aspectes  diurns"    amb els "aspectes  nocturns"
- L'ànima humana    =    una "espurna  divina" perduda en l'espai i la història
- Rebuig de la "creació"  i d'un Déu-creador
- La gnosi  = expressió  "mítica" de l'experiència del  "si-mateix"
- L'experiència del "si-mateix"  = una constant universal     =   usa  expressions  mítiques


En el present
el pensament de Jung és:
- vincle  = cercles "esotèrics"   = "romàntica-alemanya"   =    "nova era"  (new-age)
-  Una visió del món de caràcter esotèric  en termes "psicològics"
- Ha  psicologitzat   l'esoterisme
- Ha sacralitzat  la "psicologia"
- Discurs  sobre Déu    =   discurs sobre la  "psiqué"  del propi subjecte












Gnosi en l'època de la "modernització  reflexiva"
Es pot parlar de:  "UNA TERCERA MODERNITAT"
- L'estructura religiosa quotidiana  té "afinitats" amb les "gnosis"  antigues
- Conjunt de manifestacions de la "gnosi" com a "religió mundial"        
- El "potencial  religiós"  independent de les manifestacions "confessionals" i  intitucionals
- La "salvació"  a partir d'un mateix:
          -  la salvació  no en el "més-enllà"
          -  ni en el "més-ençà"
          -  en la pròpia  intimitat     (ego-fania)
          -  "intopia" ,    "no-utopia" 
- La individualització  "és"   la religió



SALM  130
"De profundis clamo ad  te, Domine"  (no)
"de  profundis clamo  in me..." 

Mitjançant el moviment cap a "un mateix", el "jo" es converteix en "politeïsta"...llavors, el tema ja no és "l'auto-consciència",  sinó  "l'auto-destrucció"...
- Primera alliberació:  l'èsser humà  de la "presó"  de la naturalesa 
- Segona alliberació: l'èsser humà  de les "cadenes" culturals...
- Tercera alliberació: l'èsser  humà del  "propi cos"   (auto-destrucció) 




Gnosi i  crisi de Déu 
- A finals del segle XIX, els intel.lectuals alemanys  tingueren interés  per  Marció (heretge cristià-gnòstic del segle II )
- Al segle XX, dins els ambients filosòfics i polítics, le "gnosi"  ha despert  molt  "interés"...

Mals "signes"   perquè  la "gnosi" és un  indicador   de la  "crisi"  de Déu...
- Quan el terme "Déu" entra en "crisi", també entra en "crisi "l'home"

CRISI de DÉU:  genitivus objectivus  o   genitibus subjectivus...
-  Crisi de Déu (genitiu objectiu) vol dir  "crisi" d'una determinada  comprensió de  Déu, cultural  o històricament determinada.

- Crisi de Déu  (genitiu subjectiu)  vol dir  que el mateix  Déu  està en crisi...

El Déu "bíblic",  el Déu  de la tradició "jueva-cristiana"  pot estar en "crisi",  perquè  ha entrat en la  "història" dels  homes:
- S'ha revelat en la "història"
- Més ecara: s'ha encarnat  en la  història

La  "gnosi"  no pot  tenir "un Déu en crisi" perquè  "déu  està arrelat dins el "jo-mateix" de la persona...

En l'horitzó bíblic, té sentit parlar de "crisi" de Déu....Interrogants:
-  "Còm pot  viure's  amb un Déu que no posa fi  al sofriment  humà...??
-  "Còm suportar  un  Déu, el qual els homes sempre estan esperant, i que pareix eludir les relacions històriques...??

Les religions monoteistes, basades  en una "revelació"  es concentren en la "història",   són públiques...L'encontre de Déu  amb l'home té "lloc" en l'escenari de la "història"...
L'escenari de la "gnosi" no és la història ni la naturalesa, és el "pneuma" :  l'interior  de l'home

Segons Manemann,  les "gnosis"  de tots els temps  són  "projectes de remitització"   en temps de "crisi"  del monoteisme bíblic... 

En el cristianisme, la relació entre "creació"  =  salvació, precària, però necessària...Quan aquesta relació: creació-salvació es romp..., la fe dels creients es fa "anacrònica": Déu ja no és Déu, i, l'home ja no és un êsser històric amb responsabilitats ètiques... 
S'ha  rompur l'esquema:  pregunta-resposta...perquè  l'èsser humà s'ha convertit amb  la pregunta i la resposta: "¿Còm  me trobo ? "


Intents  de remitització i gnosi 
La crisi de Déu, la  manca de confiança en el Déu  "construït"  per les "religions establertes"...
- fa "sorgir" les  "gnosis"  ...
- renaixement dels "mites  gnòstics" de salvació...
- clericals  i "anti-clericals"
- formes refinades i "elitistes"
- vulgaritzacions  de l'espiritualitat 
- "biografies" de  certs personatges   "amb halo" de santedat...
- la "gnosi"  es converteix en "tentació"...
- Déu i el món  no  es poden pensar "conjuntament"
- el "si-mateix" i el món  tampoc...


Politeisme   =    una  "contra-gnosi"  política... 
El  "monoteisme"  no arriba  "mai"   a donar  resposta  al "problema" del mal...
¿  Còm  pot  crear  Déu  un món  que necessita èsser salvat  per "Ell-mateix ?

Dos pensadors: Odo  Marquard ,   Hans  Blumenberg:
l'èsser humà  no pot viure sense mites
- El món  "modern de l'objectivitat"  no és cap ganància...
- Perill  de que la "modernitat" es perveteixi  en  una "contra-modernitat"
- La visió "positivista" de món  =    un món "estrany"
- els intents de remitització   =     anti-gnosticisme   
- La remitització  pot  "guardar" el món de guerra  i "desintegració"
- La  retirada "extra-mundana" de Déu  del món     =    començament  del món modern
- Politeisme i polimítica  retornen  com a  "il.lustrats"


Tres  factors  en el retorn "desencantat" del politeisme:
Primer
- el monoteisme   bíblic  expulsà  "els déus" del cel...
- s'exiliaren a la terra  i  engendraren "estructures de  poder"
- "la tripartita  de  poder":  legislatiu, executiu,  judicial
- epifania del "federalisme",  competència de mercat...
- discusió de valors i visions del món...


Segon
L'individu neix contra el "monoteisme"
- l'orde  priva de llibertat
- un cert "caos"  val  per a l'ndividu i la llibertat
- monoteisme  =    orde   =    cosmos
- politeisme: els déus lluiten entre ells  (deixen l'individu tranquil)


Tercer
- L'individu necessita   un retorn desencantat de la polimítica
- necessita  mites
- la polimítica "il.lustrada"   fa front  a   "la gnosi"
- Una  polimítica  "polimorfa"  i transgressiva
- La polimítica  com a procés humanitzador guarda dels terrorismes de la "Il.lustració"
- El "panteó"  és com una "balança"    =   els déus    es reperteixen   "les competències"
- La "gnosi" i el monomitisme  són conseqüència del cristianisme-monoteista


Segons aquests autors el  "status naturalis"    és un "buit"  que s'ha de dominar amb les "narracions mítiques"
La secularització   = rebutjar les exigències de tot orde  provinent  de l'Absolut...


La "gnosi"  espera  la salvació   d'un Déu que està en les antípodes del Déu-Creador
El "déu" de la "gnosi" té dret a aniquilar un "cosmos" que no ha creat i  predicar la desobediència   a  una "llei"  que Ell  no ha promulgat...






La "gnosi"  en l'actualitat
Eric Voegelin (1.901-1.985)  diu:
- Una relació directa  entre "gnosi"   i praxis  política
- origen remot  = l'humanisme  de  Moro, Maquiavelo...
- els sistemes totalitaris del segle XX    =
      - "nacionalsocialisme" (nazisme)
     -  stalinisme
     - psicoanàlisi
     - positivisme
     - "progressisme"


Les "religions-plítiques"  tenen en comú  la "configuració  d'una figura"  col.lectiva,  que ha de ser "identificada", expulsada  i suprimida:
- Nazisme    =      la "raça  jueva"
- Stalinisme  =     la classe burguesa...


Aquesta figura és la causant  de tot el "mal"  i "destructor"... del que passa
- Els organitzadors i executors  creien:  tenir  el "coneixement"  secular i anti-cristià  (la "gnosi").  En mans d'uns pocs està:  purificar la "raça" i la "societat:
     - "Autosalvació"
     - "divinització"   de la societat...


Max Weber:
- els antics "déus" tornen a sortir  de les "tombes"
- seculars "lluites" entre "ells"
- "Politeisme"   =     expressió  de la crisi de Déu
                                                     de la crisi  de l'humà
- 1.989:  la  caiguda dels "murs"
- tomba l'escatologia    =  sorgeix l'apocalipsi
- l'apocalipsi  és   insostenible   =  sorgeix     la "gnosi"
- la "gnosi  fetal"   = antijueva
- Pau de Tars, iniciador  d'una  "movilització  sagrada" ...   =     culpable  de
             - el cientisme
             -  la "maquinació"
             -  la "cultura occidental"


- "Cal  "sortir-de-la-pell-del-món"
- Els "textes  gnòstics", trobats en 1.945  a   -Nag Hammadi-  són  una resposta  d'esperança
- resposta a Auschwitz:    "Quí  són els que veuen  esperança...?" :
              -les víctimes ?
              - o, els "botxins"  ?
- una "visió pessimista" de la vida humana
- l'humà no té salvació
-  salvar la naturalesa
- tasca d'una "élit"  (els savis)
- aquest  "nou super-home"  té a veure amb Nietzsche,  i els "antics-gnòstics"






La gnosi,  com a potència  universal

          (Martin  Buber)


Més o menys clandestinament, la "gnosi" sempre ha estat present en la història de la "cultura occidental"...
En el segle XX, no ha estat un "fenómen"  perifèric..., sinó que ha "ocupat" els primers plans  de l'activitat  intel.lectual,  política i religiosa...  (com si fos "una religió  universal")
El moviment "gnòstic" més poderós i exitós del segle XX   fou el nacionalsocialisme  alemany( nazisme)


................
La gnosi
- teologia de màxima actualitat
- la única que està a l'altura  de "la mort de Déu"
- psicologització de l'existència  humana
- el gòstic  és "auto-suficient"
- la "salvació" és un assumpte  "privat"
- l'altre  és "innecessari"
- la qüèstió de Déu  no té  connotacions "ètiques"
- recerca  "individualista" de la salvació

Déu de la tradició   "jueva-cristiana"
- proclama la necessitat de l'altre
- responsabilitat ètica
- la relació ètica amb l'altre és "fonament"  de la realitat humana
- "Estimar Déu   =    estimar el proïsme "     =    missatge cristià
- El camí  cap a Déu  passa  "imprescindiblement"  per la mediació del proïsme
- El Déu jueu-cristià  és  radicalment  com-passiu, co-partícip


El "cristianisme  de masses"  ha perdut poder i influència que tenia "antany".  No les recuperarà en el futur..

QUINA ÉS LA  IMATGE DE DÉU ?
El cristianisme de "diàspora", que és l'únic  valable diu:
En cada "aquí-i-ara",  LA  DEL  o  DE LA   SOFRENT   que es trobava llunyat de mi i  m'era estrany  i, com a conseqüència  de la meva resposta ètica,  s'ha fet "proper" =  proïsme