L'ART D'ESTIMAR

L'ART    D'ESTIMAR

I    ÉS   L'AMOR    UN     ART    ?

L'AMOR   ÉS   UN  ART ?    Requereix  coneixement  i esforç...?

L'AMOR   ÉS  UNA SENSACIÓ  PLAENT ?  qüestió  de l'atzar...?

quasi  ningú pensa que s'hagi d'aprendre  "quant"   a l'amor...

Per  a la "majoria"  "AMOR"  és   "esser  estimat"...Es pensa que el problema  és  aconseguir  que  l'estimin...èsser digne d'amor...

CAMINS:

Homes:   tenir èxit, poder,  riquesa...

Dones:  ésser atractiva, modals agradables

digne de ser estimat   =   una  barreja  de  "popularitat-sex-appeal"  

Partint de la segona premissa:  trobar  l'objecte,  no  la "facultat"...

Abans
es  fonamentava  en  el conveni...

Nostre  temps
"l'amor  romàntic"...

ERRORS:
-  En la cultura contemporània  el valor  que marca és:  "comprar"
    l'amor  "romàntic"  no es pot comprar...Estimar  no és fer un bon negoci...

-  Enamorar-se  és  trobar el  "millor objecte"  disponible  en el "mercat  de persones"...

-  Confondre l'experiència inicial  amb l'enamorament  permanent...

(no  hi  ha cap "activitat"  o empresa  que  comenci  amb tantes expectatives i fracassi  tant  com  aquesta   de  "enamorar-se"  )


PRIMER  PAS
-  adonar-se'n   que l'amor  és un  "art"

-  Tot art  s'aprèn  coneixent la "teoria"  i  la  "pràctica"...

-  Aprendre  a estimar  és  "l'assumpte"  fonamentalment   més   important...

- El profund desig  d'amor   demana dedicar-hi "energia"...

 

II   LA  TEORIA   DE L'AMOR

         la  "consciència" de soletat      =     extendre  la    mà  per a  unir-se, d'una o altra forma,  als altres...

la  necessitat més profunda  de la persona humana  és  superar   la   separitat   de  l'exterior...

La separitat   provoca   angoixa...
el problema  és transcendir  la pròpia   vida   individual...  

"La solució  pot  abastar-se:
- sacrifici humà
- conquestes militars
- luxúria
- ascètica...
- treball  obsessiu
- creació artística
- amor a Déu
- amor a l'home
(estam  parlant de tots "els temps"...la història dela "religió"  i  de la  "filosofia"  és  la història  d'aquestes respostes...)

Les respostes depenen   del "grau" d'individualització  assolit...(l'infant es sent "u" amb la mare..., no experimenta separitat mentre la mare està present...)

Una forma  de superar la "solitat"   =   els estats "orgiàstics",  l'experiència sexual, l'orgasme...(la pràctica comú  no produeix "angoixa" ni "culpa"  perquè estan acceptats per la "societat"...)
"en una cultura  que ha deixat enrere  "aitals" pràctiques, una "cultura no-orgiàstica"...l'alcohol  i les drogues  són mitjans a disposició...perquè: l'acte sexual sense amor  mai elimina l'abisme que hi ha entre els éssers humans..."

"en una societat desenvolupada:  "si som com  els "altres" ...estic salvat..."    

 La persona humana  supera la separatidat  cercant  la  "unió"  per:

-  el conformisme

- la rutina  

- la   "unió simbiòtica" : submissió
                                                  dominació

(la  unió simbiòtica  té   el patró  en la relació: mare ebarassada-fetus)

L'amor madur  significa  unió a condició  de  preservar la pròpia integritat...
l'amor   capacita per a superar l'aïllament   i ésser  ell  mateix...
AMOR: dos en un i seguir essent dos...
L'AMOR  ÉS  UNA ACTIVITAT,...no   un afecte passiu...
AMOR  ÉS  DONAR,  no rebre...
     

 
"L'esfera  més important  del donar  és  "l'específicament  humà"... Dóna  de "si mateixa" ,  de sa vida: el  que està viu  en "ella":   alegria, interés, comprensió, coneixement,  humor,  tristesa...
"No es pot deixar de rebre... Donar implica fer de l'altra persona  un  "donador"...
L'AMOR  ÉS UN PODER  QUE PRODUEIX AMOR

(Si s'estima  sense produir amor...és un amor impotent  )

Elements  comuns a totes les formes d'amor:
 CURA
RESPONSABILITAT
RESPECTE
CONEIXEMENT    

 "S'estima allò  pel  que és treballa,  i se treballa per allò que s'estima...

La responsabilitat   és  la resposta a les necessitats,  expressades  o no,  de  l'altre  ésser humà... La persona que estima, respon...
(la responsabilitat pot degenerar en  dominació...   Respecte no significa  sumissió...)

Respecte  és la capacitat de veure a una persona  tal qual  és... que creixi  i es desenvolupi...
Estimar a una persona és sentir-se  "u"  amb  ella, però amb ella...
"l'amour est l'enfant de  la liberté"  
  
Respectar sense conéixer  no és  possible
La cura  i la responsabilitat serien cegues si no les  guiara  el coneixement
L'amor  no s'atura  en la perifèria,   penetra  en el "cor" ...   coneix  el  secret de  la persona...

Voler arribar al "cor" sense estimar  és trair  el "secret",  (és   sadisme)
El  camí per a  conéixer el "secret de la persona"   és l'amor...    
(és   com  si  es vol "conéixer"  a Déu  amb el pensament...)   El místic  renuncia a conéixer  a Déu amb el pensament,...  ho fa  per l'experiència  de la unió...llavors ja no cal conéixer... 

 L'amor com a forma de superar la  "separitat  humana"   té  una  altra més  específica:  la unió entre els  "pols"  masculí i femení  (home  i dona)... Aquesta  polaritat està expressada en el "mite"  de que, originariament, l'home i la dona  foren "u". (la mateixa idea  de l'unitat original de sexes apareix a la BIBLIA, on EVA està feta d'una costella d'Adam, si bé aquest relat és d'esperit "patriarcalista") ...
La polaritat  masculí-femení  està present en cada  home i cada dona, i és la base de la creativitat interpersonal...
En l'amor entre  home i dona  cada-un  torna a néixer...
(La desviació  "homo-sexual" és un fracàs en l'assoliment d'aquesta  "unió"...) 














El  poeta  i místic musulmà, Rumi, expressa això amb belles frases:

  

















 
  L'ERROR    DE    FREUD

 El  caràcter   MASCULÍ:  qualitats  =  penetració, conducció, activitat, disciplina,
                                                                             aventura...


El caràcter FEMENÍ:         qualitats  =  receptivitat productiva,  protecció, realisme,
                                                                             resistència,  maternitat...

(el  "Don Juan"  és  un insegur de la seva masculinitat...)

Freud  féu  una descripció de la "sexualitat"  fisiològicament...

 ................

 L'experiència de  l'infant ( nen o nena)

"M'estimen..."   pel  que som,..."perquè som"
experiència  passiva...
(aspecte  negatiu:  és  impossible  conseguir-ho..."Es  té"   o   "No es té " )

fins allà  els vuit o deu anys... AMOR és   "ésser estimat"   no  "estima"
quan  es deixa la infància l'amor es transforma  de  "ésser  estimat"   a "estima"...donar és més "gratificant"  que rebre... "compartir",... produir amor,...
L'amor infantil    =  estim  perquè m'estimen
l'amor madur      =   m'estimen  perquè estim
Amor  immadur   =   t'estim  perquè  et necessito
Amor  madur       =  et necessito  perquè  t'estim

dia  a  dia el nin  creix, es fa més  independent...descobreix el pare... l'amor  és fa pas de  la mare al pare...
El pare és el qui ensenya, el qui  mostra els camins...l'amor del pare  és   condicionat...  el pare  m'estima si ho "mereix",  si   compleix  el deure... si som obedient...
(aspecte negatiu: l'amor del pare s'ha de guanyar...)
(aspecte possitiu:  és possible fer qualque cosa per a conseguir l'amor del pare...)

La  persona madura arriba  a l'etapa  en la qual és  "son-pare",  "sa-mare"

 ..............

       després  tot ve  totsol...

L'amor  és una "orientació" que es refereix a tots,  encara que hi hagi diferències específiques entre els diversos tipus d'amor...

a. Amor fraternal

"L'amor fraternal  és la classe  bàsica de tots els tipus d'amor...cura, respecte i coneixement de qualsevol ésser humà,...amor a tots els éssers  humans
amor  entre iguals...
solidaritat i reparació humana...  la  identitat d'essència   és comú a totes les persones  humanes   (les diferències  estan  en el "superficial" )
amor  entre iguals,... perquè tots necessitam  "ajuda"...un dia  o l'altre...
l'amor fraternal comença quan estimam al desvalgut, al pobre, al desconegut...estimar-se a si mateix és també estimar a un èsser  humà  fràgil i insegur...
l'amor fraternal es desenvolupa quan estimam a qui  no necessitam  pels nostres fins personals...  

b.   Amor matern

"és inculcar   amor   a   la vida"
és donar  "llet  i mel"...
donar  mel  =   ésser  persona  feliç,  deixar que el  fill torni  gran, cresqui...saber  separar-se,  desitjar que es separi... (no caure en  un "narcisisme matern" )

"aquí rau  la diferència  entre  "amor matern"   i   "amor eròtic"
amor  matern  =   dos  éssers   que estaven units   es separen
amor eròtic     =    dos éssers  que  estaven separats  es converteixen en "un"       

c.  Amor  eròtic

d.  Amor   a si mateix (a)

"es diu també   "auto-afirmació natural"   o  "auto-acceptació"...L'amor  és la mateixa actitud  cap  a tots , incloint un mateix.
A la  Bíblia es diu: "estima el proïsme  com a tu mateix" 

Forma  errònia de pensar:  "Estimar als altres és virtud, estimar-se és pecat..."

Amor  a "si mateix"  no  és  "egoisme"
Amor  a "si mateix" no és  narcicisme

És una fal.lacia pensar que amor als  altres i  amor a un mateix s'exclouen...

El que és capaç d'estimar els altres  s'estimarà a ell mateix, és a dir, tindrà per ell mateix cura, responsabilitat,  respecte...   

ESTIMAR  és  estimar la persona  humana  com a "tal"...no és una abstracció, sinó  una "premissa"...tenir  cura, responsabilitat, respecte  de  "l'humà"  que es troba en cada persona,  també  "en un  mateix (a)" 


"l'egoisme"   no és   "amor"...
l'egoista   no dóna...  només cerca "obtenir"

(una "mare  acaparadora",   que no deixa  créixer  el fill ...és  una egoista...)

e.  Amor a Déu

        
"Nostra necessitat d'estimar està en l'experiència  de "separatidat"    i superar-la..."
L'amor  a Déu té  tots  els aspectes i  qualitats    com  l'amor a l'home

DÉU  represent  el   "valor suprem",  "el bé més desitjable"...(el  significat  de  "Déu" depèn  de qual és el bé  més desitjable    per cada  determinada  persona )

Pel que podem albirar  l'emergència de la persona de la  "naturalesa", de  "la mare"   ha estat així:....

-   divinització   de la naturalesa   (els "tótems"...)


-  fabricació  de "imatges"    (l'home  adora la "seva obra" )




-  "antropomorfisme"       (l'home divinitza  la  figura humana:  "la mare",    "el  pare")


-  "Religions  matriarcals"    (més   primitives...)

         DÉU ÉS LA  MARE

-  "Religions  patriarcals"     (el  "monoteisme"  és  "patriarcal")

      DÉU  ÉS EL PARE   (Just  i  exigent...) 



(Quan l'home  dóna als  "déus"   forma  humana  (antropomorfisme)  és perquè ha entès  que "la  persona humana"     és el més important de l'Univers...)

"el meu amor a Déu  i l'amor de Déu a mi    =     inseparables

 "el Déu del  "monoteisme  bíblic"  és  Déu   fa  "pactes",..."Aliances..."    =   Amor   a Déu   =   complir  l'Aliança...

No té nom :  "Som el qui som..."  diu a Moisès...

Déu  deixa  de ser la "figura   d'un   pare"   per  convertir-se en    "símbol"    dels seus principis:  JUSTÍCIA,  VERITAT,    AMOR,,,

"Déu  és   "jo"   en la mesura  en que   "som-humà"....      

-  " Déu és un "pare" que me vigila, em castiga...aquesta ha  seguit essen la figura  "predominant"..., malgrat alguns    "grans  mestres"   de la raça humana  hagi  superat  "aquest concepte" de la religió..."



DÉU  ÉS EL SÍMBOL EN EL QUAL  LA  PERSONA HUMANA  HA  EXPRESSAT  LA   TOTALITAT   del   que s'esforça   per abastar:    l'amor,  la veritat,  la justícia....

el  pensament monoteista nega tota teologia...Déu no té nom


Concepció  "no-teològica":  suposa  la "realitat"  del regne  espiritual

Concepció   "no-teista":   nega   el "regne espiritual"




Pensament  "lògic":  (OCCIDENT)    =    A    és     A;     A  no és   no-A

Pensament  "paradoxal"   (ORIENT )   =     el  conflicte entre  oposats   és   la   base  de  l'existència
                                                                      



El Pensament  "lògic"  =  estimar a  Déu  és el coneixement  "correcte"...=   ha  duit  a la 
                             intol.lerància, el dogma,  la ciència,  l'església  catòlica,  l'energia   atòmica...


El pensament  "paradoxal   =   estimar Déu   és  la "conducta   correcta"...=   tol.lerància,
                                             auto-transformació,   ....

III     L'AMOR I LA SEVA DESINTEGRACIÓ   EN  
           LA  SOCIETAT  OCCIDENTAL 

            

 PREGUNTA:   "La civilització "occidental"   porta al  desenvolupament  de l'amor...??

RESPOSTA:  negativa

"l'amor  fratern, matern, eròtic...  és un  "rar"   fenómen

La Societat Capitalista  es basa  en dos  principis:   llibertat política  i   llibertat de   "mercat"

(les   coses útils,  l'energia,   l'habilitat  humana... no valen "res"   si no es  compren o venen )

"Centralització   i concentració   del "Capital"  ...Burocràcia   en tot...

 

l'home  modern està  "alienat" de sí mateix, dels seus semblants   i de la naturalesa...Les relacions humanes  són  de "autómates-alienats"...prop dels  "altres"...i tremendament  "sol"...
la  nostra civilització  ofereix  paliatius..., la rutina  del treball, la rutina de la diversió, el comsum  de "sons", "visions" ,  la satisfacció  de comprar coses noves,   canviar-les ...

(HUXLEY   :   UN MÓN  FELIÇ:   ben alimentat, ben vestit,  sexualment satisfet, ...però,    sense el "jo")

"la felicitat de l'home  modern    =   divertir-se..."

objectes  materials  i espirituals    =    objecte   d'intercanvi   


"Les idees de Freud,  excessivament "fisiològiques" ,  foren una reacció contra  les estrictes normes  de   "l'era  victoriana",   

L'amor  com a satisfacció sexual recíproca, l'amor com a  "treball  en equip",  l'amor  com a refugi de la "soletat"...constitueixen  les formes "normals"  de la desintegració  de l'amor en la societat occidental contemporània...

"Els psicoanalistes  veuen   "relacions amorosos neuròtiques"  quan  tracten persones que tingueren un "afecte-especial"   a la "mare"   o   al "pare"...

Una forma de pseudo-amor  és l'amor idolàtric:  s'idolitza a la persona estimada i se l'adora com el "summum  bonum"  (la persona es perd enlloc de trobar-se en la  persona estimada... la desil.lusió...)

Un altra de pseudo-amor  és  l'amor sentimental: s'experimenta an la fantasia,  en novel.les, pel.lícules "romàntiques", cançons...(a volteses viu amb la parella, amb la qual no s'és capaç  de viure "en la realitat")

Una altra forma de pseudo-amor  consisteix en  mecanismes  per  evadir-se  dels problemes propis  i concentrar-se en els defectes i  febleses  de la persona  estimada

Un pseudo-amor  és projectar  els propis problemes  en els nens...apareix a voltes en el desig de tenir fills (projectar el propi  problema  en  els fills)

Un error  freqüent:  la il.lusió  de que l'amor significa necessàriament l'absència de conflictes...


L'amor només és possible quan dues persones es comuniques entre elles des del centre  de les  seves  existències.  L'amor  vertader  és  un "desafiament"  constant...

així  com els "autómates" no poden estimar-se...tampoc poden estimar Déu.  La desintegració de l'amor a Déu  ha assolit les mateixes proporcions que la desintegració de l'amor  a l'home   (aquest fet està en evident contradicció  amb la  idea de que estam davant  "un renaixement religios"  en la nostra  època...)

El que es diu "renaixement religiós"  és una regressió a un concepte  idolàtric de Déu...la transformació de l'amor a Déu corresponent a una estructura alienada...
La gent "angoixada"  confia  en que el "pare"  o la "mare" venguin a ajudar...

En diverses cultures (l'Edat Mitjana)  l'home considerava   a Déu   un pare o una mare "protectors",  però, al mateix temps  prenien a Déu  seriosament...

la vida diària està  estrictament separada  de qualsevol valor  religiós (en la Societat Occidental )

La persona humana contemporània  és com "un nin  de tres  anys" que plora  cridant el pare quan el necessita...i  es mostra completament aut-suficient  quan pot jugar...

estam  més  a  prop  d'una tribu idolàtrica   que de l'Edat Mitjana...

El  "concepte de Déu" ha perdut el seu significat  religiós original   i s'ha adaptat  a la  "cultura  alienada"  de l'èxit...(n'hi  ha que prediquen  "estimar a Déu"  per a tenir més èxit...)

Déu=  un remot  Director General de l'Univers  i Cia....     

IV       LA    PRÀCTICA     DE   L'AMOR







"Es pot aprendre  res  per la pràctica d'un art   sinó és practicant...?
Recetes còm  s'ha de fer...?
Estimar és un "experiència  personal"...
Poden  mostrar-se les  premises...Les  passes cada  un els  ha de donar...

PREMISES:
            (necessàries  per aprendre  "tot  art")
-   disciplina:
 (disciplina en tota la vida,... l'home modern  és indisciplinat  fora  de l'esfera del treball)
la  majoria  desconfien de tota disciplina,...la vida de forma  "caòtica"...
disciplina és   "llevar-se  de jorn", fora luxes innecessaris, treballar...No menjar ni beure massa...però sempre  "expressió" de la pròpia  voluntat

-  concentració
 (la nostra cultura duu una forma de vida difosa i desconcentrada...dificultat per a trobar-se "a soles"  amb un mateix...)
concentració és   "aprendre a estar  sol",  "estar amb un mateix"   Capacitat d'estar  sol és indispensable  per a la capacitat d'estimar...si estar lligat a una persona és com  aferrar-se a un  "salvavides"  aquesta relació  no és "amor"... concentar-se en tot el que es fa, evitar converses   "trivials",...poder escoltar...

-  paciència
(resultats  ràpids  no  ensenyen un art...En canvi  en la nostra societat  es fomenta en tot "la rapodesa",   les màquines....)
fer-se  "sensible" a un mateix,  ésser sensible  a una altra persona,...sensible al processos "corporals" 

- preocupació
(en un  art  s'és  sempre  un aficionat...difícilment "mestre"   )

-   de forma indirecta   
(posar en pràctica  totes  les premises anteriors...)












QUALITATS:

-  superar  el narcicisme


-  objectivitat 


-  no  "somniar"

 -  humilitat
    (la  humilitat  i l'objectivitat  són  indivisibles...)
     ser  objectiu en totes les situacions,...veure la diferència  entre la meva imatge d'una persona  i  la seva conducta,  veure la realitat d'una persona  independentment  dels meus interessos, necessitats i temors. Adquirir  la capacitat de ser objectiu i  de la raó representa  la meitat del camí cap  a l'art d'estimar...

-  fe =  capacitat de creure
      la fe  racional és un convicció  arrelada en la pròpia experiència mental i afectiva,... la fe és una qualitat  indispensable de qualsevol amistat  o amor significatius...  "Tenir  fe" en  altra persona és estar segur  de la "confiança"
fe en  un mateix: només la persona que té fe en si mateixa pot ser fidel als demés...  fe en les potencialitats dels altres...  fe en la  "humanitat"   

tenir  fe  és "tenir  coratge" , capacitat de corre  "risc", dolor, desil.lusió...

-  activitat  interior
l'amor és una activitat, una constant preocupació activa per la persona  estimada...

  
EL  PRINCIPI  SOBRE EL QUE ES BASA  LA   SOCIETAT   CAPITALISTA   I    EL  PRINCIPI  DE L'AMOR   SÓN    INCOMPATIBLES...
La gent capaç d'estimar,  en el sistema actual,   és  per força  una excepció...

TENIR   FE    EN  LA  POSSIBILITAT   DE  L'AMOR  COM UN FENÓMEN  SOCIAL I NO SOLS  EXCEPCIONAL   I INDIVIDUAL,  ÉS TENIR  UNA  FE  RACIONAL  BASADA  EN  LA  COMPRENSIÓ  DE LA  NATURALESA  MATEIXA  DE L'HOME

HI  ADJUNT   2  ESCRITS  QUE TENEN A VEURE  AMB  "ENAMORAR-SE"
A  DESHORA
(Escrit   en el 2011)

 Comentari:

I   ÉS    L'AMOR     UN      ART    ?




II  LA TEORIA  DE L'AMOR




III  L'AMOR  I  SA  DESINTEGRACIÓ  EN
        LA SOCIETAT  OCCIDENTAL




IV   LA  PRÀCTICA  DE  L'AMOR