Jesús Renau
Sóc jesuïta, barceloní i he fet una mica de quasi tot en els anys que porto de vida. Els temes que més m’interessen són: espiritualitat, ensenyament social de l’Església, moral política i qüestions educatives. Admiro el pare Pere Arrupe, el Sant Pare Joan XXIII i Santa Teresa de Lisieux. No he deixat de banda el Concili Vaticà II. I si tornés enrera tornaria de jove a entrar a la Companyia de Jesús.
VISIÓ POSITIVA...
Un optimista també pot ser un realista ben informat, sobre tot si intenta cercar tota la informació, la que viuen les persones, la que ens porta la fe, la dels mitjans seriosament professionals i la de l'experiència. Aquesta vol ser la senzilla aportació d'aquest bloc fet en visió positiva.
( I )
PASSEJANT
AMB LA MÒNICA 03
Comença
a fer calor. Avui és diumenge i la Mònica 03 surt d’excursió amb
la Marta, aquella noia de 28 anys que treballa a una farmàcia de
Gràcia i des de fa un parell de mesos forma part de la comunitat
“Quantium”. Tenien ganes de parlar, també de descansar, i estan
fent una caminada per Sant Llorenç del Munt.
Hi
ha un indret amagat en mig de molts arbres i que queda a prop d’una
petita font, que raja lentament; molts anys s'asseca a l’estiu.
Totes dues estan assegudes i fa estona que xerra que xerra. La Marta
normalment no parla massa, però quan s’hi posa li costa parar. La
Mònica l’ha estat escoltant atentament, i per dins seu li demana
al Senyor que l’ajudi, perquè el que la Marta li ha plantejat en
el fons no té massa respostes convincents. Vol saber, ni més ni
menys, qui és Déu i com és Déu, en el cas que hi sigui.
“Marta,
em demanes una cosa impossible. Si amb prou feines sé qui soc jo i
com soc, com vols que et digui qui i com és Déu, que, per
definició, ens supera infinitament? Estaríem pensant i analitzant
mesos i anys i encara ens restaria una distància incalculable.
Voldríem tenir una definició clara i lògica, que aquietés la
nostra ment. I aquesta mena de
pretensió, si ni tan sols la podem aplicar a les persones que
coneixem, com vols que et digui qui és i com és Déu?Podem anar
coneixent una persona no tant pel seu carnet d’identitat o una
definició abstracta sinó per la seva actuació. Jo crec en Déu...
des del cosmos i la natura, jo crec en Déu com a Pare gràcies a
Jesús, i l’estimo i em mou perquè experimento a vegades un
esperit que em consola, m’il·lumina, i és com un suport que no et
podria explicar, invisible, imprevisible i fins i tot emocionant.”
La
Mònica 03 es deixa anar. Ja fa molta estona que parla i la Marta
està commoguda. No ho entén tot. Però sap que la Mònica
no parla per parlar. Li ha obert el seu secret. La
Marta amb prou feines s’aguanta les llàgrimes. Resulta que Déu és
lluny i a prop. La natura i el cosmos i la vida li han mostrat que és
Pare-Mare
tot alhora, Jesús li ha
mostrat que és humà, una història concreta i una presència real,
i que hi ha un Esperit, com el vent, com un foc, com una llum, que
mostra totes aquestes dimensions.
Déu
és Pare-Mare, és Jesús –aquell a qui li diuen el Senyor– i és
Esperit, i tota aquesta comunitat és Déu Únic. Avui és la seva
festa comunitària.
Les
dues amigues tornen cap al “Quantium” en silenci.
( II )
LES
PORS COM A TEMA D'UNA SOBRETAULA
fa
dies que li entren algunes pors. Ella que cercava una mica de llum se
sent més fosca que mai, quin negoci!!!
Bàsicament
sento dues pors: la primera a equivocar-me i la segona, perdoneu,
però Déu em fa por, que em faci una mala jugada.
Resulta
que el diumenge passat vaig anar a Missa i en un moment determinat
vaig creure en Jesús. No s A
la comunitat hi ha l’acord que els divendres al vespre el sopar és
especial i normalment va seguit d’una llarga sobretaula.
Generalment comença amb broma i a poc a poc va derivant cap a temes
més seriosos. La d’aquest divendres s’ha anat centrant sobre les
pors, concretament les pors de la Marta.
Resulta
que la Marta fa unes setmanes que està molt callada i sembla
ensimismada. Tots ho han notat, en especial la Mònica 03, que sap el
que li va passar a l’Eucaristia del dia del Corpus, aquell “el
cos i la sang del Crist”. No n’han parlat més, però de forma
natural la Mònica 03 ni la perd de vista ni deixa de pregar per
ella.
El
que trenca el foc és l’Oriol (aquell noi de 21 anys que ve del
Pirineus i que diu que és molt espiritual...). Diu: Marta,
explica’ns què penses. Després
de fer-se pregar una mica, la Marta diu que s’està plantejant
prendre’s més seriosament la fe cristiana, i que fa dies que li
entren algunes pors. Ella que cercava una mica de llum se sent mé A
la comunitat hi ha l’acord que els divendres al vespre el sopar és
especial i normalment va seguit d’una llarga sobretaula.
Generalment comença amb broma i a poc a poc va derivant cap a temes
més seriosos. La d’aquest divendres s’ha anat centrant sobre les
pors, concretament les pors de la Marta.
més
fosca que mai, quin negoci!!!en un moment determinat vaig creure en
Jesús. No s A la comunitat hi ha l’acord que els divendres al
vespre el sopar és especial i normalment va seguit d’una llarga
sobretaula. Generalment comença amb broma i a poc a poc va derivant
cap a temes més seriosos. La d’aquest divendres s’ha anat
centrant sobre les pors, concretament les pors de la Marta.
é
per què. I hi dono moltes volé per què. I hi dono moltes voltes i,
la veritat, ara dubto si va ser Déu o vaig ser jo. I resulta que, si
va ser Déu qui em va fer com una mena de truc, tinc por que em
compliqui la vida. Entesos?
Totes
les mirades es giren cap a la Mònica 03. Però el que parla torna a
ser l’Oriol: Això
sempre passa. Ho dic per experiència. Tens por a equivocar-te i que
Jesús et demani coses inaudites. Que et pots equivocar, d'acord! Tu
mateixa t’aniràs aclarint. Però Déu no fa males jugades. Al
contrari... bones de debò.
La
conversa segueix fins a les dues de la matinada. Surt de tot. Hi ha
moments intensos i moments més aviat fluixos. La Marta escolta,
experimenta que li ha anat bé explicar-se. No és que s’aclareixi,
però s'adona que la por és una mica absurda.
La
Mònica 03, abans d’anar-se’n, els mira a tots i els diu: Jesús
sempre deia “No tingueu por, soc Jo”.
( III )
VULL
SER DEIXEBLE DE JESUS
El
diumenge següent a la sobretaula, la Marta es va trobar un escrit a
la seva habitació. Fet a mà. Una vertadera novetat; ara ja no
s’estila escriure a mà. El signava l’Oriol, el noi dels
Pirineus.
“Marta,
aquest vespre he llegit el text de l’Evangeli d’aquest
diumenge... Saps com comença? No tingueu por dels homes. No hi ha
cap secret que tard o d’hora no sigui revelat... Allò que us dic
en la fosca digueu-ho a plena llum... Genial! Jesús és genial!!
Ja
saps que quan tenia 18 anys vaig marxar a viure als Pirineus. Sentia
com una atracció fantàstica, ja des de petit. Quan era escolta em
van comunicar la passió per la natura. I he estat dos anys fent de
monitor, guia, i sobretot contagiat de natura, aire, llum, nits, neu
i tarteres, ocells, silenci i matinades, tronades, verd i fonts
amagades... Una passada. Allà em vaig dir: Oriol, què en vols fer
de la teva vida? I des del més profund de l’ànima em brolla: VULL
SER DEIXEBLE DE JESÚS. Ostres! Això sí que és panna sònic!!
Un
dia, per casualitat, o potser perquè ja estava escrit en algun lloc,
vaig conèixer la Mònica 03 i, xerrant, em va explicar el projecte
del Quantium. El nom em va caure bé, i li vaig dir: Per què dius
quantium i no quantum? Em respon: Per la i, és que m’agrada molt
la i, és un lletra que lliga, que demana continuïtat, és viva, i
m’encanta la vida. Ja veus, ara sóc aquí i tinc un interrogant
bestial. Què en faré, de la meva vida? Com podré ser deixeble de
Jesús? Oi que m’entens?
Jo
he vençut les pors, amb coratge. Saps el que és una nit perdut
i amagat en unes roques, mentre els llamps semblava que anaven venint
cada cop més a prop? Quan la tamborinada va acabar em vaig quedar
adormit mullat de cap a peus, i jo crec que aquella nit Déu em va
dir alguna cosa i encara ara no la sé entendre.
No
tinguis por. És absurda. Avui t’he explicat el secret, per donar
la raó a Jesús, que no hi ha secret que tard o d’hora no sigui
revelat. Ha trigat a revelar-se, segurament t’esperava a tu. Si
Jesús et va dir “el Cos i la Sang del Crist” el dia del
Corpus... no et fallarà. En aquests moments res ens lliga. Hi ha
possibilitats obertes. Som-hi, doncs... L’escoltisme em va preparar
per la vida. Sé poques coses del meu futur, però una està molt
clara: vull ser deixeble de Jesús.”
A SANTIAGO
