(Sant Josep no acabà la "lloga" )
A CASA...
A SANT JOSEP
MATINES
"MATINES" PARRÒQUIA DE PORRERES:
dissabte, 29 de desembre del 2018
dissabte, 15 de desembre del 2018
dimecres, 5 de desembre del 2018
DON LLORENÇ BONNIN
Cançó de bressol: Bona nit!
1- Bona nit, bona nit,de roses cobert,
de randes guarnit
reposa al llitet.
Matinet si Déu vol
demà et despertaràs,
matinet si Déu vol
demà et despertaràs.
2- Bona nit, bona nit,
bells àngels tots blancs,
demà et mostraran
l'arbre de Nadal.
Dorm Infant un son llis,
somnia el Paradís.
Dorm Infant un son llis,
somnia el Paradís.
dijous, 22 de novembre del 2018
EL MEU REPADRÍ...
"Començ sa darrera garba
pels deu cavallons lligar:
la faig de dotze gavelles...
la me podré carregar.. ¡¡¡
Quin dia de la seva vida l'inspirà aquesta "glosa"...???
EL DIA QUE COMPLIA 99 ANYS...
1 cavalló = 10 garbes
10 cavallons = 100 garbes
1 gavella = 1 mes
12 gavelles = 1 any
( el dia que complí 99 anys, començà
la darrera garba de 12 gavelles
i
quan la se poguè carregar, en complí:
100 anys )
dissabte, 17 de novembre del 2018
CONCERT ORGUE CONVENT SANT VICENÇ FERRER Novembre 2018
THOMAS MERTON 7 CÍRCULOS
RESTAURACIÓ ORGUE
(LLUERNA (Octubre 2016 pàg. 2)
(LLUERNA (Octubre 2016 pàg. 2)
En
aquest concert ja es podrà apreciar ja la primera fase de
restauració de l’orgue. Aquesta
primera fase ha consistit en desmuntar l’orgue de la cadireta. El
mestre organer Wilfried Präet és l’encarregat de la restauració,
i ara té uns mesos per endavant per tal d’engegar aquesta primera
etapa. Cal dir que en l’anterior restauració de Gerhard Grenzing,
aquesta part fou la que quedà sense cap tipus d’intervenció, era
la part que més necessitava la restauració.
dijous, 1 de novembre del 2018
CEMENTIRIS
COSA ABSURDA
LA PIETÀ (Miquel Àngel)
SANTA MARIA DEL MAR
ABADIA D'AGER
ZORBA EL GRIEGO
COL·LEGIS DIOCESANS
COL·LEGIS DIOCESANS AA
EL LLAC
DELS CIGNES
HONEST TO GOD
PREMIS POPULARS COPE 2018
THOMAS MERTON 1968
THOMAS MERTON 7 CÍRCULOS
TIHAMER TOTH
(EL JOVEN...)
TIHAMER TOTH DOS
(LA JOVEN...)
TIHAMER TOTH TRES
TERESA FORCADES
MARE NATURA
NATURA
LLUERNA
Deià,
al cor de la Serra de Tramuntana, és un poble de gran bellesa i el
seu cementiri no es podia quedar enrere. Està situat just darrere
l’església de Sant Joan Baptista, de cara a la mar i a dalt de tot
del puig de Deià. Per això, la vista panoràmica sobre la costa i
el poble és magnífica. S’hi accedeix pujant per un camí empedrat
vorejat per xiprers i jalonat per capelletes amb escenes del
viacrucis. A més, al costat de centenars de deianencs anònims, hi
ha enterrats uns quants intel·lectuals i artistes que van escollir
el poble per viure i per morir-hi. El més famós és l’escriptor
britànic Robert Graves, però també hi ha els pintors Antoni
Gelabert i Antoni Ribas Prats.
Bunyol:
el cementiri maçó més important del país
Làpides
gravades amb compassos i esquadres, triangles delta, branques
d’acàcia, espases, barrets frigis… La part civil del cementiri
de Bunyol és plena dels símbols tradicionals de la maçoneria. En
total, s’han comptat més de quatre-centes tombes d’aquest estil,
fruit de l’arrelament d’aquesta societat a la comarca. Les més
antigues daten de final del segle XIX i les més noves són actuals.
De fet, al cementiri els enterraments maçònics no han parat mai, ni
durant les persecucions del franquisme. Això el converteix en el
cementiri maçó més important del país i tot i que hi ha tombes
que estan en molt mal estat, recentment, la Generalitat del País
Valencià ha anunciat un pla de restauració i patrimonialització.
Més
enllà de la seva bellesa o l’interès artístic, hi ha molta gent
que també visita cementiris pels personatges cèlebres que hi ha
enterrats. És el cas del cementiri de Montjuïc, el més gran que hi
ha a Barcelona i on descansen morts de tota mena i d’èpoques molt
diverses: rics burgesos, anarquistes, cèlebres assassines, artistes,
polítics i, fins i tot, el mateix arquitecte que el va projectar.
Destaquen les tombes d’Isaac Albéniz, els germans Badia, Francesca
Bonnemaison, Francesc Cambó, Josep Carner, Manuel Carrasco i
Formiguera, Ramon Casas, Ildefons Cerdà, Lluís Companys,
Buenaventura Durruti, Francesc Ferrer i Guàrdia, Joan Gamper, Àngel
Guimerà, Francesc Macià, Joan Miró, Manuel de Pedrolo, Enric Prat
de la Riba, Salvador Puig Antich, Montserrat Roig, Santiago Rusiñol,
Josep Maria de Segarra, Joan Salvat-Papasseit, Frederic Soler,
Pitarra, i Jacint Verdaguer, entre més.
Un dels cementiris més estretament lligats a la literatura que hi ha al país és el d’Arenys de Mar, que Salvador Espriu va convertir en mite amb l’obra poètica Cementiri de Sinera. Però més enllà del llegat d’Espriu, que també hi és enterrat, la vista del cementiri és esplèndida. Com que està situat al capdamunt del turó de la Pietat, s’hi poden veure els principals elements de la geografia arenyenca. Estilísticament, és un exemple característic dels cementiris mariners mediterranis que, a més, alberga tombes amb alguns treballs escultòrics de notable bellesa, obra d’artistes modernistes de renom com Josep Llimona i Venanci Vallmitjana.
Un dels cementiris més estretament lligats a la literatura que hi ha al país és el d’Arenys de Mar, que Salvador Espriu va convertir en mite amb l’obra poètica Cementiri de Sinera. Però més enllà del llegat d’Espriu, que també hi és enterrat, la vista del cementiri és esplèndida. Com que està situat al capdamunt del turó de la Pietat, s’hi poden veure els principals elements de la geografia arenyenca. Estilísticament, és un exemple característic dels cementiris mariners mediterranis que, a més, alberga tombes amb alguns treballs escultòrics de notable bellesa, obra d’artistes modernistes de renom com Josep Llimona i Venanci Vallmitjana.
dijous, 25 d’octubre del 2018
LLINATGES MALLORQUIS ( T, U, V, X )
T
TARONGÍ | Nom de planta o derivat de taronja. Nom personal emprat per jueus. |
TARRAGÓ | Aplicació antroponímica del topònim Tarragona. |
TAULER(Teuler) | Ofici. Encarregat de la taula de canvi o fabricant de teules. |
TAVERNER | Ofici. Amo de taverna. |
TERRADES(Terradas) | Topònim català. Nom d’un poble de la Garrotxa. Plural del substantiu terrada, terrat gran. Municipi de l’Alt Empordà. |
TERRASSA(Tarrassa) | Topònim català. Nom d’una ciutat al Vallès occidental. |
THOMÀS (Tomàs) | Nom personal de l’arameu Thoma, bessó. Sobrenom d’un apòstol. |
TIMONER | Encarregat de menar el timó d’una nau. |
TORELLÓ | Nom d’un antic castell de la Plana de Vic; es conserva com a complement del nom de tres viles. |
TORRANDELL | Potser d’una forma llatina “torrenticellum“, diminutiu de torrent. |
TORRELLA (Torroella) | Torroella és topònim de pobles de l’Empordà, del Pla de Bages i del Lluçanès. (Torre petita..) |
TORRENS | Del substantiu torrent, curs d’aigua intermitent.  |
TORRES | Plural del substantiu torre. Municipi de Jaén i diverses localitats espanyoles, una a 10 kilometres de Sagunt. |
TORTELLA(Tortellà) | Topònim català. Tortellà és el nom d’un poble de la comarca de la Garriga. Forma femenina de Tortell, diminutiu de tort. |
TORTOSA | Topònim català. Nom d’una ciutat capital de la Ribera d’Ebre. |
TOUS | Nom d’un poble de la Segarra i d’un municipi del País Valencià a la Ribera Alta. |
TRIAY | Triador, lloc on es trien el caps de bestiar. Molts procedeixen de Menorca. |
TROBAT | Participi del verb trobar, aplicat a un infant trobat abandonat. |
TUGORES (Togores) | Del llatí tuguria, cabanes, cases rústiques. |
TUR | Nom germànic. De Thuro, forma antiga de Thuring, de Turíngia.Podria ser del substantiu tur, pedra calcària i porosa. |
Tutzó | Nom d’un antic castell i monestir del Rosselló. |
U
URGELL | Nom d’una extensa comarca de Catalunya occidental.  |
V
VALENS | Nom de sant (Sant Valens, bisbe d’Avinyó, 525-586). Nom romà. Topònim francès d’un castell. Del llatí Valentinus, patronímic de Valens, que val, fort, sa. |
Valentí | Nom personal equivalent a Valente. Sant. |
VALLBONA | Topònim català. Nom d’un poble de la Baixa Segarra, un altre del Pla d’Urgell i Pola de Vallbona (Camp de Llíria) |
VALLCANERA(Vallcaneras) | Topònim català. Nom d’un poble de la Selva. |
VALLÈS | Nom d’una gran comarca limítrofe amb el Pla de Barcelona. Alguns heraldistes el consideren originari de França i que s’establiren a Mallorca poc després de la conquesta, alguns diuen que a Inca i altres a Binissalem. Alguns el consideren originari de Navarra o de La Rioja. |
VALLESPIR | Antic comtat i actual comarca situada al nord de l’Empordà. N’hi ha que consideren que la casa pairal estava a Mondragón (Guipúzcoa). Comarca de la Catalunya nord. |
VALLS | Topònim català. Nom d’una ciutat del Camp de Tarragona. A Mallorca està documentat al XIII. |
VALLSECA | Originari de Catalunya i València. A Barcelona eren senyors de la torre de Vallseca. |
VAQUER | Ofici. Guardià de vaques. Venen a Mallorca al s. XIV des de Ripoll. |
VERD | Nom de color. |
VERDERA | Derivat de verd, aplicat a lloc de molta vegetació. Topònim català de l’Alt Empordà. |
VERGER | Lloc abundant d’arbres i plantes, jardí. |
VICENS | Nom personal, Vicenç, guanyador. Del llatí Vincentius, del verb uincere, vèncer. Nom de diversos sants.  |
VICH (Vic) | Topònim català. Nom d’una ciutat d’Osona. |
VIDAL | De Vital, nom de diversos sants. Nom d’arrel romànica però emprat per jueus (substituïen el semita Haïm que significa vida). Del llatí vitalis (sa, fort). |
VILA | Del nom comú vila (en llatí villa), nucli de població. Antigament casa de camp. |
VILLALONGA (Villalonga) | Topònim català. Nom de diversos pobles del Rosselló, del Vallespir, del Ripollès, de la Garrotxa. |
VIVES | Fou nom emprat per cristians i sobretot per jueus. Significa visques. |
VILANOVA | Topònim català. Nom d’un gran nombre de poblacions de Catalunya. |
XAMENA | Del nom castellà de dona Xemena o Jimena. Venen d’Aragó a la conquesta. |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)