Pàgineshttps://www.catalunyareligio.cat/ca/pregariacat-celebra-seu-dese-aniversari-nova-web

dijous, 22 de novembre del 2018

EL MEU REPADRÍ...
































"Començ  sa  darrera  garba

pels  deu  cavallons   lligar:

la  faig  de  dotze  gavelles...

la  me  podré  carregar.. ¡¡¡



Quin  dia  de  la  seva  vida   l'inspirà  aquesta  "glosa"...???




  EL  DIA  QUE  COMPLIA  99  ANYS...



1  cavalló      =   10  garbes
10  cavallons    =   100  garbes
1  gavella     =    1  mes 
12  gavelles    =           1  any


(  el  dia  que  complí  99  anys,   començà
la  darrera  garba  de  12  gavelles
 i
 quan  la  se  poguè  carregar,   en  complí:

   100  anys  )




dissabte, 17 de novembre del 2018

CONCERT ORGUE CONVENT SANT VICENÇ FERRER Novembre 2018

THOMAS MERTON 7 CÍRCULOS



RESTAURACIÓ ORGUE
(LLUERNA  (Octubre  2016  pàg.  2)


En aquest concert ja es podrà apreciar ja la primera fase de restauració de l’orgue. Aquesta primera fase ha consistit en desmuntar l’orgue de la cadireta. El mestre organer Wilfried Präet és l’encarregat de la restauració, i ara té uns mesos per endavant per tal d’engegar aquesta primera etapa. Cal dir que en l’anterior restauració de Gerhard Grenzing, aquesta part fou la que quedà sense cap tipus d’intervenció, era la part que més necessitava la restauració.


     





   



  












dijous, 1 de novembre del 2018

CEMENTIRIS









Deià, al cor de la Serra de Tramuntana, és un poble de gran bellesa i el seu cementiri no es podia quedar enrere. Està situat just darrere l’església de Sant Joan Baptista, de cara a la mar i a dalt de tot del puig de Deià. Per això, la vista panoràmica sobre la costa i el poble és magnífica. S’hi accedeix pujant per un camí empedrat vorejat per xiprers i jalonat per capelletes amb escenes del viacrucis. A més, al costat de centenars de deianencs anònims, hi ha enterrats uns quants intel·lectuals i artistes que van escollir el poble per viure i per morir-hi. El més famós és l’escriptor britànic Robert Graves, però també hi ha els pintors Antoni Gelabert i Antoni Ribas Prats.





Bunyol: el cementiri maçó més important del país




Làpides gravades amb compassos i esquadres, triangles delta, branques d’acàcia, espases, barrets frigis… La part civil del cementiri de Bunyol és plena dels símbols tradicionals de la maçoneria. En total, s’han comptat més de quatre-centes tombes d’aquest estil, fruit de l’arrelament d’aquesta societat a la comarca. Les més antigues daten de final del segle XIX i les més noves són actuals. De fet, al cementiri els enterraments maçònics no han parat mai, ni durant les persecucions del franquisme. Això el converteix en el cementiri maçó més important del país i tot i que hi ha tombes que estan en molt mal estat, recentment, la Generalitat del País Valencià ha anunciat un pla de restauració i patrimonialització.








Més enllà de la seva bellesa o l’interès artístic, hi ha molta gent que també visita cementiris pels personatges cèlebres que hi ha enterrats. És el cas del cementiri de Montjuïc, el més gran que hi ha a Barcelona i on descansen morts de tota mena i d’èpoques molt diverses: rics burgesos, anarquistes, cèlebres assassines, artistes, polítics i, fins i tot, el mateix arquitecte que el va projectar. Destaquen les tombes d’Isaac Albéniz, els germans Badia, Francesca Bonnemaison, Francesc Cambó, Josep Carner, Manuel Carrasco i Formiguera, Ramon Casas, Ildefons Cerdà, Lluís Companys, Buenaventura Durruti, Francesc Ferrer i Guàrdia, Joan Gamper, Àngel Guimerà, Francesc Macià, Joan Miró, Manuel de Pedrolo, Enric Prat de la Riba, Salvador Puig Antich, Montserrat Roig, Santiago Rusiñol, Josep Maria de Segarra, Joan Salvat-Papasseit, Frederic Soler, Pitarra, i Jacint Verdaguer, entre més.









Un dels cementiris més estretament lligats a la literatura que hi ha al país és el d’Arenys de Mar, que Salvador Espriu va convertir en mite amb l’obra poètica Cementiri de Sinera. Però més enllà del llegat d’Espriu, que també hi és enterrat, la vista del cementiri és esplèndida. Com que està situat al capdamunt del turó de la Pietat, s’hi poden veure els principals elements de la geografia arenyenca. Estilísticament, és un exemple característic dels cementiris mariners mediterranis que, a més, alberga tombes amb alguns treballs escultòrics de notable bellesa, obra d’artistes modernistes de renom com Josep Llimona i Venanci Vallmitjana.