Pàgineshttps://www.catalunyareligio.cat/ca/pregariacat-celebra-seu-dese-aniversari-nova-web

dimarts, 26 de juliol del 2016

CONCERTS D'ESTIU 2016 ( III )


ORGUE   DEL   CONVENT   DE   MANACOR...

Les referències més antigues d’un orgue instal·lat al Convent de Manacor són del 14 d’agost del 1600, seguides de les de 1726, 1760, 1789. Atribuïda la construcció a la família Caimari, hi ha també referències de com s’inicià una recaptació per a ser instal·lat un orgue obra de Jordi Bosch.  No hi ha evidències d’això i sembla que la façana plana de l’orgue fa pensar en una obra anterior a la família Bosch. L’orgue fou afinat i mantingut per Julià Munar, llucmajorer resident a Felanitx (1873, 1875 i 1884). La darrera reforma realitzada per Munar data del 1889. Cal dir que aquest realitzava unes intervencions que complicaven extremadament el funcionament dels instruments.

Posteriorment ha estat restaurat per Gerhard Grenzing (que també ha intervingut en la restauració de l’orgue de Santanyí) en dues etapes. La cadireta queda encara totalment per recuperar, i actualment l’orgue necessita una posada a punt i sobretot pensar com es pot dur a terme una restauració integral que permeti comptar amb els tres teclats.

L’orgue del Convent de Manacor és una de les joies patrimonials més oblidades.  Encara potent, encara present, aquest instrument és una mostra de la riquesa musical de Manacor.

L’instrument actual es troba en bon estat, malgrat que necessita una posada a punt pel que fa a neteja dels mecanismes, tubs i afinació. Ara mateix les parròquies de Santanyí  i Santa Maria la Major d’Inca han iniciat gestions per tal de tenir un equip que gestioni  la conservació i ús dels instruments.  De la mateixa manera, a Manacor es comencen a moure iniciatives al voltant de l’orgue del Convent, i la Parròquia de Manacor ha iniciat també gestions per a crear una comissió encarregada de vetllar per l’orgue del Convent.

Un dels objectius proposats de dita comissió seria la programació d’activitats estables: concerts per als visitants, activitats per als escolars, visites programades.  Tot és encara un projecte, però que comença a cobrar forma sota la direcció del rector de Manacor, Andreu Genovart.

Dins el marc de les festes de Sant Domingo s’ha programat un concert a càrrec de tres organistes:  Bartomeu Mut, Bàrbara Duran i Francesca Suau.  Mut és actualment el professor titular del Conservatori Professional. El concert és dia 19 de maig a les 20.30, i s’han inclòs obres de mestres de la polifonia hispànica, alemanya i italiana.  L’acte ha estat possible gràcies a la gestió de l’Associació de Veïns d’es Convent, es Centre, es Tren i s’ Antigor, així com de la parròquia de Manacor. L’objectiu del concert és donar a conèixer les possibilitats enormes de l’instrument, i començar un camí de recuperació en el qual cal comptar amb la implicació del poble de Manacor.


 CONCERT   25   JULIOL   2016
(Com   que   era   "festa"   no   hi   havia   "PROGRAMA   ESCRIT"   )









**********



 **********

 
 

************



 




dimarts, 5 de juliol del 2016

CONCERT D'ORGUE ( I )





A partir d’aquest dilluns dia 4 i durant els mesos de juliol i agost, cada dilluns a migdia de les 12 a les 12’30, hi haurà un concert d’orgue en el Convent de sant Vicenç Ferrer. L’entrada serà lliure i a la sortida se farà una aportació voluntària per començar a posar en marxa la restauració i conservació del instrument.









 




dilluns, 23 de maig del 2016

CONCERT SANT DOMINGO 2016





CONCERT   DE   LA   BANDA  MUNICIPAL
DE   MÚSICA  DE   MANACOR
"FESTES   DE   SANT   DOMINGO   2016"


















 

diumenge, 3 d’abril del 2016

PREGÀRIA DE MARE...





Prego per tu
Regirant la biblioteca de la mare et vas trobar un escrit, ja una mica vell, que començava amb aquesta frase: “Prego per tu, fill meu”. Avui fa tres anys del seu traspàs i encara et resten moltes coses per llegir i ordenar. La teva mare havia escrit molt, amb una lletra complicada, allargada, en tensió cap endavant. Val la pena llegir el seu escrit ja que era per a tu, i segur que el va escriure amb aquell amor silenciós i constant.
“Prego per tu, fill meu, ara que ets un home fet i una persona d’èxit. Encara fa pocs dies que llegia al diari que la teva empresa exportava a Corea del Sud i semblava un negoci ben enfocat i segur. Prego per tu, fill meu, perquè hi ha molta gent que es considera amiga teva, et felicita i parla de tu de forma laudatòria. Em diuen: El teu fill és genial, creatiu, simpàtic. I s’ha fet molt ric.
Recordo que quan eres petit ja tenies unes qualitats notables. A l’escola la professora em deia: El teu fill, si no es fa malbé, arribarà molt lluny. Ja saps que el pare va morir d’un infart, i jo em vaig posar a treballar. Primer de dependenta d’una botiga de vetes i fils, que en deien aleshores, fins que vaig muntar la llibreria. Els llibres em feien molta companyia. No parava de llegir, sempre que podia, i parlava amb els clients sobre llibres, autors i edicions. No parava. Sabia que tot ho feia per tu. Vas estudiar a la universitat i et vaig poder pagar una llarga estada a Suïssa. Et vas casar, vas tenir dos fills i al cap d’uns anys et vas separar. La teva vida ha donat molts tombs, però ets famós i reconegut. Ara que ja sóc gran, sé que em tens molt present i en traspassar la llibreria vas ajudar-me a fer-ho.
Prego per tu. Em fas patir una mica amb tants diners, tants èxits, tantes festes i celebracions. Li dic al Senyor: Tinc por que se li pugin els fums al cap i sigui un home cregut i orgullós. Si us plau, ajuda’l, que és bon noi, que té un bon cor. També prego pels teus fills, que ho han tingut tot i no saben què és treballar 8 hores seguides com abans. Em sembla que es cansen de tot. M’estimen molt, ja ho sé, però vénen poc. Prego per ells: Senyor, que no vagin per mal camí.
En fi, ara sé molt bé que per tu poca cosa puc fer. Però pregar sí que puc i estic convençuda que t’arriba. Segurament no ho saps, potser t’ho pots imaginar. Pensa que la vida passa molt de pressa, i sense adonar-te’n et faràs gran. No deixaré de pregar per tu. La mare”
(Estic emocionat. Mai li he dit moltes coses que volia dir-li. Però ara, sigui on sigui, li crido des del meu cor: “Gràcies. Has sigut per a mi la millor mare del món. Tens raó. Potser ja és hora de començar a canviar.”)

divendres, 25 de març del 2016

DIVENDRES SANT CREU...








Viernes Santo, la fuerza de Dios
"Jesús se entrega al misterio de la voluntad divina"
Ángel Moreno, 25 de marzo de 2016 a las 08:44
Necesitamos sabernos mirados, acompañados, amados por Dios
(Ángel Moreno).- Si has llegado al límite de tus fuerzas,
si te acosan las circunstancias negativas
si te cercan noticias adversas,
si tu mente te anticipa un resultado fatal,
si crees que no hay remedio,
si te asalta la tentación de la desesperanza,
si cuanto sucede se opone a tu deseo,
EN ESA ENCRUCIJADA, TE RECOMIENDO:
Mira a Jesucristo en Getsemaní,
observa los movimientos del Maestro.
Fíjate que en su angustia se puso a orar.
Descubre el secreto de la fuerza de Jesús, su relación.
No te duermas para evadirte del problema.
No huyas ante la adversidad.
Contempla la reacción de quien sabemos que triunfó de la muerte.
OBSERVA LA ESCENA
- Jesús, en su angustia, acudió a su Padre.
- En medio de la noche recurrió a los suyos, pero no le acompañaron.
- En el silencio podemos escuchar las palabras más auténticas que pronunció:
"Abbá, que no se haga lo que yo quiero, sino lo que Tú quieres", palabras que anticipan las que pronunció en la Cruz: "Padre, a tus manos encomiendo mi espíritu".
- Jesús se levanta, no hace violencia.
- Jesús se fía de su Padre.
- Jesús se entrega al misterio de la voluntad divina
- Jesús intercede por sus amigos.
PROPUESTA
Necesitamos confiar.
Necesitamos abandonarnos, como Jesús, en manos de Dios.
Necesitamos dar fe a la Palabra divina, que nos asegura su fuerza.
Necesitamos creer en la Providencia
Necesitamos asociarnos a Jesucristo.
Necesitamos atrevernos a pronunciar: "Hágase tu voluntad".
Necesitamos sabernos mirados, acompañados, amados por Dios.









ENCUENTRO DE JESUS Y MARIA CAMINO DEL CALVARIO
CARMEN HERRERO MARTÍNEZ, Fraternidad Monástica de Jerusalén, E
ECLESALIA, 25/03/16.- «Vosotros, todos los que pasáis por el camino, mirad y ved si hay dolor semejante al dolor que me atormenta» (Lm 1, 12). Estas palabras de la Santas Escrituras, se las podemos aplicar hoy a la Madre Dolorosa, la Madre del Redentor del mundo, Jesús.
En el camino hacia el Calvario Jesús se encuentra con María, su madre; y María se encuentra con Jesús, su hijo amado, su predilecto, salido de sus entrañas. El intercambio de midas es intenso, profundo, lleno de amor y de ternura; desde el silencio amante y compasivo. La mirada es el lenguaje más profundo e intimo entre os seres que se quieren. En este encuentro no hay palabras, la sola palabra es la mutua mirada que expresan el dolor intenso y profundo que hijo y madre viven. El dolor de la madre por su hijo ajusticiado, llevado al suplicio de la muerte, sin causa alguna; es profundo, indecible. El inocente, es condenado por los culpables, y la madre conocedora de la mentira que traman, asume desde la fe y el abandono el designo del Padre. La profecía de Simeón se ha cumplido: “una espada traspasará tu alma” (Lc 2, 35). Pero María, mujer de fe y esperanza, asume este momento, desde la certeza de que la muerte no es el final para su hijo. ¿Cómo va a morir el que es la Vida? No, ¡esto es un absurdo! ¡Poderoso como es Dios, él vendrá en su ayuda!
«No temas María, Él será grande y será llamado Hijo del Altísimo, y el Señor Dios le dará el trono de David, su padre; reinará sobre la casa de Jacob por los siglos y su reino no tendrá fin” (Lc 1,32). Estas palabras, se las había dicho el ángel a María, y ella cree contra toda esperanza. Y desde esta certeza y esperanza, María, con su tierna mirada, infunde en su hijo, ánimo, fortaleza y confianza en el Padre que es quien sostiene su vida y dirige la historia de la salvación. María confía y adora el plan del Padre, aunque humanamente no lo comprenda. En medio de la profunda soledad de la Pasión de Jesús, María ofrece a su Hijo un bálsamo de ternura y una fidelidad incondicional. Madre e hijo están íntimamente unidos y nada podrá impedirles de llevar a cabo la voluntad del Padre. María dijo “Hágase en mí según tu palabra” y el hijo: “Heme aquí, Señor, para hacer tu voluntad” Y madre e hijo serán files hasta el extremos a este palabra dada.
Si el corazón de María está traspasado por la lanza del dolor, no es menos el dolor que atraviesa el corazón del Hijo, al ver a su madre tan afligida y sumergida en tan profundo dolor. El verdadero amor hace suyo el dolor del ser amado. Y este es el caso de Jesús y María: cada uno hace propio el dolor del otro. Madre e hijo se funden en un mismo hágase tu voluntad, ofrecido al Padre por la salvación del género humano. María al decir Fiat en la Anunciación, María asumió con todas las consecuencia, la historia de su propio hijo, haciéndola suya. Porque María es madre, sufre profundamente; y quiere abraza y llevar la cruz junto con su divino Condenado en el camino hacia el calvario. Pero no solamente abraza a Jesús, sino que en su corazón, abraza a los hombres y mujeres de todos los tiempos. Sintamos, pues, mirados con ternura y acompañados por María, nuestra Madre.
La Iglesia llama a María: “corredentora con Cristo”, porque, de alguna manera, ella también murió en la cruz con su Hijo. No de una manera cruenta; pero sí de una manera mística. María, recorrió el camino del calvario y estuvo al pie de la cruz acompañando a su hijo amado, haciendo suya la pasión y muerte del hijo, salido de sus entraña. La pasión del hijo es la pasión de la madre. Y la muerte del hijo es la muerte de la madre.
Señor, Jesús, como María tu madre, también nosotros queremos acompañarte, ofrecerte nuestra compañía y nuestro tierno amor, estando a tu lado en este camino en el que el dolor te desfigura y la cruz te aplasta.
En ti, también queremos acompañar a tantos hermanos y hermanas que el dolor los tiene hundidos, desfigurados, sin poderse levantar ni mirar al horizonte, sin encontrar una mirada que les dé fortaleza para seguir caminando. Para ellos te pedimos la fe y la esperanza, y una Madre buena que les mire con amor y les acompañe en su sufrimiento. Y a Ti, María, Madre del Fiat, del Amén, concédenos tu fe y confianza en los planes de Dios, Padre, aunque no siempre los comprendamos. Y consuela a tantas madres como sufren las “pasión” de sus hijos y ayúdales a llevar la cruz con tu presencia amante