VIGILIA
DE LES ESPIGUES
Al
Convent de la Puresa (Fartàritx)) - MANACOR
Amb l'assistència de
grups d'Adoració Nocturna de PALMA, Consell Diocesà,
INCA, SENCELLES, FELANITX, SA POBLA, CALVIÀ, SÓLLER,
MANACOR i altres... es celebrà com estav previst...
- RES DEL ROSARI, des de la”gruta” de Lourdes del pati en processó cap a l'Església.
- CONCELABRACIÓ EUCARÍSTICA
- EXPOSICIÓ DEL SANTÍSSIM
- OFICI DE LECTURA I TEDEUM
- PROCESSÓ EUCARÍSTICA I BENEDICCIÓ FINAL
OFICI DE LECTURA
V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.
Invitatori (sal 94)
Ant. Veniu, celebrem el Senyor amb
crits de festa, aclamem la Roca que ens salva, al·leluia.
Tothom: Veniu, celebrem el
Senyor amb crits de festa, aclamem la Roca que ens salva, al·leluia.
Veniu,
celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem
la Roca que ens salva,
presentem-nos
davant ell a lloar-lo
aclamem-lo
amb els nostres cants.
Tothom:
Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la Roca que ens
salva, al·leluia.
El
Senyor és Déu sobirà,
el
rei dels reis de tots els déus;
té
a la mà les entranyes de la terra
i
són d'ell els cims de les muntanyes;
la
mar és d'ell, perquè ell l'ha feta,
les
seves mans han modelat la terra ferma.
Tothom:
Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la Roca que ens
salva, al·leluia.
Veniu,
prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos
davant el Senyor, que ens ha creat;
ell
és el nostre Déu,
i
nosaltres som el poble que ell pastura,
el
ramat que ell mateix guia.
Tothom:
Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la Roca que ens
salva, al·leluia.
Tant
de bo que avui sentíssiu la seva veu:
“No
endurigueu els cors com a Meribà,
com
el dia de Massà, en el desert,
quan
van posar-me a prova els vostres pares,
i em
temptaren, tot i haver vist les meves obres”.
Tothom:
Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la Roca que ens
salva, al·leluia.
Disgustat
durant quaranta anys,
vaig
dir d'aquella generació:
“És
un poble de cor esgarriat,
que
desconeix els meus camins”.
Per
això, indignat, vaig jurar:
“No
entraran al meu lloc de repòs”.
Tothom:
Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la Roca que ens
salva, al·leluia.
Glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit
Sant.
Com era al principi, ara i sempre i
pels
segles dels segles. Amén.
Tothom:
Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la Roca que ens
salva, al·leluia.
Himne
A
dos cors, com els salms.
En
el primer de tots els jorns,
en
què quedava el món creat
i en
què ens feu lliures, ressorgint,
la
mort vençuda, el Creador,
tota
sopor foragitant,
alcem-nos
tots amb promptitud
i
cerquem Déu de bella nit,
com
el profeta encomanà;
per
tal que escolti els nostres precs,
i
que sa destra ens doni ajut,
i,
nets de tota sutzedat,
seti
ens atorgui dalt del cel;
que
a tots els qui en el temps sagrat
del
jorn d’avui salmodiem
a
l’hora mansa de la nit,
vulgui
donar dons divinals.
A
Déu el Pare sigui honor
i a
l’únic Fill d’ell engendrat,
amb
l’Esperit Sant defensor
enllà
dels segles sense fi. Amén.
Salmòdia
Ant.
1. El vertader arbre de la vida és la creu del Senyor.
Salm
1
Feliç
l'home
que
no es guia pel consell dels injusts,
ni
va pels camins dels pecadors,
ni
s'asseu al redol de burla dels descreguts.
Estima
de cor la llei del senyor
la
repassa meditant-la nit i dia.
Serà
com un arbre que arrela vora l'aigua
dona
fruit quan n'és el temps
i
mai no es marceix el seu fullatge,
duu
a bon terme tot el que emprèn.
No
serà així la sort dels injusts;
seran
com la palla escampada pel vent
Els
culpables no resistiran el judici
cauran
els pecadors a l'aplec dels justs.
El
Senyor empara els camins dels justs,
i
els dels culpables acaben malament.
Glòria
al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant.
Com
era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles.
Amén.
Ant. El vertader arbre de
la vida és la creu del Senyor.
Ant. 2. El Senyor m’ha
consagrat com a rei seu dalt de Sion.
V. Saül morí per les seves culpes: no
havia estat feel al Senyor i havia violat el seu manament.
Tothom: I Déu va traspassar a
David la seva reialesa.
V. Finalment havia consultat una
nigromant, en lloc de consultar el Senyor.
Tothom: I Déu va traspassar a
David la seva reialesa.
Lectura segona
De l’encíclica Mysterium
fidei del beat Pau sisè, papa
(AAS 57 [1965])
La forma més sublim de
fer-se Crist present en la seva Església és quan, en el seu nom,
s’ofereix el sacrifici de la missa i s’administra el sagrament.
Però hi ha encara un altre aspecte importantíssim de la presència
de Crist en l’Església per l’Eucaristia, i que, entre tots els
sagraments, el fa per a nosaltres el més suau per la devoció, el
més esplendorós per la intel·ligència i el més sant pel seu
contingut, que és el mateix Crist, vers el qual tots els altres
sagraments s’encaminen.
Aquesta presència es diu
“real”, no per exclusió, com si no fossin reals les altres
maneres d’estar present, sinó per la seva excel·lència, car és
substancial; ço és, que per ella s’hi fa present tot el Crist,
Déu i home, en la seva integritat. Des de sempre l’Església
Catòlica ha professat la fe en la presència real de Crist en
l’Eucaristia, el seu cos i sang, no sols en la proclamació de la
doctrina, sinó també en la pràctica de la mateixa vida, tributant
al Santíssim Sagrament el culte de latria que només a Déu es pot
donar.
Aquest culte de latria,
vol l’Església que es tributi al sagrament de l’Eucaristia no
sols en la celebració de la missa, sinó sempre, exigint que es
guardin amb tota diligència les hòsties consagrades, per oferir-les
a la veneració dels fidels en les esglésies i dur-les en solemnes
processons de concurrència i joia del poble cristià.
Testimonis d’aquesta
veneració són antics documents on els pastors exhorten els fidels a
conservar amb summa reverència l’Eucaristia, que portaven a les
seves cases.
Tant de bo que els fidels
s’acostumassin a participar cada dia activament en el sacrifici de
la missa; que amb santedat i puresa s’alimentassin amb la comunió,
donant gràcies a Jesucrist per un do tan gran. Procurin també
visitar el santíssim sagrament, que ha de guardar-se al lloc més
digne i amb tot honor, segons les lleis litúrgiques. La visita sigui
prova d’agraïment, signe d’amor, i compliment del deure
d’adoració a Crist nostre Senyor allà present.
Ben clar veim que la
divina Eucaristia confereix al poble cristià una dignitat
incomparable. I no ja sols quan s’ofereix el sacrifici i es
realitza el sagrament; també en l’Eucaristia reservada a les
esglésies i als oratoris, Crist és el veritable “Emmanuel”, el
“Déu-és-amb-nosaltres”. Dia i nit està enmig nostre, habita
amb nosaltres ple de gràcia i de veritat; ordena els costums,
alimenta les virtuts, consola els afligits, enforteix els dèbils;
estimula els que se li acosten a la seva imitació, perquè aprenguin
d’ell a ser mansuets de cor i humils, no cercant el profit propi,
sinó el servei de Déu.
El devot fervorós de
l’Eucaristia, que malda per correspondre amb promptitud i
generositat a l’amor infinit amb què Crist ens estima, amb molt de
fruit i amb joia del cor podrà sentir i comprendre el valor immens
d’una vida amagada amb Crist en Déu, el valor de parlar
amigablement amb Crist. No hi ha res al món tan suau ni res tan
eficaç per seguir el camí de la santedat.
L’Eucaristia conservada
a les esglésies i als oratoris és com el centre de l’espiritualitat
de la comunitat religiosa i parroquial; més encara, de l’Església
universal i de tota la humanitat: car sota el vel de les sagrades
espècies hi ha el Crist, cap invisible de l’Església, Redemptor
del món, centre de tots els cors, per qui existeixen totes les
coses, i nosaltres per ell.
D’aquí la gran ajuda
que és l’Eucaristia per a promoure i cultivar l’amor social, que
ens fa preferir el bé de la comunitat a les nostres conveniències
particulars, i fa que prenguem la causa de la comunitat, de la
parròquia i de tota l’Església com una responsabilitat de tots i
de cada u, estenent la caritat a tot el món, car sabem que arreu es
troben els membres de Crist.
Responsori Jo 6,
57. 56
V. Qui menja la meva carn
i beu la meva sang.
Tothom: Està en
mi i jo en ell.
V. La meva carn és un
vertader menjar i la meva sang una vertadera beguda.
Tothom: Està en
mi i jo en ell.
Ant. Senyor, esperam en vós. Sigueu el
nostre braç cada matí i salvau-nos a l’hora del perill.
Càntic I (Is 33, 2-10)
Compatiu-nos, Senyor.
Esperam en vós.
Sigueu el nostre braç
cada matí,
Salvau-nos a l’hora del
perill.
Si us senten a prop, els
enemics fugen:
si veuen que us moveu,
els pobles es dispersen;
i sobre el botí que en
queda,
la gent s’hi tira com
llagosts,
s’hi abraona com una
plaga.
El Senyor és
inaccessible, resideix allà dalt
i omple Sion de justícia
i de bondat.
La seva durada serà
perpètua.
El coneixement i la
saviesa
són la seva riquesa
salvadora,
el temor de Déu és el
seu tresor.
Els heralds s’exclamen
pels carrers,
Els missatgers de pau
ploren amargament.
No es veu passar ni una
ànima
pels camins desolats.
Han violat el pacte,
s’han rigut dels testimonis,
no tenen consideració
per ningú.
Quina tristor en tot el
país ressec!
El Líban està mustii i
engrogueït,
Saron sembla una estepa,
els boscs de Basan i del
Carmel
han quedat despullats.
El Senyor diu: “Doncs
ara m’alçaré,
ara m’hi plantaré,
m’hi quedaré.”
Glòria
al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant.
Com
era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles.
Amén.
Paraula del Senyor.
R. Lloança a vós, oh
Crist.
Després del comentari
del qui presideix i del silenci oportú, tots plegats canten el
tedèum a dos cors, que entona el qui presideix.
P. Te Deum
laudamus:
C1: te Dominum
confitemur.
C2: Te aeternum
Patrem
omnis terra
veneratur.
Tibi omnes Angeli;
tibi caeli et
universae Potestates;
Tibi Cherubim et
Seraphim
incessabili voce
proclamant:
Sanctus,
Sanctus,
Sanctus, Dominus
Deus Sabaoth.
Pleni sunt caeli
et terra
maiestatis gloriae
tuae.
Te gloriosus
Apostolorum chorus,
Te Prophetarum
laudabilis numerus,
Te Martyrum
candidatus laudat exercitus.
Te per orbem
terrarum
sancta confitetur
Ecclesia,
Patrem immensae
maiestatis;
Venerandum tuum
verum et unicum Filium;
Sanctum quoque
Paraclitum Spiritum.
Tu Rex gloriae,
Christe.
Tu Patris
sempiternus es Filius.
Tu, ad liberandum
suscepturus hominem,
non horruisti
Virginis uterum.
Tu, devicto mortis
aculeo, aperuisti
credentibus regna
caelorum.
Tu ad dexteram Dei
sedes, in gloria Patris.
Iudex crederis
esse venturus.
Te ergo quaesumus,
tuis famulis subveni,
quos pretioso
sanguine redemisti.
Aeterna fac cum
sanctis tuis in gloria numerari.
Salvum fac populum
tuum,
Domine, et benedic
hereditati tuae.
Et rege eos, et
extolle illos usque in aeternum.
Per singulos dies
benedicimus te;
Et laudamus Nomen
tuum in saeculum, et in saeculum saeculi.
Dignare, Domine,
die isto sine peccato nos custodire.
Miserere nostri,
Domine, miserere nostri.
Fiat misericordia
tua,
Domine, super nos,
quemadmodum speravimus in te.
In te, Domine,
speravi:
non confundar in
aeternum.
Preguem
Oh Déu, vós ens heu
convertit en fills de la llum per la gràcia de l’adopció; no
permeteu que ens enrevoltin les tenebres de l’error, ans
manteniu-nos sempre en l’esplendor de la veritat. Per nostre Senyor
Jesucrist, el vostre Fill, que amb vós viu i regna en la unitat de
l’Esperit Sant, Déu, pels segles dels segles. Amén.
Processó
Es
disposen els preveres, ministres i feels. Presideix el director
espiritual diocesà o el rector, si no ha quedat el Bisbe AA. Les
banderes precedeixen el Santíssim Sagrament davall dosser (en
teniu?, de quantes vares?). Estaria bé disposar de candeletes per a
la gent, però si no pot ser, no passa res. Al lloc de la benedicció,
davant la gruta, hi ha d’haver un altaret per posar-hi la custòdia
amb l’ornat convenient. El preste durà estola i capa pluvial i
mandil blancs. Els concelebrants i diaca, estola blanca. Si teniu
capa verda, la pot dur durant l’ofici de vetla i així basta que el
mandil sigui blanc i els concelebrants que quedin poden conservar
l’estola verda i el diaca fins i tot la dalmàtica. Mentrestant
canten:
Nit
de juny, quantes estrelles
veus
sortir com flors novelles
al
jardí del firmament?
Tantes
vegades
alabances
sien dades
al
Santíssim Sagrament.
Quantes
són tes ones totes,
mar?
Cada ona quantes gotes
que
remous eternament?
Quants
brins d’herba té l’herbatge?
Quantes
fulles té el boscatge?
Quants
remors escampa el vent?
Quantes
flors com jardinera
té
l’hermosa primavera
per
mostrar al sol naixent?
Univers,
quants grans de terra
tens
del pla fins a la serra,
de
llevant fins a ponent?
Quants
anys tens, i dies i hores,
eternitat
que devores
los
segles com un moment?
Quants
raigs tens, oh sol bellíssim,
quan,
com l’Hòstia de l’Altíssim,
vas
alçant-te en Orient?
Jacint Verdaguer, pvre.
CELEBRADA LA "VIGIGILA DE LES ESPIGUES" 2017
La nit de l'1 al 2 de juliol l'Adoració Nocturna de Mallorca celebrà la Vigília d'Espigues al Col·legi de la Puresa de Maria a Fartàritx (Manacor). S'hi feren presents les seccions de Palma, Manacor, Inca, Calvià, Felanitx, sa Pobla, Sóller i Sencelles, amb les respectives banderes. Enguany, a més de la tradicional benedicció dels fruits i de les activitats humanes, es donaren gràcies per la beatificació del qui fou vicepresident de l’Adoració Nocturna i màrtir a Almeria, i batiat a Mallorca, Lluís Belda i Soriano de Montoya, i, en recordança del centenari de la Mare de Déu de Fàtima, es resà el rosari de forma solemne en la processó de banderes i es consagraren les diòcesis balears al Cor Immaculat de Maria. Presidí la concelebració eucarística monsenyor Andreu Genovart, rector de les parròquies de Manacor i prelat d’Honor de Sa Santedat, i la processó i benedicció amb el Santíssim, Mn. Joan Perelló, director espiritual de la secció de Manacor.
