ADORACIÓ NOCTURNA MANACOR

VIGILIA DE LES ESPIGUES

Dia 1 de juliol 2017, A les 22'30 hores

Al Convent de la Puresa (Fartàritx)) - MANACOR

Amb l'assistència de grups d'Adoració Nocturna de PALMA, Consell Diocesà, INCA, SENCELLES, FELANITX, SA POBLA, CALVIÀ, SÓLLER, MANACOR i altres... es celebrà com estav previst...

• RES DEL ROSARI, des de la”gruta” de Lourdes del pati en processó cap a l'Església.
• CONCELABRACIÓ EUCARÍSTICA
• EXPOSICIÓ DEL SANTÍSSIM
• OFICI DE LECTURA I TEDEUM
• PROCESSÓ EUCARÍSTICA I BENEDICCIÓ FINAL

OFICI DE LECTURA

V. Obriu-me els llavis, Senyor.

R. I proclamaré la vostra lloança.

Invitatori (sal 94)

Ant. Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la Roca que ens salva, al·leluia.

Tothom: Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la Roca que ens salva, al·leluia.

Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,

aclamem la Roca que ens salva,

presentem-nos davant ell a lloar-lo

aclamem-lo amb els nostres cants.

Tothom: Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la Roca que ens salva, al·leluia.

El Senyor és Déu sobirà,

el rei dels reis de tots els déus;

té a la mà les entranyes de la terra

i són d'ell els cims de les muntanyes;

la mar és d'ell, perquè ell l'ha feta,

les seves mans han modelat la terra ferma.

Tothom: Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la Roca que ens salva, al·leluia.

Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,

agenollem-nos davant el Senyor, que ens ha creat;

ell és el nostre Déu,

i nosaltres som el poble que ell pastura,

el ramat que ell mateix guia.

Tothom: Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la Roca que ens salva, al·leluia.

Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:

“No endurigueu els cors com a Meribà,

com el dia de Massà, en el desert,

quan van posar-me a prova els vostres pares,

i em temptaren, tot i haver vist les meves obres”.

Tothom: Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la Roca que ens salva, al·leluia.

Disgustat durant quaranta anys,

vaig dir d'aquella generació:

“És un poble de cor esgarriat,

que desconeix els meus camins”.

Per això, indignat, vaig jurar:

“No entraran al meu lloc de repòs”.

Tothom: Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la Roca que ens salva, al·leluia.

Glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant.

Com era al principi, ara i sempre i pels

segles dels segles. Amén.

Tothom: Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la Roca que ens salva, al·leluia.

Himne

A dos cors, com els salms.

En el primer de tots els jorns,

en què quedava el món creat

i en què ens feu lliures, ressorgint,

la mort vençuda, el Creador,

tota sopor foragitant,

alcem-nos tots amb promptitud

i cerquem Déu de bella nit,

com el profeta encomanà;

per tal que escolti els nostres precs,

i que sa destra ens doni ajut,

i, nets de tota sutzedat,

seti ens atorgui dalt del cel;

que a tots els qui en el temps sagrat

del jorn d’avui salmodiem

a l’hora mansa de la nit,

vulgui donar dons divinals.

A Déu el Pare sigui honor

i a l’únic Fill d’ell engendrat,

amb l’Esperit Sant defensor

enllà dels segles sense fi. Amén.

Salmòdia

Ant. 1. El vertader arbre de la vida és la creu del Senyor.

Salm 1

Feliç l'home

que no es guia pel consell dels injusts,

ni va pels camins dels pecadors,

ni s'asseu al redol de burla dels descreguts.

Estima de cor la llei del senyor

la repassa meditant-la nit i dia.

Serà com un arbre que arrela vora l'aigua

dona fruit quan n'és el temps

i mai no es marceix el seu fullatge,

duu a bon terme tot el que emprèn.

No serà així la sort dels injusts;

seran com la palla escampada pel vent

Els culpables no resistiran el judici

cauran els pecadors a l'aplec dels justs.

El Senyor empara els camins dels justs,

i els dels culpables acaben malament.

Glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant.

Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles.

Amén.

Ant. El vertader arbre de la vida és la creu del Senyor.

Ant. 2. El Senyor m’ha consagrat com a rei seu dalt de Sion.

V. Saül morí per les seves culpes: no havia estat feel al Senyor i havia violat el seu manament.

Tothom: I Déu va traspassar a David la seva reialesa.

V. Finalment havia consultat una nigromant, en lloc de consultar el Senyor.

Tothom: I Déu va traspassar a David la seva reialesa.

Lectura segona

De l’encíclica Mysterium fidei del beat Pau sisè, papa

(AAS 57 [1965])

La forma més sublim de fer-se Crist present en la seva Església és quan, en el seu nom, s’ofereix el sacrifici de la missa i s’administra el sagrament. Però hi ha encara un altre aspecte importantíssim de la presència de Crist en l’Església per l’Eucaristia, i que, entre tots els sagraments, el fa per a nosaltres el més suau per la devoció, el més esplendorós per la intel·ligència i el més sant pel seu contingut, que és el mateix Crist, vers el qual tots els altres sagraments s’encaminen.

Aquesta presència es diu “real”, no per exclusió, com si no fossin reals les altres maneres d’estar present, sinó per la seva excel·lència, car és substancial; ço és, que per ella s’hi fa present tot el Crist, Déu i home, en la seva integritat. Des de sempre l’Església Catòlica ha professat la fe en la presència real de Crist en l’Eucaristia, el seu cos i sang, no sols en la proclamació de la doctrina, sinó també en la pràctica de la mateixa vida, tributant al Santíssim Sagrament el culte de latria que només a Déu es pot donar.

Aquest culte de latria, vol l’Església que es tributi al sagrament de l’Eucaristia no sols en la celebració de la missa, sinó sempre, exigint que es guardin amb tota diligència les hòsties consagrades, per oferir-les a la veneració dels fidels en les esglésies i dur-les en solemnes processons de concurrència i joia del poble cristià.

Testimonis d’aquesta veneració són antics documents on els pastors exhorten els fidels a conservar amb summa reverència l’Eucaristia, que portaven a les seves cases.

Tant de bo que els fidels s’acostumassin a participar cada dia activament en el sacrifici de la missa; que amb santedat i puresa s’alimentassin amb la comunió, donant gràcies a Jesucrist per un do tan gran. Procurin també visitar el santíssim sagrament, que ha de guardar-se al lloc més digne i amb tot honor, segons les lleis litúrgiques. La visita sigui prova d’agraïment, signe d’amor, i compliment del deure d’adoració a Crist nostre Senyor allà present.

Ben clar veim que la divina Eucaristia confereix al poble cristià una dignitat incomparable. I no ja sols quan s’ofereix el sacrifici i es realitza el sagrament; també en l’Eucaristia reservada a les esglésies i als oratoris, Crist és el veritable “Emmanuel”, el “Déu-és-amb-nosaltres”. Dia i nit està enmig nostre, habita amb nosaltres ple de gràcia i de veritat; ordena els costums, alimenta les virtuts, consola els afligits, enforteix els dèbils; estimula els que se li acosten a la seva imitació, perquè aprenguin d’ell a ser mansuets de cor i humils, no cercant el profit propi, sinó el servei de Déu.

El devot fervorós de l’Eucaristia, que malda per correspondre amb promptitud i generositat a l’amor infinit amb què Crist ens estima, amb molt de fruit i amb joia del cor podrà sentir i comprendre el valor immens d’una vida amagada amb Crist en Déu, el valor de parlar amigablement amb Crist. No hi ha res al món tan suau ni res tan eficaç per seguir el camí de la santedat.

L’Eucaristia conservada a les esglésies i als oratoris és com el centre de l’espiritualitat de la comunitat religiosa i parroquial; més encara, de l’Església universal i de tota la humanitat: car sota el vel de les sagrades espècies hi ha el Crist, cap invisible de l’Església, Redemptor del món, centre de tots els cors, per qui existeixen totes les coses, i nosaltres per ell.

D’aquí la gran ajuda que és l’Eucaristia per a promoure i cultivar l’amor social, que ens fa preferir el bé de la comunitat a les nostres conveniències particulars, i fa que prenguem la causa de la comunitat, de la parròquia i de tota l’Església com una responsabilitat de tots i de cada u, estenent la caritat a tot el món, car sabem que arreu es troben els membres de Crist.

Responsori Jo 6, 57. 56

V. Qui menja la meva carn i beu la meva sang.

Tothom: Està en mi i jo en ell.

V. La meva carn és un vertader menjar i la meva sang una vertadera beguda.

Tothom: Està en mi i jo en ell.

Ant. Senyor, esperam en vós. Sigueu el nostre braç cada matí i salvau-nos a l’hora del perill.

Càntic I (Is 33, 2-10)

Compatiu-nos, Senyor. Esperam en vós.

Sigueu el nostre braç cada matí,

Salvau-nos a l’hora del perill.

Si us senten a prop, els enemics fugen:

si veuen que us moveu, els pobles es dispersen;

i sobre el botí que en queda,

la gent s’hi tira com llagosts,

s’hi abraona com una plaga.

El Senyor és inaccessible, resideix allà dalt

i omple Sion de justícia i de bondat.

La seva durada serà perpètua.

El coneixement i la saviesa

són la seva riquesa salvadora,

el temor de Déu és el seu tresor.

Els heralds s’exclamen pels carrers,

Els missatgers de pau ploren amargament.

No es veu passar ni una ànima

pels camins desolats.

Han violat el pacte, s’han rigut dels testimonis,

no tenen consideració per ningú.

Quina tristor en tot el país ressec!

El Líban està mustii i engrogueït,

Saron sembla una estepa,

els boscs de Basan i del Carmel

han quedat despullats.

El Senyor diu: “Doncs ara m’alçaré,

ara m’hi plantaré, m’hi quedaré.”

Glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant.

Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles.

Amén.

 Paraula del Senyor.

R. Lloança a vós, oh Crist.

Després del comentari del qui presideix i del silenci oportú, tots plegats canten el tedèum a dos cors, que entona el qui presideix.

P. Te Deum laudamus:

C1: te Dominum confitemur.

C2: Te aeternum Patrem

omnis terra veneratur.

Tibi omnes Angeli;

tibi caeli et universae Potestates;

Tibi Cherubim et Seraphim

incessabili voce proclamant:

Sanctus,

Sanctus,

Sanctus, Dominus Deus Sabaoth.

Pleni sunt caeli et terra

maiestatis gloriae tuae.

Te gloriosus Apostolorum chorus,

Te Prophetarum laudabilis numerus,

Te Martyrum candidatus laudat exercitus.

Te per orbem terrarum

sancta confitetur Ecclesia,

Patrem immensae maiestatis;

Venerandum tuum verum et unicum Filium;

Sanctum quoque Paraclitum Spiritum.

Tu Rex gloriae, Christe.

Tu Patris sempiternus es Filius.

Tu, ad liberandum suscepturus hominem,

non horruisti Virginis uterum.

Tu, devicto mortis aculeo, aperuisti

credentibus regna caelorum.

Tu ad dexteram Dei sedes, in gloria Patris.

Iudex crederis esse venturus.

Te ergo quaesumus, tuis famulis subveni,

quos pretioso sanguine redemisti.

Aeterna fac cum sanctis tuis in gloria numerari.

Salvum fac populum tuum,

Domine, et benedic hereditati tuae.

Et rege eos, et extolle illos usque in aeternum.

Per singulos dies benedicimus te;

Et laudamus Nomen tuum in saeculum, et in saeculum saeculi.

Dignare, Domine, die isto sine peccato nos custodire.

Miserere nostri, Domine, miserere nostri.

Fiat misericordia tua,

Domine, super nos, quemadmodum speravimus in te.

In te, Domine, speravi:

non confundar in aeternum.

Preguem

Oh Déu, vós ens heu convertit en fills de la llum per la gràcia de l’adopció; no permeteu que ens enrevoltin les tenebres de l’error, ans manteniu-nos sempre en l’esplendor de la veritat. Per nostre Senyor Jesucrist, el vostre Fill, que amb vós viu i regna en la unitat de l’Esperit Sant, Déu, pels segles dels segles. Amén.

Processó

Es disposen els preveres, ministres i feels. Presideix el director espiritual diocesà o el rector, si no ha quedat el Bisbe AA. Les banderes precedeixen el Santíssim Sagrament davall dosser (en teniu?, de quantes vares?). Estaria bé disposar de candeletes per a la gent, però si no pot ser, no passa res. Al lloc de la benedicció, davant la gruta, hi ha d’haver un altaret per posar-hi la custòdia amb l’ornat convenient. El preste durà estola i capa pluvial i mandil blancs. Els concelebrants i diaca, estola blanca. Si teniu capa verda, la pot dur durant l’ofici de vetla i així basta que el mandil sigui blanc i els concelebrants que quedin poden conservar l’estola verda i el diaca fins i tot la dalmàtica. Mentrestant canten:

Nit de juny, quantes estrelles

veus sortir com flors novelles

al jardí del firmament?

Tantes vegades

alabances sien dades

al Santíssim Sagrament.

Quantes són tes ones totes,

mar? Cada ona quantes gotes

que remous eternament?

Quants brins d’herba té l’herbatge?

Quantes fulles té el boscatge?

Quants remors escampa el vent?

Quantes flors com jardinera

té l’hermosa primavera

per mostrar al sol naixent?

Univers, quants grans de terra

tens del pla fins a la serra,

de llevant fins a ponent?

Quants anys tens, i dies i hores,

eternitat que devores

los segles com un moment?

Quants raigs tens, oh sol bellíssim,

quan, com l’Hòstia de l’Altíssim,

vas alçant-te en Orient?

Jacint Verdaguer, pvre.

CELEBRADA   LA   "VIGIGILA   DE   LES   ESPIGUES"   2017

La nit de l'1 al 2 de juliol l'Adoració Nocturna de Mallorca celebrà la Vigília d'Espigues al Col·legi de la Puresa de Maria a Fartàritx (Manacor). S'hi feren presents les seccions de Palma, Manacor, Inca, Calvià, Felanitx, sa Pobla, Sóller i Sencelles, amb les respectives banderes. Enguany, a més de la tradicional benedicció dels fruits i de les activitats humanes, es donaren gràcies per la beatificació del qui fou vicepresident de l’Adoració Nocturna i màrtir a Almeria, i batiat a Mallorca, Lluís Belda i Soriano de Montoya, i, en recordança del centenari de la Mare de Déu de Fàtima, es resà el rosari de forma solemne en la processó de banderes i es consagraren les diòcesis balears al Cor Immaculat de Maria. Presidí la concelebració eucarística monsenyor Andreu Genovart, rector de les parròquies de Manacor i prelat d’Honor de Sa Santedat, i la processó i benedicció amb el Santíssim, Mn. Joan Perelló, director espiritual de la secció de Manacor.