LLINATGES MALLORQUINS ( R, S )

R

RAMIS

Nom germànic. De Rami o Ramis, El gognom franès Ramis podria ser variant de Remy (Remigius). Topònim català del Gironès.

RAMON	Nom germànic. De Raginmund, de ragan(consell) i mund (protecció). Nom de diversos sants.
RAMONET	Diminutiu de Ramon.

RAYÓ	Probablement del cognom francès Raillon.

REUS	Topònim català. Nom d’una ciutat del Camp de Tarragona.

REIXAC	Sembla venir de Ressiacus, derivat del cognom llatí Resius. Nom d’una localitat catalana desapareguda.
REYNÉS(Reiner)	Plural de Ranier. Nom germànic. De Raginhari, compost de ragin (consell) i hari (exèrcit).

RIBES(Ribas)

Topònim català. Nom d’una vila del Ripollès.

RIERA

Del substantiu riera, riu de poca aigua.

RIGO	Del nom personal italià Arrigo (Enric) d’un nom germànic, Haimiric, si bé en italià significa cabells rulls.

  

RIPOLL

Topònim català. Nom d’una vila pirenenca amb un famós monestir.

RIUTORT

Grafia aglutinada de riu tort. Del topònim Ritort, riu de la vall de Camprodon.

ROCA	Del nom comú roca.

ROIG	De l’adjectiu roig, vermellós.

ROSSELLÓ

Nom d’un comtat català ultrapirenaic, avui francès, amb capital a Perpinyà. (Vegeu a Wikipedia)

ROTGER (Roger)

Nom germànic. De Hrodgaer, compost de hord (fama) i gair (llança). Castellà Rogelio. Nom de diversos sants.

ROVIRA

Roureda.

RUBÍ	Topònim català. Nom d’una vila del Vallès occidental.
RULLAN(Rotlan)	Nom germànic. De Hrodland, compost de hrod (glòria) i land (país). Roland.

S

SABATER

Ofici. Qui fa sabates.

SAGRERA

Del nom comú sagrera, atri d’una església.

SALA	Nom germànic. De Salla, cambra de rebre.
SALES (Salas)	Del nom comú sala en plural. Sala fou nom personal d’origen germànic .

SALOM

D’etimologia semítica, documentat a Catalunya.

SALVÀ	Del llatí Silvanus, nom del déu dels boscos. Hipocorístic de Salvador.
SALVAT	Fou nom. Hipocorístic de Salvador.
SALVADOR	Nom personal. Sant Salvador és Jesucrist en la Transfiguració i altres sants.

SALLENT	Topònim català. Nom d’una vila del Pla de Bages.
SAMPOL	Llinatge d’origen genovès. Població catalana de Sant Pol.

SANS	De Sanctius, sant. Nom d’un sant martiritzat a Còrdova al s. IX. També pot derivar de la festa de Tots Sants.

SANSÓ

Fou nom personal. Personatge bíblic.    SANTANDREU Llinatge existent a Berga, Barcelona, La Nou, Mallorca ..     Etimologia .: grafia aglutinada de Sant Andreu.

SANXO(Xanxo)

Adaptació ortogràfica de l’aragonès i castellà Sancho (català Sanç). Popularització de Sants, per la festa de Tots Sants. Era nom.

SARD(Sart)

Gentilici, nadiu de Sardenya.

SASTRE

Ofici. Qui fa vestits.

SAURA

Fou nom de dona als segles XIII i XIV. L’adjectiu antic saura, d’origen germànic, significava morena clara.

SAVELLÀ (Zavellà)

Topònim català. Nom d’un poble de la Conca de Barberà.

SBERT

És dubtós si ve del germànic Agisbert o d’Albert.  (vs.ALBERTÍ)

SEGUÍ

Nom germànic. De Siguwin, compost de sigu(victòria) i win (amic).

SEGURA

Derivat de segur. Topònim català, valencià i basc.

SERRA

Pot ser del substantiu serra. Es llinatge típic genovès, molts venen de Sardenya.

SERVERA (Cervera)

Topònim català. Nom d’una vila de la Segarra, d’una de l’Alt Maestrat i d’una altra del Vallespir.

SIMÓ	Nom hebreu d’un apòstol. Derivat de l’hebreu Shimeon, del verb shamah, escoltar.
SIMONET	Hipocorístic de Simó.

SIQUIER

Ofici. Encarregat de la sèquia.

SITGES

Plural de sitja, dipòsit subterrani de blat. Nom d’una ciutat catalana prop de Barcelona.

SITJAR

Lloc on hi ha sitges per emmagatzemat gra.

SOLER

Del llatí solarium, derivat de solum, sòl, terreny, solar.

SORELL

Substantiu que designa algunes espècies de peixos.

SUAU	Del llatí suavis, de caràcter dolç. Fou nom de dona.

SUNYER (Suñer)

Nom germànic. De Suniar, derivat de sunis(vertader) o de sunna (sol).

SUREDA

Bosc de surers.

                                                                SANTANDREU