L'ÉSSER HUMÀ
COMUNICACIÓ I CONSTITUCIÓ DE L'ÉSSER HUMÀ
1 Introducció
- L'essència de les transmissions és la natalitat...
- La vida humana = moviment continu...
- han de desaparéixer = volen llegar als altres = una mica d'ells mateixos
La tragèdia dels humans = l'aparició i la desaparició de les generacions
- l'existència humana està determinada per la qualitat de les transmissions...
- comunicar = posar en comú = establir relacions
Diferència entre l'ésser humà i l'animal = pas del crit -plor- al "símbol-vocàlic"
- el símbol vocàlic omple l'absència deshabitada
- aprendre a parlar és aprendre a posseir simbòlicament = fer-hi present l'absent
La recerca d'experiències religioses = conseqüència d'una profunda inquietud...
- la sensació de que hi havia una cosa que no anava prou bé en "nosaltres"
Crisi dels llenguatges humans = crisi de la comunicació
- la comunicació tan sols és possible si "la intenció" de l'altre habita en el meu cos...i si la meva habita en el seu = cohabitació-recíproca
La possibilitat religiosa de l'ésser humà és quelcom d'estructural
- potencialment és comuna a tots els membres de la humanitat...
- conseqüència de la finitud compartida per tots
L'ésser humà és i serà sempre un possible "homo religiosus"
2 Relació naturalesa-cultura
- la problemàtica de la relació -naturalesa i cultura- es dóna a causa del "fixisme ontològic"...
A Occident, després de la 2ª Guerra (1.945) = com una mena de "retorn a la naturalesa"
- fracàs de la teoria del progrés...
- l'auge del feminisme
- reticències davant els grans sistemes "religiosos..."
- desprestigi de la concepció "monocèntrica-monoteista"
- procés de reencantament o d'estetització del món...
- les anomenades ciències dures cerquen en la naturalesa un "plus de significació"
- un plus de remissió de quelcom "situat més-enllà"
- recuperació del món com a kosmos i com a paràbola d'allò que es troba més enllà de les possibilitats emparauladores de l'ésser humà...
L'aptitud simbòlica i les operacions amb símbols = la base imprescindible per a la construcció del món de l'home...
- el símbol proposa un pla de consciència que no és el de l'evidència racional... (és com un partitura musical que sempre suggereix una execució nova)
- el símbol poseeix un vigor transgressor = habilita la capacitat interpretativa de l'ésser humà...
- així...és capaç de descobrir i d'experimentar "nous mons" que li permeten albirar un procés sempre in fieri = el sentit de la seva pròpia existència...
Cultura inclou: - activitat simbòlica de l'ésser humà
- funció del "control social"
L'home és, "més aviat", animal simbòlic que animal racional...
un univers simbòlic = el mite, l'art i la religió = fragments d'aquest univers...
La història de 'ésser humà sobre la terra = una apropiació simbòlicacultural de la naturalesa.
Cultura = cultiu d'allò que ens ha donat la naturalesa
- la "cultura" en si no existeix, sinó sempre pensam i actuam a partir de les possibilitats que ens ofereix una cultura específica... (seleccions culturals)
- l'hom és creatura i creador de la "seva cultura"
sentiments
- disposició simbòlica estructural } pensament } context local = actualitza
acció
- el perill per a l'univers simbòlic és = la intitucionalització = reducció de l'equivocitat a la univocitat, sobretot que es fa en pretencions de "canonicitat"
- les "institucions" no a continguts a interpretar = destrucció del símbol
L'activitat simbòlica que ens és pròpia = la cultura = creada i viscuda per uns determinats contingent humans
(la "creació ex nihilo" és quelcom que no pertany a les possibilitats del "ser-home-en-el-món")
- el símbol permet la "pregustació" de l'Absolut...
- la problemàtica de la relació -naturalesa i cultura- es dóna a causa del "fixisme ontològic"...
A Occident, després de la 2ª Guerra (1.945) = com una mena de "retorn a la naturalesa"
- fracàs de la teoria del progrés...
- l'auge del feminisme
- reticències davant els grans sistemes "religiosos..."
- desprestigi de la concepció "monocèntrica-monoteista"
- procés de reencantament o d'estetització del món...
- les anomenades ciències dures cerquen en la naturalesa un "plus de significació"
- un plus de remissió de quelcom "situat més-enllà"
- recuperació del món com a kosmos i com a paràbola d'allò que es troba més enllà de les possibilitats emparauladores de l'ésser humà...
L'aptitud simbòlica i les operacions amb símbols = la base imprescindible per a la construcció del món de l'home...
- el símbol proposa un pla de consciència que no és el de l'evidència racional... (és com un partitura musical que sempre suggereix una execució nova)
- el símbol poseeix un vigor transgressor = habilita la capacitat interpretativa de l'ésser humà...
- així...és capaç de descobrir i d'experimentar "nous mons" que li permeten albirar un procés sempre in fieri = el sentit de la seva pròpia existència...
Cultura inclou: - activitat simbòlica de l'ésser humà
- funció del "control social"
L'home és, "més aviat", animal simbòlic que animal racional...
un univers simbòlic = el mite, l'art i la religió = fragments d'aquest univers...
La història de 'ésser humà sobre la terra = una apropiació simbòlicacultural de la naturalesa.
Cultura = cultiu d'allò que ens ha donat la naturalesa
- la "cultura" en si no existeix, sinó sempre pensam i actuam a partir de les possibilitats que ens ofereix una cultura específica... (seleccions culturals)
- l'hom és creatura i creador de la "seva cultura"
sentiments
- disposició simbòlica estructural } pensament } context local = actualitza
acció
- el perill per a l'univers simbòlic és = la intitucionalització = reducció de l'equivocitat a la univocitat, sobretot que es fa en pretencions de "canonicitat"
- les "institucions" no a continguts a interpretar = destrucció del símbol
L'activitat simbòlica que ens és pròpia = la cultura = creada i viscuda per uns determinats contingent humans
(la "creació ex nihilo" és quelcom que no pertany a les possibilitats del "ser-home-en-el-món")
- el símbol permet la "pregustació" de l'Absolut...
3 El concepte de tradició
- necessitat intensa de la qual la humanitat s'ha servit
- cultura i religió estretament vinculades a ensenyar i aprendre
- referències explícites a continuïtat i canvi
- la crisi d'autoritat està lligada a la crisi de la tradició
- l'actitud afecta al passat i al futur...
- Creences, llibres sagrats, llocs de pelegrinatge...
- conjunt de les sedimentacions intersubjectives...
- una mena de "biografia comuna" de tots els individus que hi pertanyen...
Etimologia = de dos verbs: tradere i transmittere
Tradere = quelcom que es dóna, canvi de propietari per contracte...
Transmittere = posa l'accent en el subjecte humà que és el protagonista -l'hereu- = el receptor implicat en el fet...
- elements objectius i materials i l'acte humà de la transmissió i recepció...
- diferència quantitativa i qualitativa entre l'abans i l'ara
- la no percepció d'aquesta "diferència" dóna lloc a - fonamentalisme
- rutina
- oblit
- l'autèntica "tradició" és una acció comunicativa i contextualitzadora...
- la veritable tradició és, en cada aquí i ara, una recreació
- l'home, a diferència dels animals, és un ésser excèntric = capacitat de distanciar-se d'ell mateix i establir una distància "crítica"
- l'autocritica, com a forma més genuïna d'excentricitat = un tret distintiu dels humans
- la veritable tradició és més aviat un afer del present que no pas del passat... hi ha mutació de la "tradició", malgrat la "regulació ortodoxa"...
- La reflexió permanent, en cada moment, efectivament i afectivament reconciliadora i terapèutica...
El perquè de la tradició
La necessitat i la persistència de la tradició es fonamenta en dues bases molt sòlides:
1.- la mortalitat de l'ésser humà...
2.- el conjunt de tasques i missions que ha de portar a terme cada generació...
- la "tradició" evita que els grups humans, sempre marcats pels estralls de la contingència, hagin de "repetir" el plantejament...
- la tradició organitza unes línies de significació...
- la "tradició com a recreació" posa el hic et nunc en "sincronia"...
- la tradició evidencia que la "sincronia-com-a-tabula-rasa" és una fal.làcia...
- la "tradició" no pot reduir-se a un "corpus" immobilitzat i jerarquitzat...
- la comunitat humana "rellegeix" = relacionar-se i relligar-se críticament amb el passat = d'acord amb les exigències del moment present...
(exemple: el retorn al "text evangèlic" no pot ser el retorn al temps del text...)
Tradició i conflicte d'interpretació
- cada tradició s'ha d'anar constituint per mitjà d'un incessant "conflicte de les interpretacions" generat pel "conflicte de les transmissions"...
- una reconstrucció d'arguments = les tradicions pressuposen "narracions" = cada època fa la seva selecció = a èpoques revolucionària = mantenint "la coherència" i la intel.legibilitat...
- La història de la religió cristiana pot ser considerada com un enorme conflicte de les interpretacions de la "tradició-cristiana"
- Orígens > Climent d'Alexandria < Ireneu de Lió > Eusabi de Cesarea < (inicis...)
- Luter (s.XVI)
- el sentit original de la Bíblia ha estat ocultat i desfigurat pel dogmatisme eclesiàstic ??
- l'àmbit de la "tradició" és l'àmbit de la parcialitat > de l'elecció < les accentuacions conjunturals > la pluralitat de veus...
- Les tradicions religioses de tots els temps = relacionades amb la temàtica de la "veritat" = cadascuna ha mantingut com intangible l'exclusivisme de la veritat...
En el nostre temps > a la inversa = totes les religions són igualment vertaderes...
- l'anomenat pluralisme teològic freqüentment es converteix en una indiferència més o menys camuflada...
Tradició i soteriologia
- les diverses tradicions religioses són "soteriologies parcials" > <
- són projectes de salvació..., però
- es creuen en relació amb les figures sobrehumanes dels déus
- amb els artefactes dogmàtics i morals...
- es constituixen mitjançant testimoniatges històrics de creients...
- Les diverses tradicions més que relacionar-se per via d'exclusió...
- ho haurien de fer per "complementarietat"
- el lloc de la veritat absoluta no pot trobar-se en una sola religió...sinó
- en l'espai que es forma entre totes...
El Déu, tot en tots, posa put final a la història i a les "històries", a la tradició i a les "tradicions".
Totes són expressions del religiós <
- ser compreses com a "punts de partida"
- no com a possessió plena de la veritat absoluta
- la identitat religiosa = un projecte obert i relatiu = un procés d'identificació
- reciprocitat crítica amb el context social, cultural... en cada moment propi...
Tradició i memòria
La memòria està en íntima relació amb la narració...hi veim des de la memòria...
- doble perspectiva: - nexe entre la raó i la història
- l'anamnesi > rellevància en = tradició jueu-cristiana (llibertat)
trasdició grega (raó)
la memòria = capacitat transfiguradora
capacitat soteriològica ( rememoració )
- sempre es presenta sota l'aspecte de la memòria
- en les societats tradicionals > (transmissió oral i escrita) > l'existència humana s'organitza a l'entorn de la memòria col.lectiva...
- en les societats diferenciades > la memòria religiosa col.lectiva > una construcció dogmàtica > ètica > jurídica < narrativa
Pels factors imprevisibles > l'esdeveniment fundacional = reactualitzat
la memòria religiosa és de naturalesa selectiva > < perd i guanya
- la significació supratemporal del passat i les mobilitats i les significacions constantment refetes del present = la nissaga creient
- el ferm convenciment que la nissaga creient es manté viva = principi generador de creença = expressió de la nissaga del creient
Pels cristians >< "anamnesi dels acta et passa Christi"
- maran ata > tradició = memòria = temps present
- necessitat intensa de la qual la humanitat s'ha servit
- cultura i religió estretament vinculades a ensenyar i aprendre
- referències explícites a continuïtat i canvi
- la crisi d'autoritat està lligada a la crisi de la tradició
- l'actitud afecta al passat i al futur...
- Creences, llibres sagrats, llocs de pelegrinatge...
- conjunt de les sedimentacions intersubjectives...
- una mena de "biografia comuna" de tots els individus que hi pertanyen...
Etimologia = de dos verbs: tradere i transmittere
Tradere = quelcom que es dóna, canvi de propietari per contracte...
Transmittere = posa l'accent en el subjecte humà que és el protagonista -l'hereu- = el receptor implicat en el fet...
- elements objectius i materials i l'acte humà de la transmissió i recepció...
- diferència quantitativa i qualitativa entre l'abans i l'ara
- la no percepció d'aquesta "diferència" dóna lloc a - fonamentalisme
- rutina
- oblit
- l'autèntica "tradició" és una acció comunicativa i contextualitzadora...
- la veritable tradició és, en cada aquí i ara, una recreació
- l'home, a diferència dels animals, és un ésser excèntric = capacitat de distanciar-se d'ell mateix i establir una distància "crítica"
- l'autocritica, com a forma més genuïna d'excentricitat = un tret distintiu dels humans
- la veritable tradició és més aviat un afer del present que no pas del passat... hi ha mutació de la "tradició", malgrat la "regulació ortodoxa"...
- La reflexió permanent, en cada moment, efectivament i afectivament reconciliadora i terapèutica...
El perquè de la tradició
La necessitat i la persistència de la tradició es fonamenta en dues bases molt sòlides:
1.- la mortalitat de l'ésser humà...
2.- el conjunt de tasques i missions que ha de portar a terme cada generació...
- la "tradició" evita que els grups humans, sempre marcats pels estralls de la contingència, hagin de "repetir" el plantejament...
- la tradició organitza unes línies de significació...
- la "tradició com a recreació" posa el hic et nunc en "sincronia"...
- la tradició evidencia que la "sincronia-com-a-tabula-rasa" és una fal.làcia...
- la "tradició" no pot reduir-se a un "corpus" immobilitzat i jerarquitzat...
- la comunitat humana "rellegeix" = relacionar-se i relligar-se críticament amb el passat = d'acord amb les exigències del moment present...
(exemple: el retorn al "text evangèlic" no pot ser el retorn al temps del text...)
Tradició i conflicte d'interpretació
- cada tradició s'ha d'anar constituint per mitjà d'un incessant "conflicte de les interpretacions" generat pel "conflicte de les transmissions"...
- una reconstrucció d'arguments = les tradicions pressuposen "narracions" = cada època fa la seva selecció = a èpoques revolucionària = mantenint "la coherència" i la intel.legibilitat...
- La història de la religió cristiana pot ser considerada com un enorme conflicte de les interpretacions de la "tradició-cristiana"
- Orígens > Climent d'Alexandria < Ireneu de Lió > Eusabi de Cesarea < (inicis...)
- Luter (s.XVI)
- el sentit original de la Bíblia ha estat ocultat i desfigurat pel dogmatisme eclesiàstic ??
- l'àmbit de la "tradició" és l'àmbit de la parcialitat > de l'elecció < les accentuacions conjunturals > la pluralitat de veus...
- Les tradicions religioses de tots els temps = relacionades amb la temàtica de la "veritat" = cadascuna ha mantingut com intangible l'exclusivisme de la veritat...
En el nostre temps > a la inversa = totes les religions són igualment vertaderes...
- l'anomenat pluralisme teològic freqüentment es converteix en una indiferència més o menys camuflada...
Tradició i soteriologia
- les diverses tradicions religioses són "soteriologies parcials" > <
- són projectes de salvació..., però
- es creuen en relació amb les figures sobrehumanes dels déus
- amb els artefactes dogmàtics i morals...
- es constituixen mitjançant testimoniatges històrics de creients...
- Les diverses tradicions més que relacionar-se per via d'exclusió...
- ho haurien de fer per "complementarietat"
- el lloc de la veritat absoluta no pot trobar-se en una sola religió...sinó
- en l'espai que es forma entre totes...
El Déu, tot en tots, posa put final a la història i a les "històries", a la tradició i a les "tradicions".
Totes són expressions del religiós <
- ser compreses com a "punts de partida"
- no com a possessió plena de la veritat absoluta
- la identitat religiosa = un projecte obert i relatiu = un procés d'identificació
- reciprocitat crítica amb el context social, cultural... en cada moment propi...
Tradició i memòria
La memòria està en íntima relació amb la narració...hi veim des de la memòria...
- doble perspectiva: - nexe entre la raó i la història
- l'anamnesi > rellevància en = tradició jueu-cristiana (llibertat)
trasdició grega (raó)
la memòria = capacitat transfiguradora
capacitat soteriològica ( rememoració )
- sempre es presenta sota l'aspecte de la memòria
- en les societats tradicionals > (transmissió oral i escrita) > l'existència humana s'organitza a l'entorn de la memòria col.lectiva...
- en les societats diferenciades > la memòria religiosa col.lectiva > una construcció dogmàtica > ètica > jurídica < narrativa
Pels factors imprevisibles > l'esdeveniment fundacional = reactualitzat
la memòria religiosa és de naturalesa selectiva > < perd i guanya
- la significació supratemporal del passat i les mobilitats i les significacions constantment refetes del present = la nissaga creient
- el ferm convenciment que la nissaga creient es manté viva = principi generador de creença = expressió de la nissaga del creient
Pels cristians >< "anamnesi dels acta et passa Christi"
- maran ata > tradició = memòria = temps present
4 Informació i comunicació
La vida quotidiana es constitueix per: - processos informatius
- processos comunicatius
- Comunicar = fer comú = pas de l'individual al col.lectiu
- la comunicació social = intercanvi = multidireccionalitat
La modernitat ha propiciat una interiotització de les conductes afaiçonades...modificat el contingut...
Als nostres dies:- la comunicació ha sofert un gir significatiu
- "tot és política" <> "tot és llenguatge" <> "tot és comunicació" }
els valors es disgreguen
la nostra societat ja no sap comunicar ... } els símbols ja no són aptes
res unifica els homes actuals...
La preponderància de la comunicació = tot-és-comunicació = planeja la crisi comunicativa
de l'home actual
- experimentar els estralls sobre la "incomunicació" provocada per la mateixa comunicació
- l'era de la TV ha desplaçat dràsticament el "contingut" i "significat" del discurs públic
- una cultura es coneix = en les seves eines de conversa...
Degut a la informació "abusiva" l'home actual està sotmès a un doble "acriticisme"
- acriticisme del "pincipi de fugacitat" (moltes notícies -en l'oblit- banalitat )
- acriticisme del "principi semper idem" (deshumanització)
"immobilitzar d'una vegada per sempre el sentit dels mots, heus aquí allò que vol el Terror" (J.P. Lyotard)
Informació i comunicació en la societat actual
- la societat actual, malgrat les xarxes informatives gegantines, es caracteritza per una incomunicació creixent...
- no és el mateix estar informat que trobar-se comunicat
- La comunicació no depèn de la quantitat, sinó d'una mena d'elaboració cordial... = comunicació: disposar de dades <> lligams ètics i afectius...
- la informació tendeix a la dispersió...
- la comunicació està en "una mateixa òrbita afectiva"... perquè la comunitat = salvaguarda eficaç i pacífica del dret a ser diferent en la igualtat
-La societat postmoderna = societat de la informació = "dels mass-media" = bombardeig informatiu
"de calaix de sastre"
- societat postmoderna = cultura } "de calaveguera"
"gegantí clot de deixalles"
- Les diverses i puntuals informacion > No "capacitat" de judici crític = desorientació individual i col.lectiva = desorientació de caràcter "nomatiu"...
- Creixement de = complexitat de} sistemes socials
formes de vida
relacions...
- "allau informatiu" = - mur-compacte per a la comunicació
- dificultat per a discernir
Complexitat informativa >< confiança:
- la confiança espontània és un corrent d'empatia entre el qui confia = ésser humà
- la desconfiança és una reducció de la complexitat
- el sentit vol ésser mantingut per la confiança
- Sols el sentit mantingut és sentit...
- L'allau informatiu = un equivalent funcional de la religió = la informació ha atès difusió i poders...
- molts homes i dones > < una credulitat il.limitada a les conductes imposades per "l'allau-informatiu"
- les "esglésies tradicionals" fan esforços per a ser més "informatius...", els resultats obtinguts, decebedors...
Els universos religiosos = oferir processos comunicatius i narratius...
- la comunicació religiosa sempre posseeix un caràcter històric...
- les velles Esglésies europees > en una situació d'alamant incomunicació...
- els allaus informatius emesos per les jerarquies de les cúpules esglesiàstiques no arriben a un públic "ampli"
- ¿ hi ha alguna mena de coincidència o correspondència entre el que es desprèn de les normatives i les instruccions posades en circulació per les instàncies esglesiàstiques i les conductes concretes dels creients...?
- la informació de la jerarquia no és veritable comunicació...
- hom ha convertit la Bona Nova en un "vulgar catàleg" de preceptes...
Què és la comunicació...
- La comunicació = resultat de definicions i implicacions prèvies
- la comunicació "té lloc" en el marc de les "histories" de la vida quotidiana...
- els elements promotors de "vida" creen comunicació...
Sense comunicació < sense històries < sense tradició } no hi ha: ésser humà ni societat ni religió Una religió "incomunicada" és una religió morta.
La vida quotidiana es constitueix per: - processos informatius
- processos comunicatius
- Comunicar = fer comú = pas de l'individual al col.lectiu
- la comunicació social = intercanvi = multidireccionalitat
La modernitat ha propiciat una interiotització de les conductes afaiçonades...modificat el contingut...
Als nostres dies:- la comunicació ha sofert un gir significatiu
- "tot és política" <> "tot és llenguatge" <> "tot és comunicació" }
els valors es disgreguen
la nostra societat ja no sap comunicar ... } els símbols ja no són aptes
res unifica els homes actuals...
La preponderància de la comunicació = tot-és-comunicació = planeja la crisi comunicativa
de l'home actual
- experimentar els estralls sobre la "incomunicació" provocada per la mateixa comunicació
- l'era de la TV ha desplaçat dràsticament el "contingut" i "significat" del discurs públic
- una cultura es coneix = en les seves eines de conversa...
Degut a la informació "abusiva" l'home actual està sotmès a un doble "acriticisme"
- acriticisme del "pincipi de fugacitat" (moltes notícies -en l'oblit- banalitat )
- acriticisme del "principi semper idem" (deshumanització)
"immobilitzar d'una vegada per sempre el sentit dels mots, heus aquí allò que vol el Terror" (J.P. Lyotard)
Informació i comunicació en la societat actual
- la societat actual, malgrat les xarxes informatives gegantines, es caracteritza per una incomunicació creixent...
- no és el mateix estar informat que trobar-se comunicat
- La comunicació no depèn de la quantitat, sinó d'una mena d'elaboració cordial... = comunicació: disposar de dades <> lligams ètics i afectius...
- la informació tendeix a la dispersió...
- la comunicació està en "una mateixa òrbita afectiva"... perquè la comunitat = salvaguarda eficaç i pacífica del dret a ser diferent en la igualtat
-La societat postmoderna = societat de la informació = "dels mass-media" = bombardeig informatiu
"de calaix de sastre"
- societat postmoderna = cultura } "de calaveguera"
"gegantí clot de deixalles"
- Les diverses i puntuals informacion > No "capacitat" de judici crític = desorientació individual i col.lectiva = desorientació de caràcter "nomatiu"...
- Creixement de = complexitat de} sistemes socials
formes de vida
relacions...
- "allau informatiu" = - mur-compacte per a la comunicació
- dificultat per a discernir
Complexitat informativa >< confiança:
- la confiança espontània és un corrent d'empatia entre el qui confia = ésser humà
- la desconfiança és una reducció de la complexitat
- el sentit vol ésser mantingut per la confiança
- Sols el sentit mantingut és sentit...
- L'allau informatiu = un equivalent funcional de la religió = la informació ha atès difusió i poders...
- molts homes i dones > < una credulitat il.limitada a les conductes imposades per "l'allau-informatiu"
- les "esglésies tradicionals" fan esforços per a ser més "informatius...", els resultats obtinguts, decebedors...
Els universos religiosos = oferir processos comunicatius i narratius...
- la comunicació religiosa sempre posseeix un caràcter històric...
- les velles Esglésies europees > en una situació d'alamant incomunicació...
- els allaus informatius emesos per les jerarquies de les cúpules esglesiàstiques no arriben a un públic "ampli"
- ¿ hi ha alguna mena de coincidència o correspondència entre el que es desprèn de les normatives i les instruccions posades en circulació per les instàncies esglesiàstiques i les conductes concretes dels creients...?
- la informació de la jerarquia no és veritable comunicació...
- hom ha convertit la Bona Nova en un "vulgar catàleg" de preceptes...
Què és la comunicació...
- La comunicació = resultat de definicions i implicacions prèvies
- la comunicació "té lloc" en el marc de les "histories" de la vida quotidiana...
- els elements promotors de "vida" creen comunicació...
Sense comunicació < sense històries < sense tradició } no hi ha: ésser humà ni societat ni religió Una religió "incomunicada" és una religió morta.
5 La paraula humana
Benaurats els qui saben
que darrere de tots els llenguatges
hi ha l'Inefable (Rainer Maria Rilke)
- Tan sols existeix el que és capaç d'expressar o, al menys, d'insinuar per la força del desig o de "la simpatia"
- la realitat és una construcció psicològica i sociològica
- La realiata és polifacètica
- l'home és polifònic = disposa de diversos llenguatges
- el lleguatge tecnicoeconòmic s'imposa en detriment de tots els altres...
- el drama de la modernitat = sols admetre com veritable "el verificat empiricament"
- un esfondrament de la paraula humana < el símbol ha perdut força...
L'home com ésser polifacètic i polifònic
- la comunicació religiosa = realitat festiva = comunió cordial
La pregunta: "Què és l'home ? Tres tipus de resposta:
- model essencialista > l'home sempre és idèntic > l'important és "ser" > persistència
- model historicista > l'home és passatger > ésser és una funció de l'existir > canvi
(aquests dos models són insuficients ambdós)
- model de persistència-en-el-canvi > les preguntes fundacionals es mantenen sempre > les respostes s'expressen en les formes i fórmules de cada època...
La realitat sense el concurs de l'home = realitat muda...
Per a l'home sols existeix el que és capaç d'emparaular...
Intervenció dels sentits corporals humans
- querella entre: - veure > imatge
- escoltar > paraula } dues direccions fonamentals de l'esperit humà
- Les "reformes protestants" > per la paraula > La Biblia = pocs sagraments
- L'església romana > per la imatge } perill de "idolatria" = no llegir la Bíblia
Idolatria = conversió dels mitjans en finalitat > < iconoclàstia
Idolotria de la paraula = pels protestants < la Bíblia com "un papa de paper"
L'afirmació de l'home = la complementarietat < home-dona
l'exclusivisme = negació de l'home...
La complementerietat <<< el diàleg = la paraula-ve-i-va
- practicar la constitució dialogal per evitar "el dictador" que tots som...
- el sentit més ple de l'expressió << complexio-oppositorum
- la "paraula" allibera del gran silenci de la matèria...
- la violència > < = l'antillenguatge
Valor terapèutic de la paraula humana
- a partir de l'obra de Charles Péguy: - proximitat de la paraula narrada > a la salut-salvació de l'ésser humà...
- L'home < ésser malalt } les seves relacions amb ell-mateix, amb els altres, amb la naturalesa i amb Déu > < sota el signe de Caín
- Signe de Caín: domini de: - la indiferència
- l'odi
- el desig de venjança
- aquesta malaltia: diner, immisericòrdia, vanitat, autojustificació, poder, petulància.
- irreconciliació entre: - el jo i el tu
- el temps i l'eternitat
- el món i el cel
- l'esperit i la carn
- Péguy = un ingenu
- autèntica ingenuïtat = virtut paridisíaca = retorn-al-paradís-perdut
- trobar l'equilibri espiritual en la joia = una joia d'inutilitat, de gratuïtat...
Diner < èxit, poder, glòria
Joia < amor, compassió { dues actituds-fonamentals-irreconciliables.
- establir la situació en que fou anunciada originàriament la predicació cristiana: les Paràboles
- dir el Parenostre < en referència directa a Jesús...
Masculinització occidental de la paraula humana
- Aristòtil diu a "Política" que estan exclososde "la paraula" < les dones, els infants, els bàrbars, els esclaus...
- el sentit clàssic i el sentit cristià del món ordenat "sota el règim del llenguatge"...
- la cultura occidental < herència d'Aristòtil, que ha afectat tots els àmbits de l'existència humana...
- la pretesa inferioritat de la dona > < la prohibició que tenia d'accedir a la paraula... = ! la paraula és cosa d'homes ¡
- la nefasta masculinització de la paraula } una "presència" més activa en l'àmbit religiós...
- el poliglotisme de la paraula humana < profundament malmès ] marginació obsessiva de les veus femenines...
- la polifonia dels sexes ha estat destruïda, demonitzada, bandejada del discurs" religiosament correcte"
- La signatura més visible de la crisi global és = la defunció de gairebé totes les facetes d'un món acriticament donat per garantit...
- un cos eclesiàstic > amb una malaltissa obssessió antifemenina...
La comunitat
Comunitat i comunitarisme
- el comunitarisme ( parlar molt de comunitat) mostra el malestar de/en la cultura...
- desencís polític i religiós
- poca fiabilitat del sistemes "oficials"...precarietat, irresponsabilitat, inseguretat, angoixa difusa, apatia de les élites
- us de la paraula comunitat de manera indiscriminada i buida
- hom pensa que "comunitat" és una herència cristiana iuna visió "romàntica" de la pre-modernitat...val més parlar d'associació...
- comunitarisme < desig de retrobar l'autenticitat perduda -real o somniada- dela vida comunitària tradicional...
- dubtes de si existeixen les realitats que la comunitat vol representar...
- "totes les comunitats són postulació...quelcom que ve després i no abans...
- les comunitats articulades a l'entorn del dogma comunitari no són sinó "agrupacions ètniques"...
- la societat actual qüestiona tot el que està predeterminat...
( la suposada identitat doncs )
Les incerteses i perplexitats creixents...fan que la persona cerqui un refugi primordial...
- la comunitat és (ningú ho posa en dubte) "el lloc privilegiat de la comunicació" i molt especialment de la comunicació religiosa...
- les religions han donat lloc al millor i al pitjor...perquè són obres humanes... i no escapen a la "contingència"...
Comunitat, comunicació i immediatesa
- hi ha moltes maneres d'apropar-se a la comunitat = processos comunicatius:
- relació entre individus concrets...
- "a la manera del jo i el tu
- trobar-se directament
- En la comunitat ideal no hi ha "estructures de poder"
- l'autoritat > < en la mesura que "es desposeeix"
- moments aurorals dels grups humans i religiosos = comunitat ideal...
- les regulacions jurídiques són } amb la finalitat de salvaguardar la vida comunitària...
( els interessos i la cobdícia dels qui s'han apropiat } es tradueixen en termes "legals" )
Comunitat veritable = manteniment d'aquest "trobar-se cara a cara" < sense la mediació dels mecanismes del poder...
Els processos d'institucionalització són inevitables < establiment de límits entre ortodoxia i heterodoxia < aleshores la comunicació directa es redueix a uns "estàndards" > manipulacions de tota mena > burocratització i anonimat ...
- la comunitat consisteix en un trobar-se frec a frec, reduint al màxim les mediacions "legals"...
- la comunicació = paraula immediata que explica des de la dimensió cordial...
- els diversos "interessos" han de ser exposats senser ser reduits a un uniformisme...
Comunitat, comunió i cordialitat
- la metàfora del "cor" emprada = en la tradició, en les Sagrades Escriptures...
- la metàfora del "cor" = comunicació maternal i fraternal...
- la metàfora del "cor" = constitueix la comunitat com a tal
- el "cor" = qualitat concreta de l'ésser humà
- el veritable coneixement d'un mateix tan sols pot obrir-se pas cordialment a través de l'altre ( Martin Buber )
- les "raons del cor" (B. Pascal) "c'est le coeur qui sent Dieu"
Qualsevol comunicació - autènticament humana- tan sols pot devenir-se en un àmbit de cordialitat, de real afectivitat.
- la comunicació religiosa = realitat festiva = comunió cordial
La pregunta: "Què és l'home ? Tres tipus de resposta:
- model essencialista > l'home sempre és idèntic > l'important és "ser" > persistència
- model historicista > l'home és passatger > ésser és una funció de l'existir > canvi
(aquests dos models són insuficients ambdós)
- model de persistència-en-el-canvi > les preguntes fundacionals es mantenen sempre > les respostes s'expressen en les formes i fórmules de cada època...
La realitat sense el concurs de l'home = realitat muda...
Per a l'home sols existeix el que és capaç d'emparaular...
Intervenció dels sentits corporals humans
- querella entre: - veure > imatge
- escoltar > paraula } dues direccions fonamentals de l'esperit humà
- Les "reformes protestants" > per la paraula > La Biblia = pocs sagraments
- L'església romana > per la imatge } perill de "idolatria" = no llegir la Bíblia
Idolatria = conversió dels mitjans en finalitat > < iconoclàstia
Idolotria de la paraula = pels protestants < la Bíblia com "un papa de paper"
L'afirmació de l'home = la complementarietat < home-dona
l'exclusivisme = negació de l'home...
La complementerietat <<< el diàleg = la paraula-ve-i-va
- practicar la constitució dialogal per evitar "el dictador" que tots som...
- el sentit més ple de l'expressió << complexio-oppositorum
- la "paraula" allibera del gran silenci de la matèria...
- la violència > < = l'antillenguatge
Valor terapèutic de la paraula humana
- a partir de l'obra de Charles Péguy: - proximitat de la paraula narrada > a la salut-salvació de l'ésser humà...
- L'home < ésser malalt } les seves relacions amb ell-mateix, amb els altres, amb la naturalesa i amb Déu > < sota el signe de Caín
- Signe de Caín: domini de: - la indiferència
- l'odi
- el desig de venjança
- aquesta malaltia: diner, immisericòrdia, vanitat, autojustificació, poder, petulància.
- irreconciliació entre: - el jo i el tu
- el temps i l'eternitat
- el món i el cel
- l'esperit i la carn
- Péguy = un ingenu
- autèntica ingenuïtat = virtut paridisíaca = retorn-al-paradís-perdut
- trobar l'equilibri espiritual en la joia = una joia d'inutilitat, de gratuïtat...
Diner < èxit, poder, glòria
Joia < amor, compassió { dues actituds-fonamentals-irreconciliables.
- establir la situació en que fou anunciada originàriament la predicació cristiana: les Paràboles
- dir el Parenostre < en referència directa a Jesús...
- Aristòtil diu a "Política" que estan exclososde "la paraula" < les dones, els infants, els bàrbars, els esclaus...
- el sentit clàssic i el sentit cristià del món ordenat "sota el règim del llenguatge"...
- la cultura occidental < herència d'Aristòtil, que ha afectat tots els àmbits de l'existència humana...
- la pretesa inferioritat de la dona > < la prohibició que tenia d'accedir a la paraula... = ! la paraula és cosa d'homes ¡
- la nefasta masculinització de la paraula } una "presència" més activa en l'àmbit religiós...
- el poliglotisme de la paraula humana < profundament malmès ] marginació obsessiva de les veus femenines...
- la polifonia dels sexes ha estat destruïda, demonitzada, bandejada del discurs" religiosament correcte"
- La signatura més visible de la crisi global és = la defunció de gairebé totes les facetes d'un món acriticament donat per garantit...
- un cos eclesiàstic > amb una malaltissa obssessió antifemenina...
Comunitat i comunitarisme
- el comunitarisme ( parlar molt de comunitat) mostra el malestar de/en la cultura...
- desencís polític i religiós
- poca fiabilitat del sistemes "oficials"...precarietat, irresponsabilitat, inseguretat, angoixa difusa, apatia de les élites
- us de la paraula comunitat de manera indiscriminada i buida
- hom pensa que "comunitat" és una herència cristiana iuna visió "romàntica" de la pre-modernitat...val més parlar d'associació...
- comunitarisme < desig de retrobar l'autenticitat perduda -real o somniada- dela vida comunitària tradicional...
- dubtes de si existeixen les realitats que la comunitat vol representar...
- "totes les comunitats són postulació...quelcom que ve després i no abans...
- les comunitats articulades a l'entorn del dogma comunitari no són sinó "agrupacions ètniques"...
- la societat actual qüestiona tot el que està predeterminat...
( la suposada identitat doncs )
Les incerteses i perplexitats creixents...fan que la persona cerqui un refugi primordial...
- la comunitat és (ningú ho posa en dubte) "el lloc privilegiat de la comunicació" i molt especialment de la comunicació religiosa...
- les religions han donat lloc al millor i al pitjor...perquè són obres humanes... i no escapen a la "contingència"...
Comunitat, comunicació i immediatesa
- hi ha moltes maneres d'apropar-se a la comunitat = processos comunicatius:
- relació entre individus concrets...
- "a la manera del jo i el tu
- trobar-se directament
- En la comunitat ideal no hi ha "estructures de poder"
- l'autoritat > < en la mesura que "es desposeeix"
- moments aurorals dels grups humans i religiosos = comunitat ideal...
- les regulacions jurídiques són } amb la finalitat de salvaguardar la vida comunitària...
( els interessos i la cobdícia dels qui s'han apropiat } es tradueixen en termes "legals" )
Comunitat veritable = manteniment d'aquest "trobar-se cara a cara" < sense la mediació dels mecanismes del poder...
Els processos d'institucionalització són inevitables < establiment de límits entre ortodoxia i heterodoxia < aleshores la comunicació directa es redueix a uns "estàndards" > manipulacions de tota mena > burocratització i anonimat ...
- la comunitat consisteix en un trobar-se frec a frec, reduint al màxim les mediacions "legals"...
- la comunicació = paraula immediata que explica des de la dimensió cordial...
- els diversos "interessos" han de ser exposats senser ser reduits a un uniformisme...
Comunitat, comunió i cordialitat
- la metàfora del "cor" emprada = en la tradició, en les Sagrades Escriptures...
- la metàfora del "cor" = comunicació maternal i fraternal...
- la metàfora del "cor" = constitueix la comunitat com a tal
- el "cor" = qualitat concreta de l'ésser humà
- el veritable coneixement d'un mateix tan sols pot obrir-se pas cordialment a través de l'altre ( Martin Buber )
- les "raons del cor" (B. Pascal) "c'est le coeur qui sent Dieu"
Qualsevol comunicació - autènticament humana- tan sols pot devenir-se en un àmbit de cordialitat, de real afectivitat.
6 Les estructures d'acollida
- L'ésser humà ha de ser acollit
- la "identitat" és un procés mai no acabat...
- sempre "noves contextualitzacions"
L'acolliment } engendra efectivament i afectivament en el si de la comunitat } àmbit cordial...
- Comunitat > comunicació > vincles > comunió > punts de referència
- llançat en un món que ell "no-ha-escollit-ni-previst"...
- sempre necessitat de passar} del caos al cosmos...
- l'èxit o fracàs depenen de l'acollida (positiva-negativa)
Acollida:
- amb criteri
- no reducció tecnològica...
- ni un laisser-faire apàtic
L'instint és insuficient per a l'edificació física i espiritual de l'ésser humà
- necessita = instintivitat > intervencions històriques > intervencions ètiques...
- cada ésser humà té una biografia = manera pròpia < no rígides estructures fixades a priori...
- "l'home és un animal no fixat" (F. Nietzsche)
- les preses de decisió individuals i col.lectives > intervenen en la manera d'habitar en el seu espai
- forma de viure pròpia dels humans = habitar mitjançant la construcció d'espais i temps veritablement humans i humanitzadors...
Què són les estructures d'acollida
- Instàncies } en les diferents etapes
en els diferents nivells
- factors essencials } permeten el pas de la vida...a la vida-humana
el progressiu reconeixement
aprenen de la pròpia dignitat > la dignitat dels altres
L'home i la dona concrets = imitatius...
- sense imitació = no constitució de l'ésser humà...
- la imitació < desvetllador de possibilitats potencials...
- perversió de la imitació ] la moda, el consum, la competència social, obsessió pel cos
afany de protagonisme, situacions insostenibles...
L'ésser humà és un programa obert = creatiu = no-determinat
- la naturalesa lingüística de l'home = capacitat per anomenar, emparaular la realitat i a ell mateix = relació i diferència amb "tot-allò"
- els emparaulaments no són mai definitius... sempre són traduccions = Déu i l'altre són intreduïbles...
- les estructures d'acollida < elements relacionals
- les estructures d'acollida < vinculacions a un passat, no esgotat-completament
- estructures d'acollida = memòria del passat que no paralitza el present, sinó l'ajuda perquè sigui diferent...
- les estructures d'acollida < salvament del temps i del espai < nexes comunicatius
- les estructures d'acollida < elements en forta càrrega terapèutica per "alleugerir" l'insuportable pes negatiu de les indeterminacions...
Oblidar el passat > < repetir-lo talment } dues "formes" de trair-lo...
( pot ser rau aquí el fracàs de l'Església i l'Escola, que, com "estructures d'acollida", no han estat a l'altura de les circumstàncies...)
Les quatre estructures d'acollida
- perquè l'ésser humà per ´a ser veritablement humà ha d'esdevenir un ésser expressiu = bon administrador de la polifania de la seva paraula
- la codescendència
- el gruo humà anomenat família < imprescindible < el més influent
- negativament i positivament < les transmissions
- família < elements biològics, afectius i culturals < lloc natural de la llengua materna
- construcció d'un àmbit efectiu i afectiu < el valor de: amor, comprensió, responsabilitat, perdó, treball, autoritat < gramàtica dels sentiments...
Problemàtica a l'entorn de la institució familia = dimensions gegantines (segle XXI)
- paradoxa = moltes possibilitats de relacions impersonals - intensificació de les relacions personals < lògica impersonal - emocionalitat més intensa i més íntima
Crítica al model matrimonial cristià = responsable del desconcert-desorientació
provocador de la submissió de la dona
situació privilagiada de l'home-blanc
- aquesta crítica: enormes dosis de realisme
- ha provocat una "croada" en defensa de la família burguesa...
- el model familiar que ha entrat en crisi = el de les classes-altes (s. XVIII) i classes-populars (s. XIX) , fonamentat en l'individualisme occidental...
- una revolució de l'afectivitat i de la sensibilitat } ha modificat les relacions íntimes de les darreres generacions europees < exigència específica = satisfaccions afectives en el si de llur parella.
- el matrimoni s'ha deslliurat de exigències i obligacions imposades per l'economia
- no una "entitat econòmica", ] un espai protegit de "la vida privada"
La situació actual de la família < de l'individualisme < significació psicològica
- abans = transmissió als fills el patrimoni ( aquest model està allunyat "actualment" de la realitat familia de pares i fills)
- les relacions interpersonals < un gran assaig < a voltes fracassen
- vivim el triomf de l'amor < família "no-institució" < arranjament entre individus
- un "caos totalment normal i quotidià de l'amor"
És possible d'elegir un determinat "estil de vida" d'acord amb allò que sembla ésser el criteri vàlid: la vivència } establir les metes que creu satisfactòries per el "jo"
assolir per mitjà de lligams = compromisos i relacions
- la codescendència és i serà sempre "estructura-d'acollida"
- la coresidència
- en formes i fórmules diverses els éssers humans som éssers fonamentalment socials } aprenentatge
- la ciutat:
- aplec d'instàncies = escoles, política, treball, associacions culturals, esportives...
- presència pública de la relacionalitat
- àmbit espaciotemporal de transmissions: religió, vida pública i social
La ciutat ha sofert una crisi aguda} obsoleta i improcedent
declivi de l' home públic
- l'espai ciutadà } fredor < soroll < pol.lució < despersonalitzats
La ciutat era: - l'àmbit privilegiat dels processos d'humanització
- efectivitat comunicativa
- realitats correlatives de l'ofici d'home = vida quotidiana i ciutat
Les ciutats incideixen positivament o negativament:
- configuracions urbanes < reflex de la mateixa vida
- l'ésser humà i la configuració urbana "coimplicats"
- la vida animal = grupal-no-social- instint-fixació-en-el-medi
- la vida urbana expressió significativa de l'existència humana } mobilitat i fluïdesa
- ràpid i interromput canvi d'impressions internes i externes
- debiltament del vincle social
- un terbolí d'interaccions socials < progrés econòmic < creació artística < innovació
- una entitat sociològica
- la configuració urbana < laboratori < plenejar i experimentar somnis
- àmbit imprescindible per l'expressió de l'exterioritat humana
- lloc natural per esfogar-se la "bel.ligerància",
- impacte de l'augment de la "velocitat"
El veïnatge:
- gairebé ja no existeix
- molt efectiu pels processos de transmissions
- una mena de prolongació de la família
- fonamental en la relacionalitat
La ciutat és -hauria de ser- l'àmbit espaciotemporal privilegiat en el qual , en el dia a dia de la vida quotidiana, la "tensió" es crea i es recrea...
"l'home no és àngel ni bèstia, i qui fa d'àngel, fa de bèstia" (Pascal
- la cotranscedència
- la "religió", al marge de les conviccions personals, fa que:
- el grups humans s'agrupin a l'entorn d'un mateix cos de creences i de pràctiques simbòliques...
- la "relació social" amb l'invisible, amb l'absent, amb la transcendència...
La crisi actual: - pèrdua del "lloc social" de Déu en la cultura occidental
- no confondre la crisi dels "sistemes religiosos" amb l'interrogant religiós...
- no confondre religió i religiositat
- la crisi dels sistemes religiosos és "historicosocial"
L'entremat sociolingüístic, que havia servit per les preguntes últimes, ha esdevingut irrelllevant: - buidament dels continguts doctrinals
- totes les gramàtiques de l'humà han perdut capacitat per articular discursos adequats...
- l'estructura d'acollida-religió resulta poc convincent
- fractura total de la "classe de religió" a l'escola
- analfabetisme religiosocultural
- pérdua de confiança en els "caps" religiosos
-la comediació
Els mitjans de comunicació, molt especialment la televisió...} els "mass-media"
- context dominant de les pràctiques culturals
- de sectors de l'existència humana vinculats amb la intimitat de les persones
- amb el bé i el mal...
- les pràctiques culturals mediatitzades electrònicament debiliten el poder simbòlic de la "litúrgia"...
- els missatges dels mitjans-de-comunicació < efectius < poderosos < il.limitada confiança
- l'activitat religiosa perd aspectes importants del seu contingut per competir amb telenovel.les, serials, tertúlies radiofòniques -sovint nefastes i grolleres- , publicitat...
- televisivament parlant els missatges religiosos no són sinó "construccions-televisives" sense confiança < la televisió mai no s'adapta a les exigències del missatge religiós...
- la televisió s'ha apoderat de "funcions" que són d'altres estructures... < ha posat en qüestió la funció dels:- pares
- educadors
- líders culturals
- polítics
- sacerdots
- ha envaït i colonitzat camps que mai no haurien de ser de la seva incumbència i competència > genera confiança-credulitat
- "ho ha dit la televisió" < una mena de declaració dogmàtica, immune a tota reflexió crítica...
- la televisió tracta la vida íntima de les persones com a simple qüestió publicitèria-i-de-mercat...
- els "mass-media" = competidors de les altres estructures d'acollida...
Des d'una perspectiva religiosa, sols el testimoniatge ens ofereix la possibilitat de tornar establir vincles } basats en la confiança, la compassió, l'amistat < per tal de que = codescendència, coresidència, cotranscendència tornin a estar capacitades per acomplir la seva missió transmissora.
- L'ésser humà ha de ser acollit
- la "identitat" és un procés mai no acabat...
- sempre "noves contextualitzacions"
L'acolliment } engendra efectivament i afectivament en el si de la comunitat } àmbit cordial...
- Comunitat > comunicació > vincles > comunió > punts de referència
- llançat en un món que ell "no-ha-escollit-ni-previst"...
- sempre necessitat de passar} del caos al cosmos...
- l'èxit o fracàs depenen de l'acollida (positiva-negativa)
Acollida:
- amb criteri
- no reducció tecnològica...
- ni un laisser-faire apàtic
L'instint és insuficient per a l'edificació física i espiritual de l'ésser humà
- necessita = instintivitat > intervencions històriques > intervencions ètiques...
- cada ésser humà té una biografia = manera pròpia < no rígides estructures fixades a priori...
- "l'home és un animal no fixat" (F. Nietzsche)
- les preses de decisió individuals i col.lectives > intervenen en la manera d'habitar en el seu espai
- forma de viure pròpia dels humans = habitar mitjançant la construcció d'espais i temps veritablement humans i humanitzadors...
Què són les estructures d'acollida
- Instàncies } en les diferents etapes
en els diferents nivells
- factors essencials } permeten el pas de la vida...a la vida-humana
el progressiu reconeixement
aprenen de la pròpia dignitat > la dignitat dels altres
L'home i la dona concrets = imitatius...
- sense imitació = no constitució de l'ésser humà...
- la imitació < desvetllador de possibilitats potencials...
- perversió de la imitació ] la moda, el consum, la competència social, obsessió pel cos
afany de protagonisme, situacions insostenibles...
L'ésser humà és un programa obert = creatiu = no-determinat
- la naturalesa lingüística de l'home = capacitat per anomenar, emparaular la realitat i a ell mateix = relació i diferència amb "tot-allò"
- els emparaulaments no són mai definitius... sempre són traduccions = Déu i l'altre són intreduïbles...
- les estructures d'acollida < elements relacionals
- les estructures d'acollida < vinculacions a un passat, no esgotat-completament
- estructures d'acollida = memòria del passat que no paralitza el present, sinó l'ajuda perquè sigui diferent...
- les estructures d'acollida < salvament del temps i del espai < nexes comunicatius
- les estructures d'acollida < elements en forta càrrega terapèutica per "alleugerir" l'insuportable pes negatiu de les indeterminacions...
Oblidar el passat > < repetir-lo talment } dues "formes" de trair-lo...
( pot ser rau aquí el fracàs de l'Església i l'Escola, que, com "estructures d'acollida", no han estat a l'altura de les circumstàncies...)
Les quatre estructures d'acollida
- perquè l'ésser humà per ´a ser veritablement humà ha d'esdevenir un ésser expressiu = bon administrador de la polifania de la seva paraula
- la codescendència
- el gruo humà anomenat família < imprescindible < el més influent
- negativament i positivament < les transmissions
- família < elements biològics, afectius i culturals < lloc natural de la llengua materna
- construcció d'un àmbit efectiu i afectiu < el valor de: amor, comprensió, responsabilitat, perdó, treball, autoritat < gramàtica dels sentiments...
Problemàtica a l'entorn de la institució familia = dimensions gegantines (segle XXI)
- paradoxa = moltes possibilitats de relacions impersonals - intensificació de les relacions personals < lògica impersonal - emocionalitat més intensa i més íntima
Crítica al model matrimonial cristià = responsable del desconcert-desorientació
provocador de la submissió de la dona
situació privilagiada de l'home-blanc
- aquesta crítica: enormes dosis de realisme
- ha provocat una "croada" en defensa de la família burguesa...
- el model familiar que ha entrat en crisi = el de les classes-altes (s. XVIII) i classes-populars (s. XIX) , fonamentat en l'individualisme occidental...
- una revolució de l'afectivitat i de la sensibilitat } ha modificat les relacions íntimes de les darreres generacions europees < exigència específica = satisfaccions afectives en el si de llur parella.
- el matrimoni s'ha deslliurat de exigències i obligacions imposades per l'economia
- no una "entitat econòmica", ] un espai protegit de "la vida privada"
La situació actual de la família < de l'individualisme < significació psicològica
- abans = transmissió als fills el patrimoni ( aquest model està allunyat "actualment" de la realitat familia de pares i fills)
- les relacions interpersonals < un gran assaig < a voltes fracassen
- vivim el triomf de l'amor < família "no-institució" < arranjament entre individus
- un "caos totalment normal i quotidià de l'amor"
És possible d'elegir un determinat "estil de vida" d'acord amb allò que sembla ésser el criteri vàlid: la vivència } establir les metes que creu satisfactòries per el "jo"
assolir per mitjà de lligams = compromisos i relacions
- la codescendència és i serà sempre "estructura-d'acollida"
- la coresidència
- en formes i fórmules diverses els éssers humans som éssers fonamentalment socials } aprenentatge
- la ciutat:
- aplec d'instàncies = escoles, política, treball, associacions culturals, esportives...
- presència pública de la relacionalitat
- àmbit espaciotemporal de transmissions: religió, vida pública i social
La ciutat ha sofert una crisi aguda} obsoleta i improcedent
declivi de l' home públic
- l'espai ciutadà } fredor < soroll < pol.lució < despersonalitzats
La ciutat era: - l'àmbit privilegiat dels processos d'humanització
- efectivitat comunicativa
- realitats correlatives de l'ofici d'home = vida quotidiana i ciutat
Les ciutats incideixen positivament o negativament:
- configuracions urbanes < reflex de la mateixa vida
- l'ésser humà i la configuració urbana "coimplicats"
- la vida animal = grupal-no-social- instint-fixació-en-el-medi
- la vida urbana expressió significativa de l'existència humana } mobilitat i fluïdesa
- ràpid i interromput canvi d'impressions internes i externes
- debiltament del vincle social
- un terbolí d'interaccions socials < progrés econòmic < creació artística < innovació
- una entitat sociològica
- la configuració urbana < laboratori < plenejar i experimentar somnis
- àmbit imprescindible per l'expressió de l'exterioritat humana
- lloc natural per esfogar-se la "bel.ligerància",
- impacte de l'augment de la "velocitat"
El veïnatge:
- gairebé ja no existeix
- molt efectiu pels processos de transmissions
- una mena de prolongació de la família
- fonamental en la relacionalitat
La ciutat és -hauria de ser- l'àmbit espaciotemporal privilegiat en el qual , en el dia a dia de la vida quotidiana, la "tensió" es crea i es recrea...
"l'home no és àngel ni bèstia, i qui fa d'àngel, fa de bèstia" (Pascal
- la cotranscedència
- la "religió", al marge de les conviccions personals, fa que:
- el grups humans s'agrupin a l'entorn d'un mateix cos de creences i de pràctiques simbòliques...
- la "relació social" amb l'invisible, amb l'absent, amb la transcendència...
La crisi actual: - pèrdua del "lloc social" de Déu en la cultura occidental
- no confondre la crisi dels "sistemes religiosos" amb l'interrogant religiós...
- no confondre religió i religiositat
- la crisi dels sistemes religiosos és "historicosocial"
L'entremat sociolingüístic, que havia servit per les preguntes últimes, ha esdevingut irrelllevant: - buidament dels continguts doctrinals
- totes les gramàtiques de l'humà han perdut capacitat per articular discursos adequats...
- l'estructura d'acollida-religió resulta poc convincent
- fractura total de la "classe de religió" a l'escola
- analfabetisme religiosocultural
- pérdua de confiança en els "caps" religiosos
-la comediació
Els mitjans de comunicació, molt especialment la televisió...} els "mass-media"
- context dominant de les pràctiques culturals
- de sectors de l'existència humana vinculats amb la intimitat de les persones
- amb el bé i el mal...
- les pràctiques culturals mediatitzades electrònicament debiliten el poder simbòlic de la "litúrgia"...
- els missatges dels mitjans-de-comunicació < efectius < poderosos < il.limitada confiança
- l'activitat religiosa perd aspectes importants del seu contingut per competir amb telenovel.les, serials, tertúlies radiofòniques -sovint nefastes i grolleres- , publicitat...
- televisivament parlant els missatges religiosos no són sinó "construccions-televisives" sense confiança < la televisió mai no s'adapta a les exigències del missatge religiós...
- la televisió s'ha apoderat de "funcions" que són d'altres estructures... < ha posat en qüestió la funció dels:- pares
- educadors
- líders culturals
- polítics
- sacerdots
- ha envaït i colonitzat camps que mai no haurien de ser de la seva incumbència i competència > genera confiança-credulitat
- "ho ha dit la televisió" < una mena de declaració dogmàtica, immune a tota reflexió crítica...
- la televisió tracta la vida íntima de les persones com a simple qüestió publicitèria-i-de-mercat...
- els "mass-media" = competidors de les altres estructures d'acollida...
Des d'una perspectiva religiosa, sols el testimoniatge ens ofereix la possibilitat de tornar establir vincles } basats en la confiança, la compassió, l'amistat < per tal de que = codescendència, coresidència, cotranscendència tornin a estar capacitades per acomplir la seva missió transmissora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada