Pàgineshttps://www.catalunyareligio.cat/ca/pregariacat-celebra-seu-dese-aniversari-nova-web

dijous, 17 de maig de 2012

L'ÉSSER HUMÀ















L'ÉSSER    HUMÀ



COMUNICACIÓ  I   CONSTITUCIÓ  DE   L'ÉSSER   HUMÀ

1  Introducció
- L'essència de les transmissions  és  la natalitat...
- La vida  humana  =    moviment  continu...
- han de desaparéixer   =    volen  llegar  als   altres    =   una mica d'ells   mateixos

La tragèdia  dels humans   =   l'aparició  i  la  desaparició  de  les generacions
- l'existència humana  està determinada per la  qualitat de  les  transmissions...
- comunicar  =   posar en comú    =    establir   relacions
Diferència entre l'ésser humà  i l'animal    =     pas   del  crit -plor-  al  "símbol-vocàlic"
- el símbol  vocàlic omple l'absència deshabitada
- aprendre  a parlar  és  aprendre  a  posseir   simbòlicament    =   fer-hi  present  l'absent

La recerca  d'experiències religioses    =    conseqüència   d'una  profunda inquietud...
- la sensació de que hi havia una cosa que no anava  prou  bé  en  "nosaltres"

Crisi dels  llenguatges  humans    =    crisi   de la  comunicació
- la  comunicació tan  sols és possible si  "la intenció"  de l'altre  habita  en el meu  cos...i si la meva  habita en el seu     =    cohabitació-recíproca
La possibilitat religiosa  de l'ésser humà   és quelcom d'estructural
- potencialment és comuna  a  tots els  membres  de la humanitat...
- conseqüència  de la finitud   compartida  per  tots
L'ésser humà  és i  serà  sempre  un  possible  "homo religiosus"
2 Relació  naturalesa-cultura

- la  problemàtica  de la relació  -naturalesa  i  cultura-   es dóna a causa  del "fixisme ontològic"...
A Occident, després de la 2ª Guerra (1.945)    =   com  una mena de "retorn a la naturalesa"
- fracàs de la teoria del progrés...
- l'auge del feminisme
- reticències davant els grans sistemes  "religiosos..."
- desprestigi  de la concepció  "monocèntrica-monoteista"
- procés de  reencantament  o  d'estetització del món... 
- les anomenades ciències dures  cerquen en la naturalesa  un  "plus de significació"
- un  plus de remissió de quelcom "situat més-enllà"
- recuperació del món com a  kosmos   i  com a paràbola   d'allò  que es troba més enllà  de  les possibilitats  emparauladores  de l'ésser humà...

L'aptitud simbòlica   i  les  operacions  amb símbols    =    la base  imprescindible  per a  la construcció  del món  de l'home...
- el símbol proposa  un pla  de consciència  que no és el de  l'evidència  racional... (és  com un partitura musical  que sempre suggereix  una execució nova)
- el símbol poseeix  un vigor  transgressor  =    habilita  la capacitat interpretativa  de l'ésser  humà...
- així...és capaç  de descobrir i d'experimentar  "nous  mons"   que li permeten albirar  un procés  sempre  in fieri   =   el sentit de la seva pròpia existència...

Cultura  inclou:  - activitat simbòlica de l'ésser humà
                             - funció  del "control social"
L'home és,  "més aviat",   animal simbòlic  que animal racional...
un univers  simbòlic   =   el  mite,  l'art   i   la religió   =   fragments d'aquest   univers...

La  història de 'ésser   humà  sobre la terra   =  una  apropiació  simbòlicacultural   de la naturalesa.
Cultura   =   cultiu d'allò que ens ha donat la naturalesa 
- la "cultura"  en si no existeix, sinó  sempre pensam i actuam  a  partir de les possibilitats que ens ofereix una cultura específica... (seleccions  culturals)
- l'hom és creatura  i creador de la "seva cultura"
                                                                sentiments
- disposició simbòlica estructural   }  pensament  }   context  local  =  actualitza
                                                                acció
                                                                                                                
- el perill per a l'univers simbòlic és   =  la  intitucionalització =   reducció  de l'equivocitat  a la univocitat,  sobretot  que es fa en pretencions de "canonicitat"
- les "institucions"  no  a continguts  a interpretar    =   destrucció del símbol

L'activitat  simbòlica  que ens és  pròpia   =    la cultura    =   creada i viscuda  per  uns determinats contingent humans

(la  "creació  ex  nihilo"  és quelcom   que no pertany a les possibilitats   del  "ser-home-en-el-món")
 -  el símbol permet la "pregustació"  de l'Absolut... 





                                                 
     
3 El  concepte de tradició

- necessitat intensa  de la qual la  humanitat s'ha servit
- cultura i religió   estretament vinculades a ensenyar i  aprendre
- referències  explícites a  continuïtat  i canvi
- la crisi d'autoritat  està  lligada a la crisi de  la  tradició
- l'actitud afecta  al passat  i  al futur...
- Creences,  llibres sagrats,  llocs de pelegrinatge...
- conjunt  de les sedimentacions intersubjectives...
- una mena de "biografia comuna" de tots els individus que hi pertanyen...

Etimologia  =   de dos verbs:  tradere  i  transmittere     
Tradere  =   quelcom  que  es dóna,  canvi de propietari  per contracte...
Transmittere    =   posa  l'accent en el subjecte  humà  que és el protagonista  -l'hereu-   =   el receptor  implicat en  el fet...
- elements objectius i materials  i  l'acte humà de la transmissió  i recepció...
- diferència quantitativa  i  qualitativa entre  l'abans  i  l'ara     
- la  no percepció d'aquesta  "diferència"  dóna lloc a   -  fonamentalisme
                                                                                              - rutina
                                                                                              - oblit
- l'autèntica  "tradició"  és una  acció  comunicativa  i  contextualitzadora...
- la veritable tradició  és,  en cada  aquí  i  ara,  una  recreació
- l'home, a diferència dels animals,  és  un ésser excèntric  =   capacitat de distanciar-se  d'ell  mateix i  establir una distància "crítica"
- l'autocritica,  com a forma més genuïna d'excentricitat   =   un tret distintiu dels  humans
- la veritable tradició és més  aviat un afer del present  que no pas del passat... hi ha  mutació de la "tradició",  malgrat la "regulació ortodoxa"...
-  La  reflexió permanent,  en cada moment,  efectivament  i afectivament  reconciliadora i terapèutica...

El   perquè  de la tradició
La   necessitat i la persistència  de la tradició  es fonamenta en dues  bases  molt sòlides: 
1.-  la mortalitat de l'ésser humà...
2.-  el conjunt de tasques i missions que ha de portar a terme  cada generació...
- la "tradició" evita que els grups humans,  sempre marcats pels estralls de la contingència,  hagin de "repetir" el  plantejament...
-  la tradició organitza unes línies de significació...
- la "tradició com a recreació"   posa  el hic  et  nunc  en  "sincronia"...
- la  tradició  evidencia que la "sincronia-com-a-tabula-rasa"   és una  fal.làcia...
- la "tradició" no pot reduir-se a un "corpus"  immobilitzat  i   jerarquitzat...
- la comunitat  humana  "rellegeix"    =    relacionar-se  i  relligar-se  críticament  amb el  passat     =   d'acord  amb les exigències del moment present...
  (exemple:  el retorn al  "text evangèlic"  no pot ser el retorn al temps  del text...)





Tradició i conflicte d'interpretació
- cada  tradició  s'ha d'anar constituint per mitjà  d'un  incessant  "conflicte  de les interpretacions" generat  pel "conflicte de les transmissions"...
- una reconstrucció d'arguments     =    les tradicions  pressuposen  "narracions"  =  cada època  fa la seva selecció   =     a èpoques revolucionària    =    mantenint   "la coherència"  i  la  intel.legibilitat...

- La història  de la religió cristiana pot ser considerada  com  un enorme  conflicte   de les interpretacions  de la "tradició-cristiana"
     -  Orígens > Climent d'Alexandria  <  Ireneu de Lió >  Eusabi de Cesarea  < (inicis...)
     - Luter  (s.XVI)
     - el sentit original de la Bíblia  ha estat ocultat i desfigurat  pel  dogmatisme eclesiàstic  ??


- l'àmbit de la "tradició"  és l'àmbit de la parcialitat > de l'elecció  <  les accentuacions conjunturals   >   la pluralitat de veus...
- Les tradicions  religioses de tots els temps   =    relacionades amb la temàtica de  la  "veritat"     =     cadascuna ha mantingut  com  intangible  l'exclusivisme  de la veritat...


En el nostre temps  >  a la  inversa   =   totes les religions  són igualment vertaderes...
- l'anomenat  pluralisme teològic  freqüentment es  converteix  en una  indiferència  més o menys camuflada... 




Tradició  i soteriologia
-  les diverses tradicions religioses  són  "soteriologies  parcials" > <  
     - són projectes de salvació..., però
     - es creuen en relació  amb les figures sobrehumanes dels déus
     - amb els artefactes dogmàtics i morals...
     - es constituixen mitjançant   testimoniatges històrics de creients...
- Les diverses tradicions  més  que relacionar-se per via d'exclusió...
   - ho haurien de fer per "complementarietat"
   - el  lloc de la veritat absoluta no pot  trobar-se en una sola religió...sinó
   - en l'espai que es forma entre totes...
El Déu, tot en tots,  posa put  final a la història i a les "històries",  a la tradició  i  a les "tradicions".
Totes són expressions  del religiós <
   - ser compreses com a "punts de partida" 
   - no com a possessió plena  de la veritat absoluta
   - la identitat religiosa    =    un  projecte  obert  i relatiu    =   un  procés  d'identificació
   - reciprocitat crítica  amb el context  social, cultural... en cada moment propi...



Tradició  i   memòria
La  memòria està en íntima relació amb la narració...hi veim des de  la memòria...
- doble  perspectiva: -  nexe entre la raó i la història
                                     - l'anamnesi  >  rellevància  en = tradició jueu-cristiana (llibertat)
                                                                                              trasdició  grega  (raó)
la memòria   =    capacitat transfiguradora 
                             capacitat soteriològica (  rememoració )
     -  sempre es presenta  sota l'aspecte  de la memòria
- en les societats tradicionals > (transmissió oral i escrita)  >  l'existència humana s'organitza a l'entorn de la memòria col.lectiva...
- en les societats diferenciades  >  la  memòria religiosa col.lectiva >  una construcció dogmàtica  >  ètica  >  jurídica   <  narrativa

Pels factors imprevisibles >  l'esdeveniment fundacional  =   reactualitzat

la memòria religiosa és de naturalesa selectiva  > <  perd  i guanya
- la significació supratemporal  del passat i les mobilitats i les significacions constantment refetes del present    =    la nissaga  creient
- el ferm convenciment que la nissaga creient es manté viva  =   principi generador de creença   =   expressió  de la nissaga del creient

Pels cristians  ><  "anamnesi dels  acta et passa Christi"
 -  maran  ata   >  tradició  =  memòria  =  temps   present




4 Informació i comunicació

La vida  quotidiana  es constitueix per: - processos  informatius
                                                                    - processos comunicatius
- Comunicar   =   fer  comú    =   pas  de l'individual   al  col.lectiu
- la comunicació  social  =   intercanvi    =     multidireccionalitat
La modernitat ha propiciat una interiotització de les conductes  afaiçonades...modificat el contingut...
Als nostres dies:-  la comunicació ha sofert un gir  significatiu
- "tot  és  política"  <>  "tot  és  llenguatge"  <>  "tot és comunicació"  } 

                                                                             els  valors  es disgreguen
 la nostra societat  ja no sap  comunicar ... }  els símbols ja no són aptes
                                                                             res  unifica els homes actuals...
La preponderància de la comunicació =  tot-és-comunicació  =   planeja la crisi comunicativa 
                                                                                                               de l'home actual
- experimentar  els estralls sobre la "incomunicació"   provocada per la mateixa comunicació
- l'era de la TV  ha desplaçat dràsticament el "contingut"  i "significat"  del discurs públic
- una cultura es coneix   =   en les seves eines de conversa...
Degut a la informació  "abusiva"  l'home actual està  sotmès  a un doble "acriticisme"
    -  acriticisme del  "pincipi de fugacitat" (moltes notícies  -en l'oblit- banalitat )
    -  acriticisme  del "principi  semper idem"   (deshumanització)
"immobilitzar d'una vegada per sempre el sentit dels mots, heus aquí allò que vol el Terror" (J.P. Lyotard)



Informació i comunicació en la societat actual 
- la societat actual, malgrat les xarxes informatives  gegantines,  es caracteritza per una incomunicació creixent...
- no és el mateix estar informat  que  trobar-se comunicat
- La comunicació no depèn de la quantitat, sinó d'una mena d'elaboració  cordial... =  comunicació:  disposar de dades <>  lligams  ètics  i afectius...
- la  informació  tendeix a la dispersió...
- la comunicació està en "una mateixa òrbita afectiva"...  perquè la comunitat  =   salvaguarda  eficaç  i   pacífica del  dret a ser diferent en la igualtat 

-La societat postmoderna   =  societat de la informació    =   "dels   mass-media"  =  bombardeig  informatiu
                                                                    "de calaix de sastre"
- societat postmoderna  =    cultura }  "de calaveguera"
                                                                     "gegantí  clot de deixalles"
- Les diverses i puntuals informacion  >  No "capacitat" de judici crític    =  desorientació individual i col.lectiva   =   desorientació de caràcter   "nomatiu"...
- Creixement de  =   complexitat  de} sistemes socials
                                                                  formes de vida
                                                                  relacions...
- "allau informatiu"    =     -  mur-compacte per a la comunicació
                                             -  dificultat  per a discernir
Complexitat informativa  ><  confiança:
   - la confiança  espontània  és un corrent  d'empatia  entre el qui confia   =  ésser humà
   - la desconfiança  és una reducció  de la complexitat
   - el sentit   vol ésser mantingut  per la confiança
   - Sols el sentit mantingut és  sentit...
- L'allau informatiu  =   un equivalent funcional de la religió     =    la informació ha atès  difusió  i poders...
- molts homes i dones  > <  una credulitat il.limitada   a   les   conductes imposades   per  "l'allau-informatiu"
- les "esglésies tradicionals"  fan esforços  per a ser més "informatius...",  els resultats obtinguts, decebedors...
Els universos  religiosos  =   oferir  processos comunicatius   i narratius...
- la comunicació religiosa  sempre posseeix un caràcter  històric...

- les velles Esglésies europees  >  en una situació d'alamant incomunicació...
- els allaus informatius emesos per les jerarquies  de les cúpules esglesiàstiques  no arriben a un públic "ampli"
-  ¿ hi ha  alguna mena de coincidència o correspondència  entre el que   es desprèn  de les  normatives i  les instruccions   posades en circulació per les  instàncies esglesiàstiques  i  les conductes concretes dels creients...?
- la  informació  de la jerarquia   no   és veritable comunicació...
- hom ha convertit  la Bona Nova  en    un  "vulgar catàleg"   de preceptes...










Què  és  la comunicació... 
- La  comunicació    =  resultat  de definicions  i  implicacions  prèvies
- la comunicació  "té lloc"  en el marc de les "histories" de la vida quotidiana...
- els elements promotors de "vida"   creen comunicació...
Sense comunicació  <  sense històries  <  sense tradició    }  no hi  ha:  ésser humà   ni  societat   ni  religió    Una religió "incomunicada"  és una religió  morta.








                                                                         
5  La  paraula  humana

Benaurats  els  qui  saben
                que darrere de tots els llenguatges
                                                           hi ha  l'Inefable   (Rainer Maria Rilke)


- Tan  sols existeix el que és capaç d'expressar o, al menys, d'insinuar per la força del desig o de "la simpatia"
- la realitat  és  una construcció psicològica i sociològica         



- La realiata és polifacètica
- l'home és polifònic  =  disposa de diversos llenguatges
- el lleguatge tecnicoeconòmic  s'imposa en detriment de tots els altres...
- el drama de la modernitat    =    sols admetre  com veritable  "el verificat  empiricament"
- un esfondrament de la paraula humana   <  el símbol   ha perdut  força...

L'home com ésser polifacètic i polifònic  
- la comunicació religiosa   =   realitat  festiva   =   comunió cordial
La pregunta: "Què  és  l'home ?    Tres tipus de resposta:
- model  essencialista  >   l'home sempre és idèntic  >  l'important és  "ser"   >    persistència
- model  historicista    >  l'home és passatger  >  ésser és  una funció de l'existir >   canvi
            (aquests dos models són   insuficients  ambdós)
- model de persistència-en-el-canvi  >  les preguntes  fundacionals  es   mantenen sempre   > les respostes  s'expressen  en les formes i fórmules de cada època...
 La realitat sense el concurs de l'home   =  realitat  muda...
Per a l'home  sols existeix el que és    capaç  d'emparaular...



Intervenció  dels sentits corporals humans
- querella  entre:  -  veure      >   imatge
                                -  escoltar   >   paraula   }  dues direccions fonamentals de l'esperit humà
- Les "reformes protestants"    >   per la paraula    >    La Biblia   =     pocs sagraments
- L'església romana       >   per la imatge  }   perill de  "idolatria"   =     no llegir la Bíblia
Idolatria  =    conversió   dels mitjans  en finalitat  >   <   iconoclàstia
Idolotria de la paraula  =   pels   protestants  <  la Bíblia  com   "un  papa de paper"


L'afirmació de l'home   =    la complementarietat    <  home-dona
l'exclusivisme  =    negació de l'home...
La complementerietat    <<<   el  diàleg   =    la paraula-ve-i-va
- practicar la constitució dialogal   per evitar   "el  dictador"  que tots som...
- el sentit més ple de l'expressió   <<  complexio-oppositorum
- la "paraula"  allibera del  gran silenci  de la matèria...
- la violència  > <   =    l'antillenguatge






Valor terapèutic de la paraula humana
- a  partir de l'obra  de Charles  Péguy:  - proximitat de la paraula narrada >  a la  salut-salvació de l'ésser humà...
- L'home <  ésser malalt }    les  seves relacions amb ell-mateix, amb  els altres,  amb la naturalesa  i amb Déu   > <   sota el signe de Caín
- Signe de Caín:  domini de: - la indiferència
                                                 - l'odi
                                                 - el desig de venjança
- aquesta malaltia:  diner, immisericòrdia,  vanitat,   autojustificació,  poder,  petulància.
- irreconciliació entre:  - el jo i el tu
                                        - el temps i l'eternitat
                                        - el món i el cel
                                        - l'esperit i la carn
- Péguy    =   un  ingenu  
- autèntica ingenuïtat  =   virtut paridisíaca   =   retorn-al-paradís-perdut
- trobar l'equilibri espiritual  en  la joia   =  una joia d'inutilitat,  de gratuïtat...
Diner  <  èxit, poder, glòria
Joia    <  amor,   compassió  {    dues  actituds-fonamentals-irreconciliables.


- establir la situació en que fou anunciada originàriament  la predicació cristiana: les Paràboles 
- dir el Parenostre  <  en referència directa a Jesús...


Masculinització  occidental  de  la paraula  humana
- Aristòtil diu  a  "Política" que estan exclososde "la paraula"  <  les dones, els infants, els bàrbars,  els esclaus...
- el sentit  clàssic i el  sentit cristià del món   ordenat  "sota el règim del  llenguatge"...
- la  cultura occidental  <  herència  d'Aristòtil,  que ha afectat tots els àmbits  de l'existència humana...
- la pretesa inferioritat de la dona   > <  la prohibició que tenia d'accedir  a la paraula...  =  ! la paraula és cosa d'homes ¡
- la nefasta masculinització de la paraula  }   una "presència"  més activa en l'àmbit religiós...
- el poliglotisme de la paraula humana  <   profundament  malmès  ]    marginació  obsessiva de les veus femenines...
- la polifonia dels sexes ha estat destruïda, demonitzada, bandejada  del discurs"   religiosament  correcte"
- La signatura més visible de la crisi global   és  =    la  defunció  de gairebé  totes  les facetes d'un món acriticament donat per garantit...
- un cos eclesiàstic  >   amb una malaltissa   obssessió  antifemenina...






La comunitat
Comunitat i comunitarisme
- el  comunitarisme ( parlar molt de comunitat)  mostra el malestar de/en la cultura...
- desencís polític  i religiós
- poca fiabilitat  del sistemes "oficials"...precarietat, irresponsabilitat, inseguretat, angoixa  difusa, apatia de les élites
- us de la paraula comunitat  de manera indiscriminada i buida
- hom pensa que "comunitat" és una herència cristiana iuna visió "romàntica"  de la pre-modernitat...val més parlar d'associació...
- comunitarisme <  desig de retrobar l'autenticitat perduda  -real o somniada- dela vida comunitària tradicional...
- dubtes  de si existeixen  les realitats que la comunitat vol representar...
- "totes les comunitats  són postulació...quelcom  que ve  després i no abans...
- les comunitats  articulades a l'entorn del dogma comunitari  no són sinó "agrupacions ètniques"...
- la societat  actual  qüestiona  tot el que està predeterminat...
( la suposada identitat  doncs )

Les incerteses i perplexitats creixents...fan que la persona  cerqui un refugi primordial...
- la comunitat és  (ningú ho  posa en dubte)   "el  lloc privilegiat de la comunicació"  i molt especialment de la comunicació religiosa...
- les religions han donat lloc al millor i al pitjor...perquè són obres humanes... i no escapen a la "contingència"...





Comunitat, comunicació i  immediatesa
- hi ha moltes maneres  d'apropar-se  a la comunitat  =   processos  comunicatius:
   - relació entre individus concrets...
   - "a la  manera  del  jo  i el  tu
   -  trobar-se directament
- En la comunitat ideal  no hi ha  "estructures de poder"      
- l'autoritat  > <  en la mesura que "es desposeeix"
- moments aurorals dels grups humans i religiosos   =   comunitat  ideal...
- les regulacions jurídiques són  }   amb la finalitat de salvaguardar la vida comunitària...
( els interessos i la cobdícia dels qui  s'han apropiat  }  es tradueixen en termes  "legals"  )
Comunitat veritable    =  manteniment  d'aquest "trobar-se cara a cara"   <  sense la mediació  dels mecanismes del poder...

Els processos d'institucionalització són inevitables  <  establiment  de límits   entre  ortodoxia i heterodoxia   <   aleshores  la comunicació directa es redueix  a uns "estàndards"   >   manipulacions de tota mena   >  burocratització  i  anonimat ...
-  la comunitat consisteix en un trobar-se   frec a frec,  reduint al màxim les mediacions "legals"...
- la comunicació   = paraula immediata  que explica des de la dimensió cordial...
- els diversos "interessos"  han de ser exposats   senser  ser reduits  a un uniformisme...


Comunitat, comunió i  cordialitat
- la metàfora del "cor"   emprada   =   en la tradició,  en les  Sagrades Escriptures...
- la metàfora del "cor"   =    comunicació maternal  i fraternal...
- la metàfora del "cor"   =    constitueix  la comunitat com a tal
- el "cor"   =   qualitat concreta de l'ésser humà
- el veritable coneixement d'un mateix  tan sols  pot  obrir-se pas  cordialment  a  través de l'altre   ( Martin Buber )
-  les "raons del  cor"   (B. Pascal)     "c'est le coeur  qui sent  Dieu"


Qualsevol comunicació   - autènticament  humana-  tan sols pot devenir-se en un àmbit de cordialitat,   de real  afectivitat.






























6 Les estructures d'acollida 

-  L'ésser humà  ha de ser acollit
-  la "identitat"  és un procés mai no acabat...
-  sempre "noves  contextualitzacions"
L'acolliment } engendra  efectivament i afectivament en el si de la comunitat  }  àmbit cordial...
- Comunitat  >   comunicació   >   vincles   >   comunió    >    punts de referència
- llançat  en un món que ell "no-ha-escollit-ni-previst"...
- sempre necessitat de passar}   del   caos  al  cosmos...
- l'èxit  o fracàs  depenen  de  l'acollida  (positiva-negativa)
Acollida:
- amb criteri
- no reducció tecnològica...
- ni un laisser-faire  apàtic

L'instint és insuficient per a l'edificació física i espiritual de l'ésser humà
- necessita   =    instintivitat  >  intervencions  històriques   >   intervencions ètiques...
- cada ésser humà  té  una biografia  =  manera pròpia  <   no  rígides estructures  fixades  a priori...
- "l'home és un animal no fixat"  (F. Nietzsche)
- les  preses de decisió individuals  i col.lectives    >    intervenen  en   la manera d'habitar  en el seu espai
- forma de viure pròpia  dels humans    =    habitar   mitjançant  la construcció d'espais i temps   veritablement   humans   i   humanitzadors...

Què són les estructures d'acollida 
- Instàncies  }  en les diferents etapes
                        en  els diferents nivells 
- factors  essencials }  permeten  el  pas  de la  vida...a la vida-humana
                                                          el progressiu reconeixement
                                                          aprenen de la pròpia dignitat > la dignitat dels altres


L'home  i   la  dona  concrets   =     imitatius...
-  sense imitació   =  no constitució   de l'ésser humà...
- la  imitació   <   desvetllador   de possibilitats  potencials...
- perversió de la imitació ]  la moda, el consum, la competència social,  obsessió  pel cos
                                                afany de protagonisme,   situacions  insostenibles...
L'ésser humà  és   un  programa  obert   =   creatiu     =   no-determinat  
- la naturalesa lingüística de l'home     =    capacitat per anomenar, emparaular  la realitat i a ell mateix      =     relació   i  diferència   amb  "tot-allò"
- els emparaulaments  no són mai definitius...  sempre són traduccions    =    Déu i  l'altre  són  intreduïbles...
- les estructures d'acollida   <   elements relacionals
- les estructures d'acollida  <    vinculacions   a un passat, no esgotat-completament
- estructures d'acollida  =  memòria del passat  que no paralitza el present, sinó l'ajuda  perquè sigui diferent...
- les estructures  d'acollida  <  salvament del temps i del espai   <   nexes comunicatius
- les estructures d'acollida    <  elements en forta càrrega terapèutica  per "alleugerir"  l'insuportable pes  negatiu  de les indeterminacions...
Oblidar el passat  > <  repetir-lo   talment   }   dues  "formes"  de trair-lo...
( pot ser rau aquí  el  fracàs  de l'Església  i  l'Escola,  que,  com "estructures d'acollida",  no han  estat a l'altura  de les circumstàncies...)









Les quatre estructures d'acollida
- perquè  l'ésser  humà   per ´a  ser veritablement humà  ha d'esdevenir un  ésser   expressiu =  bon administrador de  la polifania de la seva paraula

- la  codescendència
- el  gruo  humà anomenat família <  imprescindible <  el més influent
- negativament i positivament  <   les transmissions
- família  <  elements biològics,  afectius  i culturals   <     lloc   natural  de la  llengua materna
- construcció d'un àmbit  efectiu  i  afectiu    <   el  valor  de:   amor, comprensió, responsabilitat, perdó,  treball, autoritat    <    gramàtica  dels sentiments...


Problemàtica  a l'entorn de la institució familia  =  dimensions  gegantines   (segle XXI)
- paradoxa =  moltes possibilitats de relacions  impersonals   -   intensificació de les relacions personals   <    lògica  impersonal  -  emocionalitat  més intensa i  més íntima
Crítica al model matrimonial cristià  =   responsable del desconcert-desorientació
                                                                     provocador de la submissió de la dona
                                                                     situació  privilagiada de l'home-blanc
- aquesta crítica:  enormes dosis de realisme
- ha provocat una "croada"  en defensa de la família  burguesa...
- el  model familiar que ha entrat en crisi  =  el de les classes-altes (s. XVIII)  i  classes-populars (s. XIX) ,  fonamentat en l'individualisme  occidental...
- una revolució de l'afectivitat i de la sensibilitat  }   ha modificat les relacions íntimes de les darreres generacions  europees  <   exigència  específica  =  satisfaccions afectives en el  si  de llur parella.
- el matrimoni s'ha deslliurat  de exigències i obligacions imposades per l'economia
- no una "entitat econòmica",  ]  un espai  protegit de "la vida privada"

La situació actual de la família   <  de l'individualisme  < significació  psicològica
- abans =  transmissió als fills el patrimoni ( aquest model està allunyat "actualment"  de  la realitat familia de pares i fills)
- les relacions interpersonals  <   un gran assaig    <   a voltes   fracassen
- vivim el triomf de l'amor    <   família  "no-institució"   <   arranjament entre individus 
- un "caos  totalment  normal i quotidià  de l'amor" 

És possible  d'elegir  un  determinat "estil de vida"  d'acord amb allò que sembla ésser el criteri vàlid:  la  vivència }  establir les metes que creu satisfactòries  per el "jo"
                                                   assolir per mitjà de lligams  =  compromisos  i relacions
- la  codescendència  és i serà sempre  "estructura-d'acollida"


- la   coresidència
- en formes i fórmules  diverses els éssers humans som éssers fonamentalment socials }  aprenentatge
- la  ciutat:
   - aplec d'instàncies =  escoles, política, treball, associacions culturals, esportives...
   - presència pública de la relacionalitat
   - àmbit espaciotemporal de transmissions:  religió,   vida  pública  i social


La ciutat  ha sofert una crisi aguda}  obsoleta  i improcedent
                                                                declivi de l' home públic
- l'espai ciutadà }  fredor  <  soroll  <  pol.lució   <  despersonalitzats


La ciutat era:  -  l'àmbit  privilegiat  dels processos d'humanització
                         -  efectivitat comunicativa
                         -  realitats correlatives de l'ofici d'home  =  vida quotidiana i ciutat
Les ciutats incideixen  positivament o negativament:
       - configuracions urbanes <  reflex de la mateixa vida
       - l'ésser humà i la configuració urbana "coimplicats"
       - la vida animal  =  grupal-no-social- instint-fixació-en-el-medi
       - la vida urbana expressió significativa de l'existència humana }  mobilitat i fluïdesa
       - ràpid i interromput canvi d'impressions  internes i externes
       - debiltament del vincle social
       - un terbolí  d'interaccions socials  <  progrés econòmic  <  creació  artística  < innovació
       - una  entitat sociològica
       - la configuració urbana <  laboratori  <  plenejar i experimentar  somnis
       - àmbit  imprescindible per l'expressió de l'exterioritat humana
       -  lloc natural per esfogar-se la "bel.ligerància",  
       - impacte de l'augment de la "velocitat"

El veïnatge:
- gairebé ja no existeix
- molt efectiu  pels processos de transmissions
- una mena de prolongació de la família
- fonamental en la relacionalitat

La ciutat és  -hauria de ser-  l'àmbit espaciotemporal privilegiat en el qual , en el dia  a  dia  de  la vida quotidiana,  la "tensió"  es crea  i es recrea...
"l'home no és àngel ni bèstia,   i  qui fa d'àngel, fa de bèstia"  (Pascal




- la  cotranscedència
- la "religió",  al marge de les conviccions personals,   fa que:
   - el grups humans s'agrupin a  l'entorn d'un mateix cos de creences i de pràctiques simbòliques...
      -  la "relació social"  amb l'invisible,  amb  l'absent,  amb la transcendència...
La crisi  actual:  - pèrdua del "lloc social"  de Déu en la cultura  occidental
                            -  no confondre  la crisi dels "sistemes religiosos"  amb l'interrogant religiós...
                            - no confondre  religió  i  religiositat
                            - la crisi dels sistemes religiosos és  "historicosocial"
L'entremat sociolingüístic, que havia servit per les preguntes últimes, ha esdevingut  irrelllevant: - buidament  dels continguts doctrinals 
               -  totes les gramàtiques de l'humà  han perdut capacitat per articular discursos adequats...
                    -  l'estructura d'acollida-religió  resulta  poc  convincent
                    -  fractura total de la "classe de religió"   a l'escola
                    -  analfabetisme religiosocultural
                    -  pérdua de confiança en els "caps" religiosos








-la  comediació 

Els  mitjans de comunicació,  molt especialment  la televisió...}   els  "mass-media"
- context  dominant  de les pràctiques culturals
- de sectors de l'existència humana vinculats amb la intimitat de les persones
- amb el    i  el  mal...
- les pràctiques culturals  mediatitzades electrònicament debiliten  el poder simbòlic de la "litúrgia"...
- els  missatges dels mitjans-de-comunicació   <   efectius   <   poderosos   <   il.limitada confiança
- l'activitat  religiosa  perd aspectes importants del seu contingut  per  competir  amb telenovel.les, serials, tertúlies radiofòniques   -sovint nefastes  i  grolleres- ,  publicitat...
- televisivament parlant  els  missatges religiosos no són sinó "construccions-televisives"  sense confiança   <   la televisió  mai no s'adapta  a les exigències del missatge religiós...
- la televisió s'ha apoderat de "funcions"  que són  d'altres estructures... <  ha posat en qüestió   la funció dels:- pares
                                       - educadors
                                       - líders culturals
                                       - polítics
                                       - sacerdots
- ha envaït  i   colonitzat camps que  mai no haurien de ser de la seva incumbència  i competència  >   genera  confiança-credulitat
- "ho ha dit la  televisió"  <   una mena  de declaració  dogmàtica, immune a tota reflexió crítica...
-  la  televisió tracta  la vida íntima de les persones com a  simple qüestió  publicitèria-i-de-mercat...
- els "mass-media"  =  competidors  de  les altres estructures d'acollida...


Des d'una perspectiva  religiosa,  sols  el testimoniatge  ens ofereix  la  possibilitat  de tornar  establir  vincles  }  basats en la confiança, la compassió,  l'amistat  <  per tal de que  =  codescendència,  coresidència,  cotranscendència    tornin  a estar capacitades  per acomplir  la  seva  missió  transmissora.










 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada