Pàgineshttps://www.catalunyareligio.cat/ca/pregariacat-celebra-seu-dese-aniversari-nova-web

dilluns, 28 de maig del 2012

COMUNICACIÓ








COMUNICACIÓ

Les  philosophes,   ils  étonnent  le  commun  des  hommes.
Les  chrétiens,  ils  étonnent  les  philosophes.
BLAISE    PASCAL


- Intentar  explicar   la  "modernitat"  com un  procés continuat  de racionalització de les relacions de l'home  amb  ell  mateix,  amb  els  altres,  amb  el  món, amb Déu...
- no  arriba  a  donar raó  d'alguns  fenómens  com:
   - moviments romàntics
   - formes de govern deshumanitzadores...
   - espiritualitat  irracional...
   - pràctica  creixent de medicines   alternatives...

- L'aspecte més controvertit de la  crisi  religiosa és  =   el  pluralisme
     - l'autoritat de les tradicions  religioses tradicionals queda: -  relativitzada
                                                                                                            -  desacreditada
...la  religió  abasta,  dia  a  dia,  una porció més  petita  de vida  social...

- els criteris que  empren els  humans  per  circular  per  la  vida  són  molt  diversos;  sovint... però no són  tan diferents com  el nostre afany   competitiu...

Les generalitzacions-catalitzadores  de la cultura dels  nostres dies  són quatre:
     -  la  secularització
     - el  pluralisme
     - l'individualisme
     - la  modernitat
Tot  model interpretatiu és  només  una mena  de  pauta  que  no  posseeix cap  exigència  històrica  absoluta...
- s'han produït  uns  trecaments epistemològics,  religiosos,  ètics,  culturals  i   institucionals que  han afectat  la  societat  en  general...
-  sempre són  indicatives per  l'ésser  humà    =   la  seva  condició  d'ésser  deficient  =   sotmès  a la  contingència...

Tota  cultura  i  tota  religió tenen la pretensió de ser  "la  cultura"  i  "la  religió"...

Sempre hi ha  hagut  una  forta  competició  entre  les  comunicacions que  ofereixen els  diversos  sistemes...
-  les exigències de l'Estat  liberal   han  xocat frontalment  amb  les  tendències restauracionistes  de l'Església  catòlica,  que  ha  pretès reaccionar  -amb un retard considerable-  contra les conseqüències  de la Revolució  Francesa...

Els fenómens religiosos   =    praxis  comunicatives     
-  no  sempre els  sistemes religiosos han estat  agents  eficients i  responsables  de les paraxis  comunicatives...
- la  manca de comunió i  comunitat  ha  estat present  en els universos religiosos  de l'Orient  i  de l'Occident...
- una  religió "morta",   gran quantitat d'informació...,  però  situació d'incomunicació     
- la  vida és  comunicació;  la  mort,  incomunicació...

La  crisi que  ara,  a l'Occident,  experimenten  les  religions  constituïdes  no és  sinó  una  de les  seqüeles  negatives   de la  seva  incapacitat    per  establir  corrents "polifònics"  de comunicació  i  empatia...
- la  història religiosa  de la  humanitat és  també  la  història  d'una  gran discòrdia...
- les religions,   per bé  o  per mal,  es fan ressò de les pregoneses més fondes i decisives de  l'ésser  humà...

  
La  raó   i  les  emocions

El  tret  socialment   trancendental de la  cosmovisió que  va  sorgir  en   el segle  XVII   =    la  separació  radical  entre  la  raó   i   les  emocions.                     

-fins  a mitjans segle XX,  l'emoció  es  va convertir  en  un  recurs "eufemístic" per referir-se  al  sexe...
- l'atracció  sexual era la principal font de desajustament  social...
- la  racionalitat  =  bona   ><  el sentiment o impulsivitat  =  dolents,
- (a partir de Descartes, el  principi organitzador  de la societat   <   l'estabilitat )
- perquè hi  hagués "estabilitat"  havia  de  suprimir-se  la  tensió  entre  la  raó  i les  emocions...

La  sacralització de l'estabilitat  social  (s. XVII-s.XX)  ha tingut conseqüències en:
    -  la  família   =   segons els barons
    -  la discriminació  sexual  <  resultat de la  influència  de la  "cultura  semita"  i  la  "cultura-grega" (antifemenines)   <   separació radical entre "raó"  i  "emocions"...

- l'emoció fou considerada  com  una  forma  inferior i,  molt sovint,  fins  i tot  degradada, de l'activitat comunicativa dels   humans...

- a Occident,  "pensament  amb  regulació ortodoxa"

excepcions:  W.James: "l'emoció  constitueix  el  punt  de partida,  l'afirmació fonamental de la religió...  l'essencial de la religió  s'ha  de cercar  en  l'experiència  interior de l'ésser  humà... en  la  qual els enigmes de l'orde natural troben  solució..."

- Cal  distingir  entre  "religió personal"  i  "religió institucional"...  o,  també,  entre religions  de "primera mà""religions de segona mà"     =     Religions  vivents  <> Religions  en conserva...                     

En l'esser humà,  la funció de l'instint  és  exercida per la  intel.ligència que  tendeix a  la  dissociació...  i resulta  destructora de l'harmonia...  =   l'maginari  fa de "contrapès"

Les imatges i  l'maginari  tenen   una  importància  decisiva  per  a la  salut física,   psíquica   i  espiritual  de l'ésser  humà...
- la  imatge, sigui quin sigui  el  lloc  on es manifesta,  és  =   una espècie intermediària entre un  inconscient  inconfessable  i   una  presa  de consciència  confessada...

A  partir dels anys  seixanta del segle  XX,  la infra-valoració  de les emocions  fou  sotmesa  a  una  profunda revisió...< transmissions religioses  <  innombrables  ofertes religioses...
-  per a molts  homes  i dones del nostre país la  religió  apareix com a  "increïble"...   no ,  la  religiositat...

-  ha  augmentat l'nterés per  l'estudi dels  fenómens religiosos...
- s'imposa  l'opinió que la  Humanitat no hauria pogut sortir de la seva condició  pre- o  proto-humana  en  l'absència d'allò que  amb  sentit  comú anomenam religió...      
No  sembla "possible"  el final  de la religió,  però
- s'observa una mena d'anarquia de la fe
- l'home cada vegada encaixa "menys"  en el cos dogmàtic de les religions establertes
- els creients  individualment fugen,  literalment,  dels vells  pares de l'Església...  de manera semblam com  la joventut  políticament i  moralment compromesa fuig dels  sindicat  i dels  partits polítics...
- l'erosió del sagrat    <   dissolució de la creença  en els mites i  els  dogmes eclesiàstics...

Societat secular  vol dir:
   - una modificació substancial  de l'ésser  humà ?
   -  mutacions de models  culturals, religiosos i polítics  ?
(  que els  sistemes religioso-eclesiàstics  han de tenir el monopoli de  la religió "és un tema  que  està  fora de lloc"...)
-  No s'ha d'equiparar l'estructural  a  les  articulacions  històrico-culturals...
La moral dels "efectes"   ha  de deixar  lloc  a  "la  moral-dels-afectes"

La  situació paradoxal dels  ésser  humans de tots  els temps    =    tots  som  radicalment iguals,   però històrico-culturalment  diferents               

En el moment actual:
- manca  qualitat de  comunicació
- una  potent  nostàlgia  religiosa
- fabricar un  nou  llenguatge   <   lligar  directament  l'hom del nostre temps  amb  una  fe sense misteris...
- la  religió és  la màxima expressió de la intimitat més  pregona de l'ésser humà -del  seu  misteri-  també constitueix la representació  més  afinada de l'ambigüitat...

Interrogants de la comunicació  religiosa:
-  la  funció insubstituïble  de la paraula  humana    =  l'home,  "homo loquens"
-  llenguatges  apropiats per emparaular  la  realitat
- l'home  =  ésser interrogatiu   sempre in  "statu viae"
- possibilitats  expressives:- amb ell  mateix
                                                - amb  Déu
                                               -  amb el  proïsme
                                               - amb  la  naturalesa
- encontre  de  l'home  amb  l'alteritat
- situació  social,  religiosa,  política  >  en   precarietat  > angoixa  >  desorientació


L'home  és un ésser necessitat   de  consolació...
- exposat  a  la contingència >  infinitament vulnerable
- impossibilitat de consolar un  ésser que necessariament   ha  de morir...      
- necessitat de consolació en la pèrdua dels  èsser  estimats
- necessitat de consol dels qui s'han esforçat  per deslliurar-lo d'aquesta necessitat
- ¿ és capaç  de consolació ?
Blummenberg  =  íntimn  lligam entre   consolació  i  simbolisme  <   l'home és  un animal  simbòlic... 


El  símbol  <   aspecte  central  per  la comunicabilitat  de la  religió
- una  de les finalitats més  importants  de les religions   =    comunicació  de consol
- no  sols  als  seus  adeptes
- a  tots els homes i dones  de bona  voluntat
- ni el  mal ni la  mort no tenen  la  darrera  paraula...



Sovint els  processos comunicatius dels  sistemes  religiosos...
>  No  ofereixen   confiança  >  cordialitat  >  reconciliació  >   solidaritat...
>  Provoques mestost   >  depressions,   confrontacions,  >   angoixa  >   culpabilitzacions...



La  incapacitat per conferir  consolació    ha  donat   lloc   a  la  irrelevància  creixent dels  sistemes eclesiàstics...
- els esforços per  a  retornar a una  situació d'antic  règim   <   espai  ideal  ??
- desplegament informatiu  >    de cap  manera comunicatiu...

La  saluts  dels actuals  processos comunicatius de les religions  no és bona  > perquè  manca  la  confiança,   =   factor imprescindible  per a qualsevol mena d'autèntica  comunicació...
- la  religió  i  la  família  són  les dues institucions  més afectades  per  la crisi  de confiança... 

Elements  de la  "comunicació":
- la base de qualsevol  forma de comunicació humana < aquests elements  <
   - Símbol
   - Narració
   - Tradició
   - Història
   - Ètica
   - Culte
   - corporeïtat
  - Transmissió  =  comunitat =  informació 
L'existència de l'home sobre la terra  <  encarnació d'aquests  elements  en l'estructura corporioespiritual

- les comunicacions són  transmeses  per les estructures d'acollida...
-  les formes  comunicatives més importants són:  el símbol,  el  culte,  la  narració...

La salut de la comunitat,  com la de la persona humana,  depèn  de  la  "qualitat"  de  la  comunicació...
- la gran  i  mortal  malaltia "del nostre  temps" és  =  la  incomunicació en  una societat  exhaustivament  informada...
La religió és absolutament impossible  sense el treball  del símbol  i  l'activació  de la memòria  (tradició)...
- vivim,  en  canvi,  en una civilització  de l'oblit   <    la relació  enttre  memòria  humana  i  oblit  s'ha  malmès  greument...

La  tradició  cristiana  "occidental"
- no  existeix l'humà "inespecífic"  >   no  resulta  viable  el "religiós"   sense qualificatius...
- és de màxima importància  la ferma  determinació   a practicar  "l'autocrítica"       
- no  hi  ha  ésser  humà  sense  una   "situació"...
- en el nostre país  existeix   "un  col.lapse"   >    interminables  contenciosos  entre l'Església i  l'Estat   >    intromissions  eclesiàstiques  en  la  vida  privada   de les persones    > progressiva desconfiança de sectors  cada  vegada  més  amplis  de població respecte a  la institució eclesiàstica    >   acusada   mancança   de mestres  espirituals...  >   allunyament bastant  generelitzat  de la població  respecte  a  la religió  cristiana...

El "cristianisme",  en els seus orígens,  va ser   un fenómen religiós  altament   improbable  i  anormal   ( anormalitat cristiana )
- el  missatge cristià  tingué  un doble front  >   la  llei jueva  > <  la  raó grega.. 

Aquelles  idees religioses  "forassenyades  i  imprecises",  sorprenents... es convertiren  amb  una  civilització...

-  "el front-legalista"  ( semita )  i  el "front-contemplatiu"  (grec )  continuen existint...
i  "el  cristià"   continua sent  la  "gran  anormalitat"... 




 PREGÀRIA-ROCK  també  és  comunicació...¡¡¡

Tengo... y lo que tengo lo mantengo a base de amor y fe.
Siento que si no estas no corre el viento quizás afuera si pero no dentro de mi…
Vengo sin maletas con lo puesto y esta canción mi remedio vitamina para vivir.
Vuelvo y a teneros si estas lejos como el trueno cuando pasas junto a mi.

La melodía de una rumba me dijo el secreto no esta en la tumba sino en el vivir
y viviendo a todo trapo olvide caminar despacio y las heridas de mis pies en ti.
No cantare a lo que desconozco solo a lo que entro en el fondo como el poso del vino que bebí
y antes de emborracharme brindare mirando a tus ojos y gritare el secreto es el amor
que siento por ti.

Tengo.. y lo que tengo lo mantengo a base de amor y fe.
Siento que si no estas no corre el viento quizás afuera si pero no dentro de mi..
Vengo sin maletas con lo puesto y esta canción mi remedio vitamina para vivir.
Vuelvo y a teneros si estas lejos como el trueno cuando pasas junto a mi.

La primera lección aprendí pero olvide el cuaderno al salir
en la escuela de la vida no se puede repetir
así que voy lápiz en mano tomando notas y callando a veces es mejor no decir
aprendí a alzar las velas aguantarle a la marea y a romper las olas del mal vivir
y es que el vaso medio lleno medio vacío mi niña solo depende de ti y de mi.

y no se es mas rico el que mas lleva sino el que algo tiene y lo conserva
sin enfriarlo sin olvidarlo en un cajón
y no hay mayor tesoro que el que guardas en tu corazón
no en el bolsillo triste de un pantalón

 DAVANT   UN  "ACCIDENT"
  il·lusions, les seves lluites, els seus somnis, tot avortat en un cruel i fugaç moment. Com se suporta un dolor tan agut?
Penso en els seus pares, en els seus germans, en els seus avis, en tots aquells que les van estimar, i els identifico amb el herois. No hi ha més gran heroïcitat que la d'un ésser humà suportant un dolor tan agut.
Sé, per l'experiència d'amics que han patit pèrdues semblants, que l'amor és un llenguatge capaç de fer miracles, i un d'ells és el de convertir la pèrdua en memòria, l'absència física en delicada presència. Aprendran a trobar-se amb les seves filles en una altra esfera dels sentiments, potser en un altre lloc, ara insospitat, de l'ànima. I serà aleshores quan hauran triomfat sobre la mort.
Però abans d'arribar a aquest punt... quina llarga nit els espera! I asseguda aquí, intentant escriure una cosa semblant a una abraçada, la seva nit se m'apropa i m'espanta, com si només fos el que sóc, una simple mare intentant protegir sempre els meus fills.
(...) Des d'aquest racó humil, sisplau, rebin el meu sentit condol."
Pilar Rahola "Quatre vides joves" La Vanguàrdia 3 de juny de 2012, p.35

"Triomfar sobre la mort". Perquè la derrota que la mort infligeix és que transmuta el nom i els records de la persona estimada de font de goig a font de dolor. I la "llarga nit" té una alba en el final del dolor. En aconseguir que aquest noms, pronunciats per atzar en qualsevol moment, no sonin a les orelles dels seus com una fiblada. En aconseguir que un record aparegut inesperadament enfosqueixi la resta de la jornada.
Per això, cal "aprendre a trobar-se amb la filla en un altre lloc, ara insospitat, de l'ànima". Buscar amb paciència, amb cura i sensibilitat, amb errors i ferides, aquell racó de l'ànima on la filla els espera. Sense tenir vergonya de fer el que el cor els demana: parlar a l'Alejandra, la Paula, la Claudia i la Julia malgrat no tenir-les davant dels ulls. Dir-los que les enyorem, compartir amb elles les ferides i la desesperança. Sobreposant-se al ridícul de creure que parles amb la paret, o que parles sol. I és que el cor del poeta Antonio Machado va vèncer aquest ridícul:
"Converso con el hombre que siempre va conmigo
Quien habla solo espera hablar a Dios un día."
Qui parla sol amb l'Alejandra, la Paula, la Claudia i la Julia, espera parlar amb elles un dia. I, com diu Rahola, l' "absència física" esdevindrà "delicada presència". I "serà aleshores que hauran triomfat sobre la mort".
A part del diàleg interior, hi ha un altre lloc on trobar-se amb l'Alejandra, la Paula, la Claudia i la Julia. És a fora, perquè també hi són. En efecte, aquestes quatre vides joves tenien "il·lusions, lluites i somnis". Les trobarem també fent realitat aquestes il·lusions, lluites i somnis. Convertint-les en les nostres il·lusions, lluites i somnis. Adoptant-les, com qui adopta un fill més. Al cementiri jesuïta de Kimwenza, als afores de Kinshasa, hi ha la tomba d'un jove jesuïta belga que va marxar de missioner al Congo Belga a principis del segle XX. Al cap de pocs dies d'arribar va morir, qui sap si de la malària o d'alguna altra de les malalties que s'emportaven tan joves la majoria d'europeus i europees que arribaven en aquell país. Els seus pares, en saber-ho des de Bèlgica, es van entristir profundament, en part perquè van pensar que el seu fill no havia pogut donar al poble del Congo allò que hi havia anat a donar. Per això van decidir fundar una escola en aquell país i van recolzar-la mentre van viure. Aquesta escola "va triomfar sobre la mort" al Congo perquè va donar vida i formació a molts infants; però també va ajudar els pares del jove jesuïta a triomfar sobre la mort del seu fill.

Volem trobar-nos amb elles aquí: ens costa acceptar que han marxat. Però podem trobar-nos amb elles allà, "en un lloc insospitat de l'ànima", per mitjà del diàleg interior i de la realització dels seus ideals.
Jo crec que allà, en aquest lloc de l'ànima del qual parla Pilar Rahola, hi habita  l'Esperit de Déu. I des d'allà, on ja no hi ha plors ni dolor, ens criden i ens esperen, amb el somriure de sempre als llavis, l'Alejandra, la Paula, la Claudia i la Julia.
"Des d'aquest racó humil, sisplau, rebin el meu sentit condol".
Pep Mària SJ








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada