QUATRE SIGNES ACTUALS
DEL REGNAT DE DÉU
1.- LES DESIGUALTATS DEL MÓN
2.- L'EMANCIPACIÓ DE LES DONES
3.- EL PLURALISME CULTURAL
4.- LA CULTURA DEMOCRÀTICA
Desigualtats del món
La crisi econòmica que colpeja els nostres països no ens pot fer tornar cecs... ans el contrari, ens fa més palesa la tremenda desigualtat:
- No hi ha res comparable: "el dolor de tants éssers injuriats, rebutjats, degradats al darrer graó, pobres bèsties que avancen esllomant-se per un camó hostil, sense saber on van i qui els mana...
- La crisi econòmica ha posat de manifest que el vertader absolut és el "Capital"
- per a tot el poble de Déu aquesta descomunal ecumene del dolor hauria de ser per contrast signe del permanent anorreament històric del misteri de la pietat de Déu...
- Els pastors i els teòlegs haurien de contribuir al seu discerniment...
- el Déu/Amor descendeix fins a nosaltres en aquesta multitud d'éssers humans que sofreixen...
Assenyala "allò" que els poderosos del món: la patronal, banquers, directius de bancs centrals, polítics "neo-liberals"...tracten d'ocultar = "idolatria del mercat...
No n'hi ha prou en discursos sobre la "economia al servei de les persones"...
- Ni en exigir una més profunda reflexió sobre el sentit de l'economia...
- l'Església necessita mirar forçosament cap al seu interior ...
- l'Església està davant la tasca de rastrejar la idolatria en les seves pròpies files i institucions...
- Una igualtat i una fraternitat universals sense conseqüències dels membres de les esglésies riques és, literalment, una estafa...
Gestos simbòlics
Alternatives...
- és interessant l'acció de la monja, NORA NASH, que es fica entre els accionistes de les "grans Companyies" i retreu en activisme "accionarial" unes orientacions més ètiques...
NORA NASH
- Col.lectius com el "Occupy Wall Sreet" o "BBVA sense armes" a España...
- Un cop els comptes del poble de Déu s'haguessin deixat clars...el màxim responsable de cada "institució": Papa, Bisbe, Superior General es convertis en un activista en les juntes d'accionistes...
- promoure i protegir les "caixes d'estalvi ètic"
Emancipació de les dones
La llarga lluita de les dones per la seva emancipació és un altre important signe dels temps que l'Església ha de fer seu...
- les dones han estat secularment víctimes del patriarcat...
- malgrat que la vida de les dones ha canviat més en els últims cent anys que en els tres mil anteriors...l'ordre patriarcal segueix cobrint en la seva allargada ombra...
Les dones són sobretot les "vicàries" de Crist al nostre món, ja que majoritàriament els "commovedors plors inaudibles dels que ja no esperen res de ningú..." són seus...
El patriarcat eclesial
- els homes de govern eclesial diuen que el seu poder ha estat delegat per Déu...
- fins a temps recents les dones s'han tingut a l'Església com a inferiors als homes: mentalment, moralment, físicament...
- com a símbol envilit del mal...
- han estat despersonalitzades com un ideal romàntic i asexuat...quan la seva plenitud radica en la maternitat...
- Les dones ocupen un espai marginal en la vida oficial de l'Església:
- un llenguatge sobre Déu que usa exclusivament termes masculins
- una teologia de la creu que reforça el sistema de submissió patit per les dones
- una utilització d'imatges de l'Escriptura que oculta el rostre de les dones de carn i os
L'Església ha fet molt més per l'abolició de l'esclavitud els dia que anomenà "prevere a un esclau"...
L'Església ferà més per l'emancipació de les dones el dia que nomeni "prevere a una dona"...
Pluralisme cultural
- Paradoxa: la creixent "globalització" va acompanyada de noves diferenciacions culturals i religioses...
- Cosmopolitisme i particularitat no són "realitats-oposades"
- NO CONFRONTACIÓ...
- Sí, co-existència fecunda i harmonia intercultural...
OCCIDENT:
- promou el "model-cultural- nord-americà" per tot el món...
- les mateixes pel.lícules
- les mateixe sèries televisives
- els mateixos eslógans...
- la mateixa arquitectura...
Cada vegada més sovint Occident rep la negativa de les altres cultures...
El pluralismed cultural es percep com un signe del Regnat de Déu...
- la inversió de la lògica de Babel esdevinguda durant Pentecostés...
- l'autoritat eclesial haurà de fer front a un canvi gegantí en la mateixa configuració històrica de l'Església...
- el cristianisme segueix aculturalt exclusivament en la cultura occidental...
- les conseqüències del "des-encontre" amb les cultures ameríndies, asiàtiques, africanes... han estat d'empobriment...
- ha resultat la confusió: evangelització = occidentalització
- una fe imposada...unida a una cultura aliena i juxtaposada a la pròpia...
Cinc segles més tard, la cúria romana segueix atorgant un caràcter absolut a la interpretació occidental/romana del "cristianisme"
Cal una Església universal culturalment policèntrica...
La cultura democràtica
- La crisi econòmica mundial = amenaça que plana sobre la democràcia
- el perill de la "dictadura del mercat" = Dictadura del "Capitalisme"
- Cal una visió de la democràcia diferent...
El sistema democràtic mai no ha estat reconegut per l'Església institucional com un signe del Regnat de Déu...
- Percebre la democràcia com un signe del Regnat de Déu facilitaria que l'Església entri en un procés de canvi i transformació...
- Aquest canvi constituirà el millor servei que l'Església pot fer a la desmocràcia actual... malmenada pel "capitalisme"...
"El déu que és compatible amb la democràcia no és el déu que divideix... és el murmuri d'un ventijol suau...que sentí Elies" ( G. Zagrebelsky)
La crisi de comunicació amb la societat que pateix l'Església l'ha situat en un punt crític que alguns consideren de "no retorn"...
Sols queda fer el discerniment que és en el diàleg , alhora amb Déu i els homes, el camí a seguir...
- per a tot el poble de Déu aquesta descomunal ecumene del dolor hauria de ser per contrast signe del permanent anorreament històric del misteri de la pietat de Déu...
- Els pastors i els teòlegs haurien de contribuir al seu discerniment...
- el Déu/Amor descendeix fins a nosaltres en aquesta multitud d'éssers humans que sofreixen...
Assenyala "allò" que els poderosos del món: la patronal, banquers, directius de bancs centrals, polítics "neo-liberals"...tracten d'ocultar = "idolatria del mercat...
No n'hi ha prou en discursos sobre la "economia al servei de les persones"...
- Ni en exigir una més profunda reflexió sobre el sentit de l'economia...
- l'Església necessita mirar forçosament cap al seu interior ...
- l'Església està davant la tasca de rastrejar la idolatria en les seves pròpies files i institucions...
- Una igualtat i una fraternitat universals sense conseqüències dels membres de les esglésies riques és, literalment, una estafa...
Gestos simbòlics
Alternatives...
- és interessant l'acció de la monja, NORA NASH, que es fica entre els accionistes de les "grans Companyies" i retreu en activisme "accionarial" unes orientacions més ètiques...
- Col.lectius com el "Occupy Wall Sreet" o "BBVA sense armes" a España...
- Un cop els comptes del poble de Déu s'haguessin deixat clars...el màxim responsable de cada "institució": Papa, Bisbe, Superior General es convertis en un activista en les juntes d'accionistes...
- promoure i protegir les "caixes d'estalvi ètic"
Emancipació de les dones
La llarga lluita de les dones per la seva emancipació és un altre important signe dels temps que l'Església ha de fer seu...
- les dones han estat secularment víctimes del patriarcat...
- malgrat que la vida de les dones ha canviat més en els últims cent anys que en els tres mil anteriors...l'ordre patriarcal segueix cobrint en la seva allargada ombra...
Les dones són sobretot les "vicàries" de Crist al nostre món, ja que majoritàriament els "commovedors plors inaudibles dels que ja no esperen res de ningú..." són seus...
El patriarcat eclesial
- els homes de govern eclesial diuen que el seu poder ha estat delegat per Déu...
- fins a temps recents les dones s'han tingut a l'Església com a inferiors als homes: mentalment, moralment, físicament...
- com a símbol envilit del mal...
- han estat despersonalitzades com un ideal romàntic i asexuat...quan la seva plenitud radica en la maternitat...
- Les dones ocupen un espai marginal en la vida oficial de l'Església:
- un llenguatge sobre Déu que usa exclusivament termes masculins
- una teologia de la creu que reforça el sistema de submissió patit per les dones
- una utilització d'imatges de l'Escriptura que oculta el rostre de les dones de carn i os
L'Església ha fet molt més per l'abolició de l'esclavitud els dia que anomenà "prevere a un esclau"...
L'Església ferà més per l'emancipació de les dones el dia que nomeni "prevere a una dona"...
Pluralisme cultural
- Paradoxa: la creixent "globalització" va acompanyada de noves diferenciacions culturals i religioses...
- Cosmopolitisme i particularitat no són "realitats-oposades"
- NO CONFRONTACIÓ...
- Sí, co-existència fecunda i harmonia intercultural...
OCCIDENT:
- promou el "model-cultural- nord-americà" per tot el món...
- les mateixes pel.lícules
- les mateixe sèries televisives
- els mateixos eslógans...
- la mateixa arquitectura...
Cada vegada més sovint Occident rep la negativa de les altres cultures...
El pluralismed cultural es percep com un signe del Regnat de Déu...
- la inversió de la lògica de Babel esdevinguda durant Pentecostés...
- l'autoritat eclesial haurà de fer front a un canvi gegantí en la mateixa configuració històrica de l'Església...
- el cristianisme segueix aculturalt exclusivament en la cultura occidental...
- les conseqüències del "des-encontre" amb les cultures ameríndies, asiàtiques, africanes... han estat d'empobriment...
- ha resultat la confusió: evangelització = occidentalització
- una fe imposada...unida a una cultura aliena i juxtaposada a la pròpia...
Cinc segles més tard, la cúria romana segueix atorgant un caràcter absolut a la interpretació occidental/romana del "cristianisme"
Cal una Església universal culturalment policèntrica...
La cultura democràtica
- La crisi econòmica mundial = amenaça que plana sobre la democràcia
- el perill de la "dictadura del mercat" = Dictadura del "Capitalisme"
- Cal una visió de la democràcia diferent...
El sistema democràtic mai no ha estat reconegut per l'Església institucional com un signe del Regnat de Déu...
- Percebre la democràcia com un signe del Regnat de Déu facilitaria que l'Església entri en un procés de canvi i transformació...
- Aquest canvi constituirà el millor servei que l'Església pot fer a la desmocràcia actual... malmenada pel "capitalisme"...
"El déu que és compatible amb la democràcia no és el déu que divideix... és el murmuri d'un ventijol suau...que sentí Elies" ( G. Zagrebelsky)
La crisi de comunicació amb la societat que pateix l'Església l'ha situat en un punt crític que alguns consideren de "no retorn"...
Sols queda fer el discerniment que és en el diàleg , alhora amb Déu i els homes, el camí a seguir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada