Pàgineshttps://www.catalunyareligio.cat/ca/pregariacat-celebra-seu-dese-aniversari-nova-web

dilluns, 16 d’abril de 2012

SIGNES DEL TEMPS









QUATRE   SIGNES   ACTUALS

DEL  REGNAT DE DÉU

1.-  LES  DESIGUALTATS   DEL MÓN

2.-  L'EMANCIPACIÓ   DE  LES  DONES

3.-  EL  PLURALISME  CULTURAL

4.-  LA   CULTURA  DEMOCRÀTICA 




Desigualtats del món
La  crisi econòmica que colpeja els nostres països  no ens  pot fer tornar cecs... ans el contrari, ens fa més palesa la tremenda desigualtat:
- No hi ha res comparable:  "el dolor de tants éssers injuriats, rebutjats,  degradats  al darrer graó, pobres bèsties  que avancen esllomant-se per un camó hostil, sense saber on van i qui els mana...
- La crisi econòmica ha posat de manifest que el vertader absolut és el "Capital" 
- per a tot el poble de Déu aquesta descomunal ecumene  del dolor  hauria de ser per contrast  signe del permanent anorreament  històric del misteri  de la pietat de Déu...
- Els pastors i els teòlegs haurien  de contribuir al seu discerniment...
- el Déu/Amor descendeix fins a nosaltres  en aquesta multitud d'éssers humans  que sofreixen...
Assenyala "allò" que els poderosos  del món: la patronal, banquers, directius de bancs centrals, polítics  "neo-liberals"...tracten d'ocultar   =    "idolatria del mercat...

No n'hi ha prou en discursos sobre la "economia al servei  de les persones"...
- Ni en exigir una més profunda reflexió  sobre el sentit de l'economia...
- l'Església necessita mirar forçosament  cap al seu interior ...
- l'Església  està davant la tasca de rastrejar  la idolatria en les seves pròpies files i institucions...
- Una igualtat i una fraternitat universals sense conseqüències dels membres de les esglésies riques és,  literalment,   una estafa...


Gestos  simbòlics
Alternatives...
- és interessant  l'acció de la monja, NORA NASH,  que es fica entre els accionistes de les "grans  Companyies" i retreu  en activisme "accionarial"  unes orientacions més ètiques...

                                                                    NORA NASH

- Col.lectius com  el "Occupy  Wall  Sreet"   o    "BBVA sense armes"  a España...
- Un cop els comptes del poble de Déu  s'haguessin deixat clars...el màxim responsable de cada "institució":  Papa, Bisbe, Superior General es convertis en un activista  en les juntes d'accionistes...
- promoure  i protegir les "caixes  d'estalvi ètic" 











Emancipació  de les dones
La llarga lluita de les dones per la seva emancipació és un altre important signe  dels temps que l'Església ha de fer seu...
- les dones han estat  secularment víctimes  del patriarcat...
- malgrat que la vida de les dones ha canviat més en els últims cent anys  que en els tres mil anteriors...l'ordre patriarcal segueix cobrint en la seva allargada ombra...

Les dones  són sobretot les "vicàries" de Crist  al nostre món, ja que  majoritàriament els "commovedors  plors inaudibles dels que ja no esperen  res de ningú..."  són seus...

El patriarcat eclesial
- els homes de govern eclesial diuen que el seu poder ha estat delegat per Déu...
- fins a temps recents les dones  s'han tingut a l'Església com  a  inferiors als homes: mentalment, moralment, físicament...
- com a símbol  envilit del mal...
- han estat  despersonalitzades com un ideal romàntic i asexuat...quan la seva plenitud  radica en la maternitat...
- Les dones ocupen un espai marginal en la vida oficial de l'Església:
      - un llenguatge sobre Déu  que usa exclusivament termes masculins
      - una teologia de la creu que reforça el sistema de submissió  patit per les dones
      - una utilització d'imatges de l'Escriptura que oculta el rostre de les dones de carn i os

L'Església  ha fet molt més per l'abolició de l'esclavitud  els dia  que  anomenà  "prevere a un esclau"...
L'Església ferà més per l'emancipació de  les dones el dia que nomeni "prevere a una dona"...






Pluralisme  cultural

- Paradoxa:  la creixent "globalització" va acompanyada de noves diferenciacions culturals  i religioses...
- Cosmopolitisme i particularitat  no són  "realitats-oposades"

- NO  CONFRONTACIÓ...
- Sí, co-existència fecunda i harmonia intercultural...

OCCIDENT:
- promou  el "model-cultural- nord-americà"  per tot el món...
- les mateixes pel.lícules
- les mateixe sèries televisives
- els mateixos eslógans...
- la mateixa arquitectura...

Cada  vegada  més sovint  Occident rep la negativa de les altres cultures...

El pluralismed cultural es percep com  un signe del Regnat de Déu...
- la inversió de la lògica de Babel esdevinguda durant  Pentecostés...
- l'autoritat eclesial haurà de fer front  a un canvi gegantí en la mateixa configuració històrica de l'Església...
- el cristianisme segueix aculturalt exclusivament en la cultura occidental...
- les conseqüències  del  "des-encontre" amb les cultures  ameríndies, asiàtiques,  africanes...  han estat d'empobriment...
- ha resultat la confusió:   evangelització      =     occidentalització
- una fe imposada...unida a una cultura aliena i juxtaposada a la pròpia...

Cinc segles més tard,  la cúria romana  segueix atorgant un caràcter absolut  a la interpretació occidental/romana  del "cristianisme" 

Cal una Església universal culturalment policèntrica...






La  cultura  democràtica

- La crisi econòmica mundial    =   amenaça   que plana sobre la democràcia
- el perill de la  "dictadura del mercat"   =    Dictadura  del "Capitalisme" 
- Cal  una visió de la democràcia  diferent...

El sistema democràtic  mai no ha estat reconegut per l'Església institucional  com un signe del Regnat de Déu...
- Percebre la democràcia com un signe del Regnat de Déu facilitaria que l'Església entri en un procés de canvi i transformació...
- Aquest canvi  constituirà  el millor servei que l'Església  pot fer a la desmocràcia  actual... malmenada  pel "capitalisme"...

"El déu que és compatible  amb la democràcia no és el déu que divideix...    és el murmuri d'un ventijol suau...que sentí Elies"  ( G. Zagrebelsky)

La crisi de comunicació amb la societat que pateix l'Església  l'ha situat  en un punt crític que alguns consideren de  "no retorn"...

Sols  queda fer el discerniment  que  és en el diàleg ,  alhora amb Déu i els homes,  el camí  a seguir... 





 











 
 



  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada