Pàgineshttps://www.catalunyareligio.cat/ca/pregariacat-celebra-seu-dese-aniversari-nova-web

divendres, 18 de novembre de 2011

INTERPRETACIÓ DEL MITE (II)
















ROMANTICISME



















INTERPRETACIÓ
DEL
MITE




Georg  Wilhem Friedrich  HEGEL  (1.770-1.831)
  



 
Georg Friedrich   CREUZER  (1.771-1.858)

   
                                                                      Friedrich   SCHELLING   (1.775-1.854)







3.2.       L'EXPLICACIÓ   DEL   MITE   COM   A   POESIA



(la força del poeta permet  mostrar el símbol  en el moment
en que "la  poésie met la langue en état d'émergence")
"Aquest model ha tingut  "prestigi"...cal no  oblidar   que ja  en l'antiga Grècia opinaven  que l'activitat pròpia dels poetes   (Homer, Hesiod,...) era la confecció  de mites "
"Els  Romàntics  partien  de la base que  l'univers  era un  èsser viu  i animat"



Karl  Philip MORITZ  (1.756-1.793)
"presenta  la mitologia  absolutament  poesia... 
entre la "Il.lustració"  i el "Romanticisme", recupera l'ideal artístic clàssic...
correspondència  entre:
el  microcosmos:( l'art i les figures dels déus)
i
el macrocosmos:   (la  Naturalesa  en totalitat...)

en  el "Mites"  hi  ha   "SÍMBOL",   NO  AL.LEGORIA...

ALLÒ   QUE ÉS  "BELL"  (significació  intransitiva)

El "mite"  és poesia...
les figures   mitològiques =  figuracions  compostes  de fantasia  i poesia...
Les figures mitològiques  =  una funció  estètica,  la religió de la fantasia (com un bell somni)    Cap procés de racionalització...

     .............

Johann Gottfried  HERDER  (1.774-1.803)
"interpretació poètic-simbòlica del mite" (molt prestigi durant el "Romanticisme")
"posa el mite  en el centre   de la reflexió "filosòfica" (descobridor del sentit de la història)
estima de les llengües orientals...converteix la filosofia en "filosofia del llenguatge" (l'univers social és una creació de l'home...)

mitologia,   poesia,    llenguatge    =    fonts primordials   de l'esperit humà...

(la  "creació" és  un  símbol =  un jeroglific  de Déu...)

"en  el mite i  en l'art es mostren  "elements religiosos"..."

"la força  de la naturalesa,  els perills de la mar,  els espais oberts,   els temporals,   els  astres...  un plantejament-existencial  del  mite...el tremendum de la vida  és antic i és actual..."

la  contemplació  meravellada  de la naturalesa  suscita  un   nou  llenguatge... la presència experimentable del mite   es  concreta en el llenguatge adornat de la poesia...

"No  és qüestió de l'origen de mite..., sinó de l'actualitat...

"el mite,  la religió... és  poesia-creguda...

Només el mite o la poesia són aptes  per a captar  la profunditat  més amagada de la vida...

"la raó  és un mecanisme   "apàtic"...

"una visió del món...poètica, religiosa,  popular,     es troba   en l'origen  de tota  "religió",...  descobriment de Déu  en la "naturalesa"

el  mite és sempre actual,... perquè  actuals són els desafiaments existencials  de l'èsser humà...        






...............










Friedrich   SCHLEGEL  (1.772-1.829)
"consciència  de la precariaritat de  l'existència humana..."
oposició i repulsió  de  part  dels altres romàntics...    i ell fou el  que establí  "el marc ideològic"  pels continguts del Romanticisme  alemany...
"el projecte d'una nova religió pe la literatura i l'art..."
tota creació poètica és obra d'una força creadora..."la mitologia és una obra d'art  de la naturalesa...(vincle entre  la "poesia natural"   i   la  "revelació universal"...)
la  fantasia  permet percebre  el  "més-enllà"
una "nova mitologia"   entusiasme i ironia,  perquè la poesia actual està per davall de l'antiga...perquè no tenim la nova mitologia:  des  de la més   íntima profunditat de l'esperit; la més artística obra d'art;   el poema infinit...

"la nova mitologia  ha de sorgir  de l'esperit auto-conscient  de si mateix...

per a  la "creació" de la nova mitologia, de la nova religió  s'ha de descobrir  l'ORIENT...





 



3.3.            L'EXPLICACIÓ  TRANSCENDENTAL DEL MITE:
                   MODELS   CLÀSSICS







3.3.1.       Georg  W. Fr.  Hegel  (1.770-1.831)

Un dels  "grans pensadors"

-etapa de joventut:

s'ocupa de les formes històriques  de la religiositat...per a comprendre la religió  del poble...el mite en  conexió amb la fantasia  perteneix als comportaments irracionals  de l'èsser humà...ha de ser rebutjat...cap relació en la religió positiva cristiana,...Hegel  "il.lustrat" rebutja els miracles, la resurrecció..
el mite en l'esfera de la fantasia,...la religió cristiana en l'esfera de la raó... Valora  la "religió de Jesús" en sentit moral i  filantròpic...



-etapa de maduresa     
     un  nou  gir en el seu pensament...

"el mite perteneix a l'àmbit  de la religió  en el  marc  de  la representació..., la filosofia  a la "puresa  del concepte..." Restitueix a l'univers mític  la seva relació  amb la veritat especulativa."
"la funció de l'art i de la religió en el temps moderns  ha de ser diferent de "la" que exercia en la "polis-grega"...
El camí  de Hegel  com a camí de reconciliació  de la realitat i del concepte  condueix  al projecte  històric-filosòfic de la història...

La fi de l'art:  l'art era una representació provisional  cap al concepte, que és l'autèntica plenitud  i realització...
la identitat entre l'essència divina i les seves manifestacions (obres escultòriques gregues)   ha  acabat...

"el cristianisme ha coronat el procés de secularització de l'art...per la disolució del mite operada pel cristianisme,...aquest  ha deixat  de ser quelcom efectiu   en la societat...
el camp propì  de l'activitat de l'home no és la naturalesa,  és  la història... la missió de l'art, fer significatius els esdeveniments històrics...

El VERBUM INCARNATUM  ha liquidat  la funció tradicional de la religió de la naturalesa i del mite...
      











3.3.2.          Georg  Friedrich   Creuzer   (1.771-1.858)


 Interpretació  "simbolista" del mite i les obres d'art...
El mite és  personificació del símbol...
"Misteriosa veritat  en  els "mites  orientals"...

Contemplació del "mon figuratiu  de la Índia"   sense  referència històrica...
concepció unitaria de Déu  i  visió panteïsta  de la naturalesa...
(la filosofia de la Índia era massa profunda per èsser entesa  pel "món grec")

"Els grecs feren una basta  traducció  de les idees religioses d'Orient que degenerà en un  bàrbar politeïsme...

"El simbolisme és la creació per antonomàsia  de l'esperit humà..."
investigar  l'origen del llenguatge...
El símbol situat en un contexte icònic...
el símbol: una imatge que ens remet a un concepte...
El símbol és instantani...un terme "finit"  que és "infinit", inefable
"El símbol  es  pot experimentar i contemplar...      

"el  símbol:  allò  que no pot èsser  comprès per el concepte...la font principal d'on brolla el símbol  es troba  en el misteri més  amagat  de la vida..."

"Davant  les sorprenents manifestacions de la naturalesa, en l'edat primordial,  l'home  experimentà unes "emocions"  tan intenses que, més endavant, es convertirien  en la  matriu  de les imatges divines..."

CREUZER  aplica  a la  "interpretació"  dels mites  les idees que havia eleborat sobre  el "símbol"...(no identifica però, el símbol amb el mite..."el  símbols"  és momentani,  en "el mite"  hi ha un progrés...)

El "mite": un compost  harmònic entre:  idea-símbol-paraula...el  "camí del símbol, la vista,  del  mite,  l'oïda...

"els mites foren originariament "símbols-parlats",...les intimitats  inexpressables de l'èsser humà..."

la "divinitat"  es pot encarnar  en  infinita varietat  de formes...és possible percebre  "la veritat poètica"   en totes elles...



     










3.3.3.        Reaccions al pensament  de Creuzer


3.3.3.1.     Acollida  favorable
 opinions  de diversos autors:
"la mitologia  mostra:
"la unitat espiritual de totes  les religions...
el Déu poètic que  vol la felicitat  per a tot el que ha creat...
"la vertent femenina  de la creació...
"la relació  amb: origen de la vida,   la terra,   el més-enllà
"la majestat de la mare  fecunda...
"interpretació  dels símbols naturals...
"la naturalesa exhuberant i fecunda (Dionisios...)
"les característiques  "femenines"  de la divinitat...
"el símbol remet a tots els aspectes de l'esperit humà..." 



3.3.3.2     CRITICA:
     ALTRES AUTORS:
Els mites (orígens tenebrosos),..."Il.lustració"  (època de les llums...)
"hi ha hagut una constant evolució i progrés  de la consciència humana..."
"la mitologia no és més que   una mena d'excursió al més  primitiu   dels paisatges humans..."
"el mite no anuncia  més que "paradisos perduts..."








 3.3.4.         Friedrich  W. J.   von  SCHELLING    (1.775-1.854)    

 "la  mitologia  =  inici de la seva formació  intel.lectual...("il a su  parler la langue morte  des mythes"...)   la  mitologia  té una força activa  en tots els aspectes del seu pensament..."la mitologia  és quelcom que es fa present..."
"comprendre tot mite  com-a-mite"...
"una nova mitologia...a partir  de la "filosofia de la naturalesa"   i de  la "filosofia  de l'art"    la massa i el filòsof  necessiten  una religió  sensible... "nova mitologia al servei de les idees..."

"originariament hi havia un sistema orgànic i harmònic  del món...s'ha fragmentat en les diverses  "cultures"
l'origen  i la significació de la mitologia és una labor important i digne del nostre temps"...

la mitologia és  una teodicea  i història dels déus...no basta la interpretació  poètica...
adopta una interpretació  religiosa del mite..."el politeisme  no és un ateisme ... en la multitud de  caretes  dionisíaques  s'amaga el Déu cristià... transformació  de Dionís  en Crist..."

(Hegel  concebia l'art, la religió, la mitologia...com l'Absolut en diverses manifestacions...)   Schelling pensa  que l'art, la religió, la mitologia  mai són  superats  pel concepte...   el politeisme és  "una història necessària"...l'actor d'aquesta història =  la consciència humana...la mitologia no és un producte  extrínsec a l'èsser humà...s'ha generat en el més íntim de la seva naturalesa... "La consciència és el  principi generador  i la seu de les representacions mitològiques..."

la  clau per a la comprensió de la mitologia és la figura  de   DIONISIOS...   Situa  la  mitologia  en el  "supra-històric"..."els déus existeixen realment...la història dels déus  es  "l'esdevenir"   real de Déu en la consciència...
el mite  mostra la relació concreta i  real  de la consciència humana amb Déu

el fonament de  l'èsser  és  la identitat-indiferència  entre  subjecte i objecte,  entre finit-infinit... les manifestacions...
"la filosofia coneix les  representacions... l'art,  intueix"...

la ciència i el mite tenen el mateix valor...

l'activitat artística = la religió de  l'esdevenidor...

Schelling   té un "projecte  gnòstic"...

S'interessà per l'Esglèsia  i pensà que havia fracassat ...per la imposició de  l'error-petrí...que ha provocat la perversió de l'esperit...Cal  viure la "visió-joànica"...
Sembla un visionari que anuncia una  "gnosi"...

("...Il a perçu  la mélancolie inguérissable  de l'âme  païenne,  la tristesse de ce qui va a finir...")º    
      




















4.1.           MODELS  MODERNS  D'EXPLICACIÓ TRANSCENDENTAL  DEL  MITE




 ERNST    CASSIRER   (1.874-1.945)
"Filòsof   jueu-alemany   liberal   i  "kantià"...independent..."  molt prestigiós...
realitza  un  "anàlisi estructural"  de les formes simbòliques...
(Per què  un filòsof tan  prestigiós  s'ocupa   dels "universos mítics"  ??)
per raons de tipus intern...i   de tipus  extern... (preocupació pel  llenguatge,
la realitat de la "situació  alemanya"  dels  anys  1.920...  )
denunciar el  perillós irracionalisme  que  creixia  entre els "coetanis" a partir dels  "artefactes mítics"

4.2.2.      Premisses ideològiques
-  la filosofia transcendental de KANT
-  tot coneixement es fonamenta en formes intuïtives  de temps i espai...
-  forma simbòlica: tota energia de l'esperit  en la qual un "contingut"  es   vincula   a un  signe sensible...
-  les formes simbòliques  són  les més elementals de l'esperit...
- el signe és òrgan  necessari i essencial... un instrument  que perfila un contingut
- el signe un element  del món físic que es troba en el  lloc  d'un altre...
- el símbol, un significa dotat d'un valor funcional...
-  definir la raó o l'esperit com una  funció...
analitzar  el "món vital"




4.2.3.    Interpretació del mite

"El Romanticisme, sobretot per Schelling,  havia revitalitzat un   món   que la  "Il.lustració"  considerava caducat per sempre...

analitzar i  comprendre la gènesi de les formes i estructures mítiques...davant el desafiament que el material "etnogràfic"  recollit per  missioners, etnòlegs, viatgers...
"les representacions i les figures mítiques =  formes de coneixement a  priori  han de ser les mateixes  per a tots  els homes"

El món mític  és  "un món de mera  representació";  el món  del coneixement  també...
Arribam  al concepte científic de  la naturalesa sempre que  per mitjà de representacions  descobrim  una regla  i un ordre...
"tota representació  es fa de caràcter objectiu   quan trobam la "llei objectiva";
"el mite  és conduït  per determinades formes intuïtives..."
les cultures mítiques  estan perfilades per "una il.lustració  científica"...es basen en un sistema coherent de intuïcions i conceptes...
l'aspecte  més característic del mite és  el punt de mira  que reclama en front de l'existència,  la intensitat de l'experiència...
el pensament científic  és "inquisitorial";  el pensament mític  "està  subjugat"  per  l'experiència,...marca "el sagrat" ...    
"el mite és  tan sols un complexe  entre molts  complexes de "formes simbòliques"...  
Cassirer  insinúa  una comprensió  "funcionalista"   de la religió, un   "complexe" de formes simbòliques...
Dues formes: "Mítica"
                           "Científica"
no és  "suficient"...No hi ha pas  del  "mythos"  al   logos. Cada  un  està en front de la seva veritat pròpia...La "força  vital"  crea  un  "estadi-intermig"...(pas  del mythos al logos)


"La religió  és  part d'aquest "estadi-intermig"...usa  "imatges i figures mítiques",  però queden darrera  del  "sentit" al qual remeten...El mite  confon el "nom" amb la "realitat" que designa...El mite relaciona  "un fet singular"  amb un  altre  "fet singular"...no és capaç  de remetre al  "significat"...

Per la "ciència":  el tot resulta  de les  "parts"
Pel  "mite" :   el tot s'identifica amb les  "parts"   pars pro toto...

La  "genesi-lògica"  inclou el mythos i el logos:  en el "mite"  es troben els fonaments  bàsics de l'experiència cintífica...el mite poseeix la "veritat"  de forma  poc afinada...


Les ciències de l'esperit  donen importància als sistemes de formes simbóliques...
Les ciències empíriques  donen importància  a les  formes funcionals...

Del  "caos"  de les impressions...el mite  es forma un "cosmos"...













.......................








MIRCEA   ELIADE   (1.907-1.986)


"És el que més ha contribuït a la rehabilitació de l'estudi del  "Mite"   en el segle XX" 
Figura "polèmica" ,...admirat i rebutjat...
Nombrosa producció  literària: científica,  novel.les, contes, narracions,  nombrosos  escrits autobiogràfics...
(influenciat  pel  nazisme,  anti-semita...??   representant de la dreta romanesa...)
Dos punts presisos:
1)  El tradicionalisme radical  de la "dreta  romanesa"...condemna el "món modern"...
2) Sentiments mític-religiosos de la dreta romanesa

4.3.2.   Interpretació del "mite"
  "recerca del sentit"...La "disciplina" que estudia els fenómens religiosos: autónoma...La religió: una forma autònoma de vida...

4  elements:

a)  L'oposició  "sagrat-profà
 el sagrat no és una etapa de la història, sinó un element d'estructura de la mateixa consciència...la religió és l'experiència del "sagrat"


b)   La simbòlica
 el medi primari de les expressions religioses...homo  symbolicus: capacitat simbòlica...símbol, mite, imatge, perteneixen a la substància de la vida espiritual...El símbol precedeix al llenguatge,...revela  els aspectes més profunds ... recupera  la situació paradisíacade l'home primordial...sempre posseït  per la nostàlgia del paradís... 
el símbol és: extern, interior, oníric...



c)   el    illud tempus   (temps  abans del temps)

posició  "anti-històrica"...en la mesura que l'home supera el seu  moment històric reviu els arquetips...  en el "somnis" recupera la seva existència...la religió recupera l'elemental, el primordial, el  "ahistòric"  ("mais dans le Temps primordial, le Temps où l'événement a eu lieu pour la première fois...le temps fort du mythe")



d)  L'homo  religiosus 
tipus ideal de l'home...L'homo religiosus és el que recorda...funció soteriològica de la memòria... ("conéixer  és recordar",  va dir Plató) L'homo religiosus és el que recorda, experimenta, coneix...el "gnòstic"
el mite com aquella invariant que mai deixa de fer-se present en la trama de l'existència humana i permet superar  el terror  de la història...










Els estudis de la "Mitologia"  s'havien centrat en els mites grecs. Mircea Eliade diu que això és insuficient...endemés, no coneixem cap  mite grec en el seu contexte ritual...Eixamplar horitzons:  si en totes les llengües europees mite  vol dir "ficció"..., no així en les altres cultures...

"el mite factor  fundacional de l'existència humana..."El mite narra una història sagrada, narra un esdeveniment que tingué lloc en el temps primordial...gràcies a les accions dels Èssers Sobrenaturals, una realitat ha vingut a la existència, ja sigui la realitat total...
 


el mite és aquesta praxis  en la mesura que "cosmitza"...
El mite és vertader perque narra una història sagrada...
El sagrat és el real per excel.lència...tot el que no participa en l'esfera del sagrat no particioa de l'èsser...L'home intenta salvar-se integrant-se en el real...


Equació del pensament de Mircea Eliade:  realitat =  sagrat  =  ontologia




HANS   BLUMENBERG   (1.920-1.997)


KURT      HÜBNER    (1.921 -   )

















 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada