LLINATGES MALLORQUINS ( M )

M

MACIP

Nom de persona. Entre els jueus es donava el compost Bonmacip. Del llatí mancipium, servent.

MAGÍ	Nom personal, en llatí Maginus. Nom de sant.

MAGRANER

Nom de l’arbre que fa magranes.

MAIMÓ

Nom personal de cristians i jueus .De l’àrab maimûn, feliç o natural de l’Aràbia Feliz (Iemen) o de ma’mun, fidel, constant.

MAIRATA

Topònim italià, de Macerata, ciutat de l’Itàlia central.

MAJORAL

Ofici. Cap d’un colla de treballadors. Administrador d’una possessió.

MANERA

Forma femenina de l’adjectiu maner, domesticat.

MANRESA

Topònim català. Nom de la ciutat capital del Pla de Bages.

MARCH

Del prenom llatí Marcus, nom d’un evangelista.

MARÍ	Ofici. Home de mar, navegant. Fou nom de 20 sants.

MARIMÓN

Topònim francès, de Miremont. Fou nom personal.  (vs.Maimò)

MARQUÈS

Antigament governador d’un territori fronterís, després títol nobiliari. Fou nom.

MARTÍ

De Martinus, cognom llatí, nom d’un sant bisbe de Tours.

MARTORELL

Topònim català. Nom d’una vila del Pla de Barcelona, d’un poblet de la Selva.

MAS	Del substantiu mas, casa de camp. Del llatí mansus.

MASCARÓ

Derivat de màscara. Fou nom personal d’origen germànic o àrab.

MASSANET(Maçanet)

Topònim català. Nom de diverses poblacions. Camp de maçanes.

Massip (Macip)

Ofici. Servent, aprenent d’un ofici.

MASSOT

Nom personal.  De l’àrab Mas’ud. Diminutiu de mas.

Massutí

Derivat diminutiu de Massot.

MATAMALES(Matamala)

Topònim català. Matamala es nom de poblets del Capcir, del Ripollès i de la Selva

MATES

Planta silvestre, en plural.

MATEU

Nom personal. Helenització del nom hebreu Mattithyah (do de Yahvé).

MAURA

Pot ser del llatí maurus, de Mauritania o moro. Fou nom de santes màrtirs.

Maymó

Nom personal emprat per musulmans i cristians. El 1295 Maymó Peris de Barcelona era mestre d’obres del convent de Sant Domingo de Palma. (vs.Maimó)

Mayol (Mallol)	Vinya jove.
MAYOL	Ofici. Guardià de vinyà. Guardià dels enfants d’una vila. Rebrot de sarment.

MELIÀ	Pot derivar de l’alqueria musulmana Malian o Meià de Sant Joan, o del nom Aemilianus o Manlianus. Mèlia podria ser una afèresis d’Amèlia.
MELIS	Llinatge tìpic de Sardenya. Nom personal. El 1269 es cita al difunt Melis de Torrella.  Fusta de pi rica en resina...Llinatge existent a Banyoles, Vila-real, Alqueria de la Comtessa, Inca, Artà, Capdepera, Ciutadella, ...

MENGOD

Nom germànic. Forma reduïda de Armengot, del germànic Ermingaud.

MERCADER

Ofici. Comerciant.

MESQUIDA

De l’àrab mesgid, mesquita.

MESTRE

Ofici. Home que es dedica a ensenyar.

MIQUEL

Nom personal per l’arcàngel Mi-ka-El que en hebreu significa “qui és com Déu”.

MIR	Nom germànic. De Miro, famós, il·lustre.

MIRALLES

Castell de l’Alt Empordà. Talaia de guaita.

  

Miret	Nom germànic. Derivat diminutiu de Mir.
Miró	Nom germànic. De Mirone, cas oblic. Fou nom personal i d’alguns sants.

MOIX	De l’adjectiu moix, capficat, suau en aparença, o del substantiu moix (gat), paraula berber.

MOLA	Roda de molí.

MOLINER

Ofici. Qui té cura d’un molí.

MOLL	De l’adjectiu moll, blan.

MOLLET

Topònim català. Nom d’una vila del Vallès i poblets de l’Empordà i del Gironès.

MONTSERRAT (Monserrat)

Topònim català. Nom de la montanya i santuari més famós de Catalunya.

MÓRA	Nom del fruit de la morera.

MORAGUES

Derivat de moro. És llinatge d’origen aragonès i topònim català (Móra d’Ebre i Móra la Nova).   (moraga :  foguera)

MORANTA

Nom germànic. Variant de Morant.  (morador)

MOREY MORELL

De Mautius o Mauritius, nom de diversos sants .   Morell: llinatge existent a Camprodon, Rupià, Palafrugell, St. Feliu de G., Agramunt, Anglesola,, Palafolls, Piera, Pobla de Claramunt, Dénia, Mallorca. Morell paratge situat en el terme de La Nou (Berguedà). Morell.  Peix....varietat de rajada

MORLÀ

Adjectiu que antigament significava suau, dolç, del llatí modulanus. Pot ser gentilici de la ciutat de Morlaas del vescomtat de Bearn.

MORRO

Del substantiu morro, llavi.

MOYÀ (Moià)

Pot ser del topònim Moià, vila catalana.   ( moia = lent )

Mudoy

Diminutiu de mut. MUT De l’adjectiu mut, que no pot parlar.

MUNAR

Del llatí molinare (molí d’aigua).

MUNTANER (Montaner)

Ofici. Guardià de muntanyes o garrigues.