divendres, 31 de març de 2017

SETMANA SANTA 2017



PROGRAMA




http://www.confraries.es/pagines/programes/2017.pdf










AMOR PER COMPRAR TOT EL MÓN



Preguntaren a l'amic si volia
vendre el seu desig. I ell respongué
que l'havia venut per
tants diners que es podia comprar
tot el món.
(Ramon Llull. Llibre d'amic i amat, vers 280.)


Meditació
(D'una carta figurada de Maria Magdalena a Josep d'Arimatea)
Ahir Jesús va venir a casa nostra acompanyat dels seus deixebles. Ja saps els rumors que corren, que l'estan encerclant per matar-lo. Jerusalem en va ben ple. Fins es diu que entre els seus deixebles hi ha un traïdor. Per això el volíem obsequiar. La Marta, des del dia abans, ho va organitzar tot amb aquella capacitat que té de preparar un dinar de manera que tothom se senti satisfet i la conversa sigui ben animada.
Jo, des que Jesús va entrar a casa, em vaig adonar que estava molt cansat. Potser poques vegades l'havia vist tan esgotat, per molt que ell ho dissimulava. No és només perquè no para de fer el bé, sinó per la certesa que deu tenir que van per ell i el mataran. Deu ser terrible, no creus? Ell, que ho dona tot, i que està al servei de tothom, sempre amb el seu sí i comunicant la fe a la gent! Que injust! Els nostres dirigents només pensen en el poder i a defensar-se de la veritat que Jesús porta, especialment aquella que remou els cors.
A mig dinar vaig sentir dintre meu un intens amor. Plorava per Ell. Vaig sortir corrent cap a l'armari on guardem les coses més preuades i, agafant aquell perfum especial que tenim guardat pels grans moments, entro a la sala, em postro als peus del Mestre i hi buido el perfum tot plorant d'agraïment per tant i tant de bé que ha fet i fa per tots nosaltres. Vaig sentir que Jesús rebia la meva ofrena i l'acceptava de tot cor. Ell, que sempre dona, ja era hora que se sentís regalat amb tot l'amor de la nostra família. La casa va quedar impregnada de l'intens aroma i jo sentia que Ell em mirava amb absolut agraïment. Tots els diners del món no valen ni de lluny per poder servir i ajudar el meu Mestre i Senyor. En mig de l'emoció vaig escoltar com Ell em defensava de la crítica de Judes.
SOM BEN A PROP DE LA SETMANA SANTA. EXPRESSEM A JESÚS EL NOSTRE AGRAÏMENT D'UNA MANERA MOLT ESPECIAL, ENTREGANT ELS MILLORS PERFUMS DEL NOSTRE COR A AQUELLS QUE MILLOR EL REPRESENTEN: ELS PETITS, POBRES I EXPLOTATS.





DIUMENGE   DE   RAMS:






RES EL DETURA


La mort del Baptista no fou casual. Era una idea molt extesa dins el poble jueu que el destí que espera el profeta és la incomprensió, el rebuig i, sovint, la mort. Probablement, prest Jesús comptà amb la possibilitat d'un final violent.
Jesús no fou un suicida ni un que cerca el martiri. Mai volgué el sofriment ni per a ell ni per a ningú. Esmerçà la seva vida per a combatre'l en la malaltia, les injustícies, la marginació o la desesperança. Va viure entregat a “cercar el regne de Déu i sa justícia”: aquest món digne i feliç per a tots que vol el Pare.
Si accepta la persecució i el martiri és per fidelitat al projecte de Déu que no vol veure sofrir els seus fills i filles. Per això, no corre cap a la mort, però tampoc es fa enrera. No fuig de les amenaces, tampoc modifica ni suavitza el seu missatge.
Hauria estat fàcil evitar l'execució. Era suficient callar i no insistir en el que podia irritar al temple o al palau del prefecte romà. No ho va fer. Segueix el seu camí. S'estima més esser executat abans que trair la seva consciència i esser fidel al projecte de Déu, son Pare.
Va aprendre a viure en clima d'inseguretat, conflictes i acusacions. Dia rera dia s'afirma en sa missió i segueix anunciant amb claretat el seu missatge. Gosa difondre'l no sols als llogarets apartats de Galilea, sinó a l'entorn perillós del temple. Res el detura.
Morirà fidel al Déu en el qual sempre ha confiat. Acollirà a tots, inclosos els pecadors i indesitjables. Si el rebutgen, morirà com un “exclòs” però amb la seva mort confirmarà el que ha estat tota la seva vida: total confiança en el Déu que no rebutja ni exclou ningú del seu perdó.
Cercarà el regne de Déu i la seva justícia, identificant-se amb els més pobres i menyspreats. Si un dia l'executen en el suplici de la creu, reservat als esclaus, morirà com el més pobre i menystingut, però la seva mort segellarà per a sempre la seva fe en el Déu que vol l'alliberació de l'esser humà de tot el que l'esclavitza.
Els seguidors de Jesús descobrim el Misteri últim de la realitat encarnat en el seu amor i entrega extrema a l'esser humà. En l'amor d'aqueix crucificat està Déu mateix identificat amb tots els que sofreixen, cridant contra totes les injustícies i perdonant els botxins de tot temps. Se pot creure o no creure en aquest Déu, però no mofar-se d'ell. En ell confiem els cristians. Res l'atura en el deler per salvar els seus fills.







"És evident que l’Església oficial s’ha equivocat"

RAMS, Cicle A
Només una senzilla observació.
Després del que acabem d’escoltar és evident que l’Església oficial s’ha equivocat.
Per què s’ha equivocat?
Perquè s’ha allunyat dels seus orígens: Jesús va pujar a un burret.
I què fan avui els seus representants a la terra?
Pugen en carrosses luxoses
en altars encimbellats
en trons monumentals
i aparatosos i caríssims mitjans de transport.
Quedi ben clar que això
-no és secundari
-no és accidental
Això sí que té importància. I molta.
Les nostres estúpides vanitats han escombrat, han anul·lat la senzillesa i la humilitat a la qual Jesús va donar tanta importància, tanta transcendència.
I, per què hi va donar tanta importància i transcendència?
Per dir-nos, ben clarament
-qui era Ell
-i què és el que pretenia.
Ell era servidor, no amo ni dominador com ho pretenen els dèspotes i els infatuats.
 Ell era transparent i sincer, no embolicaire i aprofitat com ho fan els egoistes i mesquins.
Què fem nosaltres?
Com som nosaltres?
Som servidors dels germans o aprofitats?
Som sincers o bé mentiders?
Aquí tenim plantejada la nostra veritable reforma.
La nostra sincera conversió.
Hi serem fidels?
O no en farem ni cas?
Josep Llunell

PER   A   AMBIENTAR





Semana Santa: El miedo al Evangelio

JoséMaríaCastillo
Una de las cosas que quedan más claras, en los relatos de la pasión del Señor, que la Iglesia nos recuerda en estos días de Semana Santa, es el miedo que da el Evangelio. Sí, la vida de Jesús nos da miedo. Porque, a fin de cuentas, lo que no admite duda alguna es que aquella forma de vivir – si es que los evangelios son el verdadero recuerdo de lo que allí pasó – llevó a Jesús a terminar sus días teniendo que aceptar el destino más repugnante que una sociedad puede adjudicar: el destino de un delincuente ejecutado (G. Theissen).
La muerte de Jesús no fue un “sacrificio religioso”. Es más, se puede asegurar que la muerte de Jesús, tal como la relatan los evangelios, fue lo más opuesto que, en aquella cultura, se podía entender como un sacrificio sagrado. Todo sacrificio religioso, en aquel tiempo, debía cumplir dos condiciones: se tenía que realizar en el templo (en lo sagrado) y se tenía que hacer cumpliendo las normas de un ritual religioso. Ninguna de estas dos condiciones se dio en la muerte de Jesús.
Más aún, Jesús fue crucificado, no entre dos “ladrones”, sino entre dos “lestaí”, una palabra griega de la que sabemos que se utilizaba para designar, no sólo a los “bandidos” (Mc 11, 17 par; Jn 28, 40), sino además a los “rebeldes políticos” (Mc 15, 27 par), como advierte F. Josefo (H. W. Kuhn; X. Alegre). Por eso se comprende que, en su hora final y decisiva, Jesús se vio traicionado y abandonado por todos: el pueblo, los discípulos, los apóstoles… Aquello, de religioso, tuvo los sentimientos del propio Jesús. Y sabemos que su sentimiento más fuerte fue la conciencia de verse abandonado incluso por Dios (Mt 27, 46; Mc 15, 34). La vida de Jesús aconteció de forma que acabó así: solo, desamparado, abandonado.
¿Qué nos viene a decir todo esto? La Semana Santa nos viene a decir, en los textos bíblicos que leemos estos días, que Jesús vino a poner en cuestión la realidad en que vivimos. La realidad violenta, cruel, en la que se impone “la ley del más fuerte” frente a “la ley de todos los débiles”.
Sabemos que Pablo de Tarso interpretó el relato mítico del pecado de Adán como origen y explicación de la muerte de Jesús, para redimirnos de nuestros pecados (Rom 5, 12-14; 2 Cor 12-14). Es la interpretación de la que echan mano los predicadores, que centran nuestra atención en la salvación del cielo. Eso es bueno. Pero tiene el peligro de desviar esa atención nuestra de la trágica realidad que estamos viviendo. La realidad de la violencia que sufren los “nadies”, la corrupción de los que mandan y, sobre todo, el silencio de quienes saben estas cosas y se las callan para no perder su poder, sus dignidades y sus privilegios.
La belleza, el fervor, la devoción de nuestras liturgias sagradas y de nuestras cofradías nos recuerda la pasión del Señor. Pero, ¿nos pone en cuestión la durísima realidad que están viviendo tantos millones de seres humanos? ¿Nos recuerda la vida que llevó a Jesús a su fracaso final? ¿O nos distrae con devociones, estéticas y tradiciones que utilizan la “memoria passionis”, el “recuerdo peligroso” de Jesús, para pasarlo bien con buena conciencia ?






DIJOUS    SANT :  


1.- LA VIDA TAMBÉ ÉS PATIMENT
El patiment és una realitat en tota vida humana
Patiments d’origen físic: malalties, accidents, cansaments...
Patiments psicològics: desequilibris, soledats, aïllaments...
Patiments morals: separacions, morts d’altres, injustícies...
Patiments solidaris: dels altres, compartir, injustícies...
Una societat que amaga el patiment
Tema tabú a les escoles. Amagar una realitat que hi és.
Per molt que el pal·liem no el podem anul·lar.
Sentit del dolor? Símptoma, solidaritat, amor...
Estar al costat de la persona que pateix, ajuda insubstituïble.
Jesús és llum per al nostre patiment
Ell no va esquivar el patiment, va patir com qualsevol home.
Va afrontar el sofriment (oració de l’hort).
Va ser solidari amb el dolor dels altres. Ser solidaris.
Ens acompanya quan patim. Sap de què va.



DIVENDRES   SANT :

2.- LA MORT SEMPRE PRESENT
La vida porta a la mort
Volem viure, ens agrada viure, som fets per a la vida.
Però la mort és la part final de la vida. Sort que morim!
Mort sobtada, mort accidentada, final per malaltia o desgast.
Incògnites: quan, com, de quina manera, què passa realment?
Jesús il·lumina la nostra mort
Ell va passar per la mort. Un Déu que sap el que és morir.
La seva mort i la total donació de la seva vida.
Experiència dels cristians: va morir per nosaltres.
Morint Jesús ens obre el camí vers una nova vida.
Prendre compromís per la vida
Ajudar a viure, ajudar a sofrir, ajudar a morir.
Treball per la qualitat de vida dels altres.
Compromís per la vida de la natura i de la terra.
Deixar el món una mica millor. Procés d’una nova evolució.
Vers el cel nou i la terra nova.



dijous, 30 de març de 2017

QUINTA SETMANA DE QUARESMA





DIUMENGE V QUARESMA

Un comentari de tot el text és difícil. Es pot parlar de l’amistat i del patiment de Jesús davant el dolor de les germanes...

-E
l ritme d’aquests últims diumenges: La samaritana i els samaritans es van apropant a Jesús fins que creuen en ell...
-El mateix passa amb el cec de naixement...
-L'episodi de Jesús amb Marta, reflecteix aquest creixement intern de Jesús, que arriba fins a la confessió de fe.
En tots tres passatges s’entrellacen la vida quotidiana i el misteri de Déu, la realitat i la transcendència.

Des de què a Jesús els dirigents jueus el volen apedregar, Jesús amb els seus deixebles passen a viure a l’altre banda del Jordà, en territori no jueu. Anar a Jerusalem és un perill real (Betània és a prop de Jerusalem i en territori jueu). Pels seus amics, Jesús anirà a casa de Marta i Maria. Fins i tot, un dels deixebles afronta la possibilitat de morir també amb el seu Senyor.

Marta, como nosaltres, ha de purificar les seves actituds cristianes. Ha d’aprendre a passar del dolor a l’esperança, de l’amistat a la fe, del coneixement a la saviesa de cor, del misteri a la confessió de Jesús com a Senyor de la vida. I sobretot ha de sortir a rebre Jesús, que ja ve a casa seva.

Jesús va a trobar-se amb les germanes i amb el germà, amb els amics. Se sent responsable de la vida dels seus

En el diàleg amb Marta, les paraules de Jesús la van portant més enllà de sí mateixa, la van portant a veure la vida i la mort amb uns altres ulls, amb una altra mirada.

Les primeres paraules de Marta són com una constatació d’amistat i confiança en Jesús, com a Senyor de la vida: si haguessis estat present, “el meu germà no s’hauria mort”; i alhora una queixa per la seva absència: no hi era en el moment de la mort.
La resposta de Jesús és taxativa: “el teu germà ressuscitarà”, però Marta l’entén des de la concepció dels jueus que creien en la resurrecció: “ja sé que ressuscitarà al darrer dia”, quan acabi el món. És una cosa tan llunyana que no ofereix cap consol. Per això les paraules de Jesús no arriben al cor de Marta, que respon fredament com si recités el catecisme.


Ara Jesús s’explica i comença a parlar de sí mateix com a resurrecció i vida. Com és la Resurrecció, els qui creuen en ell, “encara que morin, viuran”. I com és la Vida, els qui creuen en ell “no moriran mai més”. Tindran la vida de Jesús, que és la Vida de Déu. Al NT es diu de Jesús una cosa que mai, en cap temps i lloc, no s’ha dit de ningú altre: “que ressuscitarà com el primer de molts germans”. Uneix les nostre vides a la seva. Nosaltres vivim d’aquesta promesa.

Finalment s’adreça a Marta i li demana una actitud de fe: “ho creus això?”. Marta fa una preciosa professió de fe en Jesús, com ho va fer Pere en una altra ocasió: “sí, Senyor, jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món. La pregunta de Jesús a Maria, la fa a tots els cristians al llarg de les nostres vides, i cadascú ha de respondre per sí mateix aquesta pregunta del Senyor. La nostra resposta és dir-li que la nostra vida està a les seves mans, on la posem amb tota confiança i goig.

 
Jesús es commou amb els plors de Maria, es commou en arribar al sepulcre. L’amistat d’aquests germans, com la nostra amistat amb ell, commou el seu cor.
Ignasi Vila sj

*********




L’actualitat de l'evangeli, tan apassionant com dolorosa i criminal.

Diumenge 5è de Quaresma.
Josep Llunell
El tema central d’aquest tema evangèlic és la vida. La vida i l’amistat.
És el triomf de la vida sobre la mort com efecte d’un amor intens. D’una amistat introntolable.
És l’amor d’un amic que estima tant Marta, Maria i Llàtzer que no suporta el seu dolor, la seva pena, les seves llàgrimes, el seu dol.
I s’emociona i plora al palpar de prop l’absència de l’amic mort.
La lliçó és ben clara: la humanitat de Jesús és sempre font de vida.
Jesús va ser una persona humana tan profundament bona, fidel a l’amistat, tan entranyable, que no va poder suportar el sofriment dels seus amics, possiblement els amics als que més va estimar en aquesta vida.
Per això va retornar la vida a Llàtzer.
Estem parlant de vida sense qualificatius.
Les religions i les seves teologies no han cessat de posar-hi adjectius, a la vida: l’han qualificada de “sobrenatural”, “divina”, “religiosa”, “consagrada”, “espiritual”, “eterna”... I les teologies li han donat tanta importància als adjectius, que, posem per cas, en nom de la vida eterna no han dubtat en prendre la vida física a molta gent, assassinant-los. Això és el que han fet –i encara ho fan– els religiosos fanàtics.
Pot haver-hi aberració més gran?
Pot haver-hi una negació més brutal de Déu i de l’home? De l’Amor i de la persona?
I no oblidem que, en el capítol 11 de l’evangeli de Sant Joan, després del relat de Llàtzer, acaba tot seguit amb aquesta patètica sentència: “Aquell dia acordaren matar Jesús.” Joan 11, 53.
Jesús dona vida. I vida eterna.
Aquella forma jueva d’entendre i dirigir la religió:
–dona mort
–provoca mort
–causa mort.
I la història ha seguit.
La història continua.
La història es repeteix i s’agreuja.
Des dels inquisidors als talibans, passant per tots els que per motius religiosos amarguen la vida de la gent, fins i tot són capaços de matar.
L’actualitat del capítol 11 de Sant Joan segueix sent tan apassionant com dolorosa i criminal.


**********
*****








PRESENTACIÓ  DEL   PROGRAMA
  DE
SETMANA  SANTA



***********


AVISOS 1-2 ABRIL
  1. dimecres dia 5, a la parròquia dels Dolors a les 8 de l’horabaixa tindrem la celebració comunitària del sagrament de la reconciliació. Amb aquest motiu se suprimeix la missa a la dita Parròquia.
  2. Dijous a les 20’30 hi haurà una hora de pregària amb exposició del Santíssim a la capella de les Religioses de la Puresa a Fartàritx. Organitza el Grup d’Adoració Nocturna.
  3. Dissabte que ve dia 8, comencen els actes de la Setmana Santa. A les 20’30 h. hi haurà l’acte inaugural amb el sermó a càrrec del coremer Mn. Bartomeu Català, director del Projecte Home, i un concert de la Banda de Música de Manacor amb la coral del Conservatori Municipal de Manacor i la Coral de Fartàritx. Serà en el Convent de Sant Vicenç Ferrer. Aquest dia se suprimeix la missa en el Convent.
    5- El diumenge del Ram la benedicció dels rams i palmes de la Parròquia dels Dolors que es fa a sa Bassa serà a les 11’45 en punt.
6- El dimecres sant, com cada any, anirem a la Seu a participar de la solemne Missa crismal. Partirem amb autocar a les 17’30 h. Les persones interessades en participar-hi convé que vos apunteu a qualsevol de les tres parròquies abans o després de les misses o en hores d’oficina. El preu vuit euros.
7- Vos recomanam agafar el nou full Parroquial Lluerna i el programa de setmana santa.

dijous, 23 de març de 2017

ORGUE DE SA POBLA 300 ANYS



CONCERT  "300   ANIVERSARI"...


L’orgue de l’església de sa Pobla està d’aniversari. Va ser construït per la família Caymari el 1717, i enguany celebra els seus 300 anys. Després de ser restaurat diverses vegades, s’ha convertit en un dels més ben conservats de tota Europa. Per commemorar el seu tercer centenari, l’església de sa Pobla acollirà dissabte que ve un concert d’òrgue i metall, amb peces de Bach, Händel i Vivaldi, entre d’altres. Avui hem acompanyat els instrumentistes en un dels seus assajos, i ens han fet un tast del que serà la seva actuació.


Veure:


EN   JOANET   DE   PONENT

L'ORGUE PARROQUIAL DE SA POBLA


http://joan-entideponent.blogspot.com.es/2011/10/lorgue-de-la-parroquia-de-sa-pobla.html

2  octubre  20111



dimarts, 21 de març de 2017

ESGLESIAMANACOR- QUARTA SETMANA...












PER A EXCLOSOS
Un cec de naixement. Els pares no en tenen cap culpa, però el seu destí romandrà marcat per sempre. La gent el mira com a pecador castigat per Déu. Els deixebles de Jesús li demanen si el pecat és del cec o dels pares.
Jesús el mira de manera diferent. De quan l'ha vist, sols pensa com alliberar-lo d'aquella vida malaurada de captaire, menyspreat per tots per pecador. Ell ha estat cridat per Déu a defensar, acollir i guarir precisament els que viuen exclosos i humiliats.
Un guariment laboriós en el qual ell també ha col·laborat amb Jesús, i el cec veu per primer cop la llum. La trobada amb Jesús canvia la seva vida. A la fi podrà gaudir d'una vida digna, sense por ni vergonya davant ningú.
Va equivocat. Els dirigents religiosos es senten obligats a controlar la puresa de la religió. Ells saben qui no és pecador i qui està en pecat. Ells decidiran si pot esser acceptat o no a la comunitat religiosa.
El captaire guarit confessa obertament que ha estat Jesús qui se li ha apropat i l'ha guarit, però els fariseus el rebutgen aïrats: “Nosaltres sabem que aquest home és un pecador”. L'home insisteix en defensar Jesús: és un profeta, prové de Déu. Els fariseus no ho poden sofrir: “Naixeres empecatat de cap a peus i, ¿tu ens vols donar lliçons a nosaltres?.
L'evangelista diu que, “quan Jesús sabé que l'havien expulsat, anà a trobar-se amb ell”. El diàleg és breu. Quan Jesús li demana si creu en el Messies, l'expulsat diu: “I, ¿qui és, Senyor, perquè cregui en ell?”. Jesús li respon commogut: No està lluny de tu. “El veus; el que t'està parlant, aquest és”. El captaire li diu: “Crec, Senyor”.
Així és Jesús. Sempre a trobar aquells que no són acollits oficialment per la religió. No abandona els qui el cerquen i l'estimen malgrat siguin exclosos de les comunitats i institucions religioses. Els que no tenen lloc en les nostres esglésies tenen un lloc de privilegi dins son cor.
¿Qui portarà avui aquest missatge de Jesús fins als col·lectius que, a qualsevol moment, escolten condemnes públiques injustes de dirigents religiosos cecs; que s'apropen a les celebracions cristianes amb por de ser reconeguts; que no poden combregar amb pau a les eucaristies; que es senten obligats a viure la seva fe en Jesús en el silenci del seu cor, de manera secreta i clandestina?
Amics i amigues desconeguts, no l'oblideu: quan els cristians vos rebtugen, Jesús vos acolleix.
José Antonio Pagola











AVISOS 25-26 MARÇ

-  A la col·lecta realitzada el passat cap de setmana amb motiu del dia del seminari es varen recaptar 3.441’05 euros.   Moltíssimes de gràcies.


- El temporal de pluja i vent del passat mes de gener feren malbé teules i canals en el temple de Crist Rei provocant nombroses goteres, la qual cosa ens ha obligat a fer una revisió acurada de l’estat de la teulada. Ha estat necessari muntar bastiments al llarg de la façana que dóna al pati per tal de poder accedir als llocs més danyats i així poder posar-hi remei. Aquests dies s’estan acabant les obres.


- En el saló de la Parròquia de Crist Rei, continua oberta l’exposició amb motiu dels 30 anys de la fundació de la Confraria del Calvari. L’horari de visita és fins el dia 1 d’abril de les 18’30 a les 20’00 hs.

- Dimarts dia 28 hi haurà  Celebració  Penitencial  comunitària  a la parròquia de Crist Rei. Serà a les 19’00 hs. Aquest dia se suprimeix la missa en aquella Parròquia.


- Dimecres hi haurà la presentació del programa de la Setmana santa. L’acte tendrà lloc en el saló parroquial de Can Vallespir. 
Començarà amb una Conferència del Sr. Bisbe Sebastià Taltavull a les 20’00 hs.
 Estau convidats a participar-hi


 - Dijous dia 30, hi haurà Celebració Penitencial comunitària a la parròquia de SANT PAU. Serà a les 19’30 hs. Aquest dia se suprimeix la missa en aquella Parròquia.


*********

LA   CONFRARIA   DEL   CALVARI   

CELEBRA   EL   XXX   ANIVERSARI...




nn


UNA   FAMÍLIA   DE   MANACOR...:   

dissabte, 18 de març de 2017

dissabte, 11 de març de 2017

ESGLESIA MANACOR QUARESMA 3ª SETMANA

  

AVISOS 18-19 MARÇ


–    La   col·lecta    d’aquesta  setmana  serà pel  Seminari i ajudar a la formació dels seminaristes.


– Divendres dia 24 hi haurà l’exercici del  Via-crucis a la Parròquia de Crist Rei ,    serà a les 19 h. Aquest dia per donar més relleu a aquest acte pietós se suprimeix la missa a la dita Parròquia.


– La Confraria del Calvari de la Parròquia de Crist Rei, amb motiu del seu 30 aniversari celebrarà alguns actes oberts a tothom. Concretament, dissabte dia 25 hi haurà la celebració de la missa a les 18’30; a continuació en el mateix temple hi haurà un concert de la banda de música jove d’Inca i a les 20’30 en el saló parroquial, inauguració de l’exposició amb motiu dels 30 anys.


****+++++*****

– Diumenge que ve hi ha el canvi oficial d’horari, per aquest motiu la missa dels diumenges horabaixa en el monestir de les Benedictines començarà a ser a les 18’00 hores.


QUARESMA  (tercera   setmana)



A PLER AMB DÉU

L'escena ens corpren. Jesús, cansat del camí s'asseu just devora el pou de Jacob. Aviat arriba la dona a treure aigua. És d'un poble mig pagà, menyspreuat pels jueus. Amb completa espontaneïtat, Jesús comença el diàleg. No sap mirar ningú amb menyspreu, sinó amb tendresa: “Dona, dona'm beure”.

La dona no s'en pot avenir. ¿Com gosa tenir contacte amb una samaritana? ¿com es rebaixa a parlar amb una dona desconeguda?. Les paraules de Jesús la sorprendran encara més: “Si coneguessis el do de Déu i qui et demana de beure, tu li demanaries, i ell et donaria aigua de la vida”.

Les persones que, aquests darrers anys, s'han allunyat de Déu no són poques, i no se n'adonen del que passa dins el seu interior. Avui Déu els resulta “un estrany”. Tot el que té relació amb ell les sembla buit i sense sentit: un món infantil i llunyà.

Els entenc. Conec el que poden sentir. També jo m'he anat allunyant d'aquell “Déu de la meva infantesa” que em causava pors, neguit i malestar. Probablement, sense Jesús mai m'hagués trobat amb un Déu que avui és per a mi un Misteri de bondat: una presència amistosa i acollidora en qui puc confiar sempre.

Mai m'ha dit res verificar la meva fe amb proves científiques: penso que és un error tractar el misteri de Déu com si fos un objecte de laboratori. Tampoc els dogmes religiosos m'han ajudat a trobar-me amb Déu. Senzillament m'he deixat conduir per una confiança en Jesús que ha crescut amb el anys.

No sabria ben bé dir com es sosté la meva fe avui enmig d'una crisi religiosa que em sacseja a mi com a tots. Només diria que Jesús m'ha duit a viure la fe en Déu de manera senzilla des del fons del meu ser. Si jo escolto, Déu no calla. Si jo obro, ell no tanca. Si jo em confio, ell m'acolleix. Si me dono, ell em soten. Si m'enfonso, ell m'aixeca.
Crec que l'experiència primera i més important és trobar-nos a pler amb Déu perquè el percebem com una “presència salvadora”. Quan una persona sap' el que és viure a pler amb Déu perquè, malgrat la mediocritat, errors i egoïsmes nostres, ell ens acolleix tal com som, i ens empeny a fer front a la vida amb pau, difícilment abandonarà la fe. Moltes persones estan avui abandonant Déu abans d'haver-lo conegut. Si conegueren l'experiència de Déu que Jesús contagia, el cercarien.
José Antonio Pagola





Cansat del camí demano aigua...


Et fiques dins la vida d'una persona
i demanes ajuda que és la millor manera de caminar junts.
Senyor, que sapiguem demanar quan estem necessitats,
que sapiguem donar quan tinguem el que l'altre necessita,
que estiguem atents per a copsar el que ens manca.
Feu-nos sensibles al germà, ajuda'ns, Jesús, a compartir.

Parlareu amb la samaritana, amb aquesta empatia
que tenies amb les dones, i romangué sorpresa de tenir-te a prop,
perquè sempre et senten càlid i proper.
Parlareu d'una aigua que sacia tota set.
Saps tu, Senyor, que tenim set de tantes coses...
i tu ets l'aigua que sacia nostra set de poder,
de prestigi, de diners, de tenir raó...
de desitjos que ens envolten i ens xuclen la vida.

Tu saps, Senyor, que cerquem satisfer les nostres necessitats,
amb compres, viatges, experiències, aventures, relacions i coses,
però el buit interior segueix aquí, dedins, brogint...
perquè del que tenim set és de tu, Pare, de la teva presència,
de gaudir del teu amor, de gastar la vida en les teves coses.

Et cerquem per tot racó,
però et posem altres noms:
ordre, eficàcia, salut, treball, benestar, família, tasques del regne...
i seguim correguent, però res ens neguiteja de debò,
perquè tenim la mateixa set de felicitat que la samaritana.

Avui vull decidir que tu siguis mon únic beure,
viure la vida més amb tu,
donar-te un si rodó, per a calmar neguits,
per a frenar agitacions,
per a deixar que m'amaris, saciis ma set
i em duguis a aqueixa font que porto dintre,
que ets tu, que brolla dins mi,

que dóna vida a balquena.


************
******


MISSES I ALTRES SAGRAMENTS MARÇ 2017


DIA
DOLORS

DIA

CRIST REI

DIA

SANT PAU

11
MARÇ
19h. Fartàritx (T.Riera)
19h. Convent (J. Cabrer)
20h Dolors (Andreu)
11
18.30h (F.Xavier)


11
17h Sant Josep (J. Perelló)
19.30h (T.Tauler)

12
8h Dolors (Andreu)
9h Serralt (T. Riera)
12h (G.Parera)
17 Benedictines (J.Cabrer)
20h Dolors (F.Xavier)
12
11h. (T.Tauler)
19h (Andreu)
12
19.30h (J.Perelló)

18
19h. Fartàritx. Missa catequesi (T.Tauler)
19h. Convent (J. Cabrer)
20h Dolors. (T.Riera)
18
18.30h (Andreu)

18
17h Sant Josep (J.Perelló)
19.30h (F.Xavier)


19
8h Dolors (Andreu)
9h Serralt (T.Riera)
12h (F.Xavier)
17 Benedictines (J.Perelló)
20h (G.Parera)
19
11h Missa catequesi (Andreu)
19h (F.Xavier)

19
19.30h (T.Tauler)


25
19h. Fartàritx. (G.Parera)
19h. Convent (J. Cabrer)
17’30h Noces (Andreu)
20h Dolors. (F.Xavier)
25
18.30h (T.Tauler)

25
17h Sant Josep (J.Perelló)
19.30h (J.Perelló)


26

8h Dolors (Andreu)
9h Serralt (T.Riera)
12h Dolors (Andreu)
17h Benedictines (J.Cabrer)
20h Dolors (F.Xavier)
26
11h (T.Tauler)
19h (F.Xavier)
26
19.30h (J.Perelló)

1
ABRIL
19h Fartàritx (T.Riera)
19 Convent (J.Cabrer)
20h Dolors (F.Xavier)
1

18.30h (T.Tauler)
1
17h Sant Josep (J.Perelló)
19.30h (Andreu)

2
8h Dolors (Andreu)
9h Serralt (T.Riera)
12h Dolors. (G.Parera)
17h Benedictines (J.Perelló)
20h Dolors (Andreu)
2
11h (F.Xavier)
19h (T.Tauler)
2
19.30h (F.Xavier)




AVISOS 11-12 MARÇ


Divendres dia 17 hi haurà l’exercici del Via-crucis a la Parròquia de sant Pau; serà a les 19’30 h. Aquest dia per donar més relleu a aquest acte pietós se suprimeix la missa a la dita Parròquia.

També el divendres dia 17 a les 20’30 h. hi haurà assemblea general de la Confraria del Calvari de la Parròquia de Crist Rei. En aquesta assemblea està previst que hi hagi canvi de la Junta Directiva. La reunió serà en el saló parroquial d’aquella Parròquia.

Amb el lema «prop de Déu i dels germans» celebrarem el pròxim cap de setmana el dia del seminari. Pregàrem per les vocacions i, la nostra aportació econòmica, serà destinada a la formació dels seminaristes. Avui podeu recollir els sobres.