dilluns, 16 d’abril de 2012

SIGNES DEL TEMPS









QUATRE   SIGNES   ACTUALS

DEL  REGNAT DE DÉU

1.-  LES  DESIGUALTATS   DEL MÓN

2.-  L'EMANCIPACIÓ   DE  LES  DONES

3.-  EL  PLURALISME  CULTURAL

4.-  LA   CULTURA  DEMOCRÀTICA 




Desigualtats del món
La  crisi econòmica que colpeja els nostres països  no ens  pot fer tornar cecs... ans el contrari, ens fa més palesa la tremenda desigualtat:
- No hi ha res comparable:  "el dolor de tants éssers injuriats, rebutjats,  degradats  al darrer graó, pobres bèsties  que avancen esllomant-se per un camó hostil, sense saber on van i qui els mana...
- La crisi econòmica ha posat de manifest que el vertader absolut és el "Capital" 
- per a tot el poble de Déu aquesta descomunal ecumene  del dolor  hauria de ser per contrast  signe del permanent anorreament  històric del misteri  de la pietat de Déu...
- Els pastors i els teòlegs haurien  de contribuir al seu discerniment...
- el Déu/Amor descendeix fins a nosaltres  en aquesta multitud d'éssers humans  que sofreixen...
Assenyala "allò" que els poderosos  del món: la patronal, banquers, directius de bancs centrals, polítics  "neo-liberals"...tracten d'ocultar   =    "idolatria del mercat...

No n'hi ha prou en discursos sobre la "economia al servei  de les persones"...
- Ni en exigir una més profunda reflexió  sobre el sentit de l'economia...
- l'Església necessita mirar forçosament  cap al seu interior ...
- l'Església  està davant la tasca de rastrejar  la idolatria en les seves pròpies files i institucions...
- Una igualtat i una fraternitat universals sense conseqüències dels membres de les esglésies riques és,  literalment,   una estafa...


Gestos  simbòlics
Alternatives...
- és interessant  l'acció de la monja, NORA NASH,  que es fica entre els accionistes de les "grans  Companyies" i retreu  en activisme "accionarial"  unes orientacions més ètiques...

                                                                    NORA NASH

- Col.lectius com  el "Occupy  Wall  Sreet"   o    "BBVA sense armes"  a España...
- Un cop els comptes del poble de Déu  s'haguessin deixat clars...el màxim responsable de cada "institució":  Papa, Bisbe, Superior General es convertis en un activista  en les juntes d'accionistes...
- promoure  i protegir les "caixes  d'estalvi ètic" 











Emancipació  de les dones
La llarga lluita de les dones per la seva emancipació és un altre important signe  dels temps que l'Església ha de fer seu...
- les dones han estat  secularment víctimes  del patriarcat...
- malgrat que la vida de les dones ha canviat més en els últims cent anys  que en els tres mil anteriors...l'ordre patriarcal segueix cobrint en la seva allargada ombra...

Les dones  són sobretot les "vicàries" de Crist  al nostre món, ja que  majoritàriament els "commovedors  plors inaudibles dels que ja no esperen  res de ningú..."  són seus...

El patriarcat eclesial
- els homes de govern eclesial diuen que el seu poder ha estat delegat per Déu...
- fins a temps recents les dones  s'han tingut a l'Església com  a  inferiors als homes: mentalment, moralment, físicament...
- com a símbol  envilit del mal...
- han estat  despersonalitzades com un ideal romàntic i asexuat...quan la seva plenitud  radica en la maternitat...
- Les dones ocupen un espai marginal en la vida oficial de l'Església:
      - un llenguatge sobre Déu  que usa exclusivament termes masculins
      - una teologia de la creu que reforça el sistema de submissió  patit per les dones
      - una utilització d'imatges de l'Escriptura que oculta el rostre de les dones de carn i os

L'Església  ha fet molt més per l'abolició de l'esclavitud  els dia  que  anomenà  "prevere a un esclau"...
L'Església ferà més per l'emancipació de  les dones el dia que nomeni "prevere a una dona"...






Pluralisme  cultural

- Paradoxa:  la creixent "globalització" va acompanyada de noves diferenciacions culturals  i religioses...
- Cosmopolitisme i particularitat  no són  "realitats-oposades"

- NO  CONFRONTACIÓ...
- Sí, co-existència fecunda i harmonia intercultural...

OCCIDENT:
- promou  el "model-cultural- nord-americà"  per tot el món...
- les mateixes pel.lícules
- les mateixe sèries televisives
- els mateixos eslógans...
- la mateixa arquitectura...

Cada  vegada  més sovint  Occident rep la negativa de les altres cultures...

El pluralismed cultural es percep com  un signe del Regnat de Déu...
- la inversió de la lògica de Babel esdevinguda durant  Pentecostés...
- l'autoritat eclesial haurà de fer front  a un canvi gegantí en la mateixa configuració històrica de l'Església...
- el cristianisme segueix aculturalt exclusivament en la cultura occidental...
- les conseqüències  del  "des-encontre" amb les cultures  ameríndies, asiàtiques,  africanes...  han estat d'empobriment...
- ha resultat la confusió:   evangelització      =     occidentalització
- una fe imposada...unida a una cultura aliena i juxtaposada a la pròpia...

Cinc segles més tard,  la cúria romana  segueix atorgant un caràcter absolut  a la interpretació occidental/romana  del "cristianisme" 

Cal una Església universal culturalment policèntrica...






La  cultura  democràtica

- La crisi econòmica mundial    =   amenaça   que plana sobre la democràcia
- el perill de la  "dictadura del mercat"   =    Dictadura  del "Capitalisme" 
- Cal  una visió de la democràcia  diferent...

El sistema democràtic  mai no ha estat reconegut per l'Església institucional  com un signe del Regnat de Déu...
- Percebre la democràcia com un signe del Regnat de Déu facilitaria que l'Església entri en un procés de canvi i transformació...
- Aquest canvi  constituirà  el millor servei que l'Església  pot fer a la desmocràcia  actual... malmenada  pel "capitalisme"...

"El déu que és compatible  amb la democràcia no és el déu que divideix...    és el murmuri d'un ventijol suau...que sentí Elies"  ( G. Zagrebelsky)

La crisi de comunicació amb la societat que pateix l'Església  l'ha situat  en un punt crític que alguns consideren de  "no retorn"...

Sols  queda fer el discerniment  que  és en el diàleg ,  alhora amb Déu i els homes,  el camí  a seguir... 





 











 
 



  

diumenge, 15 d’abril de 2012

EL MESSIAS




Des de  1.995
"La  Caixa"
promou aquest "Concert Participatiu" 
del MESSIES  DE  HÄNDEL
(s'interpreta a Barcelona, Palau de la Música,
dos dies del mes d'Octubre)
també  s'interpreta "quasi-simultàneament" a MADRID
............
UNES  MOSTRES     

 CONCERT  PARTICIPATIU   (Palau de la Música BARCELONA)  anys  diferents
















dijous, 5 d’abril de 2012

EL CENTRE NO ÉS DÉU








EL  CENTRE  DEL  CRISTIANISME

NO  ÉS  DÉU


SINÓ   JESÚS
 
Déu  no pertany a  "aquest món"
Déu no està  al nostre abast...
Ni tan sols  podem demostrar amb arguments que Déu  existeix...

La gent se n'ha  adonat:  "no es pot parlar de Déu  com antigament  es pensava...

El que deim "Paraula de Déu"  és  un fet cultural...

El fet religiós  és un fet  històric  un  fet immanent  que pretén conectar  amb la  "trascendència"

Les religions són obra dels humans,... sempre ambígües...perquè provoquen:
- el més sublim
- el més terrible 

Parlar de Déu a  España
- és on es dóna la situació  més  radicalitzada...
- al nostre país moltíssima gent  no vol ni sentir parlar de Déu,  
- en realitat,   al nostre país és on hi ha més  anti-clericals, més anti-religiosos...
- la Inquisició  controlà  i durà més temps que enlloc
- la "religió" desaparegué  completament de la  Universitat...
- cultura  clerical,  cultura laica    =    sempre conta-posades 


Estam en un  temps  de "decreixent  credibilitat  social"  de la  religió  i de l'Església "especialment"...
- quan parlam de Déu  ens referim  a una realitat  que ens supera...de la qual ningú està segur de la seva naturalesa ni  de la seva existència...
- No encerten a precisar  "on  i en què"  està    el problema que Déu representa pels humans 

Déu és el Transcendent...
- una realitat  que no coneixem  ni podem conéixer...fora del camp  immanent de la nostra capacitat de coneixement...

- Les religions només  parlen  de representacions de Déu que els humans  fem...
- Si entra en  l'àmbit  de  la nostra immanència i es fa assequible  a la nostra consciència...el "Transcendent"  degenera en objecte...i no és Déu en "sí", sinó una representació...
- Per solemnes i  grandiosos que siguin els noms que donam a Déu...no passen de ser "representacions"  humanes-immanents...
- les "teofanies"  i "revelacions"   no són sinó "fenómens culturals"...

La crisi de la  fe en Déu,  la crisi de la religió,  la crisi de l'Església...està associada a un fenómen,  antic i modern,    =    la violència...

La crisi actual de la fe en Déu
- l'actual ceisi de Déu  s'ha pogut desenvolupar degut  a una forma falsejada de presentar a Déu  i de viure la relació amb   ell...
- Moltes persones han perdut la fe en Déu  perquè  institucions i ensenyants  han ofert  una imatge de Déu deformada...
- Imatge falsejada de Déu: - una realitat, un èsser "altre"  en relació a les realitats del món
                                               - un "Altre"  en relació amb el subjecte humà..
                                               - un "tu" al qui es demanen coses i es pot ofendre
                                               - un "estrany" al qual es pot ofendre per coses que no ofenen a  
                                                  ningú... 
Quina necessitat tenim del "trascendent"...?
- no en podem prescindir a causa de les nostres  mancances,  desitjos  insatisfets...?
- una manera de superar la por a la mort...
- la recerca d'un sentit coherent per la nostra vida...
Aquest Déu , així pensat i argumentat, al qual  nomenam: l'Infinit, l'Absolut, el Trascendent, ... no és més que un objecte de la nostra  ment. 

Els  èssers humans  som immanents... i no podem sortir de la nostra  immanència...
- quan intentam depassar l'horitzó  últim  de  nostra limitada immanència  ens en sortim malament... per dues raons:
   - primera: projectam sobre Déu les qualitats que necessitam...
   - segona: pretenim harmonitzar "poder-sense-límits"  amb "bondat-sense-límits"  i  ens surt un "Déu contradictori"
La impossible teodicea  =   fracàs de la teodicea    =  fracàs de la representació de Déu...

Negativitats:
- la institucionalització de la  religió
- la religió  organitzada
- els mediadors religiosos   a mode d'intermediaris entre Déu i els fidels...

Els "mediadors" en la religió d'Israel: - sacerdots
                                                                  - profetes
                                                                  - savis = doctors de la Llei
Els "mediadors" en el cristianisme: 
- s'ha organitzat de forma molt distinta:  l'Església catòlica  ha elaborat una teologia del "poder" i ha legislat de manera que  el poder mediador ha quedat tot concentrat en els sacerdots, la jerarquia... que són: sacerdots-mestres-profetes...
Els tres grans poders religiosos: ensenyar, santificar, regir...
- han quedat concentrats en qui tenen la jerarquia...
- preveres, bisbes, papa
- els fidels  completament  passius...

(Des  de Gregori VII i Inocenci III, segle  XII, el papa  té el poder sobre la fe mateixa de cada  persona cristiana  i decidir el que cada catòlic pot pensar i no pot pensar...)

Una mística de l'obediència:   obeir l'Església   =   obeir  el papa
- El Concili Vaticà I  definí  la infabilitat del papa... Pius IX,  Joan Pau II  han assolit les "cotes" més altes  d'aquest  "poder"
- així "relacionar-se amb Déu"  és  "una autèntica desapropiació  mental"
- fer pròpies les idees que dicta   =   "el rector"   =    el  bisbe    =   el  papa

Les dificultats que comporta la "fe en Déu"  han pretès solucionar-les  amb  "el poder-sagrat"  de sacerdots, bisbes  i papes...
- persones  religioses  "al súmmum"   =    intolerants   al  súmmum




Fe en  Déu: com a "saber",  com a  "convicció"
- ¿té solució i sortida el Déu  contradictori  i  violent.. ens hem acostumat a soportar...?
- Un Déu, que semblava formar part  de les evidències naturals..., ha passat  a un tal grau de no-evidència... que el món i la realitar es poden explicar-se sense ell..., ha passat a ser vist teòrica i pràcticament impossible...

El problema no radica en el Trascendent,  sinó en les representacions  que del trascendent ens hem fet...

- Si  pensam en la "fe"  com a creença   =    un conjunt  de sabers que afirmam  i defensam racionalment...  La  fe no és una  virtut, sinó un vici... (la fe com a saber...)

- La  fe com a "convicció  personal"  es tradueix      =     un conjunt de formes de conducta i  hàbits de comportament...

La relació amb Déu   pot tenir sentit   i pot èsser acollida  per  les gents del nostre temps,... si:
- no està fonamentada en creences  centrades en la metafísica-de-l'èsser...     
- es centra i consisteix  en la  praxis històrica que es realitza en la història del devenir...

- Les  religions són sempre esdeveniments culturals...

- La  Biblia:  - no són "especulacions" sobre l'èsser de Déu,  tretes de la metafísica
                      - són relats  de l'esdevenir, trets de la història
                      - relats sempre vinculats  al comportament  humà   
                      - la relació  amb Déu, Istael no la centra en la fe sinó en la  praxis...
                      - home de fe     =      home de conducta exemplar

- L'exactitud  de la nostra relació amb Déu  no està en la  "correcció" de les nostres  idees religioses, sinó en la "correcció" de la nostra conducta   =    nostra  manera de viure
- La relació de l'èsser humà  amb  Déu  no es verifica  mitjançant la fe, sinó mitjançat l'ètica...

Déu no és  un èsser suprem, que està  "més enllà o  per damunt el món"...
Déu per  ser   radicalmen trascendent al món, que el sosté en l'èsser,  és  radicalment-immanent...
Déu s'ens revela, s'ens dóna a conéixer, des de  l'interior mateix del món,  de la història, i de les llibertats humanes...
Nosaltres hem nat, vivim i pertanyem  a  "aquest món"...
Déu és precisament Déu perquè no és coneixible, ni demostrable...
- Les teories teològiques més brillants del món  no són més que això   =   teories  nostres...

La teologia cristiana ha estat "marcada"  i  "condicionada"  per la  metafísica-grega...

- No hem d'actuar  contra la  "raó"
- No hem d'actuar limitant-nos   a  la "sola-raó"

Els continguts mentals els expressam  mitjançant  "signes"
Les experiències, i sobretot "les religioses",  les comunicam  per "símbols"
els  símbols són els sentinelles  de l'horitzò últim de la nostra immanència






EL  CENTRE DEL CRISTIANISME: NO ÉS  DÉU,
                                                                       ÉS   JESÚS
El centre del cristianisme no és "el diví"  sinó  l'humà...
-  L'únic  consens vertader,   entre els estudiosos,  és la certesa de l'existència  històrica de Jesús.
- en ell s'ha manifestat Déu, en ell hem conegut Déu,   al Déu que ningú mai ha vist...
- En un èsser humà que pertany a nostra immanència,  allà  és on  trobam a Déu
- El que importa és  tenir, de veres, accés a Déu...
- Jesús representa i significa que  "en l'humà"  i només en l'humà... ens trobam amb Déu...
- No és en la veritat  teòrica o metafísica, ni en l'espai separat i privilegiat del  "culte ceremoniós"...on es produeix l'encontre amb el Déu d'Israel i el Déu de Jesús...
- És en el "quotidià" de la vida, en el senzill   on encontram a Déu de facto,  ens relacionam amb ell

Tres tradicions del Nou Testament:
-  1ª)  Pau  .- Déu es buida de si mateix... (Flp.2, 9-11)
    -  de Déu només podem conéixer com es fa present  en aquest món
    -  en forma d'esclau
   - Déu ha renunciat a tota grandesa, a tot majestat, a tota expressió de poder
   - a  tota distinció, a tota condició-sagrada, a tot  privilegi...
      ( Van desconcertats, perduts, extraviats...els que pretenen  aparéixer  en aquest món com a representants d'un Déu  que no pot ser representat més  que en "buit"...per molt sacerdots, bisbes o papes que siguin...)

morphé  douloú =  el que sempre atén,  que sempre està disposat i disponible,  viu interessat pels qui sofreixen...


2ª) Evangeli de Joan.- Déu s'ha humanitzat...  (Jn 1, 14)  (Jn 14, 8-9)

- La teologia cristiana està  avesada a parlar de "L'Encarnació de Déu"...
- Sempre hi ha hagut  "resistència"  a  parlar "més clar"  =   la "humanització"  de Déu
 
 
- Ha resultat  sempre més atractiu el  Pantokrator, figura que ja existia  en l'Imperi Romà-Bizantí...   =    la normalitat  del domini diví del cel
- és més fàcil  fer "Déu" a Jesús...que fer "home"  a Déu...(el Catecisme diu:  Jesucrist té dues naturaleses: humana  i divina;  però una sola persona que és "divina"...  ¿quina mena d'home és aquest...?
Pantokrator  =  relació directa entre el càrrec-suprem de l'Emperador  i el món del diví...
- Així: aplicant a Jesús "el pantokrator"  es passava a l'esplendor de la "Jerarquia"...
- Al declivi  de l'Imperi, l'Església seguí el camí  "invers",     =     creixement  i esplendor...
- Els cristians han tingut més present  "El-Pantokrator"  que el Pare de bondat i misericòrdia del qual  parlava Jesús...
- El "Trascendent" ha entrat   "deformat"  en la nostra  immanència...
- Costa  creure  tot el relacionat amb Déu  i   integrar-lo en les nostres vides...
- Ens ve de gust el "diví"  i no volem èsser humans sinó divins...per aiuxò fem a Jesús Déuuuuuu ¡¡¡¡      i    no sabem trobar a Déu en el normalment  humà...


- 3ª) Evangeli de Mateu.- El Déu de Jesús  se'l  troba en cada èsser humà...(Mt  25, 31-46)

- Això ens desconcerta... encara  no hem après a donar aquesta  passa...Déu es troba en qualsevol èsser humà...
- Aquestes  accions  són:  acollir,  rebre,  rebutjar,   escoltar,   
- aplicades a qualsevol persona: gran,  dona,  adult, infant, pobre, pagà, estranger, paisà...
- aplicades a Jesús
- aplicades a Déu  "Qui us escolta a vosaltres,  m'escolta a mi,  escolta  el qui m'ha enviat...
(Lc 10)
- no és  la identificació  de Jesús amb el seus  deixebles només... sinó,  amb qualsevol humà...
Mt  25, 31-46   =   llegir-lo  sense  prejudicis,  sense pors  dogmàtiques... El que Jesús planteja  és:  el central i determinant de la religió:
         -  no és  la fe
         -  és la ètica 
Ningú haurà de respondre per:  - ses creences
                                                        - ses idees religioses
                                                        - dubtes
                                                        - fidelitats o infidelitats a la "doctrina de la fe"
                                                        - agnosticisme  o ateisme
                                                        - progressista o conservador...
                                                        - de dretes o d'esquerres...
El determinant: -  no és el sagrat, sinó el profà...
                             - no  el  religiós,  sinó el laic
6 coses:  menjar, beure, vestit, salut, acollida,  visita als presos i malalts...
Només importa l'amor al proïsme...
La persona "indigent"  és el lloc de Déu en el món
El projecte cristià:  - no pot ser un projecte de divinització
                                  - un projecte d'humanització
El diví  està associat a:  poder, glòria, grandesa
L'humà  significa: necessitat els uns dels altres...

El projecte que Jesús marcà  consisteix en:
        - no voler estar part damunt els altres
        - no dominar ni sotmetre els altres
        - estar amb els de baix, els darrers, les víctimes de la història...



AIXÒ  vol  dir:
- La consumació de la "transició moderna"    =     sortida  de la religió...
- la religió  perd  la funció  integradora  de la societat...
- consumació del "nihilisme"  en la mort de Déu 
- l'explicació del "real" deixa de tenir a Déu  "com a clau de volta"...
- viure en la "diàspora" de l'absència de Déu...( Déu brilla per la seva absència) 
- La revelació definitiva de Déu en Jesucrist  culmina en la mort a la creu...
- la revelació  del diví en l'humà      =      kénosis   de Déu  de "si-mateix"

AIXÍ:
-   a través de l'humà i en l'encontre  amb l'humà  és  "on"  veim Déu i ens relacionam amb ell...
- revelació del diví  en l'humà

només  a través de l'humà és com podem conéixer  el diví i relacionar-nos amb el diví

La teologia catòlica encara  no ho ha entès...i segueix  encara convençuda  de que "l'autonomia de l'esfera  temporal" no exclou  una íntima harmonització amb les exigències superiors i complexes  que es deriven   d'una visió  integral  de l'home i el seu etern destí
- encara es pensa en termes...de..."cristiandat"...:-  dues naturaleses en una sola "persona"
                         -  dues realitats,  profà i sagrat, harmonitzats
                         - dos poders,  "emperador",  "papa"    =     integrats...
En "mentalitat de cristiandat"  és impossible la igualdat de drets  en un "Estat-no-confessional"






a)   Jesús,  un  home profundament religiós
- Religiositat, espiritualitat, mística,  estan molt  presents en el "Evangelis".  
- Íntima relació de Jesús amb el Pare
- Pregrària insistent i freqüent

b)  La religiositat de Jesús  no s'identificà amb la religiositat establerta en el seu poble
- Jesús presentava una "religiositat-alternativa"...
- No acudí a la sinagoga p al Temple per a pregar...sinó per a provocar el conflicte...
- L'expulsió dels mercaders   =    acció sombòlica no lluny de la "destrucció"...Drestruir per a restaurar...

c)   Jesús no pretení  fundà una nova religió, sinó humanitzar qualsevol forma de religiositat
- Jesús  no instituí ni creà espais sagrats,  ni temps  sagrats...
- Ni rituals  ni "ceremonials"
- Els Evangelis parlen de "fe"      =     Fe relacionada amb la salut i la dignitat de les persones...

- El centre del "Cristianisme"  no és Déu, al qual pretenem arribar per la fe i la "religió"...

- El centre del "cristianisme" és Jesús,  amb el qual ens relacionam per la "ètica"





LA  HUMANITZACIÓ DE DÉU: MÍSTICA I  TEOLOGIA

- El tema de la humanitat  de Déu:  punt de partida en Sant Pau (Flp 2,6-11)
- La carta als Filipencs és de l'any 52,  vint anys abans dels "Evangelis"
- L'himne  és anterior a la "carta"
- abans d'escriure els evangelis, els cristians ja parlaven i sentien  "el-rebaixament" de Déu
- metamorfosis  de Déu    =     "morphé" de Déu  en "morphé"  d'esclau    (Orógenes)
- Déu s'anorreà  per a donar a conéixer la plenitud de la "divinitat"
- en la  humanitat de Jesús  es fa visible i palpable  la  "imatge" de Déu...

Quan els cristianisme és acceptat com  a religió dins l'Imperi  es fa un canvi  en la manera de pensar i presentar a Déu...
- es perd l'originalitat del "cristianisme"
- en lloc del "pare-de-bondat" de Jesús... es passa al  "pantokrator...


La "humanització"  i buidament de Déu  es troba  després només en els  místics:

Meister  Eckhart
"Per això deman a Déu que m'alliberi de Déu, perquè el meu èsser essencial  està per damunt Déu... en el fons de l'ànima..., en el més  pregó de l'èsser humà..."

San Juan de la Cruz
"No te hallaba, Señor, de fuera,   porque mal te buscaba fuera: que estabas dentro..." En la soletat, en l'obscuritat, en l'amagat  i en el buit  d'un mateix, en el silenci de Déu i  sobre Déu, aquí i en això és on cada un  troba a Déu...






Dietrich   Bonhoeffer   
      
"Déu ens fa saber que hem de viure com homes que assoleixen viure sense Déu..."







                 Paul  Tillich
- Tot això vol dir que el diví no s'ha de cercar ·separat" de l'humà, o  "al marge de la vida"
- l'incondicionat, el diví, està present en tota activitat humana...
- La salvació no és l'evasió de l'humà, sino la unitat amb un-mateix  com amb  el fonament diví del propi èsser...


                                                                                                KARL RAHNER
Les grans figures teològiques dels anys  1.940-1.950...inspiradors  dels  "documents" del Vaticà II:  Bouillard, De Lubac, Daniélou,...Chenu, Congar,...H.Urs Von Balthasar,  Karl Rahner, E. Schillebeeckx, H. Küng...:  - necessitat de superar el dualisme i la contraposició entre "el natural" i "el sobrenatural"...
- l'existencial sobrenatural   =   la vida  humana constituïda per si-mateixa en vida divina. El natural erigit en sobrenatural   =  el profà  en sagrat...
(si el N T parla de la mort de Jesús  a la creu,  com a sacrifici d'expiació pels nostres pecats, és perquè la imatge d'un crucificat no podia èsser presentada com  a "de Déu", dins la cultura romana...) 

- El més desafortunat que ha passat és:  la consuqüència d'una vida, viscuda  en llibertat ( això fou el que va viure Jesús )  s'ha convertit, s'ha interpretat i s'ha predicat com un acte religiós, que s'ha de viure en resignació, submissió, paciència, dolor i acceptació, com no es cansa de repetir l'Església..., s'ha arraconat la "memòria subversiva" de Jesús...
- Una teologia que predica aguantar amb paciència el sofriment, en lloc de predicar la lluita contra el sofriment dels  homes, sobretot el dels innocents...
- Una teologia que  defensa   "els drets de Déu"   mutilant els drets humans...

UNA OBSERVACIÓ:

- Pius XII, 1.950, amb la  "Humani generis"  advertia del "perill"  que amenaçava... (l'humanització del  diví) 
- No condemnaren  cap teòleg gràcies a les gestions de l'Ambaixada Francesa  davant la S.S.
- Si Déu s'humanitza i es fon amb l'humà... com es justifica el poder diví que el que l'exerceix  té potestat damunt l'humà ???  Potestat que és suprema, immediata, universal  (canon 331)
- Com s'explica que pugui haver-hi  un poder religiós que toca l'àmbit més íntim: la consciència ???

El "Déu-kenòtic" no justifica una teologia  "del poder"...  El  creixent "integrisme" s'explica per la por  a perdre "el poder"

(personalment gos dir que només s'han condemnat com a "heretges" aquells que amb les seves idees soscavaven el poder de bisbes i papes...) 



EL  CRISTIANISME  COM A  "MOVIMENT  NO-RELIGIÓS"

És el més raonable concluir que:
-  La correcta comprensió del cristianisme és la que interpreta  l'interpreta com un moviment-no-religiós...
- Déu no s'encarnà en el sagrat  ni en el religiós...
- Déu, en Jesús, s'encarnà  en l'humà...

les religions, amb freqüència,  divideixen els individus i els grups...No puc entendre a Jesús com a fundador d'una religió...

- L'humà, químicament pur,  no es dóna ... sempre està unit l'in-humà
- La persona humana, al mateix temps que pren consciencia de les seves limitacions, se n'adona  que pot  augmentar el seu poder i  posar remei a les necessitats   "mitjançant"  la tècnica... =   instruments per cultivar la terra  i  orde  per unir-se en poblats...
- la violència  engrendra   caos      =     l'orde  engendre violència
- el bot espectacular cap al progrés  va acompanyat  de desigualdats...
- L'evolució tecnològica i l'evolució  social segueixen un "camí invers":
        - evolució tecnològica     =     progrés
        - evolució social               =     degradació

La teologia tradicional  ho explica així:
                -  la  degradació    =    culpa  del pecat original
                -  la salvació          =    mort i resurrecció de Jesucrist
- és l'interpretació  religiosa-sagrada   = el sacrifici :  obediència a la fe
Interpretació humana-profana:  l'existència per als altres,  l'honestedat-ètica:
- L'espiritualitat que Jesús ensenyà  no té "el centre i realització" en les  observances o pràctiques rituals dels altars i temples
- L'espiritualitat de  Jesús no és la fe, sinó l'ètica-al-servei-de-la-misericòrdia...

La responsabilitat ètica ens humanitza, ens allibera  de la deshumanització, i fa posible un  món més just, un món més humà, més habitable...
Des d'aquest punt de vista,  Jesús és patrimoni de tota la humanitat...

El cristianisme i l'Església s'ha apropiat de Jesús o l'han presentat com el "centre" i "contingut" d'una religió determinada...

l'Església hauria de tenir el coratge,  la llibertat i la  honestedat  de presentar a Jesús com:
- la realització plena del més profundament humà...
- la realització del  mínimament humà...
- allò que està part damunt cultures, tradicions, costums, creences...
- allò que respon als desitjos que tots  portam inscrits  en el més bàsic del nostre èsser...

Trobar  a Déu en Jesús és trobar a  Déu  en  l'humà:
- la llibertat humana 
- l'amor humà
- el respecte als altres
- el respecte a la vida.

Les institucions religioses   que invoquen Jesús  no poden invocar  "un poder-emanat-de-Jesús"

(a España s'ha  del "consens-constituient"  al   "conflicte-permanent" )

Només la  mística que es tradueix en una ètica al servei de la misericòrdia  pot donar resposta a les necessitats  més urgents del  moment que vivim...   





FUTUR  DE L'ESGLÉSIA  I LA TEOLOGIA
- L'Església i la teologia  tenen futur  si tene el coratge i  la llibertat de prendre  i seguir un rumb distint  al que han seguit fins ara....
- La posició preponderant de l'Església i la teologia ha caigut per avall...
- Les religions es resisteixen al canvi i s'aferren  i atasquen en la fidelitat a les seves tradicions...
- No és solament problema de l'afany de comandera dels dirigents...
- És la teoria i experiència sobre Déu que falla...
Només podem trobar  a Déu  en la nostra immanècia, en lo laic, en el secular, en l'humà... en l'experiència simbòlica de la pregària...
- La teologia ha de ser el "subjecte" que amb humilitat i modèstia aprèn dels  altres  sabers...
- Els  anhels de l'humanitat no troben resposta i solució  en la "teologia"
- Dins el ambients  esglesiàstics hi ha "por":  els dirigent tenen por a perdre poder..., els teòlegs por a ser censurats...

Només des de la llibertat podrem respondre als anhels de la humanitat... 




L'HUMANITAT    DE     DÉU