dissabte, 29 de desembre de 2018

FESTA DE NADAL 2018



(Sant  Josep   no  acabà  la  "lloga" )















A   CASA...














A    SANT   JOSEP








MATINES









"MATINES"  PARRÒQUIA  DE  PORRERES:

dimecres, 5 de desembre de 2018

DON LLORENÇ BONNIN























Cançó de bressol: Bona nit!

1- Bona nit, bona nit,
de roses cobert,
de randes guarnit
reposa al llitet.

Matinet si Déu vol
demà et despertaràs,
matinet si Déu vol
demà et despertaràs.

2- Bona nit, bona nit,
bells àngels tots blancs,
demà et mostraran
l'arbre de Nadal.

Dorm Infant un son llis,
somnia el Paradís.
Dorm Infant un son llis,
somnia el Paradís.






























dijous, 22 de novembre de 2018

EL MEU REPADRÍ...
































"Començ  sa  darrera  garba

pels  deu  cavallons   lligar:

la  faig  de  dotze  gavelles...

la  me  podré  carregar.. ¡¡¡



Quin  dia  de  la  seva  vida   l'inspirà  aquesta  "glosa"...???




  EL  DIA  QUE  COMPLIA  99  ANYS...



1  cavalló      =   10  garbes
10  cavallons    =   100  garbes
1  gavella     =    1  mes 
12  gavelles    =           1  any


(  el  dia  que  complí  99  anys,   començà
la  darrera  garba  de  12  gavelles
 i
 quan  la  se  poguè  carregar,   en  complí:

   100  anys  )




dissabte, 17 de novembre de 2018

CONCERT ORGUE CONVENT SANT VICENÇ FERRER Novembre 2018

THOMAS MERTON 7 CÍRCULOS



RESTAURACIÓ ORGUE
(LLUERNA  (Octubre  2016  pàg.  2)


En aquest concert ja es podrà apreciar ja la primera fase de restauració de l’orgue. Aquesta primera fase ha consistit en desmuntar l’orgue de la cadireta. El mestre organer Wilfried Präet és l’encarregat de la restauració, i ara té uns mesos per endavant per tal d’engegar aquesta primera etapa. Cal dir que en l’anterior restauració de Gerhard Grenzing, aquesta part fou la que quedà sense cap tipus d’intervenció, era la part que més necessitava la restauració.


     





   



  












dijous, 1 de novembre de 2018

CEMENTIRIS









Deià, al cor de la Serra de Tramuntana, és un poble de gran bellesa i el seu cementiri no es podia quedar enrere. Està situat just darrere l’església de Sant Joan Baptista, de cara a la mar i a dalt de tot del puig de Deià. Per això, la vista panoràmica sobre la costa i el poble és magnífica. S’hi accedeix pujant per un camí empedrat vorejat per xiprers i jalonat per capelletes amb escenes del viacrucis. A més, al costat de centenars de deianencs anònims, hi ha enterrats uns quants intel·lectuals i artistes que van escollir el poble per viure i per morir-hi. El més famós és l’escriptor britànic Robert Graves, però també hi ha els pintors Antoni Gelabert i Antoni Ribas Prats.





Bunyol: el cementiri maçó més important del país




Làpides gravades amb compassos i esquadres, triangles delta, branques d’acàcia, espases, barrets frigis… La part civil del cementiri de Bunyol és plena dels símbols tradicionals de la maçoneria. En total, s’han comptat més de quatre-centes tombes d’aquest estil, fruit de l’arrelament d’aquesta societat a la comarca. Les més antigues daten de final del segle XIX i les més noves són actuals. De fet, al cementiri els enterraments maçònics no han parat mai, ni durant les persecucions del franquisme. Això el converteix en el cementiri maçó més important del país i tot i que hi ha tombes que estan en molt mal estat, recentment, la Generalitat del País Valencià ha anunciat un pla de restauració i patrimonialització.








Més enllà de la seva bellesa o l’interès artístic, hi ha molta gent que també visita cementiris pels personatges cèlebres que hi ha enterrats. És el cas del cementiri de Montjuïc, el més gran que hi ha a Barcelona i on descansen morts de tota mena i d’èpoques molt diverses: rics burgesos, anarquistes, cèlebres assassines, artistes, polítics i, fins i tot, el mateix arquitecte que el va projectar. Destaquen les tombes d’Isaac Albéniz, els germans Badia, Francesca Bonnemaison, Francesc Cambó, Josep Carner, Manuel Carrasco i Formiguera, Ramon Casas, Ildefons Cerdà, Lluís Companys, Buenaventura Durruti, Francesc Ferrer i Guàrdia, Joan Gamper, Àngel Guimerà, Francesc Macià, Joan Miró, Manuel de Pedrolo, Enric Prat de la Riba, Salvador Puig Antich, Montserrat Roig, Santiago Rusiñol, Josep Maria de Segarra, Joan Salvat-Papasseit, Frederic Soler, Pitarra, i Jacint Verdaguer, entre més.









Un dels cementiris més estretament lligats a la literatura que hi ha al país és el d’Arenys de Mar, que Salvador Espriu va convertir en mite amb l’obra poètica Cementiri de Sinera. Però més enllà del llegat d’Espriu, que també hi és enterrat, la vista del cementiri és esplèndida. Com que està situat al capdamunt del turó de la Pietat, s’hi poden veure els principals elements de la geografia arenyenca. Estilísticament, és un exemple característic dels cementiris mariners mediterranis que, a més, alberga tombes amb alguns treballs escultòrics de notable bellesa, obra d’artistes modernistes de renom com Josep Llimona i Venanci Vallmitjana.


dijous, 25 d’octubre de 2018

LLINATGES MALLORQUIS ( T, U, V, X )







T

TARONGÍ

Nom de planta o derivat de taronja. Nom personal emprat per jueus.  



TARRAGÓ 

Aplicació antroponímica del topònim Tarragona.



TAULER(Teuler)

Ofici. Encarregat de la taula de canvi o fabricant de teules.  


TAVERNER

 Ofici. Amo de taverna.



 

TERRADES

(Terradas)

Topònim català. Nom d’un poble de la Garrotxa. Plural del substantiu terrada, terrat gran. Municipi de l’Alt Empordà.  


TERRASSA(Tarrassa)

Topònim català. Nom d’una ciutat al Vallès occidental.  



THOMÀS (Tomàs)

Nom personal de l’arameu Thoma, bessó. Sobrenom d’un apòstol.  



TIMONER

Encarregat de menar el timó d’una nau.


TORELLÓ

Nom d’un antic castell de la Plana de Vic; es conserva com a complement del nom de tres viles. 


TORRANDELL

Potser d’una forma llatina “torrenticellum“, diminutiu de torrent.   


TORRELLA (Torroella)

Torroella és topònim de pobles de l’Empordà, del Pla de Bages i del Lluçanès.     (Torre petita..)



TORRENS

Del substantiu torrent, curs d’aigua intermitent.


TORRES

Plural del substantiu torre. Municipi de Jaén i diverses localitats espanyoles, una a 10 kilometres de Sagunt.  


TORTELLA(Tortellà)

Topònim català. Tortellà és el nom d’un poble de la comarca de la Garriga. Forma femenina de Tortell, diminutiu de tort.  


TORTOSA

Topònim català. Nom d’una ciutat capital de la Ribera d’Ebre.  


TOUS

Nom d’un poble de la Segarra i d’un municipi del País Valencià a la Ribera Alta.  


TRIAY

Triador, lloc on es trien el caps de bestiar. Molts procedeixen de Menorca.   


TROBAT

Participi del verb trobar, aplicat a un infant trobat abandonat.  



TUGORES (Togores)

Del llatí tuguria, cabanes, cases rústiques.   


TUR

Nom germànic. De Thuro, forma antiga de Thuring, de Turíngia. 

Podria ser del substantiu tur, pedra calcària i porosa.


Tutzó

Nom d’un antic castell i monestir del Rosselló.


U

URGELL

Nom d’una extensa comarca de Catalunya occidental.   



V

VALENS

Nom de sant (Sant Valens, bisbe d’Avinyó, 525-586). Nom romà. Topònim francès d’un castell. Del llatí Valentinus, patronímic de Valens, que val, fort, sa.  


Valentí

Nom personal equivalent a Valente. Sant.   



VALLBONA

Topònim català. Nom d’un poble de la Baixa Segarra, un altre del Pla d’Urgell i Pola de Vallbona (Camp de Llíria)   



VALLCANERA

(Vallcaneras)

Topònim català. Nom d’un poble de la Selva.  


VALLÈS

Nom d’una gran comarca limítrofe amb el Pla de Barcelona. Alguns heraldistes el consideren originari de França i que s’establiren a Mallorca poc després de la conquesta, alguns diuen que a Inca i altres a Binissalem. Alguns el consideren originari de Navarra o de La Rioja.   


VALLESPIR

Antic comtat i actual comarca situada al nord de l’Empordà. N’hi ha que consideren que la casa pairal estava a Mondragón (Guipúzcoa). Comarca de la Catalunya nord.     


VALLS

Topònim català. Nom d’una ciutat del Camp de Tarragona. A Mallorca està documentat al XIII.  


VALLSECA

Originari de Catalunya i València. A Barcelona eren senyors de la torre de Vallseca.



VAQUER

Ofici. Guardià de vaques. Venen a Mallorca al s. XIV des de Ripoll.  



VERD

Nom de color.  


VERDERA

Derivat de verd, aplicat a lloc de molta vegetació. Topònim català de l’Alt Empordà.    


VERGER

Lloc abundant d’arbres i plantes, jardí.   


VICENS

Nom personal, Vicenç, guanyador. Del llatí Vincentius, del verb uincere, vèncer. Nom de diversos sants.   




VICH (Vic)

Topònim català. Nom d’una ciutat d’Osona.


VIDAL

De Vital, nom de diversos sants. Nom d’arrel romànica però emprat per jueus (substituïen el semita Haïm que significa vida). Del llatí vitalis (sa, fort).  



VILA

Del nom comú vila (en llatí villa), nucli de població. Antigament casa de camp.   


VILLALONGA (Villalonga)

Topònim català. Nom de diversos pobles del Rosselló, del Vallespir, del Ripollès, de la Garrotxa.   


VIVES

Fou nom emprat per cristians i sobretot per jueus. Significa visques.   


VILANOVA

Topònim català. Nom d’un gran nombre de poblacions de Catalunya.  


XAMENA

Del nom castellà de dona Xemena o Jimena. Venen d’Aragó a la conquesta.