LLINATGES MALLORQUIS ( T, U, V, X )

LLINATGES MALLORQUINS   - ONOFRE   VAQUER

T

TARONGÍ

Nom de planta o derivat de taronja. Nom personal emprat per jueus.

TARRAGÓ

Aplicació antroponímica del topònim Tarragona.

TAULER(Teuler)

Ofici. Encarregat de la taula de canvi o fabricant de teules.

TAVERNER

Ofici. Amo de taverna.

TERRADES (Terradas)

Topònim català. Nom d’un poble de la Garrotxa. Plural del substantiu terrada, terrat gran. Municipi de l’Alt Empordà.

TERRASSA(Tarrassa)

Topònim català. Nom d’una ciutat al Vallès occidental.

THOMÀS (Tomàs)

Nom personal de l’arameu Thoma, bessó. Sobrenom d’un apòstol.

TIMONER

Encarregat de menar el timó d’una nau.

TORELLÓ

Nom d’un antic castell de la Plana de Vic; es conserva com a complement del nom de tres viles.

TORRANDELL

Potser d’una forma llatina “torrenticellum“, diminutiu de torrent.

TORRELLA (Torroella)

Torroella és topònim de pobles de l’Empordà, del Pla de Bages i del Lluçanès.     (Torre petita..)

TORRENS

Del substantiu torrent, curs d’aigua intermitent.

TORRES

Plural del substantiu torre. Municipi de Jaén i diverses localitats espanyoles, una a 10 kilometres de Sagunt.

TORTELLA(Tortellà)

Topònim català. Tortellà és el nom d’un poble de la comarca de la Garriga. Forma femenina de Tortell, diminutiu de tort.

TORTOSA

Topònim català. Nom d’una ciutat capital de la Ribera d’Ebre.

TOUS	Nom d’un poble de la Segarra i d’un municipi del País Valencià a la Ribera Alta.

TRIAY

Triador, lloc on es trien el caps de bestiar. Molts procedeixen de Menorca.

TROBAT

Participi del verb trobar, aplicat a un infant trobat abandonat.

TUGORES (Togores)	Del llatí tuguria, cabanes, cases rústiques.
TUR	Nom germànic. De Thuro, forma antiga de Thuring, de Turíngia.  Podria ser del substantiu tur, pedra calcària i porosa.
Tutzó	Nom d’un antic castell i monestir del Rosselló.

U

URGELL

Nom d’una extensa comarca de Catalunya occidental.

V

VALENS	Nom de sant (Sant Valens, bisbe d’Avinyó, 525-586). Nom romà. Topònim francès d’un castell. Del llatí Valentinus, patronímic de Valens, que val, fort, sa.
Valentí	Nom personal equivalent a Valente. Sant.

VALLBONA

Topònim català. Nom d’un poble de la Baixa Segarra, un altre del Pla d’Urgell i Pola de Vallbona (Camp de Llíria)

VALLCANERA (Vallcaneras)

Topònim català. Nom d’un poble de la Selva.

VALLÈS

Nom d’una gran comarca limítrofe amb el Pla de Barcelona. Alguns heraldistes el consideren originari de França i que s’establiren a Mallorca poc després de la conquesta, alguns diuen que a Inca i altres a Binissalem. Alguns el consideren originari de Navarra o de La Rioja.

VALLESPIR

Antic comtat i actual comarca situada al nord de l’Empordà. N’hi ha que consideren que la casa pairal estava a Mondragón (Guipúzcoa). Comarca de la Catalunya nord.

VALLS

Topònim català. Nom d’una ciutat del Camp de Tarragona. A Mallorca està documentat al XIII.

VALLSECA

Originari de Catalunya i València. A Barcelona eren senyors de la torre de Vallseca.

VAQUER

Ofici. Guardià de vaques. Venen a Mallorca al s. XIV des de Ripoll.

VERD	Nom de color.
VERDERA	Derivat de verd, aplicat a lloc de molta vegetació. Topònim català de l’Alt Empordà.

VERGER

Lloc abundant d’arbres i plantes, jardí.

VICENS

Nom personal, Vicenç, guanyador. Del llatí Vincentius, del verb uincere, vèncer. Nom de diversos sants.

VICH (Vic)

Topònim català. Nom d’una ciutat d’Osona.

VIDAL

De Vital, nom de diversos sants. Nom d’arrel romànica però emprat per jueus (substituïen el semita Haïm que significa vida). Del llatí vitalis (sa, fort).

VILA	Del nom comú vila (en llatí villa), nucli de població. Antigament casa de camp.

VILLALONGA (Villalonga)

Topònim català. Nom de diversos pobles del Rosselló, del Vallespir, del Ripollès, de la Garrotxa.

VIVES

Fou nom emprat per cristians i sobretot per jueus. Significa visques.

VILANOVA

Topònim català. Nom d’un gran nombre de poblacions de Catalunya.

XAMENA

Del nom castellà de dona Xemena o Jimena. Venen d’Aragó a la conquesta.