LLINATGES MALLORQUINS, ( E, F, G )

E

ESCALES     Plural del substantiu escala.

   

ESTARÀS

Topònim de la Segarra. A Itàlia hi ha el cognom Starace.

ESTADES

Plural d’estada, habitació on es pot habitar.

ESTARELLES

Probablement diminutiu d’Estela, estrella.

ESTELA

Fou nom de dona de cristians i jueus. Del llatí stella, estrella.

  

ESTELRICH

Podria derivar d’Estarlich, nom català d’Àustria (Ostelrich en alemany) o d’Hostalrich, vila catalana.

ESTEVE

Nom del primer màrtir cristià i d’altres 50 sants. Del grec Stéphanos, guinalda, corona.

  

ESTRANY(Strany)

Fou nom propi als XIII i XIV. Del llatí extraneus, exterior, estranger.

F  

FÀBREGUES

Del llatí fábrica, lloc de fabricació.

FEBRER

Nom del segon mes de l’any. Fou nom personal.

FELIU

De Felix, feliç, nom de sants i de 5 topònims catalans.

FEMENIA

Nom d’una alqueria islàmica de Santa Margalida.

FERRÀ

Nom de baptisme, adaptació del germànic Fredenand.

FERRANDELL

Nom derivat, diminutiu de Ferran.

FERRARI	Típic llinatge italià.
FERRER	Ofici. . De ferrarius, qui treballa el ferro. Nom personal.

FERRIOL

Del llatí Ferreolus, nom personal de diversos sants de la Gàl·lia. Nom personal.

Figuera (Figueres)	Nom d’arbre i de la ciutat capital de l’Alt Empordà (Figueres)
FIGUEROLA	Municipi del Camp de Tarragona: Figuerola del Camp.

FIOL	Del llatí Filiolus, diminutiu de Filius. Fillol.

  

FONT  (Fons)	Del substantiu font. Les formes Fonts i Fons representen el plural.
FONTANET	Del llatí fontanetum, lloc abundant de fonts.

FONTIROIG

Grafia aglutinada de Font i Roig, dos cognoms que s’han transmès junts.

MONROIG

Grafia aglutinada de Mont i Roig, dos cognoms que s’han transmès junts.

FORNÉS

Plural de Forner.

    

FORTESA(Forteza)

Del mot arcaic fortesa, fortalesa.

FRANCH

Adjectiu que significa lliure, veraç.

FRAU	Llinatge típic de Sardenya. Variant sarda de Fabbri. Moll considera que és germànic, de Frawi.

FUSTER

Ofici, el que treballa la fusta. Del llatí Fustarius.

FLUXÀ

Nom d’un poblet del Baix Empordà.

G

GALMÉS

Forma plural d’un antic nom de baptisme germànic Galmer, de Waldmer, governant famós.

GAMUNDÍ

De l’àrab gamodí. També pot ser nom d’origen germànic.

GARAU (Guerau)

Nom equivalent al castellà Gerardo. Moll el considera germànic, de Gairoald. Nom de diversos sants.

GARCIA (Garcies)

Cognom ibèric, probablement d’origen basc. Topònim català. Nom d’un sant.

GARÍ	Nom germànic, de Warin, abrigat.

  

GAYÀ	Probablement del nom llatí de dona Gaia, o de Gaius (alegre), o de gallus (gal, francès).

GELABERT(Gilabert)

Nom germànic, de Gilabert, sageta brillant.

GENER(Janer)

Nom del primer mes de l’any. De Januarius, pertanyent al déu Janus.

GENOVARD

Derivat de Gènova.

GILET	Diminutiu de Gil.
GILI  (Gil)	Genitiu del llatí Aegidii, Gil, ermità del segle VII. Sant Gil, menjava sobrassada i estojava es fil»

GINARD Nom propi germànic: Aginard.

GOMILA	Nom germànic. De guma, home.
GOMIS	Del cognom castellà Gómez, derivat del nom de baptisme Gome. Alguns venen de Portugal.

GONYALONS

Nom germànic. De Wanilone, derivat del radical wan-, esperança.

  

GORNALS

Nom germànic. De Warinhald.

 

Grau	Veure Garau. Segons Moll equival a Garau.

GRIMALT

Nom germànic. De Grimoald, que governa l’elm. Llinatge genovès. Sant.

GUAL	Nom germànic. De Wadald, derivat d’un radical que significa caminar, o de Wald (governant i també bosc).

 

GUARDIOLA

Diminutiu de Guàrdia. És nom de pobles del Penedès, del Pla d’Urgell, del Berguedà, de la Garrotxa..

GÜELL (Güells)

Nom d’un poble ribagorçà.

GUISCAFRÉ

Fou nom de persona d’origen germànic, de wisk i fridu (pau). Francès Guiscard.