dijous, 25 d’octubre de 2018

LLINATGES MALLORQUIS ( T, U, V, X )







T

TARONGÍ

Nom de planta o derivat de taronja. Nom personal emprat per jueus.  



TARRAGÓ 

Aplicació antroponímica del topònim Tarragona.



TAULER(Teuler)

Ofici. Encarregat de la taula de canvi o fabricant de teules.  


TAVERNER

 Ofici. Amo de taverna.



 

TERRADES

(Terradas)

Topònim català. Nom d’un poble de la Garrotxa. Plural del substantiu terrada, terrat gran. Municipi de l’Alt Empordà.  


TERRASSA(Tarrassa)

Topònim català. Nom d’una ciutat al Vallès occidental.  



THOMÀS (Tomàs)

Nom personal de l’arameu Thoma, bessó. Sobrenom d’un apòstol.  



TIMONER

Encarregat de menar el timó d’una nau.


TORELLÓ

Nom d’un antic castell de la Plana de Vic; es conserva com a complement del nom de tres viles. 


TORRANDELL

Potser d’una forma llatina “torrenticellum“, diminutiu de torrent.   


TORRELLA (Torroella)

Torroella és topònim de pobles de l’Empordà, del Pla de Bages i del Lluçanès.     (Torre petita..)



TORRENS

Del substantiu torrent, curs d’aigua intermitent.


TORRES

Plural del substantiu torre. Municipi de Jaén i diverses localitats espanyoles, una a 10 kilometres de Sagunt.  


TORTELLA(Tortellà)

Topònim català. Tortellà és el nom d’un poble de la comarca de la Garriga. Forma femenina de Tortell, diminutiu de tort.  


TORTOSA

Topònim català. Nom d’una ciutat capital de la Ribera d’Ebre.  


TOUS

Nom d’un poble de la Segarra i d’un municipi del País Valencià a la Ribera Alta.  


TRIAY

Triador, lloc on es trien el caps de bestiar. Molts procedeixen de Menorca.   


TROBAT

Participi del verb trobar, aplicat a un infant trobat abandonat.  



TUGORES (Togores)

Del llatí tuguria, cabanes, cases rústiques.   


TUR

Nom germànic. De Thuro, forma antiga de Thuring, de Turíngia. 

Podria ser del substantiu tur, pedra calcària i porosa.


Tutzó

Nom d’un antic castell i monestir del Rosselló.


U

URGELL

Nom d’una extensa comarca de Catalunya occidental.   



V

VALENS

Nom de sant (Sant Valens, bisbe d’Avinyó, 525-586). Nom romà. Topònim francès d’un castell. Del llatí Valentinus, patronímic de Valens, que val, fort, sa.  


Valentí

Nom personal equivalent a Valente. Sant.   



VALLBONA

Topònim català. Nom d’un poble de la Baixa Segarra, un altre del Pla d’Urgell i Pola de Vallbona (Camp de Llíria)   



VALLCANERA

(Vallcaneras)

Topònim català. Nom d’un poble de la Selva.  


VALLÈS

Nom d’una gran comarca limítrofe amb el Pla de Barcelona. Alguns heraldistes el consideren originari de França i que s’establiren a Mallorca poc després de la conquesta, alguns diuen que a Inca i altres a Binissalem. Alguns el consideren originari de Navarra o de La Rioja.   


VALLESPIR

Antic comtat i actual comarca situada al nord de l’Empordà. N’hi ha que consideren que la casa pairal estava a Mondragón (Guipúzcoa). Comarca de la Catalunya nord.     


VALLS

Topònim català. Nom d’una ciutat del Camp de Tarragona. A Mallorca està documentat al XIII.  


VALLSECA

Originari de Catalunya i València. A Barcelona eren senyors de la torre de Vallseca.



VAQUER

Ofici. Guardià de vaques. Venen a Mallorca al s. XIV des de Ripoll.  



VERD

Nom de color.  


VERDERA

Derivat de verd, aplicat a lloc de molta vegetació. Topònim català de l’Alt Empordà.    


VERGER

Lloc abundant d’arbres i plantes, jardí.   


VICENS

Nom personal, Vicenç, guanyador. Del llatí Vincentius, del verb uincere, vèncer. Nom de diversos sants.   




VICH (Vic)

Topònim català. Nom d’una ciutat d’Osona.


VIDAL

De Vital, nom de diversos sants. Nom d’arrel romànica però emprat per jueus (substituïen el semita Haïm que significa vida). Del llatí vitalis (sa, fort).  



VILA

Del nom comú vila (en llatí villa), nucli de població. Antigament casa de camp.   


VILLALONGA (Villalonga)

Topònim català. Nom de diversos pobles del Rosselló, del Vallespir, del Ripollès, de la Garrotxa.   


VIVES

Fou nom emprat per cristians i sobretot per jueus. Significa visques.   


VILANOVA

Topònim català. Nom d’un gran nombre de poblacions de Catalunya.  


XAMENA

Del nom castellà de dona Xemena o Jimena. Venen d’Aragó a la conquesta.   



dimecres, 24 d’octubre de 2018

LLINATGES MALLORQUINS ( R, S )


R

RAMIS

Nom germànic. De Rami o Ramis, El gognom franès Ramis podria ser variant de Remy (Remigius). Topònim català del Gironès.   


RAMON

Nom germànic. De Raginmund, de ragan(consell) i mund (protecció). Nom de diversos sants.



RAMONET

Diminutiu de Ramon.  


RAYÓ

Probablement del cognom francès Raillon.    


REUS

Topònim català. Nom d’una ciutat del Camp de Tarragona.   


REIXAC

Sembla venir de Ressiacus, derivat del cognom llatí Resius. Nom d’una localitat catalana desapareguda.  


REYNÉS(Reiner)

Plural de Ranier. Nom germànic. De Raginhari, compost de ragin (consell) i hari (exèrcit).  


RIBES(Ribas)

Topònim català. Nom d’una vila del Ripollès.   


RIERA

Del substantiu riera, riu de poca aigua.


RIGO

Del nom personal italià Arrigo (Enric) d’un nom germànic, Haimiric, si bé en italià significa cabells rulls.  


  

RIPOLL

Topònim català. Nom d’una vila pirenenca amb un famós monestir.  


RIUTORT

Grafia aglutinada de riu tort. Del topònim Ritort, riu de la vall de Camprodon.  



ROCA

Del nom comú roca.  


ROIG

De l’adjectiu roig, vermellós.  



ROSSELLÓ

Nom d’un comtat català ultrapirenaic, avui francès, amb capital a Perpinyà. (Vegeu a Wikipedia)  



ROTGER (Roger)

Nom germànic. De Hrodgaer, compost de hord (fama) i gair (llança). Castellà Rogelio. Nom de diversos sants.   


ROVIRA

Roureda.  




RUBÍ

Topònim català. Nom d’una vila del Vallès occidental.   


RULLAN(Rotlan)

Nom germànic. De Hrodland, compost de hrod (glòria) i land (país). Roland.   



S

SABATER

Ofici. Qui fa sabates.   


SAGRERA

Del nom comú sagrera, atri d’una església.   


SALA

Nom germànic. De Salla, cambra de rebre.   


SALES (Salas)

Del nom comú sala en plural. Sala fou nom personal d’origen germànic .  




SALOM

D’etimologia semítica, documentat a Catalunya.   


SALVÀ

Del llatí Silvanus, nom del déu dels boscos. Hipocorístic de Salvador.    


SALVAT

Fou nom. Hipocorístic de Salvador. 

 


SALVADOR

Nom personal. Sant Salvador és Jesucrist en la Transfiguració i altres sants.


SALLENT

Topònim català. Nom d’una vila del Pla de Bages.


SAMPOL

Llinatge d’origen genovès. Població catalana de Sant Pol.   


SANS

De Sanctius, sant. Nom d’un sant martiritzat a Còrdova al s. IX. També pot derivar de la festa de Tots Sants.   


SANSÓ

Fou nom personal. Personatge bíblic.   



SANTANDREU
Llinatge existent a Berga, Barcelona, La Nou, Mallorca ..
    Etimologia .: 
grafia aglutinada de Sant Andreu.   



SANXO(Xanxo)

Adaptació ortogràfica de l’aragonès i castellà Sancho (català Sanç). Popularització de Sants, per la festa de Tots Sants. Era nom.   


SARD(Sart)

Gentilici, nadiu de Sardenya.  


SASTRE

Ofici. Qui fa vestits.  


SAURA

Fou nom de dona als segles XIII i XIV. L’adjectiu antic saura, d’origen germànic, significava morena clara.   


SAVELLÀ

(Zavellà)

Topònim català. Nom d’un poble de la Conca de Barberà.  


SBERT

És dubtós si ve del germànic Agisbert o d’Albert.  (vs.ALBERTÍ)  



SEGUÍ

Nom germànic. De Siguwin, compost de sigu(victòria) i win (amic).   



SEGURA

Derivat de segur. Topònim català, valencià i basc.  


SERRA

Pot ser del substantiu serra. Es llinatge típic genovès, molts venen de Sardenya.   


SERVERA

(Cervera)

Topònim català. Nom d’una vila de la Segarra, d’una de l’Alt Maestrat i d’una altra del Vallespir.  


SIMÓ

Nom hebreu d’un apòstol. Derivat de l’hebreu Shimeon, del verb shamah, escoltar.  


SIMONET

Hipocorístic de Simó.   


SIQUIER

Ofici. Encarregat de la sèquia.  


SITGES

Plural de sitja, dipòsit subterrani de blat. Nom d’una ciutat catalana prop de Barcelona.  


SITJAR

Lloc on hi ha sitges per emmagatzemat gra.  


SOLER

Del llatí solarium, derivat de solum, sòl, terreny, solar.  


SORELL

Substantiu que designa algunes espècies de peixos.   


SUAU

Del llatí suavis, de caràcter dolç. Fou nom de dona.   



SUNYER (Suñer)

Nom germànic. De Suniar, derivat de sunis(vertader) o de sunna (sol).   



SUREDA

Bosc de surers.







                                                                SANTANDREU