Pàgineshttps://www.catalunyareligio.cat/ca/pregariacat-celebra-seu-dese-aniversari-nova-web

dilluns, 22 d’octubre del 2018

LLINATGES MALLORQUINS ( N, O , P , Q )


N


NADAL

Festa de la nativitat de Jesús. Nom personal i d’alguns sants.  


NICOLAU

Del nom Nicolaus (d’origen grec) d’un sant del s. III, de nike, victòria, i laos, poble.  



NIGORRA(Bigorra)

Topònim francès, de Bigorre, nom d’una comarca de Gascunya.  



NOGUERA

Nom d’arbre.  



O

OBRADOR

Pot ser obrer o taller. Del llatí operator.



OLESA (Aulesa, Oleza)

Topònim català. Nom d’una vila del Baix Llobregat i d’un poblet de la comarca del Garraf.  



OLIVER

Nom de l’arbre que fa olives però també podria provenir d’un nom germànic. Fou nom personal i d’alguns sants.   



ORDINES(Ordinas)

Probablement del topònim Ordina o Urdina (Andorra) o del nom germànic Ortwin.  



ORELL

Del cognom llatí Aurelius, nom de molts de sants. Significa esplèndid, deriva d’aurum, or.  



ORFILA

Nom germànic. De Vulfila, derivat de vulf, llop.  


ORLANDIS

Del cognom italià Orlandis (genitiu d’Orlando). Els de Mallorca venen de Pisa al segle XV. Orlando és una forma italiana d’un nom germànic.




ORPÍ

Pot ser el nom d’un poble de la comarca de l’Anoiao a la Baixa Segarra, però n’hem trobat un provinent d’Anglaterra.


ORVAY

Topònim català. Nom d’un poblet del Conflent. Derivat d’Orval: municipi de França, planta, ocell.   



P  

PARERA (PERERA)

Llinatge . existent a Berga, Igualada, Esparreguera, Olesa de Montserrat, Valls, Roda de Berà, Anglesola, Arbeca, Vinaròs, Val., Algemesí, Benifaió, Mall., etc. Es freqüent la grafia Parera. Existeix també la variant Pereres (escrita sovint Pareras) a Palamós, Sallent, Arenys de Mar, etc. Pereres és també el nom d'un poblet agregat al municipi de Queixans, d'una masia del terme de Veciana, i d'alguns altres llocs.

PALAU

Edifici gran i sumptuós. Topònim de l’Alt Empordà (Palau de Santa Eulàlia), del Pla d’Urgell (Palau d’Anglesola).



PALOU

Topònim català. Nom de diversos poblets del Vallès, de la Segarra i del Gironès. Del llatí palatiolu, diminutiu de palatium. Fou nom personal.      


PALMER

Nom que es donava als pelegrins que tornaven de Terra Santa amb una palma.


PALLICER(Pellicer)

Ofici. Qui treballa o comercia amb pells.



PARETS

Plural del substantiu paret.    Poblet   de  l'Empordà




PASQUAL 

Nom personal, relatiu a la Pasqua.     



PASTOR

Ofici. Guardador de bestiar. Nom personal, el diví Pastor (Jesucrist).  



PAU

Nom de sant.



PERELLÓ

Topònim català. Nom d’una vila de la Ribera d’Ebre i d’altres llogarets. Nom personal (Perellós)    

Mamelló de la baldufa; trosset de fusta situat damunt la trompa o baldufa, i que serveix per a agafar-la....   Pera silvestre, fruit rodonenc, de pell verda i de gust asprenc...



PICÓ

Podria ser nom germànic, de Bicco, o un derivat del verb picar. Adjectiu: que té el llavi superior més llarg que el de baix.  


PICORNELL

Pot ser l’aplicació del nom d’un bolet. 

També   un  "ocell"  



PIERES(Pieras)

Topònim català. Nom d’una vila d’una comarca de l’Anoia.    

PINYA

Nom del fruit del pi o de cim, o de l’hebreu Pinhas.   


PIRIS

Del cognom castellà Pérez (derivat de Pero = Pedro).   


PISÀ(Pizà)

Gentilici, nadiu de Pisa. Alguns venen de Sardenya (a la part del sud s’hi havien establert pisans).  


PLANELL

Derivat diminutiu de pla.  


PLANES

Del llatí planus, terreny pla.  


POL

Del nom llatí Paulus, nom de Sant Pau.    



POMAR

Derivat col·lectiu de poma, camp de pomeres. Topònim.  



PONS

Nom personal. De Pontius, derivat de Pontus, la mar, o del numeral osc pomtis.  


PONT

Del substantiu pont.


PORCEL(Porcell)

Del llatí porcellus, diminutiu de porcus, poc.  


PORTELL

Del nom comú portell, obertura estreta.  

  

POU

Del substantiu pou.    



PRATS

Lloc de terra amb herba per pasturar els animals.


PROHENS

Originari de Provença.   


PUIG

Del sustantiu puig, muntanya.   



PUIGDORFILA

Grafia aglutinada de Puig d’Orfila (nom personal).  


PUIGSERVER

Grafia aglutinada de puig cerver, puig on hi ha cérvols.  


PUIGVERD

Grafia aglutinada de puig verd.  


PUJADES (Pujadas)

Plural de pujada, costa amunt.  


PUJAL,  PUJOL

Topònim català. Nom de diversos poblets 

de la Vall de Ribes, de l’Alt Urgell 

i del Pallars Sobirà     (monticle...)


Q

QUART

Poblacions italianes que estaven a 4 milles d’una població. A Sardenya hi ha Quart.  


QUEROL

Municipi del Camp de Tarragona.  


QUETGLES

Deformació de clergues, plural de clergue.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada