dimecres, 28 de juny de 2017

NOCES D'OR BARTOMEU TAULER





HOMILIA PER A LA CELEBRACIÓ DE LES NOCES D’OR DE PREVERE

Monestir de la Santa Família, 25 de juny de 2017

Lectures: Jeremies 1, 4-12
Salm 139
Efesis 4, 1-7; 11-16; 21b-24
Joan 21, 1-13

1.- En preparar les lectures d’avui, he procurat triar-ne unes que pensava ens podrien ajudar a tots a destriar la pròpia vocació de cristians: tants dels laics com dels preveres, tant dels religiosos com dels pares o mares de família, padrins o padrines, ties o concos, educadors o administratius...
En efecte, per a cada un el Senyor sap bé a quins moments de la vida ens ha obert un camí, ens ha encès un llumeneret blau insospitable... Camí, llampec, que ens ha obert els ulls per a ser feliços i fer un poc més feliços els altres.

2.- Hem començat recordant que Déu ens coneix en profunditat, fins a les entreteles del nostre cor. Ja ‘abans de formar-nos en el ventre de la mare’, deia el salm.
Així i tot, coneixent-nos bé, ens ha cridat a deixar el món un poc millor de com l’hem trobat... Ho feim? Ho hem fet?...

3.- Per molt dèbils que ens trobem i per molts de pecats que ens pesin, per molta por que ens sempentegi, Ell és sempre al nostre costat, ens dóna una mà, ens crida pel nostre nom. En el procés – el camí – a vegades difícil i embullat que hàgim pogut viure, no hi ha mancat mai la llum de l’Amat, que deleja un petit ‘sí’ de l’amic.

4.- L’evangeli s’iniciava en la nit, dins la foscor, quan els deixebles surten a pescar. És tot un indici de les ombres de mort que sovint ennegreixen el món i la vida: violència, destrucció, desert, indiferència, mentida, corrupció... Però, a l’altra vorera, sempre hi trobam Jesús de Natzaret, el Senyor, quan clareja l’alba i trobam a punt sobre els calius els pans i els peixos de l’amistat més sincera. Allà on hi ha Jesús s’acaba la nit i neix el Dia, el Sol vertader que ve del cel.
Només Déu – Pare i Mare – fa possible que de la soca d’un ametler envellit en brotin fulles verdes, flors i fruits. L’ametler: ‘l’arbre vigilant’, que deia el profeta Jeremies.

5.- Contemplem d’escena evangèlica i meditem les paraules del Senyor. Tots tenim uns deures i unes tasques a fer en aquesta vida. Però el fruit, el mèrit, l’abundor de la collita i la xerxa plena de la pescada només és do, regal, mèrit del Senyor...
Podem fer molts de plans i programes, organitzar grans estructures, fer moltes coses... Però no valen res si el Senyor no les fa retre. I el Senyor és el Ressuscitat que ens mostra encara les ferides de la seva creu.

6.- Siguem capellans, siguem pares i mares, joves o majors, padrins, germans, concos o ties, professionals o pagesos, el que se’ns demana és treballar amb il·lusió i amb gratuïtat, i encara – després d’haver treballat i servit – no ens queda més que dir: “no he fet altra cosa més que complir amb el meu deure”.
No actuem mai com a simples ‘complidors’, com a funcionaris de la vida o de la religió, i molt manco com a ‘mercenaris’...
Que Déu ens alliberi de la indiferència i de la presumpció. Que ens faci veure que tot és un do seu.
Al cap i a la fi, de Déu envers nosaltres, tot és gràcia! Amén

P.D.
Naturalment, en acabar, endemés de donar gràcies a Déu, he d’agrair als meus pares – mon pare fa sis anys que va morir, i mu mare és aquí, amb els seus 100 anys ben duits - , als meus germans, nebodes i tota la família; de manera especial a aquelles persones que feren possible que sorgís en el meu cor d’infant la crida de Jesús. A les monges de l’escola dels petits, a l’escolania, mestres i capellans de la parròquia de St. Miquel de Felanitx. I sobretot al Seminari, rectors, professors, formadors i prefectes. El foc de llar colgat que es va mantenir amb els condeixebles propicià la constància i el manteniment de la fe i la fidelitat.
A les parròquies i comunitats cristianes: de l’Encarnació de Ciutat, de Contumazà i Cascas (a la serra dels Andes peruans), de Son Macià, de Montuïri i de Porreres, de Sant Josep Obrer i de Corpus Christi de Palma. Amb una memòria entranyable i ben reconeguda per al bisbe nostre D. Teodor, i per a l’equip dels bons companys Vicaris diocesans. Finalment, una remembrança molt cordial per a tanta gent de les parròquies, grups i comunitats de Manacor – començant pel rector N’Andreu, i seguint pels bons germans preveres - on m’he sentit escoltat i comprès, valorat i estimat: jo també vos vull escoltar, valorar i estimar. Els membres de Vida Creixent amb D. Guillem al front; els grups de Lectio divina, catequistes, animadors de la catequesi familiar; el Consell interparroquial; voluntaris de pastoral de la salut; laics responsables de cada església; corals i grups animadors de la Litúrgia... Tots m’heu ensenyat molt i heu recolzat la meva tasca. Pregau per mi. Estic content de ser un germà més entremig de vosaltres.
Gràcies, des del més pregon del meu cor!

Tomeu Tauler Valens






dimecres, 21 de juny de 2017

NOUS BISBES A BARCELONA...





UN    MALLORQUÍ,...   a   la   fi   


Sembla que la Santa Seu sigui l'única institució internacional que creu en els Països Catalans. Aquest dilluns al migdia s'han fet públics els nomenaments de dos nous bisbes auxiliars per a Barcelona.  Sergi Gordo, capellà de Barcelona i fins ara secretari general de l'Arquebisbat, i Toni Vadell, capellà de Mallorca i Vicari Episcopal per a l'Evangelització. Dos capellans joves però amb experiència en responsabilitats diocesanes i ben propers a la gent.
La sorpresa ha estat l'elecció d'un capellà de Mallorca. Després d'un bisbe auxiliar de Menorca, Sebastià Taltavull, i d'un arquebisbe de la Franja, Joan Josep Omella –i de diversos nomenaments de bisbes valencians a la resta de diòcesis catalanes– Antoni Vadell no entrava en els noms que havien circulat com a possibles bisbes a Catalunya. Tot i això, Vadell forma part del clergat balear que participa en els organismes pastorals que comparteixen Catalunya i Balears, en el seu cas en el Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears.
El nomenament arriba just una setmana abans que l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, rebi el birret cardenalici a Roma. Amb aquests nomenaments es dibuixa el seu nou equip de govern.
En la roda de premsa que s’ha fet aquest migdia al bisbat per anunciar els nomenaments, Joan Josep Omella ha remarcat el perfil “franciscà” dels nou bisbes. Segueixen el criteri que reclama el papa Francesc pastors, persones de comunió i “homes en sortida, que obren les mans per abraçar als altres, siguin o no cristians”. I bisbe “que treballen pel bé comú”. Segons Omella, "els bisbes que tenim aquí i els ara vénen tenen aquest perfil".