LLINATGES MALLORQUINS ( C - D )

C

CABANELLES

Derivat diminutiu de cabanes, construcció rústica provisional, barraca. Municipi de l’Alt Empordà.

CABOT

Augmentatiu de cap.

CABRER

Ofici. Pastor de cabres.

CAIMARI

Topònim de Mallorca, al terme de Selva.

CALAFAT

Ofici. Calafatador de barques.

CALAFELL

Topònim català. Nom d’un poble del Penedès.

     

CALDENTEY

Es creu forma contracta de casal d’en Tey o Tell (arbre til·ler).

CALDERS

Poble del Pla de Bages.

CALDÉS

Por derivar de Caldes, nom de diverses viles on hi ha estació termal, o de Calders.

CAMPINS

Topònim català. Nom d’un poblet als peus del Montseny.

CAMPS

Del substantiu llatí campu.

CÀNAVES (Cànoves)

Topònim català. Nom d’un poblet del Vallès Oriental, a 10 km de Granollers .

CÀNOVES

Pot ser del llatí cánabas (tavernes) o contracció de cases noves. Caseriu a 10 km. de Granollers.

CANTALLOPS

Topònim català. Nom d’un poble de l’Alt Empordà, a 10 km al N. de Figueres. Poblets de diversos municipis com la Llagostera, Avinyonet.

CANYELLES

Vila a 7 km de Vilanova i la Geltrú.

CAPÓ	De capó, gall castrat.

CARBONELL

Diminutiu de carbó. Llogaret de la Cortera de Rames (País Valencià). Fou emprat com a nom.

CARDELL

Derivat diminutiu de card.

CARRIÓ

Topònim castellà, de la vila de Carrión de los Condes.

CASESNOVES

Població aragonesa, de la província d’Osca.

CASELLES

Poblet agregat al municipi d’Empordà.

CASTANYER

Del nom de l’arbre que fa castanyes.

CATALÀ

Gentilici, originari de Catalunya.

CATANY

Del nom personal llatí Cattanius

CIRER

Forma dialectal de cirerer.

CERDÀ (Sardà)

Nadiu de la Cerdanya. Fou nom personal. Nom d’ocell.

CERDÓ  (Sardó) Nom d’ofici en llatí cerdone, sabater. Podria venir de Sardone, nom d’un poble del Rosselló, o del sard.

CIFRE  (Sifre)

Nom germànic. De Sigfrid, pau victoriosa.

CIRER

Forma dialectal de cirerer.

COLI	Del nom personal francès Coli (reducció del cognom italià Nicoli).

COLOM  Nom de sant Columbà o Colombano, monjo irlandès del s. VI-VII. Del gaèlic escocès Colum.

COLOMAR	Del llatí columbare, lloc on habiten els coloms.
COLOMBÀS	Plural d’una forma arcaica de colomar.

COLL	Del substantiu coll, pas entre muntanyes. Municipi de l’Alt Urgell (Coll de Nargó), llogaret de la Vall de Boí (Coll).

  

COMES Del substantiu coma, depressió planera en terreny de muntanya.    COMPANY Company:  llinatge. existent a Alacant, Alcoi, Altea, Argentona, Barc., Benidorm, Berga,, Cocentaina, Cornellà, Dénia, Elx, Eivissa, Mallorca., Pego, Penàguila, Val., Valls, Xàtiva, … Hi ha la variant: Companys, existent a Barcelona i a la comarca de Lleida. COMPANY Persona que n'acompanya una altra o està en companyia d'una altra ...

CORTÈS

De l’adjectiu cortès, que té cortesia.

  

COSTA

Del substantiu costa, terreny inclinat.

COTONER

Ofici. Fabricant o venedor de cotó.

CRESPÍ

Del cognom italià Crespi, que significa cabells raülls. Nom del santoral.

D  

DALMAU

Fou nom personal, de llatí dalmatius, originari de Dalmàcia. Nom de diversos sants.

DAMETO

Del cognom florentí Dameto, existent a Mallorca ja en el segle XIV.

  

DARDER Fabricant o venedor de dards.  Llin. existent a Crespià, Foixà, Castell d'Aro, Palau de Santa Eulàlia, Barc., Val., Mall., etc. DAVIU

Nom bíblic. Forma antiga de David.

DESPUIG

Grafia aglutinada de del Puig (com el francès Dupuy). Alguns Puig es transformen més tard en Despuig.

DEIÀ (Deyà)

Nom d’un poble de la costa nord de Mallorca.

DEZCALLAR (Descatlar)

Vegeu Catlar. L’article des i Callar.

DOLÇ  (Dols)

De l’adjectiu dolç.

    

DOMENEC	Fou nom personal equivalent a Domingo per Sant Domingo de Guzmán.
DOMENGE(Domingo)	Dia de la setmana (diumenge) o del nom Domènec (Domingo).

DURÀN

Nom personal. L’empraven jueus i també és nom germànic. Per alguns ve de l’italià Durante (Dante), del llatí durare, durar.