Pàgineshttps://www.catalunyareligio.cat/ca/pregariacat-celebra-seu-dese-aniversari-nova-web

dilluns, 15 d’octubre del 2018

LLINATGES MALLORQUINS ( C - D )

C


CABANELLES 

Derivat diminutiu de cabanes, construcció rústica provisional, barraca. Municipi de l’Alt Empordà.



CABOT 

Augmentatiu de cap.








CABRER 

Ofici. Pastor de cabres.



CAIMARI 

Topònim de Mallorca, al terme de Selva.




CALAFAT

Ofici. Calafatador de barques.  






CALAFELL

Topònim català. Nom d’un poble del Penedès.    


     

CALDENTEY

Es creu forma contracta de casal d’en Tey o Tell (arbre til·ler).  




CALDERS

Poble del Pla de Bages.


CALDÉS

Por derivar de Caldes, nom de diverses viles on hi ha estació termal, o de Calders.  


CAMPINS

Topònim català. Nom d’un poblet als peus del Montseny.    




CAMPS 

Del substantiu llatí campu.



CÀNAVES (Cànoves)

Topònim català. Nom d’un poblet del Vallès Oriental, a 10 km de Granollers .


CÀNOVES

Pot ser del llatí cánabas (tavernes) o contracció de cases noves. Caseriu a 10 km. de Granollers.  


CANTALLOPS 

Topònim català. Nom d’un poble de l’Alt Empordà, a 10 km al N. de Figueres. Poblets de diversos municipis com la Llagostera, Avinyonet.   



CANYELLES

Vila a 7 km de Vilanova i la Geltrú.  


CAPÓ 

De capó, gall castrat.   



CARBONELL 

Diminutiu de carbó. Llogaret de la Cortera de Rames (País Valencià). Fou emprat com a nom.   


CARDELL

Derivat diminutiu de card.   



CARRIÓ

Topònim castellà, de la vila de Carrión de los Condes.    


CASESNOVES

Població aragonesa, de la província d’Osca.   






CASELLES 

Poblet agregat al municipi d’Empordà.   


CASTANYER

Del nom de l’arbre que fa castanyes.   



CATALÀ

Gentilici, originari de Catalunya.   




CATANY  

Del nom personal llatí Cattanius   




CIRER

Forma dialectal de cirerer.

CERDÀ (Sardà)

Nadiu de la Cerdanya. Fou nom personal. Nom d’ocell.


CERDÓ  (Sardó)

Nom d’ofici en llatí cerdone, sabater. Podria venir de Sardone, nom d’un poble del Rosselló, o del sard.    





CIFRE  (Sifre)

Nom germànic. De Sigfrid, pau victoriosa.


CIRER

Forma dialectal de cirerer.  



COLI 

Del nom personal francès Coli (reducció del cognom italià Nicoli).  



COLOM 

Nom de sant Columbà o Colombano, monjo irlandès del s. VI-VII. Del gaèlic escocès Colum.   



COLOMAR

Del llatí columbare, lloc on habiten els coloms.  


COLOMBÀS

Plural d’una forma arcaica de colomar.


COLL

Del substantiu coll, pas entre muntanyes. Municipi de l’Alt Urgell (Coll de Nargó), llogaret de la Vall de Boí (Coll).



  

COMES

Del substantiu coma, depressió planera en terreny de muntanya.   






COMPANY

Company:  llinatge. existent a Alacant, Alcoi, Altea, Argentona, Barc., Benidorm, Berga,, Cocentaina, Cornellà, Dénia, Elx, Eivissa, Mallorca., Pego, Penàguila, Val., Valls, Xàtiva, …

Hi ha la variant: Companys, existent a Barcelona i a la comarca de Lleida.

COMPANY
Persona que n'acompanya una altra o està en companyia d'una altra ...





CORTÈS  

De l’adjectiu cortès, que té cortesia.   



  

COSTA

Del substantiu costa, terreny inclinat.           


COTONER

Ofici. Fabricant o venedor de cotó.  




CRESPÍ

Del cognom italià Crespi, que significa cabells raülls. Nom del santoral.     




D  


DALMAU

Fou nom personal, de llatí dalmatius, originari de Dalmàcia. Nom de diversos sants.   



DAMETO

Del cognom florentí Dameto, existent a Mallorca ja en el segle XIV.       


  

DARDER
Fabricant o venedor de dards.
 Llin. existent a Crespià, Foixà, Castell d'Aro, Palau de Santa Eulàlia, Barc., Val., Mall., etc.



DAVIU




















Nom bíblic. Forma antiga de David.  




DESPUIG

Grafia aglutinada de del Puig (com el francès Dupuy). Alguns Puig es transformen més tard en Despuig.   




DEIÀ (Deyà)

Nom d’un poble de la costa nord de Mallorca.   


DEZCALLAR (Descatlar)

Vegeu Catlar. L’article des i Callar.  



DOLÇ  (Dols)

De l’adjectiu dolç.    


    

DOMENEC 

Fou nom personal equivalent a Domingo per Sant Domingo de Guzmán.   



DOMENGE(Domingo)

Dia de la setmana (diumenge) o del nom Domènec (Domingo).




DURÀN 

Nom personal. L’empraven jueus i també és nom germànic. Per alguns ve de l’italià Durante (Dante), del llatí durare, durar.     





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada