LLINATGES MALLORQUINS (A - B )

1. ADROVER           Nom germànic. De Adroar, pare del poble.                                         Al s. IX està documentat a Banyoles.

AGUILÓ

Topònim català, poblet al cim d’una muntanya del municipi de Santa Coloma de Queralt.

ALBERTÍ

Derivat d’Albert. Equival a l’italià Alberti i als castellans Adalberto i Alberto. Nom germànic que significa famós per la noblesa. Típic de Toscana.

ALCOVER

Topònim català. Nom de la vila d’Alcoveral Camp de Tarragona partit judicial de Valls.

ALEMANY

Gentilici, natural d’Alemanya. Nom personal del grec Alamar. Emprat a Mallorca com a nom als segles XIII i XIV (Alamany de Sàdava o Sadoa vingué a la conquesta). Alguns venen de França i del Rosselló.

ALOMAR

Nom germànic Aldemar, vell famós.

ALORDA

Topònim català. Santa Creu d’Olorda (antic municipi del Pla del Llobregat). Olopte (poblet de la Cerdanya)

ALÒS Topònim català. Nom de dues poblacions: Alòs de Balaguer i Alós d’Ísil.

ALZAMORA (Alsamora)

Topònim català. Nom d’un poblet de la Conca de Temp.

ALZINA  (Alcina) Nom de l’arbre que fa aglans. Topònim de 4 llogarets de Catalunya.

AMENGUAL

De Ermingaus, compost de dos noms de divinitats germàniques. Deriva d’Armengol.

AMER	Topònim català. Nom d’un poble del Gironès (Amé).

AMORÓS

Ermita del terme de Freixenet.

ANDREU

Nom que significa home viril, , del grec Andréas (baronívol, mascle). Apóstol.

ANGLADA          Topònim català. Llogaret del municipi d’Esponellà (Girona).

ANTICH

Abans era nom, correspon a Antioco, sant enterrat a Sardenya.

ARBONA

Topònim francès de Narbona, ciutat occitana, amb pèrdua de la N inicial.

ARMENGOL

De Ermingaus, compost de dos noms de divinitats germàniques, Ermin i Gaud.

ARROM

De l’àrab ar-rom, el cristià.

ARTIGUES

Plural d’artiga, terra rompuda per ésser conrada i amb les herbes cremades. Del gàl·lic Artica.

AVELLÀ

Aplicació onomàstica d’alguns topònims catalans. D’Abelianus o Avelianus, derivat d’Abella, ciutat de Campània, actual Avella (dona nom a l’avellana).

B

BALAGUER Topònim català. Nom de la ciutat principal de la comarca de la Noguera, a 28 km de Lleida.

BALLESTER

Ofici. Fabricant de ballestes o guerrer armat de ballesta.

BARCELÓ

Era nom personal. Els filòlegs el consideren forma masculinitzada de Barcelona. Per altres ve de jueus de Marsella.

BATLE

Del llatí Bajulus, carregat, que en l’edat mitjana passà a significar encarregat. Jutge i alcalde.

BAUÇÀ (Bauzà)

D’un adjectiu antic bausà, beneitó o enganyador? De l’occità baussan, cavall ratllat de dos colors?

BENNÀSSER(Bennàssar)

Llinatge adoptat pels fills de Ben Abet (s. XIII). Vingueren a Mallorca amb els bizantins.

BERGA

Topònim català. Nom de la ciutat que presideix la comarca del Berguedà.

BERNAT

Nom de sant. Del germànic Berinhard, onso fort.

BERTRAN (Beltran)

Nom germànic que significa guerrer il·lustre. Sant del segle XII.

BESTARD

De bastard, fill il·legítim.

BINIMELIS En àrab significa fills de Malih. Nom d’una possessió  de Manacor

BISBAL

Nom antic de Bilbau. La Bisbal és una vila de l’Empordà, una altra del Penedès i altra del Priorat.

BISQUERRA

Del cognom basc Bizcarra, que ve del basc Bizcar, muntanyola llarguera.

BLANES

Topònim català. Nom d’una vila del litoral de la Selva.

Boada (BUADES)

Topònim català. Llogaret del partit d’Olot, municipi de Les Preses, caseriu de la Baronia de Lavansa.

BONET

Pot ser diminutiu de bo o barret de capellans. Nom personal emprat per jueus i cristians. Venen a la conquesta del Rosselló i de Marsella. Sant de Marsella del s. VII.

BONNIN

Era nom personal emprat per jueus. Podria ésser Ben Non o Ben Anin.

BORDILS

Topònim català. Poble a 9 km de Girona.

BORDOY

Topònim del Conflent. Diminutiu de Bord.

BORRÀS

Nom personal. De borràs, drap grosser de cànem o de llana.

BOSCH

Del substantiu bosc, lloc poblat d’arbres. Llinatge alemany.

BOVER

Guardià de bous.

BRONDO

Llinatge existent a Mallorca des del segle XIII i procedent de la localitat veneciana de Bróndolo.

BUJOSA

Derivat col·lectiu de boix, camp de boixos.

BURGUERA

Probablement bosc on abunda el bruc. També podria derivar de Bruguera, topònim català de dos poblets dels municipis de Llagostera i de St. Andreu de Teri.