EL CENTRE DEL CRISTIANISME
NO ÉS DÉU
SINÓ JESÚS
Déu no pertany a "aquest món"
Déu no està al nostre abast...
Ni tan sols podem demostrar amb arguments que Déu existeix...
La gent se n'ha adonat: "no es pot parlar de Déu com antigament es pensava...
El que deim "Paraula de Déu" és un fet cultural...
El fet religiós és un fet històric un fet immanent que pretén conectar amb la "trascendència"
Les religions són obra dels humans,... sempre ambígües...perquè provoquen:
- el més sublim
- el més terrible
Parlar de Déu a España
- és on es dóna la situació més radicalitzada...
- al nostre país moltíssima gent no vol ni sentir parlar de Déu,
- en realitat, al nostre país és on hi ha més anti-clericals, més anti-religiosos...
- la Inquisició controlà i durà més temps que enlloc
- la "religió" desaparegué completament de la Universitat...
- cultura clerical, cultura laica = sempre conta-posades
Estam en un temps de "decreixent credibilitat social" de la religió i de l'Església "especialment"...
- quan parlam de Déu ens referim a una realitat que ens supera...de la qual ningú està segur de la seva naturalesa ni de la seva existència...
- No encerten a precisar "on i en què" està el problema que Déu representa pels humans
Déu és el Transcendent...
- una realitat que no coneixem ni podem conéixer...fora del camp immanent de la nostra capacitat de coneixement...
- Les religions només parlen de representacions de Déu que els humans fem...
- Si entra en l'àmbit de la nostra immanència i es fa assequible a la nostra consciència...el "Transcendent" degenera en objecte...i no és Déu en "sí", sinó una representació...
- Per solemnes i grandiosos que siguin els noms que donam a Déu...no passen de ser "representacions" humanes-immanents...
- les "teofanies" i "revelacions" no són sinó "fenómens culturals"...
La crisi de la fe en Déu, la crisi de la religió, la crisi de l'Església...està associada a un fenómen, antic i modern, = la violència...
La crisi actual de la fe en Déu
- l'actual ceisi de Déu s'ha pogut desenvolupar degut a una forma falsejada de presentar a Déu i de viure la relació amb ell...
- Moltes persones han perdut la fe en Déu perquè institucions i ensenyants han ofert una imatge de Déu deformada...
- Imatge falsejada de Déu: - una realitat, un èsser "altre" en relació a les realitats del món
- un "Altre" en relació amb el subjecte humà..
- un "tu" al qui es demanen coses i es pot ofendre
- un "estrany" al qual es pot ofendre per coses que no ofenen a
ningú...
Quina necessitat tenim del "trascendent"...?
- no en podem prescindir a causa de les nostres mancances, desitjos insatisfets...?
- una manera de superar la por a la mort...
- la recerca d'un sentit coherent per la nostra vida...
Aquest Déu , així pensat i argumentat, al qual nomenam: l'Infinit, l'Absolut, el Trascendent, ... no és més que un objecte de la nostra ment.
Estam en un temps de "decreixent credibilitat social" de la religió i de l'Església "especialment"...
- quan parlam de Déu ens referim a una realitat que ens supera...de la qual ningú està segur de la seva naturalesa ni de la seva existència...
- No encerten a precisar "on i en què" està el problema que Déu representa pels humans
Déu és el Transcendent...
- una realitat que no coneixem ni podem conéixer...fora del camp immanent de la nostra capacitat de coneixement...
- Les religions només parlen de representacions de Déu que els humans fem...
- Si entra en l'àmbit de la nostra immanència i es fa assequible a la nostra consciència...el "Transcendent" degenera en objecte...i no és Déu en "sí", sinó una representació...
- Per solemnes i grandiosos que siguin els noms que donam a Déu...no passen de ser "representacions" humanes-immanents...
- les "teofanies" i "revelacions" no són sinó "fenómens culturals"...
La crisi de la fe en Déu, la crisi de la religió, la crisi de l'Església...està associada a un fenómen, antic i modern, = la violència...
La crisi actual de la fe en Déu
- l'actual ceisi de Déu s'ha pogut desenvolupar degut a una forma falsejada de presentar a Déu i de viure la relació amb ell...
- Moltes persones han perdut la fe en Déu perquè institucions i ensenyants han ofert una imatge de Déu deformada...
- Imatge falsejada de Déu: - una realitat, un èsser "altre" en relació a les realitats del món
- un "Altre" en relació amb el subjecte humà..
- un "tu" al qui es demanen coses i es pot ofendre
- un "estrany" al qual es pot ofendre per coses que no ofenen a
ningú...
Quina necessitat tenim del "trascendent"...?
- no en podem prescindir a causa de les nostres mancances, desitjos insatisfets...?
- una manera de superar la por a la mort...
- la recerca d'un sentit coherent per la nostra vida...
Aquest Déu , així pensat i argumentat, al qual nomenam: l'Infinit, l'Absolut, el Trascendent, ... no és més que un objecte de la nostra ment.
- quan intentam depassar l'horitzó últim de nostra limitada immanència ens en sortim malament... per dues raons:
- primera: projectam sobre Déu les qualitats que necessitam...
- segona: pretenim harmonitzar "poder-sense-límits" amb "bondat-sense-límits" i ens surt un "Déu contradictori"
La impossible teodicea = fracàs de la teodicea = fracàs de la representació de Déu...
Negativitats:
- la institucionalització de la religió
- la religió organitzada
- els mediadors religiosos a mode d'intermediaris entre Déu i els fidels...
Els "mediadors" en la religió d'Israel: - sacerdots
- profetes
- savis = doctors de la Llei
Els "mediadors" en el cristianisme:
- s'ha organitzat de forma molt distinta: l'Església catòlica ha elaborat una teologia del "poder" i ha legislat de manera que el poder mediador ha quedat tot concentrat en els sacerdots, la jerarquia... que són: sacerdots-mestres-profetes...
Els tres grans poders religiosos: ensenyar, santificar, regir...
- han quedat concentrats en qui tenen la jerarquia...
- preveres, bisbes, papa
- els fidels completament passius...
(Des de Gregori VII i Inocenci III, segle XII, el papa té el poder sobre la fe mateixa de cada persona cristiana i decidir el que cada catòlic pot pensar i no pot pensar...)
Una mística de l'obediència: obeir l'Església = obeir el papa
- El Concili Vaticà I definí la infabilitat del papa... Pius IX, Joan Pau II han assolit les "cotes" més altes d'aquest "poder"
- així "relacionar-se amb Déu" és "una autèntica desapropiació mental"
- fer pròpies les idees que dicta = "el rector" = el bisbe = el papa
Les dificultats que comporta la "fe en Déu" han pretès solucionar-les amb "el poder-sagrat" de sacerdots, bisbes i papes...
- persones religioses "al súmmum" = intolerants al súmmum
Fe en Déu: com a "saber", com a "convicció"
- ¿té solució i sortida el Déu contradictori i violent.. ens hem acostumat a soportar...?
- Un Déu, que semblava formar part de les evidències naturals..., ha passat a un tal grau de no-evidència... que el món i la realitar es poden explicar-se sense ell..., ha passat a ser vist teòrica i pràcticament impossible...
El problema no radica en el Trascendent, sinó en les representacions que del trascendent ens hem fet...
- Si pensam en la "fe" com a creença = un conjunt de sabers que afirmam i defensam racionalment... La fe no és una virtut, sinó un vici... (la fe com a saber...)
- La fe com a "convicció personal" es tradueix = un conjunt de formes de conducta i hàbits de comportament...
La relació amb Déu pot tenir sentit i pot èsser acollida per les gents del nostre temps,... si:
- no està fonamentada en creences centrades en la metafísica-de-l'èsser...
- es centra i consisteix en la praxis històrica que es realitza en la història del devenir...
- Les religions són sempre esdeveniments culturals...
- La Biblia: - no són "especulacions" sobre l'èsser de Déu, tretes de la metafísica
- són relats de l'esdevenir, trets de la història
- relats sempre vinculats al comportament humà
- la relació amb Déu, Istael no la centra en la fe sinó en la praxis...
- home de fe = home de conducta exemplar
- L'exactitud de la nostra relació amb Déu no està en la "correcció" de les nostres idees religioses, sinó en la "correcció" de la nostra conducta = nostra manera de viure
- La relació de l'èsser humà amb Déu no es verifica mitjançant la fe, sinó mitjançat l'ètica...
Déu no és un èsser suprem, que està "més enllà o per damunt el món"...
Déu per ser radicalmen trascendent al món, que el sosté en l'èsser, és radicalment-immanent...
Déu s'ens revela, s'ens dóna a conéixer, des de l'interior mateix del món, de la història, i de les llibertats humanes...
Nosaltres hem nat, vivim i pertanyem a "aquest món"...
Déu és precisament Déu perquè no és coneixible, ni demostrable...
- Les teories teològiques més brillants del món no són més que això = teories nostres...
La teologia cristiana ha estat "marcada" i "condicionada" per la metafísica-grega...
- No hem d'actuar contra la "raó"
- No hem d'actuar limitant-nos a la "sola-raó"
Els continguts mentals els expressam mitjançant "signes"
Les experiències, i sobretot "les religioses", les comunicam per "símbols"
els símbols són els sentinelles de l'horitzò últim de la nostra immanència
EL CENTRE DEL CRISTIANISME: NO ÉS DÉU,
ÉS JESÚS
El centre del cristianisme no és "el diví" sinó l'humà...
- L'únic consens vertader, entre els estudiosos, és la certesa de l'existència històrica de Jesús.
- en ell s'ha manifestat Déu, en ell hem conegut Déu, al Déu que ningú mai ha vist...
- En un èsser humà que pertany a nostra immanència, allà és on trobam a Déu
- El que importa és tenir, de veres, accés a Déu...
- Jesús representa i significa que "en l'humà" i només en l'humà... ens trobam amb Déu...
- No és en la veritat teòrica o metafísica, ni en l'espai separat i privilegiat del "culte ceremoniós"...on es produeix l'encontre amb el Déu d'Israel i el Déu de Jesús...
- És en el "quotidià" de la vida, en el senzill on encontram a Déu de facto, ens relacionam amb ell
Tres tradicions del Nou Testament:
- 1ª) Pau .- Déu es buida de si mateix... (Flp.2, 9-11)
- de Déu només podem conéixer com es fa present en aquest món
- en forma d'esclau
- Déu ha renunciat a tota grandesa, a tot majestat, a tota expressió de poder
- a tota distinció, a tota condició-sagrada, a tot privilegi...
( Van desconcertats, perduts, extraviats...els que pretenen aparéixer en aquest món com a representants d'un Déu que no pot ser representat més que en "buit"...per molt sacerdots, bisbes o papes que siguin...)
morphé douloú = el que sempre atén, que sempre està disposat i disponible, viu interessat pels qui sofreixen...
- 2ª) Evangeli de Joan.- Déu s'ha humanitzat... (Jn 1, 14) (Jn 14, 8-9)
- La teologia cristiana està avesada a parlar de "L'Encarnació de Déu"...
- Sempre hi ha hagut "resistència" a parlar "més clar" = la "humanització" de Déu
- Ha resultat sempre més atractiu el Pantokrator, figura que ja existia en l'Imperi Romà-Bizantí... = la normalitat del domini diví del cel
- és més fàcil fer "Déu" a Jesús...que fer "home" a Déu...(el Catecisme diu: Jesucrist té dues naturaleses: humana i divina; però una sola persona que és "divina"... ¿quina mena d'home és aquest...?
Pantokrator = relació directa entre el càrrec-suprem de l'Emperador i el món del diví...
- Així: aplicant a Jesús "el pantokrator" es passava a l'esplendor de la "Jerarquia"...
- Al declivi de l'Imperi, l'Església seguí el camí "invers", = creixement i esplendor...
- Els cristians han tingut més present "El-Pantokrator" que el Pare de bondat i misericòrdia del qual parlava Jesús...
- El "Trascendent" ha entrat "deformat" en la nostra immanència...
- Costa creure tot el relacionat amb Déu i integrar-lo en les nostres vides...
- Ens ve de gust el "diví" i no volem èsser humans sinó divins...per aiuxò fem a Jesús Déuuuuuu ¡¡¡¡ i no sabem trobar a Déu en el normalment humà...
- 3ª) Evangeli de Mateu.- El Déu de Jesús se'l troba en cada èsser humà...(Mt 25, 31-46)
- Això ens desconcerta... encara no hem après a donar aquesta passa...Déu es troba en qualsevol èsser humà...
- Aquestes accions són: acollir, rebre, rebutjar, escoltar,
- aplicades a qualsevol persona: gran, dona, adult, infant, pobre, pagà, estranger, paisà...
- aplicades a Jesús
- aplicades a Déu "Qui us escolta a vosaltres, m'escolta a mi, escolta el qui m'ha enviat...
(Lc 10)
- no és la identificació de Jesús amb el seus deixebles només... sinó, amb qualsevol humà...
Mt 25, 31-46 = llegir-lo sense prejudicis, sense pors dogmàtiques... El que Jesús planteja és: el central i determinant de la religió:
- no és la fe
- és la ètica
Ningú haurà de respondre per: - ses creences
- ses idees religioses
- dubtes
- fidelitats o infidelitats a la "doctrina de la fe"
- agnosticisme o ateisme
- progressista o conservador...
- de dretes o d'esquerres...
El determinant: - no és el sagrat, sinó el profà...
- no el religiós, sinó el laic
6 coses: menjar, beure, vestit, salut, acollida, visita als presos i malalts...
Només importa l'amor al proïsme...
La persona "indigent" és el lloc de Déu en el món
El projecte cristià: - no pot ser un projecte de divinització
- un projecte d'humanització
El diví està associat a: poder, glòria, grandesa
L'humà significa: necessitat els uns dels altres...
El projecte que Jesús marcà consisteix en:
- no voler estar part damunt els altres
- no dominar ni sotmetre els altres
- estar amb els de baix, els darrers, les víctimes de la història...
AIXÒ vol dir:
- La consumació de la "transició moderna" = sortida de la religió...
- la religió perd la funció integradora de la societat...
- consumació del "nihilisme" en la mort de Déu
- l'explicació del "real" deixa de tenir a Déu "com a clau de volta"...
- viure en la "diàspora" de l'absència de Déu...( Déu brilla per la seva absència)
- La revelació definitiva de Déu en Jesucrist culmina en la mort a la creu...
- la revelació del diví en l'humà = kénosis de Déu de "si-mateix"
AIXÍ:
- a través de l'humà i en l'encontre amb l'humà és "on" veim Déu i ens relacionam amb ell...
- revelació del diví en l'humà
només a través de l'humà és com podem conéixer el diví i relacionar-nos amb el diví
La teologia catòlica encara no ho ha entès...i segueix encara convençuda de que "l'autonomia de l'esfera temporal" no exclou una íntima harmonització amb les exigències superiors i complexes que es deriven d'una visió integral de l'home i el seu etern destí
- encara es pensa en termes...de..."cristiandat"...:- dues naturaleses en una sola "persona"
- dues realitats, profà i sagrat, harmonitzats
- dos poders, "emperador", "papa" = integrats...
En "mentalitat de cristiandat" és impossible la igualdat de drets en un "Estat-no-confessional"
a) Jesús, un home profundament religiós
- Religiositat, espiritualitat, mística, estan molt presents en el "Evangelis".
- Íntima relació de Jesús amb el Pare
- Pregrària insistent i freqüent
b) La religiositat de Jesús no s'identificà amb la religiositat establerta en el seu poble
- Jesús presentava una "religiositat-alternativa"...
- No acudí a la sinagoga p al Temple per a pregar...sinó per a provocar el conflicte...
- L'expulsió dels mercaders = acció sombòlica no lluny de la "destrucció"...Drestruir per a restaurar...
c) Jesús no pretení fundà una nova religió, sinó humanitzar qualsevol forma de religiositat
- Jesús no instituí ni creà espais sagrats, ni temps sagrats...
- Ni rituals ni "ceremonials"
- Els Evangelis parlen de "fe" = Fe relacionada amb la salut i la dignitat de les persones...
- El centre del "Cristianisme" no és Déu, al qual pretenem arribar per la fe i la "religió"...
- El centre del "cristianisme" és Jesús, amb el qual ens relacionam per la "ètica"
LA HUMANITZACIÓ DE DÉU: MÍSTICA I TEOLOGIA
- El tema de la humanitat de Déu: punt de partida en Sant Pau (Flp 2,6-11)
- La carta als Filipencs és de l'any 52, vint anys abans dels "Evangelis"
- L'himne és anterior a la "carta"
- abans d'escriure els evangelis, els cristians ja parlaven i sentien "el-rebaixament" de Déu
- metamorfosis de Déu = "morphé" de Déu en "morphé" d'esclau (Orógenes)
- Déu s'anorreà per a donar a conéixer la plenitud de la "divinitat"
- en la humanitat de Jesús es fa visible i palpable la "imatge" de Déu...
Quan els cristianisme és acceptat com a religió dins l'Imperi es fa un canvi en la manera de pensar i presentar a Déu...
- es perd l'originalitat del "cristianisme"
- en lloc del "pare-de-bondat" de Jesús... es passa al "pantokrator...
La "humanització" i buidament de Déu es troba després només en els místics:
Meister Eckhart
"Per això deman a Déu que m'alliberi de Déu, perquè el meu èsser essencial està per damunt Déu... en el fons de l'ànima..., en el més pregó de l'èsser humà..."
San Juan de la Cruz
"No te hallaba, Señor, de fuera, porque mal te buscaba fuera: que estabas dentro..." En la soletat, en l'obscuritat, en l'amagat i en el buit d'un mateix, en el silenci de Déu i sobre Déu, aquí i en això és on cada un troba a Déu...
Dietrich Bonhoeffer
"Déu ens fa saber que hem de viure com homes que assoleixen viure sense Déu..."
Paul Tillich
- Tot això vol dir que el diví no s'ha de cercar ·separat" de l'humà, o "al marge de la vida"
- l'incondicionat, el diví, està present en tota activitat humana...
- La salvació no és l'evasió de l'humà, sino la unitat amb un-mateix com amb el fonament diví del propi èsser...
KARL RAHNER
Les grans figures teològiques dels anys 1.940-1.950...inspiradors dels "documents" del Vaticà II: Bouillard, De Lubac, Daniélou,...Chenu, Congar,...H.Urs Von Balthasar, Karl Rahner, E. Schillebeeckx, H. Küng...: - necessitat de superar el dualisme i la contraposició entre "el natural" i "el sobrenatural"...
- l'existencial sobrenatural = la vida humana constituïda per si-mateixa en vida divina. El natural erigit en sobrenatural = el profà en sagrat...
(si el N T parla de la mort de Jesús a la creu, com a sacrifici d'expiació pels nostres pecats, és perquè la imatge d'un crucificat no podia èsser presentada com a "de Déu", dins la cultura romana...)
- El més desafortunat que ha passat és: la consuqüència d'una vida, viscuda en llibertat ( això fou el que va viure Jesús ) s'ha convertit, s'ha interpretat i s'ha predicat com un acte religiós, que s'ha de viure en resignació, submissió, paciència, dolor i acceptació, com no es cansa de repetir l'Església..., s'ha arraconat la "memòria subversiva" de Jesús...
- Una teologia que predica aguantar amb paciència el sofriment, en lloc de predicar la lluita contra el sofriment dels homes, sobretot el dels innocents...
- Una teologia que defensa "els drets de Déu" mutilant els drets humans...
UNA OBSERVACIÓ:
- Pius XII, 1.950, amb la "Humani generis" advertia del "perill" que amenaçava... (l'humanització del diví)
- No condemnaren cap teòleg gràcies a les gestions de l'Ambaixada Francesa davant la S.S.
- Si Déu s'humanitza i es fon amb l'humà... com es justifica el poder diví que el que l'exerceix té potestat damunt l'humà ??? Potestat que és suprema, immediata, universal (canon 331)
- Com s'explica que pugui haver-hi un poder religiós que toca l'àmbit més íntim: la consciència ???
El "Déu-kenòtic" no justifica una teologia "del poder"... El creixent "integrisme" s'explica per la por a perdre "el poder"
(personalment gos dir que només s'han condemnat com a "heretges" aquells que amb les seves idees soscavaven el poder de bisbes i papes...)
EL CRISTIANISME COM A "MOVIMENT NO-RELIGIÓS"
És el més raonable concluir que:
- La correcta comprensió del cristianisme és la que interpreta l'interpreta com un moviment-no-religiós...
- Déu no s'encarnà en el sagrat ni en el religiós...
- Déu, en Jesús, s'encarnà en l'humà...
les religions, amb freqüència, divideixen els individus i els grups...No puc entendre a Jesús com a fundador d'una religió...
- L'humà, químicament pur, no es dóna ... sempre està unit l'in-humà
- La persona humana, al mateix temps que pren consciencia de les seves limitacions, se n'adona que pot augmentar el seu poder i posar remei a les necessitats "mitjançant" la tècnica... = instruments per cultivar la terra i orde per unir-se en poblats...
- la violència engrendra caos = l'orde engendre violència
- el bot espectacular cap al progrés va acompanyat de desigualdats...
- L'evolució tecnològica i l'evolució social segueixen un "camí invers":
- evolució tecnològica = progrés
- evolució social = degradació
La teologia tradicional ho explica així:
- la degradació = culpa del pecat original
- la salvació = mort i resurrecció de Jesucrist
- és l'interpretació religiosa-sagrada = el sacrifici : obediència a la fe
Interpretació humana-profana: l'existència per als altres, l'honestedat-ètica:
- L'espiritualitat que Jesús ensenyà no té "el centre i realització" en les observances o pràctiques rituals dels altars i temples
- L'espiritualitat de Jesús no és la fe, sinó l'ètica-al-servei-de-la-misericòrdia...
La responsabilitat ètica ens humanitza, ens allibera de la deshumanització, i fa posible un món més just, un món més humà, més habitable...
Des d'aquest punt de vista, Jesús és patrimoni de tota la humanitat...
El cristianisme i l'Església s'ha apropiat de Jesús o l'han presentat com el "centre" i "contingut" d'una religió determinada...
l'Església hauria de tenir el coratge, la llibertat i la honestedat de presentar a Jesús com:
- la realització plena del més profundament humà...
- la realització del mínimament humà...
- allò que està part damunt cultures, tradicions, costums, creences...
- allò que respon als desitjos que tots portam inscrits en el més bàsic del nostre èsser...
Trobar a Déu en Jesús és trobar a Déu en l'humà:
- la llibertat humana
- l'amor humà
- el respecte als altres
- el respecte a la vida.
Les institucions religioses que invoquen Jesús no poden invocar "un poder-emanat-de-Jesús"
(a España s'ha del "consens-constituient" al "conflicte-permanent" )
Només la mística que es tradueix en una ètica al servei de la misericòrdia pot donar resposta a les necessitats més urgents del moment que vivim...
FUTUR DE L'ESGLÉSIA I LA TEOLOGIA
- L'Església i la teologia tenen futur si tene el coratge i la llibertat de prendre i seguir un rumb distint al que han seguit fins ara....
- La posició preponderant de l'Església i la teologia ha caigut per avall...
- Les religions es resisteixen al canvi i s'aferren i atasquen en la fidelitat a les seves tradicions...
- No és solament problema de l'afany de comandera dels dirigents...
- És la teoria i experiència sobre Déu que falla...
Només podem trobar a Déu en la nostra immanècia, en lo laic, en el secular, en l'humà... en l'experiència simbòlica de la pregària...
- La teologia ha de ser el "subjecte" que amb humilitat i modèstia aprèn dels altres sabers...
- Els anhels de l'humanitat no troben resposta i solució en la "teologia"
- Dins el ambients esglesiàstics hi ha "por": els dirigent tenen por a perdre poder..., els teòlegs por a ser censurats...
Només des de la llibertat podrem respondre als anhels de la humanitat...
L'HUMANITAT DE DÉU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada