VISIÓ POSITIVA...

Jesús Renau

Sóc jesuïta, barceloní i he fet una mica de quasi tot en els anys que porto de vida. Els temes que més m’interessen són: espiritualitat, ensenyament social de l’Església, moral política i qüestions educatives. Admiro el pare Pere Arrupe, el Sant Pare Joan XXIII i Santa Teresa de Lisieux. No he deixat de banda el Concili Vaticà II. I si tornés enrera tornaria de jove a entrar a la Companyia de Jesús.

VISIÓ  POSITIVA...

Un optimista també pot ser un realista ben informat, sobre tot si intenta cercar tota la informació, la que viuen les persones, la que ens porta la fe, la dels mitjans seriosament professionals i la de l'experiència. Aquesta vol ser la senzilla aportació d'aquest bloc fet en visió positiva.

( I )

PASSEJANT AMB LA MÒNICA 03

Comença a fer calor. Avui és diumenge i la Mònica 03 surt d’excursió amb la Marta, aquella noia de 28 anys que treballa a una farmàcia de Gràcia i des de fa un parell de mesos forma part de la comunitat “Quantium”. Tenien ganes de parlar, també de descansar, i estan fent una caminada per Sant Llorenç del Munt.

Hi ha un indret amagat en mig de molts arbres i que queda a prop d’una petita font, que raja lentament; molts anys s'asseca a l’estiu. Totes dues estan assegudes i fa estona que xerra que xerra. La Marta normalment no parla massa, però quan s’hi posa li costa parar. La Mònica l’ha estat escoltant atentament, i per dins seu li demana al Senyor que l’ajudi, perquè el que la Marta li ha plantejat en el fons no té massa respostes convincents. Vol saber, ni més ni menys, qui és Déu i com és Déu, en el cas que hi sigui.

“Marta, em demanes una cosa impossible. Si amb prou feines sé qui soc jo i com soc, com vols que et digui qui i com és Déu, que, per definició, ens supera infinitament? Estaríem pensant i analitzant mesos i anys i encara ens restaria una distància incalculable. Voldríem tenir una definició clara i lògica, que aquietés la nostra ment. I aquesta mena de pretensió, si ni tan sols la podem aplicar a les persones que coneixem, com vols que et digui qui és i com és Déu?Podem anar coneixent una persona no tant pel seu carnet d’identitat o una definició abstracta sinó per la seva actuació. Jo crec en Déu... des del cosmos i la natura, jo crec en Déu com a Pare gràcies a Jesús, i l’estimo i em mou perquè experimento a vegades un esperit que em consola, m’il·lumina, i és com un suport que no et podria explicar, invisible, imprevisible i fins i tot emocionant.”

La Mònica 03 es deixa anar. Ja fa molta estona que parla i la Marta està commoguda. No ho entén tot. Però sap que la  Mònica no parla per parlar. Li ha obert el seu secret. La Marta amb prou feines s’aguanta les llàgrimes. Resulta que Déu és lluny i a prop. La natura i el cosmos i la vida li han mostrat que és Pare-Mare tot alhora, Jesús li ha mostrat que és humà, una història concreta i una presència real, i que hi ha un Esperit, com el vent, com un foc, com una llum, que mostra totes aquestes dimensions.

Déu és Pare-Mare, és Jesús –aquell a qui li diuen el Senyor– i és Esperit, i tota aquesta comunitat és Déu Únic. Avui és la seva festa comunitària.

Les dues amigues tornen cap al “Quantium” en silenci.

( II )

LES PORS COM A TEMA D'UNA SOBRETAULA

fa dies que li entren algunes pors. Ella que cercava una mica de llum se sent més fosca que mai, quin negoci!!!

Bàsicament sento dues pors: la primera a equivocar-me i la segona, perdoneu, però Déu em fa por, que em faci una mala jugada.

Resulta que el diumenge passat vaig anar a Missa i en un moment determinat vaig creure en Jesús. No s A la comunitat hi ha l’acord que els divendres al vespre el sopar és especial i normalment va seguit d’una llarga sobretaula. Generalment comença amb broma i a poc a poc va derivant cap a temes més seriosos. La d’aquest divendres s’ha anat centrant sobre les pors, concretament les pors de la Marta.

Resulta que la Marta fa unes setmanes que està molt callada i sembla ensimismada. Tots ho han notat, en especial la Mònica 03, que sap el que li va passar a l’Eucaristia del dia del Corpus, aquell “el cos i la sang del Crist”. No n’han parlat més, però de forma natural la Mònica 03 ni la perd de vista ni deixa de pregar per ella.   

El que trenca el foc és l’Oriol (aquell noi de 21 anys que ve del Pirineus i que diu que és molt espiritual...). Diu: Marta, explica’ns què penses. Després de fer-se pregar una mica, la Marta diu que s’està plantejant prendre’s més seriosament la fe cristiana, i que fa dies que li entren algunes pors. Ella que cercava una mica de llum se sent mé A la comunitat hi ha l’acord que els divendres al vespre el sopar és especial i normalment va seguit d’una llarga sobretaula. Generalment comença amb broma i a poc a poc va derivant cap a temes més seriosos. La d’aquest divendres s’ha anat centrant sobre les pors, concretament les pors de la Marta.

més fosca que mai, quin negoci!!!en un moment determinat vaig creure en Jesús. No s A la comunitat hi ha l’acord que els divendres al vespre el sopar és especial i normalment va seguit d’una llarga sobretaula. Generalment comença amb broma i a poc a poc va derivant cap a temes més seriosos. La d’aquest divendres s’ha anat centrant sobre les pors, concretament les pors de la Marta.

é per què. I hi dono moltes volé per què. I hi dono moltes voltes i, la veritat, ara dubto si va ser Déu o vaig ser jo. I resulta que, si va ser Déu qui em va fer com una mena de truc, tinc por que em compliqui la vida. Entesos?

 Totes les mirades es giren cap a la Mònica 03. Però el que parla torna a ser l’Oriol: Això sempre passa. Ho dic per experiència. Tens por a equivocar-te i que Jesús et demani coses inaudites. Que et pots equivocar, d'acord! Tu mateixa t’aniràs aclarint. Però Déu no fa males jugades. Al contrari... bones de debò.

La conversa segueix fins a les dues de la matinada. Surt de tot. Hi ha moments intensos i moments més aviat fluixos. La Marta escolta, experimenta que li ha anat bé explicar-se. No és que s’aclareixi, però s'adona que la por és una mica absurda.

La Mònica 03, abans d’anar-se’n, els mira a tots i els diu: Jesús sempre deia “No tingueu por, soc Jo”.

( III )

VULL SER DEIXEBLE DE JESUS

El diumenge següent a la sobretaula, la Marta es va trobar un escrit a la seva habitació. Fet a mà. Una vertadera novetat; ara ja no s’estila escriure a mà. El signava l’Oriol, el noi dels Pirineus.

“Marta, aquest vespre he llegit el text de l’Evangeli d’aquest diumenge... Saps com comença? No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat... Allò que us dic en la fosca digueu-ho a plena llum... Genial! Jesús és genial!!

Ja saps que quan tenia 18 anys vaig marxar a viure als Pirineus. Sentia com una atracció fantàstica, ja des de petit. Quan era escolta em van comunicar la passió per la natura. I he estat dos anys fent de monitor, guia, i sobretot contagiat de natura, aire, llum, nits, neu i tarteres, ocells, silenci i matinades, tronades, verd i fonts amagades... Una passada. Allà em vaig dir: Oriol, què en vols fer de la teva vida? I des del més profund de l’ànima em brolla: VULL SER DEIXEBLE DE JESÚS. Ostres! Això sí que és panna sònic!!

Un dia, per casualitat, o potser perquè ja estava escrit en algun lloc, vaig conèixer la Mònica 03 i, xerrant, em va explicar el projecte del Quantium. El nom em va caure bé, i li vaig dir: Per què dius quantium i no quantum? Em respon: Per la i, és que m’agrada molt la i, és un lletra que lliga, que demana continuïtat, és viva, i m’encanta la vida. Ja veus, ara sóc aquí i tinc un interrogant bestial. Què en faré, de la meva vida? Com podré ser deixeble de Jesús? Oi que m’entens?

Jo he vençut les pors, amb coratge. Saps el que és una nit perdut i amagat en unes roques, mentre els llamps semblava que anaven venint cada cop més a prop? Quan la tamborinada va acabar em vaig quedar adormit mullat de cap a peus, i jo crec que aquella nit Déu em va dir alguna cosa i encara ara no la sé entendre.

No tinguis por. És absurda. Avui t’he explicat el secret, per donar la raó a Jesús, que no hi ha secret que tard o d’hora no sigui revelat. Ha trigat a revelar-se, segurament t’esperava a tu. Si Jesús et va dir “el Cos i la Sang del Crist” el dia del Corpus... no et fallarà. En aquests moments res ens lliga. Hi ha possibilitats obertes. Som-hi, doncs... L’escoltisme em va preparar per la vida. Sé poques coses del meu futur, però una està molt clara: vull ser deixeble de Jesús.”