VIA POSITIVA 2

Sóc jesuïta, barceloní i he fet una mica de quasi tot en els anys que porto de vida. Els temes que més m’interessen són: espiritualitat, ensenyament social de l’Església, moral política i qüestions educatives. Admiro el pare Pere Arrupe, el Sant Pare Joan XXIII i Santa Teresa de Lisieux. No he deixat de banda el Concili Vaticà II. I si tornés enrera tornaria de jove a entrar a la Companyia de Jesús.

VISIÓ  POSITIVA...

Un optimista també pot ser un realista ben informat, sobre tot si intenta cercar tota la informació, la que viuen les persones, la que ens porta la fe, la dels mitjans seriosament professionals i la de l'experiència. Aquesta vol ser la senzilla aportació d'aquest bloc fet en visió positiva.

( IV )

AVUI NO ÉS UN DIA NORMAL

No és el teu aniversari, ni celebres el teu nom, ni estàs de massa bon humor; tampoc de mal humor. D’entrada el teu al·licient és passar el dia de la millor manera possible, sense esperar que signifiqui una fita o un desastre. I a pesar de tot, és l’únic dia que tens a les mans.

Avui, però, serà un dia important per moltes parelles que viuran el naixement d’un fill o una filla. Avui a moltes famílies hi haurà un dol gran pel traspàs de l'àvia, el pare o la mare, un fill o un amic. Avui a l’hospital donaran una mala notícia o una bona notícia, un diagnòstic positiu o negatiu sobre un malalt o una malalta. Avui a algunes persones els robaran la cartera i a d'altres el joc els omplirà la butxaca d'uns diners que ben aviat tornaran a sortir-ne.

Para un moment, si us plau. Uns instants. Concentra’t en el teu món interior, entra pel misteri de la foscor interna fins al centre, fins al cor, que fa ja alguns anys que batega. Què vius? Pau, angoixa, tensió, desig, cansament, joia, rutina...? Que potser no notes aquesta palpitació de vida que et manté?

Qui estimes? Qui t’estima? Una persona, algunes persones, moltes persones? Cap persona? Si avui fos el teu final, qui et ploraria? No són pensaments artificials, no són moments crítics, ni metafísiques inoperants. Saps per què? Doncs perquè ets a temps de corregir la teva marxa. Vius, oi que sí? Encara pots canviar, encara pots millorar, establir un nou camí, atendre a aquella dimensió que t'impedeix tirar endavant amb més coratge.

I en el fons del cor, si notes que una menuda flama de fe et diu quasi sense paraules ill meu, filla meva, és que Jo soc aquí. I no hi soc precisament adormit, sinó per ajudar-te que avui no sigui un dia rutinari sinó el dia de la teva conversió. Sempre pot ser un moment per començar de nou. Vols recomençar? Vinga, doncs!!

( v )

VIURE EN COMUNIÓ AVUI ÉS POSSIBLE

Per Jesús Renau.

El dissabte passat tots els components de la comunitat “Quantium” varen fer un recés per discernir com havia de funcionar la vida en comunió. La inspiració va arribar dels Fets dels Apòstols, quan parlen sobre la primera comunitat cristiana. Després d’una llarga estona de silenci comencen a xerrar sobre com aplicar aquella realitat a un grup tan divers i en un món tan diferent. Com ja estava previst començaren per les coses materials: diners, compres, neteja, menjar, descans... Abans cadascú va explicar si treballava, estudiava, tenia temps disponible, etc. Cap a les 12 ja havien fet un esquema i uns petits grups que serien responsables dels dies de la setmana. El cap de setmana restava a part per tractar-lo al final. Ja es va veure molt clar que amb les aportacions de tots amb prou feines arribarien a cobrir les despenses essencials. Es van donar algunes idees per ampliar les entrades. Però una gran austeritat estava garantida, no tant per virtut com per necessitat.

Després de dinar tractaren de la relació amb les entitats del barri i amb la gent. Era una de les finalitats del “Quantium”. I a la tarda entraren en els temes de fons. Tenien una llarga llista, però no varen passar del primer tema que va presentar la Mònica 03.

Va començar explicant com ella havia viscut a l’Àfrica i com s’ho feia la gent d’aquells indrets. Va ser breu i va entrar en el fons més profund de la qüestió. “Avui sobren discursos i el que falta són testimonis.” “El nostre intent és ser testimonis de novetat. Fets i no paraules.” “Avui, aquí, Jesús pot inspirar i acompanyar una comunitat cristiana en aquest ambient?” “Quatre condicions: fraternitat, pregària, imaginació i compromís social.” “No serà fàcil perquè estem infiltrats dels valors del sistema que domina la societat.” “Creiem en Jesús, present en cadascú de nosaltres i en tots plegats. Ell diu: On n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, allí Jo hi soc.”

Quan va callar tots van dedicar una llarga estona a la meditació. Era fantàstic veure’ls concentrats i serens. Al final cadascú va escriure el que sentia i quins pensaments li havia originat la trobada en l’ordre del fons del tema. Aquests papers es van guardar, tots junts, al peu d’una imatge del Crist i de moment van acabar el recés amb bon humor, que va durar fins al final del dia. Tots estan d’acord que aquests papers seran les pedres per anar construint el nou edifici.

( VI )

PREGAR ES PARLAR AMB AQUELL QUE SABEM QUE ENS ESTIMA

Genial Teresa de Jesús!! Aquesta és una de les millors definicions que tenim de la pregària. Confiada, afectiva, personal, oberta, reveladora, fàcil, dialogant, senzilla.

Quan som estimats tard o d’hora ho sabem. De vegades tard o massa tard, altres vegades molt aviat o bastant aviat. També passa que hem sigut estimats quasi sense saber-ho, fins que arriba un dia que, com qui es desperta, diem: Però si resulta que m'estima!! Mai m'ho ha dit, i jo no en veia els senyals, però ara sé que m'estima.

Quan entenem que Déu ens estima, el que sentim és desig, un creixent desig, de parlar amb Ell. Segurament no és ni la primera ni la segona moció. La primera és de sorpresa. La segona, de confusió.

Quan Déu comença a resultar indefinible, molt diferent de les definicions dels llibres, és aleshores que s'inicia una recerca humil i urgent per comunicar-nos amb Ell. I aviat resulta que ens adonem que és Ell qui ens ha parlat primer. Pels signes de la natura, de la bellesa, de l’art, de la poesia, de les amistats, de la comunitat, de la litúrgia i, especialment, per la Paraula. Quina set que desperta la Paraula! És propera, és humana, és única, és personal, és interior i universal, és un dels nostres, és el Senyor.

Santa Teresa ens diu que no ens cal fer llargues meditacions, dejunis ni estudis d’alta filosofia. Ens cal PARLAR. Senzillament: parlar. Ell ens parla i ens parlarà. Ho vol, ho desitja. Ha dit que li resulta deliciós estar i parlar amb els fills i filles dels homes i dones.

Vas en metro, camines pel supermercat, esperes el torn, ets a casa i no hi ha ningú, obres el correu i et surt propaganda... Parla amb Ell! No li diguis grans paraules i frases fetes. Parla del que sents, del que vius, del que succeeix, del teu desig de lluitar per uns canvis urgents, de les notícies (dolentes... i bones), dels interrogants i els dubtes, de si et trobes bé o no, dels altres (parla molt dels altres). Frases curtes, desitjos, interrogants, peticions, comentaris, accions de gràcies, silencis en presència, records... Parla, parla, que t'estima. De tant en tant, calla una mica. Recorda el que es diu en castellà: “El roce hace el amor.”

És possible que aviat comencis a sentir una necessitat de poder-vos dedicar un temps més llarg de presència i de silenci. Ja no serà un propòsit, sinó un vertader desig. I la seva gràcia.

( VII )

CARTA DE VACANCES

Per Jesús Renau

Hola! Bon estiu i bones vacances!

Segurament no tots feu vacances.

Alguns per aprofitar el mes d’agost per treballar; potser en altres mesos patiu per manca de feina estable.

Altres perquè esteu sols i no podeu trencar massa aquesta situació per motius familiars, de salut, d’edat o econòmics.

Altres per estudis, per preparar llicències o coses semblants...

I altres perquè... altres persones puguin fer vacances.

També molts i moltes entreu en el mes d’agost amb la possibilitat de les vacances, desitjades, esperades i possiblement programades.

1.- Que sigui un temps per tenir cura de la pau interior, d’anar desfent les possibles tensions, com aquells medicaments que en l’aigua es dissolen. Mirem de tenir el cor tranquil, amable i obert i de fugir de tota mena de rancor, malestar o excés d’autocompleció.

2.- Que sigui un temps d’una major escolta dels missatges del nostre cos. Ell desitja una bona harmonia, veure i mirar, escoltar i comprendre... Un bon exercici, una bona sintonia.

3.- Que sigui un temps d’estimar. Aquells amors a persones, a la natura. Trencar les presses. Rebre i donar.

4.- Potser de tant en tant, o freqüentment, adonar-nos que Déu ens estima en totes les situacions que ens podem trobar. No el jutgem, que és absurd. Al contrari, si d’alguna manera ho experimentem, agraïm-ho. I si no ho experimentem, es pot demanar.

5.- El Senyor també ens necessita. Sí, ens necessita per fer-se present a la nostra vida, per comunicar alegria i serenitat, per reconciliar, acompanyar, ajudar i tenir cura de la nostra casa terra. Desitja trobar-nos en algunes estones especials de pregària o meditació, també en converses breus i informals a casa, a la natura, en el mar... i en serveis i ajudes a altres persones.

6.- Que quan acabi el mes d’agost ens trobem millor que al començament, més serens, més il·lusionats, més contents, més humans i millors creients.