INTENTARÉ DONAR UNA "Síntesi" D'AQUEST LLIBRE,
traduint les paraules que he "subrallat" QUAN EL LLEGIA:
INTRODUCCIÓ
"l'home,..., poseeix una innata vocació d'infinit"
"la complementarietat entre el "discurs mític" i el "discurs lògic" constitueix, possiblement, la única manera disponible de l'èsser humà per a expressar-se exhaustivament"
........
1.1. MITE I EXPERIÈNCIA AUTOBIOGRÀFICA
"l'experiència humana mai, en cap present, arriba a explicitar exhaustivament totes les seves possibilitats."
"la fixació definitiva del mite, com passa també amb el Desig, comporta inevitablement la seva destrucció com a tal."
"les possibilitats reals de l'existència humana romanen sempre amagades i, endemés, són infinitament superiors a allò que es pot tematitzar conceptualment, percebre històricament i experimentar en cada moment concret."
"...no és altra cosa que posar de relleu nostra íntima naturalesa de èssers mito-lògics."
1.2. MITE I TRAJECTE HERMENÈUTIC
" amb freqüència, s'ha assimilat la seva "meta final" amb una interessada, que no interessant, declaració de canonicitat, ..."
"...l'èsser humà és l'animal loquens, que hauria de parlar, aparaular-se i aparaular la realitat polifònicament."
"¿ sense un ús pervers del poder, pot haver-hi, realment, un autèntic "final de viatge canònic ?"
1.3. EXISTÈNCIA HUMANA I TEODICEA
"En aquest sentit té raó Paul Ricoeur quan afirma que "le mythe veut atteindre l'énigme de l'existence humaine à savoir la discordance entre la réalité fondamentale -état d'innocence, statut de créature, être essenciel- et la modalité actuelle de l'homme, en tant que souillé, pécheur, coupable. Le mythe rend compte de ce passage par le mpyen d'un récit"
"...amb el seu ajut rememora i actualitza, malgrat sigui dins un curt temps, el seu estat original, és a dir, el paradís"
"...perquè ja es considerava "històricament" superat per mitjà de l'"imperi-universal de la història i de la racionalitat"...
"...la irreconciliació fona mental de la cultura occidental, que mai ha deixat de moure's -i encara es mou- en la corda fluixa entre el mythos i el logos"...
"...tan el "discurs lògic" com el "discurs mític" són praxis de dominació de la contingència"
"passen del caos al cosmos"...
"...s'intentava eludir l'indefugible destí dels humans com a massa damnata..."
1.4. MITE I PRESÈNCIA REAL
2 EL MITE I LA SEVA DEFINICIÓ
"història d'Occident
la noció de "mite" que hem heretat dels grecs és que "el mite es defineix pel que no és, en una doble oposició a allò que és real, per una part (el mite és ficció) , i a allò que és racional , per altra (el mite és absurd)"
"no hauríem d'oblidar el fet que els mites són anteriors a "the spread of general literacy in the seventh century"...això significa que totes les creacions literàries, filosòfiques, jurídiques i lògiques qua aniran sorgint en el transcurs dels temps es trobaran predeterminades , negativa o positivament, per una "profunditat mítica"
"per una part, s'ha pretès, incansablement, reduir el mite a logos, i, per altra, amb la mateixa constància, s'ha procedit a la remitizació de les idees..."
ARISTÒTIL
"l'home modern, l'home format en la tecno-ciència i en la informació, l'home centrat quasi exclusivament el l'econòmic...és un solitari,... se li pot aplicar una màxima del vell Aristòtil: "Quan més solitari em torn, més estim les històries, els mites..."
"En principi pot ser convenient que, de forma breu, ens plantegem algunes qüestions,...En referim, per una part, a la qüestió de la definició del mite i, per altra, a l'aproximació que mai s'arribarà a resoldre definitivament, la qüestió de la seva etimologia."
2.2. L'ESCULL DE LA DEFINICIÓ
"Hans Poser afirma rotundament que "no existeix el mite, tan sols narracions mítiques"
el mite es caracteritza per la seva inconsistència, ...sempre li poden afegir nous elements, matisos, modulacions,... es troba constantment sotmès a metamórfosis i transformacions...
El mite tan sols manté com incommovible, en la diversitat d'espais i temps, la "constància icònica"
"L'èsser humà es sent impulsat a definir: viure és definir i definir-se"
"les incontables definicions del mite...es poden reunir en tres gran grups: contingut, estructurals, pragmàtiques"
"Cap definició de mite és innocent...es troba predeterminada per les premises i prejudicis del definidor
"Millor parlar d'una impossibilitat d'oferir una definició canònica del mite, igual que la poesia o la música..."
"La interpretació que feren del mite els romàntics,...pot dur a definir el mite pel seu rendiment pragmàtic..."
"El mite ¿és veritat o és mentida ? més que el seu contingut la força està en la seva funció comunicativa, ...els comportaments individual i col.lectius que es desprenen del mite vivent i viscut...el descobriment d'un funcionalisme transcendent...
la forma, el contingut, la funció, el contexte..."
"l'home modern, l'home format en la tecno-ciència i en la informació, l'home centrat quasi exclusivament el l'econòmic...és un solitari,... se li pot aplicar una màxima del vell Aristòtil: "Quan més solitari em torn, més estim les històries, els mites..."
"En principi pot ser convenient que, de forma breu, ens plantegem algunes qüestions,...En referim, per una part, a la qüestió de la definició del mite i, per altra, a l'aproximació que mai s'arribarà a resoldre definitivament, la qüestió de la seva etimologia."
2.2. L'ESCULL DE LA DEFINICIÓ
"Hans Poser afirma rotundament que "no existeix el mite, tan sols narracions mítiques"
el mite es caracteritza per la seva inconsistència, ...sempre li poden afegir nous elements, matisos, modulacions,... es troba constantment sotmès a metamórfosis i transformacions...
El mite tan sols manté com incommovible, en la diversitat d'espais i temps, la "constància icònica"
"L'èsser humà es sent impulsat a definir: viure és definir i definir-se"
"les incontables definicions del mite...es poden reunir en tres gran grups: contingut, estructurals, pragmàtiques"
"Cap definició de mite és innocent...es troba predeterminada per les premises i prejudicis del definidor
"Millor parlar d'una impossibilitat d'oferir una definició canònica del mite, igual que la poesia o la música..."
"La interpretació que feren del mite els romàntics,...pot dur a definir el mite pel seu rendiment pragmàtic..."
"El mite ¿és veritat o és mentida ? més que el seu contingut la força està en la seva funció comunicativa, ...els comportaments individual i col.lectius que es desprenen del mite vivent i viscut...el descobriment d'un funcionalisme transcendent...
la forma, el contingut, la funció, el contexte..."
"els mites tracten del principi, del arkhé, i de les causes, aitiai, de l'univers i d'una manera molt especial, de la vida humana..."
"Les narracions que, endemés de dir, "volen dir", sempre i en tot lloc es refereixen al fonament últim (o la base primordial) de l'existència humana..."
"En aquest sentit, els mites permeten el reconeixement del món real i al mateix temps conferixen realitat al món quotidià de l'èsser humà, malgrat aquest, en tot moment, està subjecte al canvi, a la mort, al mal,... a la contingència"
"Per a realitzar aquesta funció, el mites narren que tot allò que existeix en una societat, ja siga d'orde natural o cultural, es troba prop de l'esfera del sagrat." legitimen...justifiquen...
"Justificar alguna cosa és relacionar-la, o, al manco, poder-la relacionar amb un valor...
"La mitologia no respon a la pregunta: ¿per què ?, sinó a aquesta altra: ¿ d'on ?
Paul Ricouer diu que el mite té el "pouvoir de découvrir, de dévoiler le lien de l'homme a son sacré"
"En les narracions mítiques, quelcom ja existent en la naturalesa o en la humanitat està relacionat amb una esfera del sagrat i, per mitjà d'aquesta relació, queda fonamentat"
"El mite, per bé o per mal, ofereix un ventall de legitimacions...
legitimacions molt diverses, com diversa i polifacètica és l'existència humana, i que té a veure , per exemple, amb l'arrelament més pregó dels sistemes de valors, amb les actituds personals més genuïnes, amb la gratuïtat amb la qual, a vegades, responem als desafiaments del present i que no està subjecta al vaivé dels interessos creats, amb l'esclavatge de la "moda", amb les raons d'estat, de partit o d'església"(Adela Cortina)
Adela CORTINA
2.3. APROXIMACIÓ FILOLÒGICA
"L'expressió "donar un lógon" equival a donar comptes. Mythos, en canvi, és la narració de la qual no ens responsabilitzam... "el mythos no procedeix de mi" diu Eurípides...
"El mite és una narració tradicional de les gestes exemplars..."
"Entre els "grecs" surt, per primer cop, una oposició entre la dramàtica del mite i l'abstracció del logos"
Plató afirma: "cal que el poeta crei mites i no raonaments"...
"Les narracions que, endemés de dir, "volen dir", sempre i en tot lloc es refereixen al fonament últim (o la base primordial) de l'existència humana..."
"En aquest sentit, els mites permeten el reconeixement del món real i al mateix temps conferixen realitat al món quotidià de l'èsser humà, malgrat aquest, en tot moment, està subjecte al canvi, a la mort, al mal,... a la contingència"
"Per a realitzar aquesta funció, el mites narren que tot allò que existeix en una societat, ja siga d'orde natural o cultural, es troba prop de l'esfera del sagrat." legitimen...justifiquen...
Paul Ricoeur
"La mitologia no respon a la pregunta: ¿per què ?, sinó a aquesta altra: ¿ d'on ?
Paul Ricouer diu que el mite té el "pouvoir de découvrir, de dévoiler le lien de l'homme a son sacré"
"En les narracions mítiques, quelcom ja existent en la naturalesa o en la humanitat està relacionat amb una esfera del sagrat i, per mitjà d'aquesta relació, queda fonamentat"
"El mite, per bé o per mal, ofereix un ventall de legitimacions...
legitimacions molt diverses, com diversa i polifacètica és l'existència humana, i que té a veure , per exemple, amb l'arrelament més pregó dels sistemes de valors, amb les actituds personals més genuïnes, amb la gratuïtat amb la qual, a vegades, responem als desafiaments del present i que no està subjecta al vaivé dels interessos creats, amb l'esclavatge de la "moda", amb les raons d'estat, de partit o d'església"(Adela Cortina)
2.3. APROXIMACIÓ FILOLÒGICA
"L'expressió "donar un lógon" equival a donar comptes. Mythos, en canvi, és la narració de la qual no ens responsabilitzam... "el mythos no procedeix de mi" diu Eurípides...
"El mite és una narració tradicional de les gestes exemplars..."
"Entre els "grecs" surt, per primer cop, una oposició entre la dramàtica del mite i l'abstracció del logos"
Plató afirma: "cal que el poeta crei mites i no raonaments"...
EURÍPIDES (segle V a.C.)
"Heràclit: "hi ha una llei còsmica,... és una mesura mítica"
"En el mite "la cosa" preval sobre la paraula, mentre que, en el logos, "la paraula" preval sobre la cosa..."
" A través de la història el terme "mite" es situa a les "antípodes" del que tenia originariament..."
"Els àmbits que no són directament accessibles a la comprovació empírica (com per exemple la vida després de la mort) han de ser expressats, necessariament, mijançant el "mite"
"Tutta la cosmologia e tutta la fisica sono "mitto" i questo senso" (Giovanni Reale)
2.4. MITE I LOGOS
"el mite, diu Plató, cerca una clarificació en el logos, i el logos, per la seva part, un complement en el mite... El mite ve a ser una espècie d'estímul del logos..."
PLATÓ (428-347, a.C.)
"Hans Urs von Balthasar ha assenyalat que el món de la filosofia aporta tres temes...primer tema: exigència de totalitat formulada per el saber; segon tema: elevació part damunt del a posteriori (Plató el presenta com el de l'eros ascendent que s'oposa a les antigues epifanies mítiques) tercer tema: l'harmonia..."
"els filòsofs jonis, a partir de les bases propostes per la concepció mítica, construeixen la filosofia. El mite narrava amb imatges...els individus prenen consciència del fet que l'existència humana i el cosmos és una lluita constant,... aquestes intuicions expressen el vertader fonament de la realitat"
"El mite és un relat" no la solució a un problema..."
"de la mateixa manera que el llenguatge matemàtic no pot substituir el llenguatge amorós, mai el llenguatge mític podrà ser substituït pel llenguatge de la mera racionalització..."
"mythos" fou acollit amb entusiasme pels poetes i en la religió popular..."
"Le mythe est une fiction, mais une fiction qui illustre une vérité" (F.Buffiere)
2.5. MITOLOGIA
"la mitologia, tal com s'entenia a Grècia, era còmplice de la poesia...
"Salusti afirmava que el mite parla "d'allò que mai ha esdevingut però que, tanmateix, sempre està present"...
"Hans Urs von Balthasar ha assenyalat que el món de la filosofia aporta tres temes...primer tema: exigència de totalitat formulada per el saber; segon tema: elevació part damunt del a posteriori (Plató el presenta com el de l'eros ascendent que s'oposa a les antigues epifanies mítiques) tercer tema: l'harmonia..."
"els filòsofs jonis, a partir de les bases propostes per la concepció mítica, construeixen la filosofia. El mite narrava amb imatges...els individus prenen consciència del fet que l'existència humana i el cosmos és una lluita constant,... aquestes intuicions expressen el vertader fonament de la realitat"
"El mite és un relat" no la solució a un problema..."
"de la mateixa manera que el llenguatge matemàtic no pot substituir el llenguatge amorós, mai el llenguatge mític podrà ser substituït pel llenguatge de la mera racionalització..."
"mythos" fou acollit amb entusiasme pels poetes i en la religió popular..."
"Le mythe est une fiction, mais une fiction qui illustre une vérité" (F.Buffiere)
2.5. MITOLOGIA
"la mitologia, tal com s'entenia a Grècia, era còmplice de la poesia...
"Salusti afirmava que el mite parla "d'allò que mai ha esdevingut però que, tanmateix, sempre està present"...
(segle I a. C. )
"els mites es poden classificar d'acord amb les següents direccions:
1) direcció antropològica-etnològica
2) direcció teològica
3) direcció crític-literària
4) direcció psicològica
"no existeix el mite en "sí", ni tan sols un determinat mite, independentment d'una concepció teològica o filosòfica..." (F. SCHUPP)
..........
"Hi ha qüestions que la ciència positiva mai arribarà a resoldre definitivament, malgrat l'allau de declaracions verbals al respecte...Les qüestions "antinòmiques", agafant la terminologia "kantiana" són, per exemple, aquestes: ¿ d'on procedeix ? ¿ cap on vaig ? ¿per què la vida?
¿ per què el mal ? ¿ per què la mort ? El mite, mitjançant el seu discurs visionari , és l'encarregat d'aportar una base experencial a aquests "interrogants"...
Immanuel KANT (1.724-1.804)
.......------.......
Panorama "històric"
"El mite perteneix a la condició humana" (H.D. RAUH )
"Des de l'antigor, la cultura "occidental",... 2 antropologies, 2 sistemes de valors, antitètics:
mythos-logos (germans enemics)
tenebres-llum
primitivisme-progrés
tanmateix: "els mites es troben en el "còdi-genètic" de l'èsser humà...
3.2. INTERPRETACIÓ DEL MITE I TRADICIÓ OCCIDENTAL
"des dels "pre-socràtics" molts esforços per fer: el pas del mythos al logos
Heràclit: una mutació decisiva del pensament occidental ("à définir un autre registre du discours,...par rapport au mythe, on pourrait presque dire de s'en protéger" (Jean Greisch) "
" a partir de LA IL.LUSTRACIÓ:
"augmentar progressivament la "racionalització" de totes les esfers del pensament i de l'activitat de l'èsser humà,.. desenvolupament de la nostra cultura: "la recerca de la veritat"...
"la cultura ha estat dominada per contraposicions irreductibles:
mythos-logos
imatge-concepte
ciència-saviesa
il.lustració-romanticisme
fe-raó
ciència-tècnica
aquestes contraposicions es fonamentaven en la presumpció de que entre mythos i logos no hi havia continuïtat sinó que eren esferes discontinues: negació del mythos era la condició de possibilitat del logos...
ergo... s'ha passat a una afirmació indiscriminada, unilateral i autoritària del "logos"...
processos de racionalització (dits "de modernització") han duit a dictadures burocràtiques inhumanes...
"Una posició equidistant,...integradora, entre aquestes dues possibilitats extremes de l'esperit humà, és la tasca... La sanitat de l'èsser humà està en una adequada integració de la seva capacitat mítica i de la seva capacitat lògica...
"Totes les grans empreses de la història que s'han assignat la missió de dislocar i destruir les mitologies ambientals s'han duit a terme en nom d'una mitologia nova (o diferent), que es considerava superior" (F.LAPLANTINE)
"també des de l'antigor, s'ha considerat (mythos-logos) com una de les "paradoxes" més adequades per a expressar la conflictiva i precària situació de l'èsser humà en el món"
figura-realitat
superstició-ciència
tenebres-llum
experiència-experimentum
religions positives-religió natural...
els quals d'una manera no massa incorrecta es podrien reduir a: IL.LUSTRACIÓ-ROMANTICISME...
"una tradició "il.lustrada" està convençuda que la superació radical de la precarietat humana està en el pas del mythos al logos, del discurs tenebrós al discurs lluminós, de la polisèmia de la imatge a l'univocitat del concepte...
"l'emancipació i la "majoria d'edat" ha estat sempre la "terra promesa" per als esperits il.lustrats..."
"l'univers del mythos és "mediavelisme" o obscurentisme,...l'univers del logos és "modernitat"
però no es té en compte que l'èsser humà és sempre "un possible homo religiosus" ÉS CONTINGENT...
"els termes irreductibles,... "ciència-religió", "coneixement científic-imaginació mítica", perden el seu exclusivisme..."
"tan l'actitud mítica com el comportament científic són aspectes irrenunciables de l'edificació harmònica i polifònica de l'èsser humà..."
"la controvèrsia mythos-logos domina la larxa de la història de la humanitat...
(quan més explícitament s'afirmava una situació "antimítica" es posaven els fonaments d'una nova edat mítica)
els estralls del mite de la ciència: matematització de la vida, la persona humana reduïda a una "xifra", a un dígit...
"en el discurs teològic "cristià" intervenen l'estructuració i les expressions mítiques,... i els interessos mai suficientment diàfans dels humans..."
"la divinitat (Mestre Eckart) ...es troba més enllà de les paraules, més enllà del silenci...però tan unes com l'altre la fan present en forma d'epifania,...mai com a resultat d'una definició categorial...
l'èsser humà, malgrat els "estralls del poder"..., gràcies al mythos i al logos té una tendència no dirigida cap a la unitat, però sí a la "reconciliació" ...
"Benaurats els que saben que més enllà de tots els llenguatges existeix l'Inefable"(Rainer Maria Rilke)
(1.875-1.926)
"tota il.lustració, ja des del temps dels "grecs" tendeix a una sobre-valoració efectiva i afectiva del "logos"... Aquesta manera de veure les coses comporta, prest o tard, "un retorn del reprimit"...
per altra part, als nostres dies es pot observar una ampla i amb freqüència aberrant "romantització de l'existència"...
perdent el que fa que les persones i les coses siguin realment allòque són...
"El cristianisme condemna els "mites" de la "religió" de Grècia i Roma, com a mentides, idolatria...
Crist és el LOGOS que ha parlat..."
els antics mites són irreconciliables amb la "veritat bíblica"...
"la crítica del politeisme és inseparable de la crítica de la mitologia.."
L'Església de tots els temps permeneix firme en la seva posició: "El Logos del Nou Testament no congenia amb el mite"
3.4. LA IMPORTÀNCIA DELS DESCOBRIMENTS DE LES CULTURES NO-EUROPEES
PER A LA INTERPRETACIÓ DEL MITE
"l'absolutisme europeu començà a trontollar..."
3.5. INTERPRETACIÓ DEL MITE I IL.LUSTRACIÓ
Lafitau: "fa una aplicació concreta de la seva crítica general als mites, que aplica també a les mitologies de la religió jueva i de la religió cristiana..."
"per als filòsofs i els científics de la Il.lustració, el mite i la religió s'oposen radicalment al logos i a la raó..."
KANT:
"no admet la possibilitat de conéixer objectes supra-sensibles... No podem conéixe cap èsser que es trobi fora de la nostra experiència sensible...el conjunt dels mites religiosos resideix en l'espai del criticable...
HEGEL:
HEGEL (1.770-1.831)
"La religió permaneix en l'àmbit de la representació, mentre que la filosofia ha de penetrar en l'àmbit del cocepte...
la idea de la raó absoluta és una il.lusió..."
FOTENELLE i RAYNAL: "l'home primitiu (quasi infantil) té una imperiosa necessitat de "narrar" i "fabular"...
HEYNE: (1.729-1.812): Filòleg
"el mite està en conexió amb la interpretació dels poetes clàssics grecs..." ("a mythis omnis priscorum hominum com historia tum philosophia procedit")
"l'èsser humà s'expressa per "imatges" i "sensacions" perquè els coneixements són escassos... "no són els poetes qui han creat el "mythos", sinó que s'han inspirat en "ells"... "els mites poètics ,...,són les reelaboracions hímniques i evocadores dels "mites històrics"... "l'home coneix les vertaderes causes per els distints "esdev eniments" als quals ha de fer front..." "intervenció dels déus per tot.." (concreta pro abstractis)...
Els mites han de ser considerats com "les primeres fonts i els començaments de la història dels pobles"...
3.6. INTERPRETACIÓ DEL MITE I ROMANTICISME
"augmentar progressivament la "racionalització" de totes les esfers del pensament i de l'activitat de l'èsser humà,.. desenvolupament de la nostra cultura: "la recerca de la veritat"...
"la cultura ha estat dominada per contraposicions irreductibles:
mythos-logos
imatge-concepte
ciència-saviesa
il.lustració-romanticisme
fe-raó
ciència-tècnica
aquestes contraposicions es fonamentaven en la presumpció de que entre mythos i logos no hi havia continuïtat sinó que eren esferes discontinues: negació del mythos era la condició de possibilitat del logos...
ergo... s'ha passat a una afirmació indiscriminada, unilateral i autoritària del "logos"...
processos de racionalització (dits "de modernització") han duit a dictadures burocràtiques inhumanes...
"Una posició equidistant,...integradora, entre aquestes dues possibilitats extremes de l'esperit humà, és la tasca... La sanitat de l'èsser humà està en una adequada integració de la seva capacitat mítica i de la seva capacitat lògica...
"també des de l'antigor, s'ha considerat (mythos-logos) com una de les "paradoxes" més adequades per a expressar la conflictiva i precària situació de l'èsser humà en el món"
figura-realitat
superstició-ciència
tenebres-llum
experiència-experimentum
religions positives-religió natural...
els quals d'una manera no massa incorrecta es podrien reduir a: IL.LUSTRACIÓ-ROMANTICISME...
"una tradició "il.lustrada" està convençuda que la superació radical de la precarietat humana està en el pas del mythos al logos, del discurs tenebrós al discurs lluminós, de la polisèmia de la imatge a l'univocitat del concepte...
"l'emancipació i la "majoria d'edat" ha estat sempre la "terra promesa" per als esperits il.lustrats..."
"l'univers del mythos és "mediavelisme" o obscurentisme,...l'univers del logos és "modernitat"
però no es té en compte que l'èsser humà és sempre "un possible homo religiosus" ÉS CONTINGENT...
"els termes irreductibles,... "ciència-religió", "coneixement científic-imaginació mítica", perden el seu exclusivisme..."
"tan l'actitud mítica com el comportament científic són aspectes irrenunciables de l'edificació harmònica i polifònica de l'èsser humà..."
"la controvèrsia mythos-logos domina la larxa de la història de la humanitat...
(quan més explícitament s'afirmava una situació "antimítica" es posaven els fonaments d'una nova edat mítica)
els estralls del mite de la ciència: matematització de la vida, la persona humana reduïda a una "xifra", a un dígit...
"en el discurs teològic "cristià" intervenen l'estructuració i les expressions mítiques,... i els interessos mai suficientment diàfans dels humans..."
"la divinitat (Mestre Eckart) ...es troba més enllà de les paraules, més enllà del silenci...però tan unes com l'altre la fan present en forma d'epifania,...mai com a resultat d'una definició categorial...
l'èsser humà, malgrat els "estralls del poder"..., gràcies al mythos i al logos té una tendència no dirigida cap a la unitat, però sí a la "reconciliació" ...
Mestre Eckhart (1.260-1.328)
"Benaurats els que saben que més enllà de tots els llenguatges existeix l'Inefable"(Rainer Maria Rilke)
"tota il.lustració, ja des del temps dels "grecs" tendeix a una sobre-valoració efectiva i afectiva del "logos"... Aquesta manera de veure les coses comporta, prest o tard, "un retorn del reprimit"...
per altra part, als nostres dies es pot observar una ampla i amb freqüència aberrant "romantització de l'existència"...
perdent el que fa que les persones i les coses siguin realment allòque són...
............
3.3. EL MITE DE LA CULTURA OCCIDENTAL A PARTIR DEL CRISTIANISME
"El cristianisme condemna els "mites" de la "religió" de Grècia i Roma, com a mentides, idolatria...
Crist és el LOGOS que ha parlat..."
els antics mites són irreconciliables amb la "veritat bíblica"...
"la crítica del politeisme és inseparable de la crítica de la mitologia.."
L'Església de tots els temps permeneix firme en la seva posició: "El Logos del Nou Testament no congenia amb el mite"
3.4. LA IMPORTÀNCIA DELS DESCOBRIMENTS DE LES CULTURES NO-EUROPEES
PER A LA INTERPRETACIÓ DEL MITE
"l'absolutisme europeu començà a trontollar..."
3.5. INTERPRETACIÓ DEL MITE I IL.LUSTRACIÓ
Lafitau: "fa una aplicació concreta de la seva crítica general als mites, que aplica també a les mitologies de la religió jueva i de la religió cristiana..."
"per als filòsofs i els científics de la Il.lustració, el mite i la religió s'oposen radicalment al logos i a la raó..."
KANT:
"no admet la possibilitat de conéixer objectes supra-sensibles... No podem conéixe cap èsser que es trobi fora de la nostra experiència sensible...el conjunt dels mites religiosos resideix en l'espai del criticable...
HEGEL:
"La religió permaneix en l'àmbit de la representació, mentre que la filosofia ha de penetrar en l'àmbit del cocepte...
la idea de la raó absoluta és una il.lusió..."
FOTENELLE i RAYNAL: "l'home primitiu (quasi infantil) té una imperiosa necessitat de "narrar" i "fabular"...
"el mite està en conexió amb la interpretació dels poetes clàssics grecs..." ("a mythis omnis priscorum hominum com historia tum philosophia procedit")
"l'èsser humà s'expressa per "imatges" i "sensacions" perquè els coneixements són escassos... "no són els poetes qui han creat el "mythos", sinó que s'han inspirat en "ells"... "els mites poètics ,...,són les reelaboracions hímniques i evocadores dels "mites històrics"... "l'home coneix les vertaderes causes per els distints "esdev eniments" als quals ha de fer front..." "intervenció dels déus per tot.." (concreta pro abstractis)...
Els mites han de ser considerats com "les primeres fonts i els començaments de la història dels pobles"...
3.6. INTERPRETACIÓ DEL MITE I ROMANTICISME
Giambattista VICO (1.668-1.744)
"el mite és el mirall en el qual es reflexa la història completa de l'humanitat primitiva..."
"els mites constitueixen els fonaments inicials de la intel.ligibilitat immanent de les cultures"...
"els homes només comprenen el que ha estat fet per ells..."
"el mite és el mirall en el qual es reflexa la història completa de l'humanitat primitiva..."
"els mites constitueixen els fonaments inicials de la intel.ligibilitat immanent de les cultures"...
"els homes només comprenen el que ha estat fet per ells..."
...........
Voll Verdiennst, dichterisch wohnet
Der Mensch auf dieser Erde
"Míticament , l'home viu en aquesta terra"
(Walter Friederich Otto)
................
Mite i antropologia
"segons la categoria: mercat i economia..."
....................
3.6.2. Mite i Romanticisme
"els moviment romàntics foren un contra-pes espiritual de la Il.lustració i de la Revolució Francesa..."le romantisme consacre le repli de l'extériorité empirique ou rationelle vers le domaine de l'intériorité" (George Gusdosrf)...
interpretació "simbolista" dels mites,...atenció als fenómens marginals,...expansion de l'imaginaire par-delà les limites du réel"...
"el sentiment i la imaginació,...creació d'una nova mitologia"
"la fonction mythique régit un espace transrationel, où s'élaborent les formes primitives de l'être et du connaître"
"El mite interpretat ...d'una manera exclusivament poètica..., és el centre del saber romàntic
la mitologia, com l'art, és l'expressió òptima de la totalitat... Els romàntics associaven de forma directa mite i saviesa,...
"la intel.ligència del mite romania amagada als il.lustrats a causa de llur ingnorància espiritual per la bellesa i la profunditat dels déus dels antics grecs..."( Winckelmann)
"cal tornar a aquell estat anterior a la caiguda en el "pecat de pensar" (els romàntics)
GOETHE (1.749-1.832)
"Proposava que la substància mítica s'ha de realitzar exclusivament en la poesia...
El "romanticisme" posà de moda els mites "orientals" en preferència als grecs antics...
cercar un rehabilitació del mite...que doni satisfacció a les necessitats vitals de l'èsser humà...
que les filosofies acadèmiques, els sistemes científics, la comprensió "mecanicista,... són incapaces de satisfer...
Der Mensch auf dieser Erde
"Míticament , l'home viu en aquesta terra"
(Walter Friederich Otto)
................
3.7. INVESTIGACIÓ DEL MITE I ARQUEOLOGIA
"abans dels grecs hi ha una llargíssima època ...en la qual l'oralitat és la forma exclussiva de transmissió de les narracions mítiques..."
"la trobada de pedres tallades, en el segle XIX qüestionà les cronologies sagrades unànimement ademeses...l'art de les cavernes,...la formació de la "Pre-història" (Paleolític i Neolític) i la seva avinença amb l'origen de les espècies (evolucionisme), ha posat i qüestionat l'interés pels "mites"...
Mite i antropologia
4.1. INTERPRETACIÓ DEL MITE I CONTEXT POLÍTIC-CULTURAL DE
L'ANTROPOLOGIA
"lo mític no es pot sub-ordinar només a la naturalesa,...ni reduir a "allò que és cíclic"... també els factors "històric-culturals"
"tot home, tota situació tenen parel.lelismes,...però no són homologables..."
"l'antropologia és una espècie de summa dels sabers de la modernitat sobre l'èsser humà..."
"anthropology", = "etnografia" "etnologia" segons els països...
4.1.1. Anglaterra
"superioritat dels pobles europeus..." (els de les "Colònies" són bàrbars, inferiors, selvatges, primitius)
"segons la categoria: mercat i economia..."
"L'Europa dels mercaders"
4.1.2. França
"la sociologie"
categories: "ordre social", "emancipació"
"participar en els assumptes de la societat,... LA SOCIETAT DELS CIUTADANS
ANTROPOLOGIA= "Una religió civil..."
4.1.3. Alemanya
el pensament alemany és filològic...
categoria; Völkerkunde: "el folklore" (en sentit restringit)
els contes populars...
el sentiment patriòtic...
la ciència "històrica"
(aquest plantajament donà lloc a uns pensament antropològics "racistes"..., de tràgiques conseqüències per la mateixa Alemanya i "els altres pobles europeus"...)
4.1.4. Els Estats Units d'Amèrica
Franz Boas: interés per la "història" de les tribus índies...
categoria: "estils culturals",..."clau genètica de la societat"...
..........
(a Espanya, com és lògic, es vivia un retràs cultural i polític...)
"es troba una gran influència de la vida cultural "francesa" a Catalunya...
"es poden destacar "alguns folkloristes", com Valerí Serra i Boldú, Joan Amades, Aureli Capmany..."
....................
4.2. MITE I CRISI CONTEMPORÀNIA DE LA RAÓ
"l'existència amítica és, com a màxim, un somni, ja que la ineludible qüestionalitat de l'èsser humà, pràcticament, impossibilita una existència humana sense mites..."
"...és com un desafiament a la intel.ligència científica, que ha d'acceptar i comprendre aquest "quelcom" diferent que és el mite i incorporar-lo al "saber antropològic"
Theodor ADORNO (1.903-1.969)
La crisi de la raó de procedència il.lustrada
"els valors són uns excel.lents termòmetres que marquen el grau d'integració que experimenten els grups socials,...el sistema de valors...predeterminat per la tensió mythos-logos..."
"el mite no és quelcom exterior al logos,...ambdós es troben inseparablement units ...El mite és un dels dos pols en torn dels qual gira nostra existència..."
4.3. EL MITE I L'ACTUAL SITUACIÓ D'INEXPRESSIVITAT
"la situació d'inexpressivitat en la qual es troba la "cultura actual" i, de forma especial, la teològica i humanista"...
"Tot el que té a veure amb les "qüestions últimes i fundacionals"...baix del signe de mutisme"
"tenim gran dificultats per a aprehendre a Déu..."
una proximitat inexpressada é més perillosa que una llunyania real...
la ètica,...la religió...la convivència...l'expressió dels afectes...resulten molt "problemàtiques"..."
la banalitat i curtor expressiva dels adults
dels mitjans de comunicació ... redueixen les possibilitats comunicatives.
l'idioma "standard" de l'èsser humà...
"els diversos sistemes que diuen tenir quelcom a dir, o imposar... (una menjada del "coco")
"l'augment de informació sol anar emparallat amb més creixement d'oblit..."
"Tot el que té a veure amb les "qüestions últimes i fundacionals"...baix del signe de mutisme"
"tenim gran dificultats per a aprehendre a Déu..."
una proximitat inexpressada é més perillosa que una llunyania real...
la ètica,...la religió...la convivència...l'expressió dels afectes...resulten molt "problemàtiques"..."
la banalitat i curtor expressiva dels adults
dels mitjans de comunicació ... redueixen les possibilitats comunicatives.
l'idioma "standard" de l'èsser humà...
"els diversos sistemes que diuen tenir quelcom a dir, o imposar... (una menjada del "coco")
"l'augment de informació sol anar emparallat amb més creixement d'oblit..."
(LÉVI-STRAUSS, 1.908-2.009)
"el mite és un antidot molt eficaç contra la incomunicació mortal dels individus..."
tots tenim en el temps i per a l'eternitat, uns orígens comuns i una meta idèntica, que s'hauria de reactualitzar en el temps per a poder desactivar el factor envellidor i envilidor que, inexorablement, introdueix el temps en el teixit més profund de les existències humanes..."
4.4. LA TENDÈNCIA PREDOMINANT DE LA MITOLOGIA OCCIDENTAL
"en l'àmbit religiós,...està format per la religió naturista, tel.lúrica, matriarcal (pre-grega) i la "indo-europea" del "déu-pare", de tipus espiritual,...al manco en el sí de la religió oficial s'ha imposat la segona donant lloc al patriarcalisme... que ha desterrat els element d'origen matriarcal...
ha substituït una "cosmovisió" mítica per la racional-crítica...
L'esperit-raó és el fonament i Déu és el Pensament,... que llibera tot l'èsser de la Matèria original."
"un progrés "racionalitzador", el patriarcalisme i el monoteisme,...ha comportat una pèrdua del sentit de la vida que és "polifacètica"...
"el mythos (matriarcat) i el logos ( patriarcat) no són per l'èsser humà dos modes que s'excluesquin,...
"nous"- eros
èsser - devenir
essència - existència
definició - intuició
malgrat,... les "expressions-femenines" no han pogut ser erradicades totalment...
4.5. LA PERVERSIÓ DEL MITE
"es tenia l'opinió de que el mite era "quelcom" que pertanyia al passat exclusivament, "a la minoria d'edat" de la humanitat..."
"El mite i els "seus símbols" no desapareixen mai de la mateixa actualitat psíquica...
Seria molt instructiu desemmascarar el camouflage dels mites en el nivell social...
"tan en el passat com en el present, el mite ha estat sotmès a procesos de degeneració...
s'ha transformat en un element decisiu en la corrupció de les relacions socials i en la praxis religiosa, cultural i política..."
4.6. CONCLUSIÓ
"S'ha equiparat, abusivament, una forma històrica de la racionalitat humana a "la racionalitat occidental"...
"El mite, com a forma d'expressivitat humana, no és "coincident" ni "oposada" a la que ens dóna la versió de "la racionalitat"...
"s'imposa la labor de determinar l'estructura mítica..."
"El Mite sempre és "quelcom material" i quelcom "ideal"
"El Mite veu en la naturalesa l'acció d'uns esdeveniments originals...
"ONTOLOGIA MÍTICA"
"ONTOLOGIA CIENTÍFICA"
(determinades explicacions de la realitat)
Una "Ontologia" estableix el criteri per a ordenar tot allò que passa en el món i en l'home
Cap "Ontologia" és exhaustiva perquè la realitat és polifacètica...
Per l'Ontologia "mítica" tot és comprès des dels orígens,... des del temps anterior al temps...
"El mite tindria que tenir "eco" en la reflexió filosòfica..."
"une expérience de solidarité universelle qui précède, s'explicite et se trouve dans le matériel narratif d'une tradition" (VIDAL)
CERCAR "el moment filosòfic" de tot mite i "el moment mític" de tota filosofia
"EL PROBLEMA DEL MITE ÉS EL DE LA FILOSOFIA FONAMENTAL"
(Marcel Dupré)
"è mito solo in quanto è narrato" (Angelo Brelich)
"el mite afegeix una dimensió existencial al "conte de fades..."
"l'expressió "mite" reflexa la sorpresa d'aquells que han adquirit el costum de raonar sobre objectes que tenen una certa significació, però que en altres temps i altres llocs tenien el costum de tractar aquests objectes d'una manera narrativa"...
"Més enllà de les lògiques hi ha "quelcom" que assenta i justifica els usos i costums...aquest "quelcom" es pot dir sagrat..."
"La narració és el medi idoni per a expressar els "trets més enigmàtics " del món..."
"la narració mítica permet qüestionar les "naturalitats" del quotidià ,...i en primer lloc, la contingència...
"la dogmatització és la conseqüencia fatal del "pensament amb regulacions ortodoxes"...
"les nostres vides depenen de la capacitat d'expressar l'esperança, de confiar a les oracions condicionals..."
"el mite representa la cristalització més primitiva de les experiencies i de les comunicacions col.lectives de la realitat"
El mite és una narració aplicada..."
"les realitats de les quals parlen les narracions mítiques són: les institucions, les ordenacions socials de les famílies, del clan, de la ciutat..., és a dir, les bases primàries sobre les quals recolza l'existència humana..."
FRITZ STOLZ: "el mite és una "narració tradicional". La narració tradicional és una forma expressiva lingüística d'un sistema religiós de símbols...és la producció d'un esdevaniment..."
5. 2. MITE I CULTE
"la relació del mite amb el culte és un aspecte irrenunciable...
Els mites agafen impuls on l'harmonia fonamental estroba en qüestió...
"el fet de matar i sacrificar" és omnipresent...
en les "festes" dels pobles antics el culte i el mite estan en una relació recíproca,... indisoluble unió de les narracion mítiques i l'acció cultual...
"és necessari : "la transcendance du message (siga) ménagée dans l'immanence du langage (ritus) "
"en la història aquestes tres realitats: mite, ritus, metafísica,... es feren autònoms..."
"el mite i el ritus són les dues cares de la mateixa moneda...
"El mite autèntic es troba vinculat al culte, en ell passa el que antany passà: l'acció salvadora..."
"El mite és el complement natural del ritus...ritus, acció sagrada,..mite, paraula sagrada..."
En el centre de tota religió hi ha la manifestació del diví, que dóna el sentit i la vida en totes les seves formes... el fenómen original és la manifestació de la divinitat...el lloc, la praxis cultual
UNIÓ creadora de vida i de sentit: "No hi ha autèntic culte sense mite, ni mite autèntic sense culte...
"prové el culte del mite, o el mite del culte ? ... disputant auctores..."
"les veritats mítiques només són revelades en una atmósfera de festivitat..."
(quan es romp la unitat entre el contingut mític i la seva expressió cultual,...l'èsser humà es perd...i sent el buit de la manca de sentit...)
"Els mites semites manifesten un caràcter poemàtic i rítmic... (en Temples Reials...festes d'Any Nou...)
"la finalitat dels poemes mítics consistia en proporcionar una interpretació del riual narrativa...
"tan el mite com el ritual...satisfan les necessitats d'una determinada societat...
Mite i Ritus tenen com a base comú: tipus simbòlic, tipus psicològic i afectiu...
(Els mites narren...com es poblà un mós despoblat,...pas del caos al cosmos,... l'aparició de les estacions,... com l'unitat primordial s'escindí en pluralitat...)
"El mite és substancialment un "fenómen liminar",...iniciàció dels individus,... té una eficàcia ontològia,...sacramentalment s'homologa als passats originals..."
5.3 . MITE I HISTÒRIA
"Modernitat: "temps mític" i "temps històric" dues maneres de ser en el món de l'èsser humà que s'exclouen...
Cultura polular: el temps mític té cura de la puresa dels orígens...
"La conciència històrica disminueix el valor de la tradició...
Disoldre la tradició afecta a la tradició i a la mateixa història
Historicitat: la història com instant autònom...La pèrdua de les referències tradicionals comporta una crisi... no hi ha models en el passat...en cada present s'ha d'arriscar la resposta...
sotmesos a "un instant" sense fonaments...
tanmateix, tan la tradició com la història permeten que els grups humans experimentin "conhort" ... perquè ofereixen justificacions i models; els "models mítics" amb l'ajut dels històrics s'inscriuen en l'àmbit del conegut... asseguts en un continuum tradicional i històric...
la total incomparabilitat del moment present amb qualsevol altra situació o moments anteriors provoca angoixa... La possibilitat de comparació allibera l'existència humana d'angoixes...
El pensament utòpic: perfectibilitat de l'home i constructibilitat del món és una especulació impossible...ja que no es pot abolir "el pecat original"...
El mite i la realitat històrica es troben una situació de reciprocitat ...
El mite està en el llindar de la història i, per això, està sotmès amb freqüència a l'evolució històrica..."
"la idea de la senyoria temporal, les divisions cronològiques...dies festius i dies laborables,... són impemsables sense un profund trans-fons "mític"...
HEINRICH SCHLIER (exégeta) : oposició entre mite i història (exigència de l'absolutesa del "cristianisme") però no oblida que "mite" i "història" tenen en comú la narració...
La Il.lustració fou qui més ha destruit el "mite"...
La història un extrany "artefacte"...al qual s'atribueixen les mateixes propietats que d'antuvi tenien els déus...
PARADOXA: mantenim amb la història la relació que l'home "primitiu" tenia amb el mite...
"concepció "soteriològica" de la història...(no exclusiu del "cristianisme"...també ideologies modernes que es confessen atees...)
"el cristianisme i la "secularització" de la Naturalesa (que aquest ha produit) fan possible aquesta "sacralització" de la història...que ocupa el lloc que antuvi estava reservat a la "Providència"... (la "història" funciona "míticament")
For Western Man, historical facts are the hard and inescapable reality ( R. PANIKKAR)
"l'anthropologie repère les synchronies, c'est-à-dire les constants du sens pour l'espèce homo sapiens, l'histoire démarque les variations différencielles..." (DURAND)
"equiparació de la profunditat última de l'existència humana a les "movilitats sense rumb de la història...
"l'histoire est la "derive" du mythe" (DURAND)
"l'absolutització de la història du a la "relatiització" del mite,...per a crear altres mites...
La Història l'escriven els "guanyadors" de torn: fan intervenir el mite perquè "interpreten" pro domo sua...el mite del final de la història-la reconciliació definitiva...
la pérdua de la relevància de l'escatologia possibilita el creixement de l'interés per la mitologia...
"les filosofies de la història" es fan "sucedanis moderns" de la "Providència de Déu"
La filosofia de la història i la qüestió del sentit es condicionen mutuament
6. 1. MITE I DESMIT(OLOG)ITZACIÓ
"la desmitologització domina la totalitat del pensament occidental des dels seus orígens..."
és desfer-se d'allò que resulta: incomprensible, inquietant, indomable ... sortir del "laberint" suprimint-lo...
"en qualsevol sentiment humà vertader: amor, alegria, esperança, desig,.. hi ha aspectes inexplicables... si volem passar tot pel "sedàs" de la ratio,... ens quedam amb les mans buides...
"són importants els "mites" dels quals vivim...que els mites que volem analitzar..."
docta ignorantia
"les relacions entre: religió, mite, ciència foren "pràcticament" suprimides... per la Il.lustració...
espai científic... coneixement
espai moral... conducta
Només és tolerable: "la religió natural"...
els il.lustrats eren o massa ingenus o massa optimistes...
6. 1.1.
l'obra de "desmitologització" de Rudolf BULTMANN
RUDOLF BULTMANN 1.941
(1.884-1.976)
"la desmitologització de la religió cristiana s'inicià en 1.941, any en que R. Bultmann, escriví Neues Testament und Mythologie, en la qual afirma que "la imatge mítica del món" havia estat liquidada per la ciència i tècniques modernes... (s'inicià una llarga DISCUSSIÓ...)
"la imatge del món de la Biblia i la imatge moderna del món és el "contrast" entre dues formes de pensament: la mitologia i la científica."
"la ciència moderna ha liquidat definitivament el món que tenia com a centre ideològic el mite"
"el mite objectiva el més-enllà en el més-ençà
Mite és l'exposició d'un esdeveniment o fet en el qual es mostren actives "forces o persones sobrenaturals, sobre-humanes...la qual cosa es mosta en el "culte"
"oposa el pensament mític al pensament científic...
Bultmann fa el pas de la concepció històrica-religiosa del mite a la interpretació "existencial"
Entmythologisiersung "neologisme alemany" que vol dir: el mètode d'interpretació del Nou Testament per descobrir la significació profunda que es manifesta darrera les representacions mitològiques... (la resurrecció de Crist no és, potser, un fet senzillament mític ?? )
la desmitologització és l'eliminació del "logos fals" del mite...
una interpretació existencial i mantenir la seva significació profunda
"tensió entre el kerigma i l'existència humana..."
(usa el discurs filosòfic de HEIDEGGER)
Qui més fort entrà en la discussió fou KARL JASPERS (1.883-1.969)
KARL JASPERS
"Bultmann usa la filosofia "tancada" i determinista del segle XIX, segons la qual no hi pot haver-hi intervencions "de fora"...
"L'apropiació de la fe bíblica no es realitza mai per la investigació, sinó per la praxis de fe"
"Bultmann pareix que vol demostrar que una crítica i un rebuig seran suficients per a abastar la "la veritat de la fe"...
"per medi de la "interpretació existencial" ningú pot "saber" quins continguts posseeix la Biblia per a la fe"
(Bultmann desposseeix el missatge cristià de les figures visibles... Bultmann desconeix completament la "ontologia del mite"...)
"l'afirmació del mite no significa la negació de la ciència, ni a l'inversa..."
La complementarrietat és el mode d'existència vertaderament humana: imatge i concepte...
6.2. SIMBÒLICA MÍTICA I RAÓ FILOSÒFICA
"El mite conté un enorme potencial de "significació"...
"s'han vist amb gran claretat els límits de la "raó pràctica"...
"Quina funció han de tenir les representacions mítiques en el nostre pensament...??
"Molt abans que qualsevol camp de la cultura, la filosofia es dirigí al mite i llurs creacions..."
"El mite apareix com la font amagada de la metafísica,..."en la cultura autònoma, el mite es converteix en metafísica..." (Paul Tillich)
"La metafísica permaneix viva, mentre hi hagi contingut sagrat..."
"l'anàlisi dels mites molt a prop de la missió pròpia de la metafísica..."
"el mite és una comunicació vital entre el subjecte i l'objecte..."
"Tan el mite com la filosofia tenen per meta l'orientació de l'èsser humà..."
"El mite usa la racionalitat implícita, la filosofia, l'explícita i reflexiva..."
Concreció-imatge (mite), abstracció-concepte (filosofia)...Dues formes per a harmonitzar, conjugar, complementar... (operatives i coordinades)
mite i filosofia: ambdós enfrentats amb el món i s'existència, amb l'origen de l'home...
tan el mite com la filosofia es plantegen les qüestions primeres, les preguntes últimes...
KLAUS HEINRICH: "cal crear una crítica que agafi el mite seriosament, perqupe la mitologia pot trobar de forma operativa "unes descripcions col.lectives de l'angoixa en front d'unes amenaces completament reals..."
"el problema del mite és la seva separació de la raó"
"l'èsser humà no és simplement un "fruit del temps",...du empeltat el desig d'eternitat..."
"els mites ens ajuden a posar la nostra ment en contacte amb l'experiència que estam vius..."
"el mite esdevé un plasmació de les situacions dramàtiques de la vida..."
"tota mitologia té relació amb la saviesa de la vida... és un força harmonitzadora..."
6.2.1. FILOSOFIA I MODELS INTERPRETATIUS DEL MITE
1. Hermenèutica de l'irracional
distància infinita entre mite i logos
2. Hermenèutica del pre-racional
escurça la distància entre mythos i logos. El mite perteneix a l'àmbit del pre-científic o del pre-filosòfic. Aristòtil fou l'introductor d'aquesta hermenèutica... Els mite són restes arcàics d'un estadi infantil...
3. Hermenèutica del racional
el mite està en la categoria del sentit...(Escoles: el funcionalisme, el simbolisme, l'estructuralisme...)
Mite i mitologia són productes humans, són racionals...
6.2.2. MITE, FILOSOFIA I ORIENTACIÓ CAP AL FUTUR
La funció "genealògica" du a les narracions mítiques "la funció de la genealogia" és la funció central del mite...
hi ha mite on l'esdeveniment original no té lloc en la història habitual...
La genealogia mítica construeix el pont salvador entre els orígens perduts i el moment present,...resposta salvadora
un initium incontrolable, salvador i gratificador que no és precís demostrar, perquè és
epifànicament evident.
La qüestió important: tant el mite com la filosofia intenten enfrentar-se a la contingència,...dominar l'angoixa que s'origina en la vida humana a causa de la presència del mal...
"el mite és un antidot molt eficaç contra la incomunicació mortal dels individus..."
tots tenim en el temps i per a l'eternitat, uns orígens comuns i una meta idèntica, que s'hauria de reactualitzar en el temps per a poder desactivar el factor envellidor i envilidor que, inexorablement, introdueix el temps en el teixit més profund de les existències humanes..."
4.4. LA TENDÈNCIA PREDOMINANT DE LA MITOLOGIA OCCIDENTAL
"en l'àmbit religiós,...està format per la religió naturista, tel.lúrica, matriarcal (pre-grega) i la "indo-europea" del "déu-pare", de tipus espiritual,...al manco en el sí de la religió oficial s'ha imposat la segona donant lloc al patriarcalisme... que ha desterrat els element d'origen matriarcal...
ha substituït una "cosmovisió" mítica per la racional-crítica...
L'esperit-raó és el fonament i Déu és el Pensament,... que llibera tot l'èsser de la Matèria original."
"un progrés "racionalitzador", el patriarcalisme i el monoteisme,...ha comportat una pèrdua del sentit de la vida que és "polifacètica"...
"el mythos (matriarcat) i el logos ( patriarcat) no són per l'èsser humà dos modes que s'excluesquin,...
"nous"- eros
èsser - devenir
essència - existència
definició - intuició
malgrat,... les "expressions-femenines" no han pogut ser erradicades totalment...
4.5. LA PERVERSIÓ DEL MITE
"es tenia l'opinió de que el mite era "quelcom" que pertanyia al passat exclusivament, "a la minoria d'edat" de la humanitat..."
"El mite i els "seus símbols" no desapareixen mai de la mateixa actualitat psíquica...
Seria molt instructiu desemmascarar el camouflage dels mites en el nivell social...
"tan en el passat com en el present, el mite ha estat sotmès a procesos de degeneració...
s'ha transformat en un element decisiu en la corrupció de les relacions socials i en la praxis religiosa, cultural i política..."
4.6. CONCLUSIÓ
"S'ha equiparat, abusivament, una forma històrica de la racionalitat humana a "la racionalitat occidental"...
"El mite, com a forma d'expressivitat humana, no és "coincident" ni "oposada" a la que ens dóna la versió de "la racionalitat"...
"s'imposa la labor de determinar l'estructura mítica..."
"El Mite sempre és "quelcom material" i quelcom "ideal"
"El Mite veu en la naturalesa l'acció d'uns esdeveniments originals...
"ONTOLOGIA MÍTICA"
"ONTOLOGIA CIENTÍFICA"
(determinades explicacions de la realitat)
Una "Ontologia" estableix el criteri per a ordenar tot allò que passa en el món i en l'home
Cap "Ontologia" és exhaustiva perquè la realitat és polifacètica...
Per l'Ontologia "mítica" tot és comprès des dels orígens,... des del temps anterior al temps...
"El mite tindria que tenir "eco" en la reflexió filosòfica..."
"une expérience de solidarité universelle qui précède, s'explicite et se trouve dans le matériel narratif d'une tradition" (VIDAL)
CERCAR "el moment filosòfic" de tot mite i "el moment mític" de tota filosofia
"EL PROBLEMA DEL MITE ÉS EL DE LA FILOSOFIA FONAMENTAL"
(Marcel Dupré)
Els grans temes en torn al mite
"Ce qui a créé l'humanité
c'est la narration" (Pierre Janet)
5.1. MITE I ESTRUCTURES NARRATIVES
"les narracions expressen plàsticament la veritat de la vida...La narració és el producte de la consciència humana"
"El temps no significa res al marge de la memòria..."
"El passat
el present
el futur...
són categories de la consciència organitzada..."
"les experiències viscudes adopten formes narratives..."
"El progressiu enfonsament de la "religió occidental"...ha contribuit a que es cerqui el missatge en l'art, la literatura, els contes populars, la filologia, la tradició folklòrica..."
"en l'altri de la raó una comprensió de l'existència humana..."
"Tota obra d'art té un ideal a priori...
"L'art de "contar contes" la nova religió de la societat,...estan convençuts que la religió oficial (cristianisme) ha fracassat...
"l'èsser humà ha de re-interpretar-se de bell-nou per a recuperar el "seu lloc en el món"
"No és el mite el que necessita esser re-interpretat, sinó el mateix home,...és el primer actor del mite..."
"el mite fundacional d'una societat és, com l'antropologia espontània d'aquesta societa, la resposta de l'home a l'experiència de la mort, de la sexualitat i de la carència... i significa la negació d'aquesta experiència mitjançant la transcendència..."
"el mite, la seva "estructura narrativa", evita la tendència natural cap al "caos"...
"la narració no és una simple descripció...
"els mites provenen d'un estadi "oral" de la cultura...
KIRK: el mite és "un Conte o narració tradicional". El "conte popular" una espècie de mite particular... "el mite desenvolupa la trama en un passat atemporal...el "Conte", la trama en un temps històric..."
"Els mites tracten de qüestions sèries i transcendents...
"el mite té una intenció determinada: "tornar a conéixer còm hem de viure i comportar-nos en el concret de la vida quotidiana"
"És la mitologia, en son conjunt, qui ofereix el "perfil dels mites"
"L'art de "contar contes" la nova religió de la societat,...estan convençuts que la religió oficial (cristianisme) ha fracassat...
"l'èsser humà ha de re-interpretar-se de bell-nou per a recuperar el "seu lloc en el món"
"No és el mite el que necessita esser re-interpretat, sinó el mateix home,...és el primer actor del mite..."
"el mite fundacional d'una societat és, com l'antropologia espontània d'aquesta societa, la resposta de l'home a l'experiència de la mort, de la sexualitat i de la carència... i significa la negació d'aquesta experiència mitjançant la transcendència..."
"el mite, la seva "estructura narrativa", evita la tendència natural cap al "caos"...
"la narració no és una simple descripció...
"els mites provenen d'un estadi "oral" de la cultura...
"Els mites tracten de qüestions sèries i transcendents...
"el mite té una intenció determinada: "tornar a conéixer còm hem de viure i comportar-nos en el concret de la vida quotidiana"
"És la mitologia, en son conjunt, qui ofereix el "perfil dels mites"
"è mito solo in quanto è narrato" (Angelo Brelich)
"el mite afegeix una dimensió existencial al "conte de fades..."
"l'expressió "mite" reflexa la sorpresa d'aquells que han adquirit el costum de raonar sobre objectes que tenen una certa significació, però que en altres temps i altres llocs tenien el costum de tractar aquests objectes d'una manera narrativa"...
"Més enllà de les lògiques hi ha "quelcom" que assenta i justifica els usos i costums...aquest "quelcom" es pot dir sagrat..."
"La narració és el medi idoni per a expressar els "trets més enigmàtics " del món..."
"la narració mítica permet qüestionar les "naturalitats" del quotidià ,...i en primer lloc, la contingència...
"la dogmatització és la conseqüencia fatal del "pensament amb regulacions ortodoxes"...
"les nostres vides depenen de la capacitat d'expressar l'esperança, de confiar a les oracions condicionals..."
"el mite representa la cristalització més primitiva de les experiencies i de les comunicacions col.lectives de la realitat"
El mite és una narració aplicada..."
"les realitats de les quals parlen les narracions mítiques són: les institucions, les ordenacions socials de les famílies, del clan, de la ciutat..., és a dir, les bases primàries sobre les quals recolza l'existència humana..."
FRITZ STOLZ: "el mite és una "narració tradicional". La narració tradicional és una forma expressiva lingüística d'un sistema religiós de símbols...és la producció d'un esdevaniment..."
5. 2. MITE I CULTE
"la relació del mite amb el culte és un aspecte irrenunciable...
Els mites agafen impuls on l'harmonia fonamental estroba en qüestió...
"el fet de matar i sacrificar" és omnipresent...
en les "festes" dels pobles antics el culte i el mite estan en una relació recíproca,... indisoluble unió de les narracion mítiques i l'acció cultual...
Segons el diferents autors:
"en la història aquestes tres realitats: mite, ritus, metafísica,... es feren autònoms..."
"el mite i el ritus són les dues cares de la mateixa moneda...
"El mite autèntic es troba vinculat al culte, en ell passa el que antany passà: l'acció salvadora..."
"El mite és el complement natural del ritus...ritus, acció sagrada,..mite, paraula sagrada..."
En el centre de tota religió hi ha la manifestació del diví, que dóna el sentit i la vida en totes les seves formes... el fenómen original és la manifestació de la divinitat...el lloc, la praxis cultual
UNIÓ creadora de vida i de sentit: "No hi ha autèntic culte sense mite, ni mite autèntic sense culte...
"prové el culte del mite, o el mite del culte ? ... disputant auctores..."
"les veritats mítiques només són revelades en una atmósfera de festivitat..."
(quan es romp la unitat entre el contingut mític i la seva expressió cultual,...l'èsser humà es perd...i sent el buit de la manca de sentit...)
"Els mites semites manifesten un caràcter poemàtic i rítmic... (en Temples Reials...festes d'Any Nou...)
"la finalitat dels poemes mítics consistia en proporcionar una interpretació del riual narrativa...
"tan el mite com el ritual...satisfan les necessitats d'una determinada societat...
Mite i Ritus tenen com a base comú: tipus simbòlic, tipus psicològic i afectiu...
(Els mites narren...com es poblà un mós despoblat,...pas del caos al cosmos,... l'aparició de les estacions,... com l'unitat primordial s'escindí en pluralitat...)
"El mite és substancialment un "fenómen liminar",...iniciàció dels individus,... té una eficàcia ontològia,...sacramentalment s'homologa als passats originals..."
5.3 . MITE I HISTÒRIA
"Modernitat: "temps mític" i "temps històric" dues maneres de ser en el món de l'èsser humà que s'exclouen...
Cultura polular: el temps mític té cura de la puresa dels orígens...
"La conciència històrica disminueix el valor de la tradició...
Disoldre la tradició afecta a la tradició i a la mateixa història
Historicitat: la història com instant autònom...La pèrdua de les referències tradicionals comporta una crisi... no hi ha models en el passat...en cada present s'ha d'arriscar la resposta...
sotmesos a "un instant" sense fonaments...
tanmateix, tan la tradició com la història permeten que els grups humans experimentin "conhort" ... perquè ofereixen justificacions i models; els "models mítics" amb l'ajut dels històrics s'inscriuen en l'àmbit del conegut... asseguts en un continuum tradicional i històric...
la total incomparabilitat del moment present amb qualsevol altra situació o moments anteriors provoca angoixa... La possibilitat de comparació allibera l'existència humana d'angoixes...
El pensament utòpic: perfectibilitat de l'home i constructibilitat del món és una especulació impossible...ja que no es pot abolir "el pecat original"...
El mite i la realitat històrica es troben una situació de reciprocitat ...
El mite està en el llindar de la història i, per això, està sotmès amb freqüència a l'evolució històrica..."
"la idea de la senyoria temporal, les divisions cronològiques...dies festius i dies laborables,... són impemsables sense un profund trans-fons "mític"...
HEINRICH SCHLIER (exégeta) : oposició entre mite i història (exigència de l'absolutesa del "cristianisme") però no oblida que "mite" i "història" tenen en comú la narració...
La Il.lustració fou qui més ha destruit el "mite"...
La història un extrany "artefacte"...al qual s'atribueixen les mateixes propietats que d'antuvi tenien els déus...
PARADOXA: mantenim amb la història la relació que l'home "primitiu" tenia amb el mite...
"concepció "soteriològica" de la història...(no exclusiu del "cristianisme"...també ideologies modernes que es confessen atees...)
"el cristianisme i la "secularització" de la Naturalesa (que aquest ha produit) fan possible aquesta "sacralització" de la història...que ocupa el lloc que antuvi estava reservat a la "Providència"... (la "història" funciona "míticament")
For Western Man, historical facts are the hard and inescapable reality ( R. PANIKKAR)
"l'anthropologie repère les synchronies, c'est-à-dire les constants du sens pour l'espèce homo sapiens, l'histoire démarque les variations différencielles..." (DURAND)
"equiparació de la profunditat última de l'existència humana a les "movilitats sense rumb de la història...
"l'histoire est la "derive" du mythe" (DURAND)
"l'absolutització de la història du a la "relatiització" del mite,...per a crear altres mites...
La Història l'escriven els "guanyadors" de torn: fan intervenir el mite perquè "interpreten" pro domo sua...el mite del final de la història-la reconciliació definitiva...
la pérdua de la relevància de l'escatologia possibilita el creixement de l'interés per la mitologia...
"les filosofies de la història" es fan "sucedanis moderns" de la "Providència de Déu"
La filosofia de la història i la qüestió del sentit es condicionen mutuament
6. 1. MITE I DESMIT(OLOG)ITZACIÓ
"la desmitologització domina la totalitat del pensament occidental des dels seus orígens..."
és desfer-se d'allò que resulta: incomprensible, inquietant, indomable ... sortir del "laberint" suprimint-lo...
"en qualsevol sentiment humà vertader: amor, alegria, esperança, desig,.. hi ha aspectes inexplicables... si volem passar tot pel "sedàs" de la ratio,... ens quedam amb les mans buides...
"són importants els "mites" dels quals vivim...que els mites que volem analitzar..."
docta ignorantia
"les relacions entre: religió, mite, ciència foren "pràcticament" suprimides... per la Il.lustració...
espai científic... coneixement
espai moral... conducta
Només és tolerable: "la religió natural"...
els il.lustrats eren o massa ingenus o massa optimistes...
6. 1.1.
l'obra de "desmitologització" de Rudolf BULTMANN
RUDOLF BULTMANN 1.941
(1.884-1.976)
"la desmitologització de la religió cristiana s'inicià en 1.941, any en que R. Bultmann, escriví Neues Testament und Mythologie, en la qual afirma que "la imatge mítica del món" havia estat liquidada per la ciència i tècniques modernes... (s'inicià una llarga DISCUSSIÓ...)
"la imatge del món de la Biblia i la imatge moderna del món és el "contrast" entre dues formes de pensament: la mitologia i la científica."
"la ciència moderna ha liquidat definitivament el món que tenia com a centre ideològic el mite"
"el mite objectiva el més-enllà en el més-ençà
Mite és l'exposició d'un esdeveniment o fet en el qual es mostren actives "forces o persones sobrenaturals, sobre-humanes...la qual cosa es mosta en el "culte"
"oposa el pensament mític al pensament científic...
Bultmann fa el pas de la concepció històrica-religiosa del mite a la interpretació "existencial"
Entmythologisiersung "neologisme alemany" que vol dir: el mètode d'interpretació del Nou Testament per descobrir la significació profunda que es manifesta darrera les representacions mitològiques... (la resurrecció de Crist no és, potser, un fet senzillament mític ?? )
la desmitologització és l'eliminació del "logos fals" del mite...
una interpretació existencial i mantenir la seva significació profunda
"tensió entre el kerigma i l'existència humana..."
(usa el discurs filosòfic de HEIDEGGER)
Qui més fort entrà en la discussió fou KARL JASPERS (1.883-1.969)
"Bultmann usa la filosofia "tancada" i determinista del segle XIX, segons la qual no hi pot haver-hi intervencions "de fora"...
"L'apropiació de la fe bíblica no es realitza mai per la investigació, sinó per la praxis de fe"
"Bultmann pareix que vol demostrar que una crítica i un rebuig seran suficients per a abastar la "la veritat de la fe"...
"per medi de la "interpretació existencial" ningú pot "saber" quins continguts posseeix la Biblia per a la fe"
(Bultmann desposseeix el missatge cristià de les figures visibles... Bultmann desconeix completament la "ontologia del mite"...)
KURT HÜBNER
HÜBNER indica que Bultmann no acceptava que el mite fos un sistema de pensament i experiència. El seu error està en voler explicar el mite amb categories no-mítiques.. i acaba per destruir el "mite" i la "ciència"..."l'afirmació del mite no significa la negació de la ciència, ni a l'inversa..."
La complementarrietat és el mode d'existència vertaderament humana: imatge i concepte...
6.2. SIMBÒLICA MÍTICA I RAÓ FILOSÒFICA
Friedrich HÖLDERLIN (1.770-1.843)
"Des del "Romanticisme", mai el "mite" havia ocupat els esperits com en el nostres dies...""El mite conté un enorme potencial de "significació"...
"s'han vist amb gran claretat els límits de la "raó pràctica"...
"Quina funció han de tenir les representacions mítiques en el nostre pensament...??
"Molt abans que qualsevol camp de la cultura, la filosofia es dirigí al mite i llurs creacions..."
"El mite apareix com la font amagada de la metafísica,..."en la cultura autònoma, el mite es converteix en metafísica..." (Paul Tillich)
"La metafísica permaneix viva, mentre hi hagi contingut sagrat..."
"l'anàlisi dels mites molt a prop de la missió pròpia de la metafísica..."
"el mite és una comunicació vital entre el subjecte i l'objecte..."
"Tan el mite com la filosofia tenen per meta l'orientació de l'èsser humà..."
"El mite usa la racionalitat implícita, la filosofia, l'explícita i reflexiva..."
Concreció-imatge (mite), abstracció-concepte (filosofia)...Dues formes per a harmonitzar, conjugar, complementar... (operatives i coordinades)
mite i filosofia: ambdós enfrentats amb el món i s'existència, amb l'origen de l'home...
tan el mite com la filosofia es plantegen les qüestions primeres, les preguntes últimes...
KLAUS HEINRICH: "cal crear una crítica que agafi el mite seriosament, perqupe la mitologia pot trobar de forma operativa "unes descripcions col.lectives de l'angoixa en front d'unes amenaces completament reals..."
"el problema del mite és la seva separació de la raó"
"l'èsser humà no és simplement un "fruit del temps",...du empeltat el desig d'eternitat..."
"els mites ens ajuden a posar la nostra ment en contacte amb l'experiència que estam vius..."
"el mite esdevé un plasmació de les situacions dramàtiques de la vida..."
"tota mitologia té relació amb la saviesa de la vida... és un força harmonitzadora..."
6.2.1. FILOSOFIA I MODELS INTERPRETATIUS DEL MITE
1. Hermenèutica de l'irracional
distància infinita entre mite i logos
2. Hermenèutica del pre-racional
escurça la distància entre mythos i logos. El mite perteneix a l'àmbit del pre-científic o del pre-filosòfic. Aristòtil fou l'introductor d'aquesta hermenèutica... Els mite són restes arcàics d'un estadi infantil...
3. Hermenèutica del racional
el mite està en la categoria del sentit...(Escoles: el funcionalisme, el simbolisme, l'estructuralisme...)
Mite i mitologia són productes humans, són racionals...
6.2.2. MITE, FILOSOFIA I ORIENTACIÓ CAP AL FUTUR
La funció "genealògica" du a les narracions mítiques "la funció de la genealogia" és la funció central del mite...
hi ha mite on l'esdeveniment original no té lloc en la història habitual...
La genealogia mítica construeix el pont salvador entre els orígens perduts i el moment present,...resposta salvadora
un initium incontrolable, salvador i gratificador que no és precís demostrar, perquè és
epifànicament evident.
La qüestió important: tant el mite com la filosofia intenten enfrentar-se a la contingència,...dominar l'angoixa que s'origina en la vida humana a causa de la presència del mal...
CONCLUSIÓ
Exposades les dades cal arribar a la INTERPRETACIÓ del Mite,
la qual cosa és tasca de la LOGOMÍTICA
Entre imatge i concepte, complementaris
no exclusius, entre mythos i logos,
així és desenvolupa la vida humana
........------.........
........------.........
LLUÍS DUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada