ROMANTICISME
INTERPRETACIÓ
DEL
MITE
Georg Wilhem Friedrich HEGEL (1.770-1.831)
Georg Friedrich CREUZER (1.771-1.858)
Friedrich SCHELLING (1.775-1.854)
3.2. L'EXPLICACIÓ DEL MITE COM A POESIA
(la força del poeta permet mostrar el símbol en el moment
en que "la poésie met la langue en état d'émergence")
"Aquest model ha tingut "prestigi"...cal no oblidar que ja en l'antiga Grècia opinaven que l'activitat pròpia dels poetes (Homer, Hesiod,...) era la confecció de mites "
"Els Romàntics partien de la base que l'univers era un èsser viu i animat"
Karl Philip MORITZ (1.756-1.793)
"presenta la mitologia absolutament poesia...
entre la "Il.lustració" i el "Romanticisme", recupera l'ideal artístic clàssic...
correspondència entre:
el microcosmos:( l'art i les figures dels déus)
i
el macrocosmos: (la Naturalesa en totalitat...)
en el "Mites" hi ha "SÍMBOL", NO AL.LEGORIA...
ALLÒ QUE ÉS "BELL" (significació intransitiva)
El "mite" és poesia...
les figures mitològiques = figuracions compostes de fantasia i poesia...
Les figures mitològiques = una funció estètica, la religió de la fantasia (com un bell somni) Cap procés de racionalització...
entre la "Il.lustració" i el "Romanticisme", recupera l'ideal artístic clàssic...
correspondència entre:
el microcosmos:( l'art i les figures dels déus)
i
el macrocosmos: (la Naturalesa en totalitat...)
en el "Mites" hi ha "SÍMBOL", NO AL.LEGORIA...
ALLÒ QUE ÉS "BELL" (significació intransitiva)
El "mite" és poesia...
les figures mitològiques = figuracions compostes de fantasia i poesia...
Les figures mitològiques = una funció estètica, la religió de la fantasia (com un bell somni) Cap procés de racionalització...
.............
Johann Gottfried HERDER (1.774-1.803)
"interpretació poètic-simbòlica del mite" (molt prestigi durant el "Romanticisme")
"posa el mite en el centre de la reflexió "filosòfica" (descobridor del sentit de la història)
estima de les llengües orientals...converteix la filosofia en "filosofia del llenguatge" (l'univers social és una creació de l'home...)
mitologia, poesia, llenguatge = fonts primordials de l'esperit humà...
(la "creació" és un símbol = un jeroglific de Déu...)
"en el mite i en l'art es mostren "elements religiosos"..."
"la força de la naturalesa, els perills de la mar, els espais oberts, els temporals, els astres... un plantejament-existencial del mite...el tremendum de la vida és antic i és actual..."
la contemplació meravellada de la naturalesa suscita un nou llenguatge... la presència experimentable del mite es concreta en el llenguatge adornat de la poesia...
"No és qüestió de l'origen de mite..., sinó de l'actualitat...
"el mite, la religió... és poesia-creguda...
Només el mite o la poesia són aptes per a captar la profunditat més amagada de la vida...
"la raó és un mecanisme "apàtic"...
"posa el mite en el centre de la reflexió "filosòfica" (descobridor del sentit de la història)
estima de les llengües orientals...converteix la filosofia en "filosofia del llenguatge" (l'univers social és una creació de l'home...)
mitologia, poesia, llenguatge = fonts primordials de l'esperit humà...
(la "creació" és un símbol = un jeroglific de Déu...)
"en el mite i en l'art es mostren "elements religiosos"..."
"la força de la naturalesa, els perills de la mar, els espais oberts, els temporals, els astres... un plantejament-existencial del mite...el tremendum de la vida és antic i és actual..."
la contemplació meravellada de la naturalesa suscita un nou llenguatge... la presència experimentable del mite es concreta en el llenguatge adornat de la poesia...
"No és qüestió de l'origen de mite..., sinó de l'actualitat...
"el mite, la religió... és poesia-creguda...
Només el mite o la poesia són aptes per a captar la profunditat més amagada de la vida...
"la raó és un mecanisme "apàtic"...
"una visió del món...poètica, religiosa, popular, es troba en l'origen de tota "religió",... descobriment de Déu en la "naturalesa"
el mite és sempre actual,... perquè actuals són els desafiaments existencials de l'èsser humà...
...............
Friedrich SCHLEGEL (1.772-1.829)
"consciència de la precariaritat de l'existència humana..."
oposició i repulsió de part dels altres romàntics... i ell fou el que establí "el marc ideològic" pels continguts del Romanticisme alemany...
"el projecte d'una nova religió pe la literatura i l'art..."
tota creació poètica és obra d'una força creadora..."la mitologia és una obra d'art de la naturalesa...(vincle entre la "poesia natural" i la "revelació universal"...)
la fantasia permet percebre el "més-enllà"
una "nova mitologia" entusiasme i ironia, perquè la poesia actual està per davall de l'antiga...perquè no tenim la nova mitologia: des de la més íntima profunditat de l'esperit; la més artística obra d'art; el poema infinit...
"la nova mitologia ha de sorgir de l'esperit auto-conscient de si mateix...
per a la "creació" de la nova mitologia, de la nova religió s'ha de descobrir l'ORIENT...
un nou gir en el seu pensament...
oposició i repulsió de part dels altres romàntics... i ell fou el que establí "el marc ideològic" pels continguts del Romanticisme alemany...
"el projecte d'una nova religió pe la literatura i l'art..."
tota creació poètica és obra d'una força creadora..."la mitologia és una obra d'art de la naturalesa...(vincle entre la "poesia natural" i la "revelació universal"...)
la fantasia permet percebre el "més-enllà"
una "nova mitologia" entusiasme i ironia, perquè la poesia actual està per davall de l'antiga...perquè no tenim la nova mitologia: des de la més íntima profunditat de l'esperit; la més artística obra d'art; el poema infinit...
"la nova mitologia ha de sorgir de l'esperit auto-conscient de si mateix...
per a la "creació" de la nova mitologia, de la nova religió s'ha de descobrir l'ORIENT...
3.3. L'EXPLICACIÓ TRANSCENDENTAL DEL MITE:
MODELS CLÀSSICS
MODELS CLÀSSICS
3.3.1. Georg W. Fr. Hegel (1.770-1.831)
Un dels "grans pensadors"
-etapa de joventut:
s'ocupa de les formes històriques de la religiositat...per a comprendre la religió del poble...el mite en conexió amb la fantasia perteneix als comportaments irracionals de l'èsser humà...ha de ser rebutjat...cap relació en la religió positiva cristiana,...Hegel "il.lustrat" rebutja els miracles, la resurrecció..
el mite en l'esfera de la fantasia,...la religió cristiana en l'esfera de la raó... Valora la "religió de Jesús" en sentit moral i filantròpic...
-etapa de maduresa
"el mite perteneix a l'àmbit de la religió en el marc de la representació..., la filosofia a la "puresa del concepte..." Restitueix a l'univers mític la seva relació amb la veritat especulativa."
"la funció de l'art i de la religió en el temps moderns ha de ser diferent de "la" que exercia en la "polis-grega"...
El camí de Hegel com a camí de reconciliació de la realitat i del concepte condueix al projecte històric-filosòfic de la història...
La fi de l'art: l'art era una representació provisional cap al concepte, que és l'autèntica plenitud i realització...
la identitat entre l'essència divina i les seves manifestacions (obres escultòriques gregues) ha acabat...
"el cristianisme ha coronat el procés de secularització de l'art...per la disolució del mite operada pel cristianisme,...aquest ha deixat de ser quelcom efectiu en la societat...
el camp propì de l'activitat de l'home no és la naturalesa, és la història... la missió de l'art, fer significatius els esdeveniments històrics...
El VERBUM INCARNATUM ha liquidat la funció tradicional de la religió de la naturalesa i del mite...
3.3.2. Georg Friedrich Creuzer (1.771-1.858)
Interpretació "simbolista" del mite i les obres d'art...
El mite és personificació del símbol...
"Misteriosa veritat en els "mites orientals"...
Contemplació del "mon figuratiu de la Índia" sense referència històrica...
concepció unitaria de Déu i visió panteïsta de la naturalesa...
(la filosofia de la Índia era massa profunda per èsser entesa pel "món grec")
"Els grecs feren una basta traducció de les idees religioses d'Orient que degenerà en un bàrbar politeïsme...
"El simbolisme és la creació per antonomàsia de l'esperit humà..."
investigar l'origen del llenguatge...
El símbol situat en un contexte icònic...
el símbol: una imatge que ens remet a un concepte...
El símbol és instantani...un terme "finit" que és "infinit", inefable
"El símbol es pot experimentar i contemplar...
"el símbol: allò que no pot èsser comprès per el concepte...la font principal d'on brolla el símbol es troba en el misteri més amagat de la vida..."
"Davant les sorprenents manifestacions de la naturalesa, en l'edat primordial, l'home experimentà unes "emocions" tan intenses que, més endavant, es convertirien en la matriu de les imatges divines..."
CREUZER aplica a la "interpretació" dels mites les idees que havia eleborat sobre el "símbol"...(no identifica però, el símbol amb el mite..."el símbols" és momentani, en "el mite" hi ha un progrés...)
El "mite": un compost harmònic entre: idea-símbol-paraula...el "camí del símbol, la vista, del mite, l'oïda...
"els mites foren originariament "símbols-parlats",...les intimitats inexpressables de l'èsser humà..."
la "divinitat" es pot encarnar en infinita varietat de formes...és possible percebre "la veritat poètica" en totes elles...
3.3.3. Reaccions al pensament de Creuzer
3.3.3.1. Acollida favorable
opinions de diversos autors:
"la mitologia mostra:
"la unitat espiritual de totes les religions...
el Déu poètic que vol la felicitat per a tot el que ha creat...
"la vertent femenina de la creació...
"la relació amb: origen de la vida, la terra, el més-enllà
"la majestat de la mare fecunda...
"interpretació dels símbols naturals...
"la naturalesa exhuberant i fecunda (Dionisios...)
"les característiques "femenines" de la divinitat...
"el símbol remet a tots els aspectes de l'esperit humà..."
3.3.3.2 CRITICA:
ALTRES AUTORS:
Els mites (orígens tenebrosos),..."Il.lustració" (època de les llums...)
"hi ha hagut una constant evolució i progrés de la consciència humana..."
"la mitologia no és més que una mena d'excursió al més primitiu dels paisatges humans..."
"el mite no anuncia més que "paradisos perduts..."
3.3.4. Friedrich W. J. von SCHELLING (1.775-1.854)
"la mitologia = inici de la seva formació intel.lectual...("il a su parler la langue morte des mythes"...) la mitologia té una força activa en tots els aspectes del seu pensament..."la mitologia és quelcom que es fa present..."
"comprendre tot mite com-a-mite"...
"una nova mitologia...a partir de la "filosofia de la naturalesa" i de la "filosofia de l'art" la massa i el filòsof necessiten una religió sensible... "nova mitologia al servei de les idees..."
"originariament hi havia un sistema orgànic i harmònic del món...s'ha fragmentat en les diverses "cultures"
l'origen i la significació de la mitologia és una labor important i digne del nostre temps"...
la mitologia és una teodicea i història dels déus...no basta la interpretació poètica...
adopta una interpretació religiosa del mite..."el politeisme no és un ateisme ... en la multitud de caretes dionisíaques s'amaga el Déu cristià... transformació de Dionís en Crist..."
(Hegel concebia l'art, la religió, la mitologia...com l'Absolut en diverses manifestacions...) Schelling pensa que l'art, la religió, la mitologia mai són superats pel concepte... el politeisme és "una història necessària"...l'actor d'aquesta història = la consciència humana...la mitologia no és un producte extrínsec a l'èsser humà...s'ha generat en el més íntim de la seva naturalesa... "La consciència és el principi generador i la seu de les representacions mitològiques..."
la clau per a la comprensió de la mitologia és la figura de DIONISIOS... Situa la mitologia en el "supra-històric"..."els déus existeixen realment...la història dels déus es "l'esdevenir" real de Déu en la consciència...
el mite mostra la relació concreta i real de la consciència humana amb Déu
el fonament de l'èsser és la identitat-indiferència entre subjecte i objecte, entre finit-infinit... les manifestacions...
"la filosofia coneix les representacions... l'art, intueix"...
la ciència i el mite tenen el mateix valor...
l'activitat artística = la religió de l'esdevenidor...
Schelling té un "projecte gnòstic"...
S'interessà per l'Esglèsia i pensà que havia fracassat ...per la imposició de l'error-petrí...que ha provocat la perversió de l'esperit...Cal viure la "visió-joànica"...
Sembla un visionari que anuncia una "gnosi"...
("...Il a perçu la mélancolie inguérissable de l'âme païenne, la tristesse de ce qui va a finir...")º
4.1. MODELS MODERNS D'EXPLICACIÓ TRANSCENDENTAL DEL MITE
ERNST CASSIRER (1.874-1.945)
"Filòsof jueu-alemany liberal i "kantià"...independent..." molt prestigiós...
realitza un "anàlisi estructural" de les formes simbòliques...
(Per què un filòsof tan prestigiós s'ocupa dels "universos mítics" ??)
per raons de tipus intern...i de tipus extern... (preocupació pel llenguatge,
la realitat de la "situació alemanya" dels anys 1.920... )
denunciar el perillós irracionalisme que creixia entre els "coetanis" a partir dels "artefactes mítics"
4.2.2. Premisses ideològiques
- la filosofia transcendental de KANT
- tot coneixement es fonamenta en formes intuïtives de temps i espai...
- forma simbòlica: tota energia de l'esperit en la qual un "contingut" es vincula a un signe sensible...
- les formes simbòliques són les més elementals de l'esperit...
- el signe és òrgan necessari i essencial... un instrument que perfila un contingut
- el signe un element del món físic que es troba en el lloc d'un altre...
- el símbol, un significa dotat d'un valor funcional...
- definir la raó o l'esperit com una funció...
- analitzar el "món vital"
4.2.3. Interpretació del mite
"El Romanticisme, sobretot per Schelling, havia revitalitzat un món que la "Il.lustració" considerava caducat per sempre...
analitzar i comprendre la gènesi de les formes i estructures mítiques...davant el desafiament que el material "etnogràfic" recollit per missioners, etnòlegs, viatgers...
"les representacions i les figures mítiques = formes de coneixement a priori han de ser les mateixes per a tots els homes"
El món mític és "un món de mera representació"; el món del coneixement també...
Arribam al concepte científic de la naturalesa sempre que per mitjà de representacions descobrim una regla i un ordre...
"tota representació es fa de caràcter objectiu quan trobam la "llei objectiva";
"el mite és conduït per determinades formes intuïtives..."
les cultures mítiques estan perfilades per "una il.lustració científica"...es basen en un sistema coherent de intuïcions i conceptes...
l'aspecte més característic del mite és el punt de mira que reclama en front de l'existència, la intensitat de l'experiència...
el pensament científic és "inquisitorial"; el pensament mític "està subjugat" per l'experiència,...marca "el sagrat" ...
"el mite és tan sols un complexe entre molts complexes de "formes simbòliques"...
Cassirer insinúa una comprensió "funcionalista" de la religió, un "complexe" de formes simbòliques...
Dues formes: "Mítica"
"Científica"
no és "suficient"...No hi ha pas del "mythos" al logos. Cada un està en front de la seva veritat pròpia...La "força vital" crea un "estadi-intermig"...(pas del mythos al logos)
"La religió és part d'aquest "estadi-intermig"...usa "imatges i figures mítiques", però queden darrera del "sentit" al qual remeten...El mite confon el "nom" amb la "realitat" que designa...El mite relaciona "un fet singular" amb un altre "fet singular"...no és capaç de remetre al "significat"...
Per la "ciència": el tot resulta de les "parts"
Pel "mite" : el tot s'identifica amb les "parts" pars pro toto...
La "genesi-lògica" inclou el mythos i el logos: en el "mite" es troben els fonaments bàsics de l'experiència cintífica...el mite poseeix la "veritat" de forma poc afinada...
Les ciències de l'esperit donen importància als sistemes de formes simbóliques...
Les ciències empíriques donen importància a les formes funcionals...
Del "caos" de les impressions...el mite es forma un "cosmos"...
MIRCEA ELIADE (1.907-1.986)
"És el que més ha contribuït a la rehabilitació de l'estudi del "Mite" en el segle XX"
Figura "polèmica" ,...admirat i rebutjat...
Nombrosa producció literària: científica, novel.les, contes, narracions, nombrosos escrits autobiogràfics...
(influenciat pel nazisme, anti-semita...?? representant de la dreta romanesa...)
Dos punts presisos:
1) El tradicionalisme radical de la "dreta romanesa"...condemna el "món modern"...
2) Sentiments mític-religiosos de la dreta romanesa
4.3.2. Interpretació del "mite"
"recerca del sentit"...La "disciplina" que estudia els fenómens religiosos: autónoma...La religió: una forma autònoma de vida...
4 elements:
a) L'oposició "sagrat-profà
el sagrat no és una etapa de la història, sinó un element d'estructura de la mateixa consciència...la religió és l'experiència del "sagrat"
b) La simbòlica
el medi primari de les expressions religioses...homo symbolicus: capacitat simbòlica...símbol, mite, imatge, perteneixen a la substància de la vida espiritual...El símbol precedeix al llenguatge,...revela els aspectes més profunds ... recupera la situació paradisíacade l'home primordial...sempre posseït per la nostàlgia del paradís...
el símbol és: extern, interior, oníric...
c) el illud tempus (temps abans del temps)
posició "anti-històrica"...en la mesura que l'home supera el seu moment històric reviu els arquetips... en el "somnis" recupera la seva existència...la religió recupera l'elemental, el primordial, el "ahistòric" ("mais dans le Temps primordial, le Temps où l'événement a eu lieu pour la première fois...le temps fort du mythe")
d) L'homo religiosus
tipus ideal de l'home...L'homo religiosus és el que recorda...funció soteriològica de la memòria... ("conéixer és recordar", va dir Plató) L'homo religiosus és el que recorda, experimenta, coneix...el "gnòstic"
el mite com aquella invariant que mai deixa de fer-se present en la trama de l'existència humana i permet superar el terror de la història...
Els estudis de la "Mitologia" s'havien centrat en els mites grecs. Mircea Eliade diu que això és insuficient...endemés, no coneixem cap mite grec en el seu contexte ritual...Eixamplar horitzons: si en totes les llengües europees mite vol dir "ficció"..., no així en les altres cultures...
"el mite factor fundacional de l'existència humana..."El mite narra una història sagrada, narra un esdeveniment que tingué lloc en el temps primordial...gràcies a les accions dels Èssers Sobrenaturals, una realitat ha vingut a la existència, ja sigui la realitat total...
el mite és aquesta praxis en la mesura que "cosmitza"...
El mite és vertader perque narra una història sagrada...
El sagrat és el real per excel.lència...tot el que no participa en l'esfera del sagrat no particioa de l'èsser...L'home intenta salvar-se integrant-se en el real...
Equació del pensament de Mircea Eliade: realitat = sagrat = ontologia
HANS BLUMENBERG (1.920-1.997)
KURT HÜBNER (1.921 - )
Interpretació "simbolista" del mite i les obres d'art...
El mite és personificació del símbol...
"Misteriosa veritat en els "mites orientals"...
Contemplació del "mon figuratiu de la Índia" sense referència històrica...
concepció unitaria de Déu i visió panteïsta de la naturalesa...
(la filosofia de la Índia era massa profunda per èsser entesa pel "món grec")
"Els grecs feren una basta traducció de les idees religioses d'Orient que degenerà en un bàrbar politeïsme...
"El simbolisme és la creació per antonomàsia de l'esperit humà..."
investigar l'origen del llenguatge...
El símbol situat en un contexte icònic...
el símbol: una imatge que ens remet a un concepte...
El símbol és instantani...un terme "finit" que és "infinit", inefable
"El símbol es pot experimentar i contemplar...
"el símbol: allò que no pot èsser comprès per el concepte...la font principal d'on brolla el símbol es troba en el misteri més amagat de la vida..."
"Davant les sorprenents manifestacions de la naturalesa, en l'edat primordial, l'home experimentà unes "emocions" tan intenses que, més endavant, es convertirien en la matriu de les imatges divines..."
CREUZER aplica a la "interpretació" dels mites les idees que havia eleborat sobre el "símbol"...(no identifica però, el símbol amb el mite..."el símbols" és momentani, en "el mite" hi ha un progrés...)
El "mite": un compost harmònic entre: idea-símbol-paraula...el "camí del símbol, la vista, del mite, l'oïda...
"els mites foren originariament "símbols-parlats",...les intimitats inexpressables de l'èsser humà..."
la "divinitat" es pot encarnar en infinita varietat de formes...és possible percebre "la veritat poètica" en totes elles...
3.3.3. Reaccions al pensament de Creuzer
3.3.3.1. Acollida favorable
opinions de diversos autors:
"la mitologia mostra:
"la unitat espiritual de totes les religions...
el Déu poètic que vol la felicitat per a tot el que ha creat...
"la vertent femenina de la creació...
"la relació amb: origen de la vida, la terra, el més-enllà
"la majestat de la mare fecunda...
"interpretació dels símbols naturals...
"la naturalesa exhuberant i fecunda (Dionisios...)
"les característiques "femenines" de la divinitat...
"el símbol remet a tots els aspectes de l'esperit humà..."
3.3.3.2 CRITICA:
ALTRES AUTORS:
Els mites (orígens tenebrosos),..."Il.lustració" (època de les llums...)
"hi ha hagut una constant evolució i progrés de la consciència humana..."
"la mitologia no és més que una mena d'excursió al més primitiu dels paisatges humans..."
"el mite no anuncia més que "paradisos perduts..."
3.3.4. Friedrich W. J. von SCHELLING (1.775-1.854)
"la mitologia = inici de la seva formació intel.lectual...("il a su parler la langue morte des mythes"...) la mitologia té una força activa en tots els aspectes del seu pensament..."la mitologia és quelcom que es fa present..."
"comprendre tot mite com-a-mite"...
"una nova mitologia...a partir de la "filosofia de la naturalesa" i de la "filosofia de l'art" la massa i el filòsof necessiten una religió sensible... "nova mitologia al servei de les idees..."
"originariament hi havia un sistema orgànic i harmònic del món...s'ha fragmentat en les diverses "cultures"
l'origen i la significació de la mitologia és una labor important i digne del nostre temps"...
la mitologia és una teodicea i història dels déus...no basta la interpretació poètica...
adopta una interpretació religiosa del mite..."el politeisme no és un ateisme ... en la multitud de caretes dionisíaques s'amaga el Déu cristià... transformació de Dionís en Crist..."
(Hegel concebia l'art, la religió, la mitologia...com l'Absolut en diverses manifestacions...) Schelling pensa que l'art, la religió, la mitologia mai són superats pel concepte... el politeisme és "una història necessària"...l'actor d'aquesta història = la consciència humana...la mitologia no és un producte extrínsec a l'èsser humà...s'ha generat en el més íntim de la seva naturalesa... "La consciència és el principi generador i la seu de les representacions mitològiques..."
la clau per a la comprensió de la mitologia és la figura de DIONISIOS... Situa la mitologia en el "supra-històric"..."els déus existeixen realment...la història dels déus es "l'esdevenir" real de Déu en la consciència...
el mite mostra la relació concreta i real de la consciència humana amb Déu
el fonament de l'èsser és la identitat-indiferència entre subjecte i objecte, entre finit-infinit... les manifestacions...
"la filosofia coneix les representacions... l'art, intueix"...
la ciència i el mite tenen el mateix valor...
l'activitat artística = la religió de l'esdevenidor...
Schelling té un "projecte gnòstic"...
S'interessà per l'Esglèsia i pensà que havia fracassat ...per la imposició de l'error-petrí...que ha provocat la perversió de l'esperit...Cal viure la "visió-joànica"...
Sembla un visionari que anuncia una "gnosi"...
("...Il a perçu la mélancolie inguérissable de l'âme païenne, la tristesse de ce qui va a finir...")º
4.1. MODELS MODERNS D'EXPLICACIÓ TRANSCENDENTAL DEL MITE
"Filòsof jueu-alemany liberal i "kantià"...independent..." molt prestigiós...
realitza un "anàlisi estructural" de les formes simbòliques...
(Per què un filòsof tan prestigiós s'ocupa dels "universos mítics" ??)
per raons de tipus intern...i de tipus extern... (preocupació pel llenguatge,
la realitat de la "situació alemanya" dels anys 1.920... )
denunciar el perillós irracionalisme que creixia entre els "coetanis" a partir dels "artefactes mítics"
4.2.2. Premisses ideològiques
- la filosofia transcendental de KANT
- tot coneixement es fonamenta en formes intuïtives de temps i espai...
- forma simbòlica: tota energia de l'esperit en la qual un "contingut" es vincula a un signe sensible...
- les formes simbòliques són les més elementals de l'esperit...
- el signe és òrgan necessari i essencial... un instrument que perfila un contingut
- el signe un element del món físic que es troba en el lloc d'un altre...
- el símbol, un significa dotat d'un valor funcional...
- definir la raó o l'esperit com una funció...
- analitzar el "món vital"
4.2.3. Interpretació del mite
"El Romanticisme, sobretot per Schelling, havia revitalitzat un món que la "Il.lustració" considerava caducat per sempre...
analitzar i comprendre la gènesi de les formes i estructures mítiques...davant el desafiament que el material "etnogràfic" recollit per missioners, etnòlegs, viatgers...
"les representacions i les figures mítiques = formes de coneixement a priori han de ser les mateixes per a tots els homes"
El món mític és "un món de mera representació"; el món del coneixement també...
Arribam al concepte científic de la naturalesa sempre que per mitjà de representacions descobrim una regla i un ordre...
"tota representació es fa de caràcter objectiu quan trobam la "llei objectiva";
"el mite és conduït per determinades formes intuïtives..."
les cultures mítiques estan perfilades per "una il.lustració científica"...es basen en un sistema coherent de intuïcions i conceptes...
l'aspecte més característic del mite és el punt de mira que reclama en front de l'existència, la intensitat de l'experiència...
el pensament científic és "inquisitorial"; el pensament mític "està subjugat" per l'experiència,...marca "el sagrat" ...
"el mite és tan sols un complexe entre molts complexes de "formes simbòliques"...
Cassirer insinúa una comprensió "funcionalista" de la religió, un "complexe" de formes simbòliques...
Dues formes: "Mítica"
"Científica"
no és "suficient"...No hi ha pas del "mythos" al logos. Cada un està en front de la seva veritat pròpia...La "força vital" crea un "estadi-intermig"...(pas del mythos al logos)
"La religió és part d'aquest "estadi-intermig"...usa "imatges i figures mítiques", però queden darrera del "sentit" al qual remeten...El mite confon el "nom" amb la "realitat" que designa...El mite relaciona "un fet singular" amb un altre "fet singular"...no és capaç de remetre al "significat"...
Per la "ciència": el tot resulta de les "parts"
Pel "mite" : el tot s'identifica amb les "parts" pars pro toto...
La "genesi-lògica" inclou el mythos i el logos: en el "mite" es troben els fonaments bàsics de l'experiència cintífica...el mite poseeix la "veritat" de forma poc afinada...
Les ciències de l'esperit donen importància als sistemes de formes simbóliques...
Les ciències empíriques donen importància a les formes funcionals...
Del "caos" de les impressions...el mite es forma un "cosmos"...
.......................
"És el que més ha contribuït a la rehabilitació de l'estudi del "Mite" en el segle XX"
Figura "polèmica" ,...admirat i rebutjat...
Nombrosa producció literària: científica, novel.les, contes, narracions, nombrosos escrits autobiogràfics...
(influenciat pel nazisme, anti-semita...?? representant de la dreta romanesa...)
Dos punts presisos:
1) El tradicionalisme radical de la "dreta romanesa"...condemna el "món modern"...
2) Sentiments mític-religiosos de la dreta romanesa
4.3.2. Interpretació del "mite"
"recerca del sentit"...La "disciplina" que estudia els fenómens religiosos: autónoma...La religió: una forma autònoma de vida...
4 elements:
a) L'oposició "sagrat-profà
el sagrat no és una etapa de la història, sinó un element d'estructura de la mateixa consciència...la religió és l'experiència del "sagrat"
b) La simbòlica
el medi primari de les expressions religioses...homo symbolicus: capacitat simbòlica...símbol, mite, imatge, perteneixen a la substància de la vida espiritual...El símbol precedeix al llenguatge,...revela els aspectes més profunds ... recupera la situació paradisíacade l'home primordial...sempre posseït per la nostàlgia del paradís...
el símbol és: extern, interior, oníric...
c) el illud tempus (temps abans del temps)
posició "anti-històrica"...en la mesura que l'home supera el seu moment històric reviu els arquetips... en el "somnis" recupera la seva existència...la religió recupera l'elemental, el primordial, el "ahistòric" ("mais dans le Temps primordial, le Temps où l'événement a eu lieu pour la première fois...le temps fort du mythe")
d) L'homo religiosus
tipus ideal de l'home...L'homo religiosus és el que recorda...funció soteriològica de la memòria... ("conéixer és recordar", va dir Plató) L'homo religiosus és el que recorda, experimenta, coneix...el "gnòstic"
el mite com aquella invariant que mai deixa de fer-se present en la trama de l'existència humana i permet superar el terror de la història...
"el mite factor fundacional de l'existència humana..."El mite narra una història sagrada, narra un esdeveniment que tingué lloc en el temps primordial...gràcies a les accions dels Èssers Sobrenaturals, una realitat ha vingut a la existència, ja sigui la realitat total...
El mite és vertader perque narra una història sagrada...
El sagrat és el real per excel.lència...tot el que no participa en l'esfera del sagrat no particioa de l'èsser...L'home intenta salvar-se integrant-se en el real...
Equació del pensament de Mircea Eliade: realitat = sagrat = ontologia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada