(EMPARAULAR...)
"Le mythe est un arbre qui croît partout, en tout climat,
sous tout soleil, spontanément sans boutures" (Baudelaire)
APROXIMACIÓ
A
LA LOGOMÍTICA
"Les paraules són els ulls vius
del misteri " (V. Khlebnikov)
5.2. A L'ENTORN DEL LLENGUATGE
"La persona humana s'alliberà del gran silenci de la "matèria" gràcies a la paraula..."
"Conjectura, dubta, es sorprèn "cara" a la realitat...Sap, captura, té relació "amb allò que és"...gràcies al llenguatge...
Els instruments lingüístics possibiliten... i limiten...
"La persona humana és depenent del llenguatge que usa...des de la perspectiva del mythos i del logos...
"l'ofici de "persona humana" és donar consistència verbal a la realitat...
"
"la gramàtica" de l'inhumà
Crisi actual: la "inadequació" de les paraules usuals per a expressar els interrogants fonamentals i les respostes decisives...
"esgotament" dels recursos verbals en la cultura i la política...les paraules han perdut llur "voler dir"...
"les dictadures, els camps de concentració, l'anihilació de poblacions senceres, la possibilitat de la destrucció total del "planeta", la distorsió de la realitat dels mass-media,...han afectat negativament el llenguatge...
perversió del lèxic = perversió dels sentiments... (la capacitat de l'èsser humà d'aparaular la realitat és ambigua...
El parlar humà és capaç:
"l'ètica de Sócrates", "les paràboles de Jesús", "la construcció magistral de
Shakespeare"
"disenyar camps d'extermini", transcriure "les sessions de la cambra de tortures",...
"La gramàtica de l'inhumà", gràcies a la imatge i el concepte, pot èsser també: "gramàtica de l'esperança"...(combinar sapiencialment el "mythos" i el "logos")
"La crisi global... és "crisi gramatical" ...el llenguatge ja no és "un camí cap a la veritat"...
"...abans les paraules podien "matrimoniar" intel.lecte i realitat..."
en la cultura occidental, a finals del segle XIX, començà "la crisi del significat del significat...ruptura entre paraula i món...
ja SPINOZA (1.623-1.677) veié en les "matemàtiques" les "certeses" (Amb Spinoza, la metafísica perd la innocència...")
una situació d'epíleg (after-word): : proclama la "mort de Déu"...el nihilisme...
La informació "gegantina" cau en els paranys de la incomunicació: paraules sense contingut: (ideològic, emocional, experiencial...)
el perill del llenguatge humà és ara: l'absència real...
signes de buidor: opressió, vulgaritat, fora creències, perversió de paraules sublims...
TORNAR RETROBAR "el lloc propi" de la paraula...
el llenguatge habitual, en nostres dies, és limitat, empobridor, redueix la realitat a mera facticitat...
VEURE: l'experimentum (empiricament verificable)
l'entusiasme, la inspiració...les qüestions fonamentals,... no tenen "lloc"...
"el sistema modern de comunicació és el responsable directe de la desaparició de la creativitat literària i artística...
comunicacions convencionals i epitèliques...
5.2.3. Paraula i pensament
Des d'antic:
"filosofies i religions" una qüestió fonamental = "què és l'home ? "
en la modernitat l'èsser humà és indefinició...
Allò que permet descriure l'home (el dring autèntic ) = les seves relacions: comunicació amb els altres Relació-comunicació-alteritat, en l'ètic i l'estètic, en la individulització i en la comunitat, en l'agape i en l'eros...és un afer lingüístic...total...
el llenguatge és l'últim i més profund problema filosòfic...
el problema d' allò que podem saber = el problema d'allò que podem "dir"...
la paraula, tan mythos com logos, = medi imprescindible...(inclús per a arribar al "silenci" de qualitat...)
la història de l'home = relacions entre paraules i pensament...
El primer que fa l'home davant la realitat és "posar-l'hi nom"... ignoram el que no té "nom"...fora del llenguatge = fora de la vida...
"CAL ESTABLIR UNA NOVA CONFIGURACIÓ DE LA "REALITAT MATERIAL" I "ESPIRITUAL"...
La inestabilitat afecta a les paraules... devaluació, pèrdua de sentit... En la mesura que vivim i actualitzam progressam...
"La recerca, sempre fracassada..., sempre "recuperada"..., d'una gramàtica fonamental..."
5.2.4. Paraula i alienació humana
La paraula humana és un signe d'alienació radical de l'esser humà...
invocar, mentir, suplicar, abjurar, convèncer, evocar, riure,...mai té als llavis la paraula definitiva...
però, aquest esforç sisífic d'aparaulament és font de goig, gratitud, sentir-se bé,...
la paraula és "pont" que marca la distància que separal'home de la realitat exterior...
les paraules són camins provisionals a "refer" dia rere dia...
la mística: proposa que el "trajecte humà" acabi en el SILENCI per a recuperar la reconciliació desitjada,...s'apropa al silenci...mitjançant la paraula...deixar de seleccionar per a poder escollir-lo "tot"...
5.2.5 Paraula i traducció
l'èsser humà es troba, del naixement a la mort en un "procès de traducció"...
"inestabilitat gramatical" de la condició humana... "viure és traduir..."
parlam perquè la immediatesa és quelcom inaccesible als "mortals"... ús de mediacions, de traduccions que sempre s'ha de refer...una insuperable "historicitat"...
Necessitam "traduir" perquè no tenim a l'abast la llengua original...només formes expressives...sempre necessitam contextualitzar els textos, les paraules...per exigències de la història...
"ofici d'home" = praxis traductora
en separació de la realitat externa i de la pròpia interioritat...
alienats forçats a parlar
parlar = contextualitzar = traduir = traicionar,....per a recuperar la unitat perduda
llenguatge tensiu: en la "metàfora", entre imatge i concepte, entre mythos i logos...
5.2.6. Paraula i soteriologia
la "guarició" del llenguatge humà = definitiva soteriologia = restitució de la dignitat ferida = brilla el rostre de Déu...
"les mil llengües...manifesten la irreconciliació del cor de l'home "estructural"...
la guarició = paraula-diàleg = ús bo de la paraula...
l'ús bo de la paraula: virtualitats sanadores, reconciliadores, harmonitzadores ...
totes les tradicions religioses, sistemes filosòfics, sistemes culturals ho tenen per meta... = homo homini frater
el mal ús de la paraula: (el mite de la "torre de Babel") perverteix les relacions amb els demés, amb "un mateix", amb la naturalesa = homo homini lupus...
"Cap llengua és capaç d'articular la summa veritat divina... la clau del sentit de l'existència..."
cada llengua és un camí diferent..., el pluralisme lingüístic = exponent de la diversitat religiosa, cultural, social, política...
BABEL mostra l'ambigüitat de l'homo loquens...
una llegua original... = Elohim (el nom de Déu) uneix im (subjecte ocult) Eloh (objecte ocult)...
5.2.7 Paraula i mediacions
"mediacions necessàries per salvar la distància entre subjecte-objecte, temps-eternitat, arquetips-artefactes...
és comprensible que la divinitat proporcioni seguretat i certesa...
Déu és l'únic que dóna seguretat...perquè és anterior a la dispersió de Babel...
"superar la història i les mediacions = pas obligat cap a la realització de l'èsser humà"...perquè (a través d'elles) es reveli el vertader èsser de l'home...
(recuperar el llenguatge de l'EDÉN), practicat per "místics" i "gnòstics"...
l'exercici exegètic místic és l'intent de passar de l'àmbit de les manifestacions a la realitat de l'èsser...
Pentecostés = una redenció parcial de la ferida original = intent esperancista...
"la persona humana = l'animal que empra el futur del ver "ser" = animal encara no "fixat"...
"el futur és tan indispensable per a la conservació de l'espècie humana...com els somnis per a l'economia del "cervell"...
"Pero comprender puoi che tutta morta
fia nostra conoscenza da quel punto,
che del futuro fia chiusa la porta" (DANTE)
"qualsevol explicació coherent de la capacitat de la parla humana...garantitzada pel supost de la presència de Déu..."
5.2.8. La constitució de l'èsser humà mitjançant la paraula
"l'essència lingüística de l'home està en el "fet" de donar nom a les coses..."
"la paraula humana és el nom de les coses...
Donar nom a les coses = experiència de l'autèntica humanitat
"l'experiència vertaderament humana es dóna en el "sí" d'una comunitat lingüística...
les nostres imatges i les nostres paraules = harmonia amb la realitat
el llenguatge és l'instrument gràcies al qual la persona humana es nega a acceptar el món tal com és....
5.2.8.3. La comunitat històrica
la paraula humana = factor = emancipació de "l'orgànic"
"el llenguatge és creació incessant de "camins" paral.lels...la "llengua", refutació del "determinisme"...afirma que el món pot ser d'una altra manera..."
(els atentats contra les seqüències lògiques... , l'ambigüitat, la polisèmia, la imcomprensió, la facultat de "mentir"... no són malalties del llenguatge..., són les arrels del seu geni...)
"El mite de la "Torre de Babel" és un exemple magnífic d' inversió simbòlica: "la humanitat no fou destruïda quan es dispersà entre llengües,...al contrari, aquesta dispersió salvaguardà la seva "vitalitat" i força creadora..." (STEINER)
"La Paraula és el "fons" més íntim i autèntic de la persona,...la "cura" de la qualitat de "La Paraula" està en mans de l'home...
la problemàtica en torn a la "paraula" abasta tota l'existència humana...
(entre els "camps-de-concentració" i la perversió-de-la-paraula-humana hi ha sintonia total)
"Les distincions han de servir per a unir, i no per a separar" (Jacques MARITAIN)
la salut... depèn de "la salut de les paraules"
la persona = relació = expressions verbals
REHABILITAR LA PARAULA... Crisi del nostre temps = crisi gramatical
Jacques MARITAIN (1.882-1.973)
5.3. EN TORN AL LOGOS
La recerca d'una ratio, per a organitzar l'existència humana, basada en principis universals: evitar les coaccions dels instints i les arbitrerietats dels interessoscreats... = el coneixement suprem-infalible...
"La Il.lustració fou el segle de la raó, ...el "nostre" és el segle de la crítica de la raó"...
¿Què és un "comportament racional"...?
¿es pot establir una delimitació universalment acceptada entre logos i mythos ?...viure com a persona = definir-se a partir de i en relació amb la racionalitat...
disposició per a respondre a les noves situacions amb esperit obert...
la "racionalitat" no es redueix al "saber científic"...
5.3.2. Racionalitat i modernitat
La creença que només "la ciència" usa adequadament la "raó"...
KANT (1.724-1.804) féu una "revolució copernicana" de la filosofia...
"els conceptes, com els individus, tenen la seva "història"...(resistir els "embats" del temps" (Kierkegaard) )
La "Il.lustració" = l'explicació racional superaria definitivament "la interpretació mítica...
La raó humana podia configurar la "totalitat" de les relacions humanes: amb Déu, (suposant que encara s'afirmàs la seva existència), amb el "kosmos" i amb l'Home...
el "món" havia tornat "desencantat"...
5.3.3. Paraula: objectivitat i subjectivitat
"A partir de la comprensió racionalista = explicacions materialistes...
tot reduït a "matèria"...= l'home i el "kosmos" = matèria que s'auto-configura i auto-organitza...
no hi ha "lloc" pels estadis emocionals...
La "Física-moderna" ha qüestionat les hipòtesis fonamentals: racionalistes, materialistes, empiricistes... "totes tenen l'estatut de "proposicions de fe" ( no és possible trobar unes fonamentacions infalibles...)
"expliquen qualsevol "esdeveniment" com a repetició...(talment com fan els "Mites"...)
5.3.4. Característiques de la "racionalitat"
a) intersubjectivitat semàntica
"els conceptes" han de significar el mateix per a tots...
b) intersubjectivitat empírica
"els fets empírics" reconescuts i acceptats per a tots...
c) intersubjectivitat lògica
"les conclusions" suposen una "conceptualització prèvia"
d) intersubjectivitat operativa
"les formes d'actuar" iguals per a tots...
e) intersubjectivitat normativa
"unes normes morals", unes "lleis" admeses per a tots...
EL SABER ÉS "un producte social"
5.4. A L'ENTORN DE LA "LOGOMÍTICA"
"La Cultura Occidental (variacions artístiques, filosòfiques, teològiques, polítiques, històriques...) = un camp de batalla... en el "sí" de la paraula..."
Paraula = mythos i logos... que es modula sempre de "bell-nou"...formes guanyadores...formes reduïdes...
el "monolingüisme-economicista" (llei-de-oferta-demanda) ha estat el gran "guanyador" (en tots el àmbits...)
"dialèctica amo-esclau" = característica de nostra cultura...
el logos, ahir guanyador (pels il.lustrats...) avui, es despreciat... (new-age...)
sempre les dues estratègies: mythos-logos...logos-mythos...
Discurs totalitari..."il.lustració total" o "romantització" sense límits...
la dialèctica: "il.lustració"-romanticisme" podia haver-se donat amb harmonia...coincidentia oppositorum (Nicolas de Cusa), ha seguit el camí de la imposició sense alternatives... (guerra-civil continua en el nostre Continent)
la raó, a la seva dinàmica...perd tota relació amb l'existència dels individus humans...
BON ÚS DE LA PARAULA = bon ús del poder...
la "Logomítica" = una adequada administració de les expressivitats humanes
El "mite" s'hauria originat en les grans "cultures" del Neolític (com "experiències" d'un déficit...) "Vinculat a la intervenció tècnica de l'individu en el món material, (invenció de l'escriptura...)
Els "Mites" també són "testimonis" de les perversions del "poder"...
Mal ús de la Paraula = mal ús del mite = mal ús de la imatge = mal ús del poder...sinónims de la irreconciliació de l'èsser humà...
LABOR: "la salvació de la Paraula" per a vehicular la comunicació humana, en harmonia i cordialitat
necessitat de totes les "diccions humanes"...el que és mític i el que és lògic pertanyen a l'equipament de l'èsser humà..."renúncia" a qualsevol discurs o pràctica totalitaris...
La "Logomítica" = un acte de salvament = una pedagogia
administrar dialògicament la paraula... els llenguatges de : imatge-concepte = mythos-logos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada