Pàgineshttps://www.catalunyareligio.cat/ca/pregariacat-celebra-seu-dese-aniversari-nova-web

dimarts, 15 de novembre del 2011

MITE, INTERPRETACIÓ





































INTERPRETACIÓ 
dels
MITES






1.2.        MODELS  INTERPRETATIUS   CLÀSSICS
                     

               "Són els models  que ja apareixen   en  "l'antigüitat"... 


1.2.1      Models racionalistes

     l'exègesi  racionalista  vol demostrar que els mites tenien el seu origen  en la capacitat de la fantasia  humana,...considerada la fantasia com el punt de partida  de la  "follia"...

"En la cultura occidental  tot el que es podia incluir dins l'àmbi de l'extranyesa  i de l'anormalitat (la fantasia, el mite, la dona, certes malaties...) era sotmès a processos de desmitificació...

JENÓFANES de COLOFON (570-480 A.c.)  fou el primer "exègeta racionalista" dels mites.
 
"la seva argumentació  serà recuperada de manera explícita tan pels filòsofs pagans com pels cristians..."
Jenófanes oposà els herois olímpics  als herois homèrics...
Aristòtil afirma que Jenófanes  fou el primer en concebre  l'unitat  de l'èsser.


1.2.2.    Explicació  al.legòrica  del mite

                                                                                     "AL.LEGORIA  de la PRIMAVERA"
"l'exègesi al.legòrica de qualsevol narració, pintura o escultura... ha  acomplert  una funció important  en la formació  de la cultura europea..."

"quan es perd la relevància existencial  del mite, apareix l'exègesi  al.legòrica  i  l'evemerista  (dir d'una  altra manera)

Evémer (330-250 a. C.)  explicà que "els déus  grecs"  no eren més que herois divinitzats...
L'exègesi al.legòrica   cerca desvetllar  les idees  abstractes  que contenen els Mites... (ambivalència de les  "figures mítiques)
(dualitat de sentit de l'al.legoria...)
(al.legoria no és exactament el mateix que metàfora...)

La metàfora és un objecte  concret...l'al.legoria és el conjunt...
 (el discurs enigmàtic...)
"Per a la interpretació al.legòrica, la veritat del mite no es troba de manera directa en la narració,... està amagada darrera el sentit aparent..." 

L'exégesi al.legòrica de l'antiquitat grega va tenir 3  direccions:
a) exégesi  física   (els déus homérics  signifiquen els elements de l'univers)
b) exégesi moral   (Homer és el mestre de les "virtuts")
c) exégesi teològica  (la Il.liada i l'Odissea  amaguen veritats sobre-naturals)

TEÀGENES  de RHEGIUM (539-450 a.C.)

 EMPEDOCLES  d'Agrimento (490-430  a.C.)
PARMÉNIDES  (el món  es mou entre: una atracció  i  una repulsió   (amor i odi)  Foc  =  Zeus;  Aire  =  Hera ;  Aigua  =   Nestis ;   Terra =  Hades...

"l'allegorie  consiste précisément à faire  apparaître l'"autre"  face du mythe; face caché mais présent"  (Faedou)

"l'allégorie  est fondée sur la metaphore  et non pas sur l'anaphore"   (R. Alleau)  


1.2.2.1.      L'aportació  de FILON  d'Alexandria
     (20  a.C.- 50 d.C.)          
  Jueu, platònic i estoic, aplicà  una hermenèutica  a la Sagrada escriptura hebreva  que influí de forma determinant en l'ús  d'al.legories i metàfores, durant els primers segles de la nostra era.
3  nivells:
- cosmològic
- antropològic
- místic

L'Escriptura aporta  "l'altre" de la realitat natural... El sentit literal  de l'Escriptura és com l'ombra del  cos...A  la interpretació al.legòrica  (mística)  hi arriben només els "elegits"...


1.2.2.2.      La posteritat cristiana de Filon d'Alexandria

CLIMENT d'ALEXANDRIA  (156-216)
ORÍGENES    (185-254)
AMBROSI de  Milà  (320-397)

"foren els principals usuaris de l'al.legoria  en la Interpretació de les Escriptures...
 " totes les paraules de la Bíblia tenen "sentit".  Descobrir entre el sentit "literal" i el "sentit espiritual"

"similia similibus convertuntur..."

tota la història de la humanitat es troba referida a  l'encarnació  de Crist..."

Si bé, no tots els autors cristians  es mostrassin recptius a l'exègesi al.legòrica, aquesta  fou d'ús qusi general  fins als finals de l'Edat Mitjana...


Climent d'Alexandria
  

                                                                                                               Ambrosi de Milà



1.2.2.3.       La continuïtat  històrica  de l'exegesi  al.legòrica


"els epicureïstes i els estoics  entenien  les "narracions mítiques"   com a paràboles  ipersonificacions de les forces naturals..."

l'opinió de molts autors cristians  era que "la mitologia pagana havia de ser considerada  com "un plagi" de caricatura de les veritats de la revelació de l'Antic Testament...
"El fonament de l'al.legoria és la narració històrica,...el fonament del mite  és la "faula"...

"les vertaderes al.legories, al contrari del que passa amb el símbols autèntics,  són  autosuficients i  recloses en sí mateixes..."













1.2.2.4.    Símbol i al.legoria en el Romanticisme  alemany

    "contraposaven el  símbol a l'al.legoria...
"les  imatges del  símbol no "revelen"  una vegada per sempre la seva veritat,...
es troben sempre  en camí...com correspon a la condició peregrina de l'èsser humà...

En el símbol, el   finit "és al mateix temps  infinit"
En l'al.legoria, el finit "no és res..." , tan solsen relació a l'infinit...

"El símbol  és "la xifra d'un misteri,...mai explicat del tot,   permaneix sempre "obert"...
("mais rend transparent  quelque  chose qui est en deçà  de tout expressions" ( SCHOLEM)

L'allégorie est inoffensive; le sens spirituel peut être révolutionnaire"
l'al.legoria és "fixació", el  símbol és "llibertat"

"El símbol, en l'instant fulgurant del son temps propi, permet que l"apparence littéral devient  transparence..."


1.2.3.        L'interpretació   evemerista   del  mite

"L'exegesi "evemerista de les narracions mítiques es remunta al filòsof grec "EVÉMERO"  (311-298 a.C. )  ( afirma que els primers reis de la terra , Uranos, Zeus, Cronos,  foren divinitzats  per la posteritat)  
La interpretació  històrica  que l'antiguitat  féu dels  "déus" , amb l'evemerisme,  fou  eliminar-los...Evémeros aplica "les etiologies" i "les etimologies", sense cao contexte històric, religiós  o cultural...deos  homines  fuisse...
EVÉMEROS  I ARISTÒTIL
"oblida  qualsevol  més-allà de la materialitat de les paraules...(Algú ha incluit "Evémeros"  entre els  "ateus"  de l'antiguitat)
"l'evemerisme  negativament   ha estar una crítica de la "religió"..., positivament  ha servit als reis i emperdadors per   fer-se  "divins"....





1.2.4.          La posteritat de l'al.legoria  i  de evemerisme
 


"l'evemerisme experimentà un resurgiment  a principis de l'era cristiana...els "pares  apologistes" vèien en els mites pagans l'expressió de  la perversió  i la maldat...

TERTULIÀ, LACTANCI, CLIMENT D'ALEXANDRIA, EUSEBI DE CESAREA...
"l'evemerisme prova  concloent  de l'ateisme  de les religions antigues...  "els personatges de la mitologia eren els genuïns representants  de la "religió falsa"
En la predicació cristiana, s'explicava al fidels que els déus pagans  no eren sinó  homes poderosos   del "passat"...




L'any 781,  Joan Escoto Eurígenes  mostrà interés per la cultura clàssica i  mostrà una  consideració menys  negativa  per les antigues mitologies...




G.BOCCACIO  (1.313-1.375)  
"amb un estil,  que anunciava el Renaixament,   parlà dels mites   com  "paràboles  paganes", útils  per a la instrucció moral dels cristians...





DANTE (1.265-1.321)
"gran interés  per les "Al.legories"..."





FRANCIS  BACON (1.561-1.626)
"proposa una interpretació al.legòrica de les divinitats  clàssiques...
"el cristianisme  hauria d'haver recuperat  la veritat  submergida en els mites antics...



segle XVII,  Daniel Duet descobrirà en tots els déus del paganisme figures més o menys alterades  d'en Moisés... 
......

"a partir de Descartes,  el mite fou considerat com  una forma de passar  de l'àmbit  del subjectiu  al de l'objectiu,  racionalment injustificable..."


l'abate  Antoine Banier (1.738)  es proposà  restablir  "l'evemerisme",  i diu que és molt lloable que els grans personatges antics, per gratitud, hagin estat divinitzats  i es convertiren en "protectors"  de les ciutats...
  









     EL ROMANTICISME
"el Romanticisme  veu l'estètica  en el Símbol..., situen la religió i els mites en l'esfera del "religiós"
"l'iniciador de la revalorització del "símbol"  fou   GOETHE,... prototip del poeta romàntic..."  
1.882: "Hi  ha una gran diferència entre el poeta que cerca el que és particular a través del que és general  i  el poeta que veu el que és general en el particular"  



"en el fons, es pot afirmar  que tan l'al.legorisme  com l'evemerisme  produeixen explicació  del mite de naturalesa psicològica...el desig de recuperar  l'arkhè   (el temps o la situació primordials)  és una de les majors determinats de la condició humana... el temps és la "gran qüestió"...el temps que es redueix al "no-res"  o el temps que s'ha d'acomplir..."



1.3.      L'EXPLICACIÓ DEL MITE  COM    A   "MALALTIA  DEL LLENGUATGE"


"en el segle passat  s'imposà  el  "comparatisme" en l'estudidel fenómens religiosos...
a Anglaterra, s'alià amb  l'explicació  al.legòrica i  everemista...
es basava en les afinitats   que presenten les lleis  indo-europees...

"relació entre mitologia i llenguatge"...

"en temps antics  es podia comprendre  el contingut dels mites com a personificacions  dels fenómens naturals..."

"una vertadera  malaltia del llenguatge,...  perquè  són més psicològiques que filològiques...

"el naixement dels mites era el resultat  d'una utalització  abussiva del llenguatge...   




2.2.        L'EXPLICACIÓ RITUALÍSTIC-SOCIOLÒGICA

 "l'antiga  Grècia  exerceix una espècie d'atracció incontrolada, quasi màgica...
OXFORD  i CAMBRIDGE, també l'ALSÀCIA (França)  (segle XIX)  donaren per una interpretació dels "MITES", diguem-ne "utilatarista",   per allò de que eren països "colonitzadors"...




"des d'un punt de vista "màgic",  a partir del principi del  "totetisme",...serien les creències de la Humanitat  en el seu estadi més primitiu..."

"aquesta visió   parteix de que  els primitius creien que  entre totes les espècies  animals, minerals  i vegetals  hi ha una espècie de comunitat de sang... que unifica  tot el que té "vida"   "una unió mística entre l'home i Déu..."

"a  partir de l'animisme s'haurien originat els  "mites"...

sagrat:  tot el que es troba  vinculat  al grup...

profà:   el  que està  "fora" i és infra-legal


mitjantçan l'ingestió  de l'animal  sacrificat: una  unió mística entre l'home i  el  déu...
















2.3.     EL  FUNCIONALISME I   LA   INTERPRETACIÓ   DEL    MITE


"el funcionalisme  s'aplicà a tots aquells grups humans que, des de la perspectiva d'Occident,  estaven considerats  "fora" de la "vertadera civilització...

A  finals del segle XIX i començaments del XX,  per informacions de  "missioners"  exploradors i administradors de les "colònies"...,  tota una sèrie d'autors feren "antopologia"... (poden ser  qualificats  de  "antropòlegs  de gabinet"...
























2.3.2.  Bronislaw   MALINOWSKI  (1.884-1.942) 


Bronislaw  MALINOWSKI  (1.884-1.942)
Polac, naturalitzat anglès

passà  molts anys a les  "illes"  Trobriand (MELANÈSIA)...
observà  els "indígenes" i els seus mites  en l'ús quotidià...
(com diu ell mateix:  "a romantic escape  from  ouer  overstandardized culture")

Al 1.922 publicà: "ARGONAUTS  OF THE WESTERN  PACIFIC"  (Els argonautes del Pacífic Occidental)

"en les societats primitives la religió té les fonts   en l'àmbit  individual ...,  conté uns aspectes "existencials",...salva a l'home  de rendir-se  davant la mort i la destrucció,...l'home primitiu  té la convicció de  continuar la seva vida...

(el seu pensament (de Malinowski)  experimenta una evolució  al llarg de la vida)   ...de la "vida" com quelcom misteriós  o espiritual  passa a mirar-la com quelcom "bilògic"

"Els mites no tenen la funció d'explicar una curiositat,...sinó donar   la justificació...  de les creences i pràctiques..."



 




 "EL MITE  no és una fantasia  "ociosa" sinó una força cultural  laboriosa i important...

"EL MITE és  una resurrecció en la narració   d'allò  que fou una realitat primordial...
"es narra  per a satisfer profundes necessitats  religioses, morals, socials..."

EL MITE ÉS  UN  CONTE   SAGRAT
   
"El mite no s'usa  per a la diversió  dels individus,...   entra en "escena"   quan el  ritus, la cerimònia, o una regla social o moral...demanen  una  justificació...
no és una narració que se conta sinó una realitat que es viu...

la  funció essencial del mite està  en narrar l'origen de tot... enfortir la tradició i dotar-la d'un valor   i d'un prestigi...   fer-la sobre-natural...

EL MITE I LA RELIGIÓ  SÓN IMPRESCINDIBLES PER A LA SOCIETAT...a causa  de la insuperabilitat  de la  "contingència"...  





2.4.                      LA   INTERPRETACIÓ    PSICOLÒGICA   DEL    MITE

"als  darrers  segles,   s'ha tret "a llum"   el  "complexe"   i el món,  amb freqüència  caòtic ,  de la interioritat  de l'èsser humà... 

  FRIEDRICH   NIETZSCHE   (1.844-1.900)
"L'aportació  de  Nietzsche  es pot resumir així:  "el "Déu" de la religió, de la metafísica  "ha  mort"...  cal  "reviscolar"  els "Mites" per  a   donar sentit a l'existència...apel.la a dos  "mites"  confluents  i contra-posats:
DIONÍS                   i    APOL.LO
"embriaguesa"   i     "somni"
"l'experiència religiosa  en relació amb  l'origen de la "Tragèdia"

"Obra  important:  "El naixement de la tragèdia a partir de l'esperit de la música"

"l'època de la  màquina  ha eliminat el "mite".  Nietzsche  fa una interpretació del mite amb continuïtat  amb la dels romàntics...   Comparteix l'opinió de molts romàntics..."
 l'expressió  dionisíac   redueix els  trans-mons  religiosos  a la vida i els seu valors... "Dionís  contra el "crucificat"...

l'art dionisíac vol convencer-nos de l'etern plaer de l'existència..."
tot el que neix  ha d'estar disposat a l'ocàs,...als horrors de l'existència individual...  Nosaltres mateixos  som  l'èsser primordial...sentim una "ànsia indòmita"  i l'indomable paler d'existir...l'èsser humà és l'únic vivent amb el plaer creador... És l'art -no la moral-  l'autèntica activitat  metafísica  de l'home.
l'èxtasi dionisiàc  expressa  allò que d'etern i d'únic  hi ha en la vida...
"El celebra  llitúrgicament (el mite)...
"el mite és una imatge compendiada del món"   El dionisíac  com a fonament objectiu de l'èsser..."l'apol.lini"  és un somni    que no té realitat..., una mediació,  "un mirall"...
"els déus olímpics  la sublimació  d'una cruel  de l'ànima...
"El mite dóna consistència  a la totalitat de la "cultura"

"La "Tragèdia" grega salvà  un temps el "Mite",  amenaçat  per l'ofensiva  imparable   de la raó..."

Nietzsche  pre-veié  amb lucidesa  el  "carreró-sense-sortida"   on  "anava" la satisfeta  societat  liberal..."

"les virtuts...veritat, probitat, etc.  han estat inventades pels "febles"...       


    
.................



 SIGMUND   FREUD   (1.856-1.939)

PSICOANÀLISI

"els orígens del "psico-anàlisi"  estan vinculats especialment a dos noms: Sigmund  Freud, jueu,  Carl  Gustav  Jung, fill  d'un pastor  "protestant":  preocupació inicial  comuna..., irreconciliables   en resultats...
(es moven entre "Il.lustració"  i "Anti-Il.lustració";  entre "sionisme"  i "nacionalisme";  "recerca d'un subjecte orgànic i col.lectiu més enllà de psiqué individual"  i "recerca de la individualització  més enllà de la  psiqué  col.lectiva")

perspectiva de Jung: ahistòrica i asocial...
perspectiva de Freud:  marcadament contrastant...



"El "mite", per Freud i els "psicoanalistes" de la seva escola,  és un desfogament  de l'anima, que es troba, pràcticament, en totes les cultures...

"l'intenció de S. Freud  es pot resumir així:  "¿ Còm viure  en una era repressiva...?"  (reacció  contra el "puritanisme"...)
proposa un "métode",  que és més que una tècnica,  dirigit  a  assolir  una alliberament real de l'èsser humà  de les pròpies  contradiccions i de les constriccions  religioses, culturals i socials...  ofereix  un mètode queno pretén ser  alta cosa  que "un reflexe  dels   patrons  interpersonals bàsics "que han estat presents  des de "l'alba de la història humana"...

el desig de matar el "pare"   (gelosia de la mare...)
la mort ritual del rei...     (el rei no podia morir  "vell"...)



Freud aplica el "seu projecte   il.lustrat"   a la seva societat... 
(els  mites  són com a "somnis"...)    hi ha un "error" gros:  el  somni  és individual;  el  mite  "públic"...
aplica la "psicologia  individual"  a  la  psicologia  de masses...
Relacionar  somni  i   mite  no és cap novetat  antropològica...(eren moltes les tribus primitives  que creien que "els seus mites"  els havien estat revelats  "en somnis")


"En la llejenda  d'Edip, Freud  veu la  concreció   del desig  iconscient de matar  "el pare" que tenen tots els fills... el   totem  i    el   tabú   són  una expressió d'una tranfiguració  original  inconscient  d'assassinar  el cap de la tribu  per part dels fills-pretendents...
El "mite " mostra  "una ignorància  conscient"  "una saviesa inconscient"...
el mite posseeix una funció terapèutica...ja que tots participam en la inhumanitat de l'home respecte a l'home...
En la interpretació dels somnis i dels mites  Freud  sempre hi veu  el desig "sexual" reprimit...    


 
 
 ...............










 
CARL   GUSTAV   JUNG   (1.875-1.961)

Jung ha tingut més "influència"  entre els "intel.lectuals"  que entre el "psicoanlistes".  Inclús  "feministes"  han usat les  seves   interpretacions  sobre la naturalesa de la "psiqué" humana  per a criticar  la "cultura patriarcal"...


Per a Jung el mite no té res a veure en la "sublimació" de l'instint sexual, sinó que  "el mite"  manifesta  determinades estructures i paràmetres  fonamentals de l'ànima humana...en totes les cultures es troben imatges  i  arque-tips recurrents  (els germans enemics,  l'animalot dolent,  el camí de la llum,  el descens a les tenebres,   "l'ou còsmic", mandalas...)
"L'arque-tip  és una forma dinàmica, una estructura  organitzadora de imatges...que supera les concrecions  individuals,  biogràfiques, regionals  i socials...Aquestes imatges  arquetípiques   s'obrin sempre "camí"  en la religió, el culte, l'art...
existeix  un "inconscient  col.lectiu"  que es mostra més actiu quan més se'l vol allunyar...
El mite  i les imatges simbòliques  són expressions diverses dels  "arque-tips"

el  sentit  dels arquetips  no pot ser descrit...


l'arque-tip  és un centre energètic  de l'inconscient  col.lectiu...





Les formes mítiques sempre  es presenten solidificades   i conscients, en  els somnis "privats"     les imatges  són difoses i espontànies...

"Hi ha un paral.lelisme  entre les imatges del  somni  i  de la mitologia,  però el mite  i el somni no tenen la mateixa intencionalitat...

(JUNG  no volia fer cap teoria  sinò  una "labor  terapèutica" )

el nivell més profund  de l'inconscient  no pot ser   "abastat"  per el mite i pel rite...El mite  és una recerca constant de les   petjades  de Déu o del diví    en  les profunditats de l'individu...

(Estudiant la problemàtica del  inconscient  li   permeté  endinsar-se    en  l'univers  dels  "símbols",   i d'aquí a la interpretació  dels universos  mítics)

(S'ha dit que Jung   ha escrit  la   "gnosis"   més important del   segle XX...)

..................       



























"new  age"

 EUGEN   DREWERMANN  (1.940 -     )
"el  que es  mostra   misericordiós   mai  pot   ser   fals "

"una  labor investigadora dels fenómens religiosos  i praxis terapèutica"... desig de salvació...(només psicològica...?
interpretació de les figures mítiques  en el seu aspecte  soteriològic  i terapèutic...recerca  de soteriologies... recercade la salvació  hic et nunc...
"es centra en la interpretació de la Bíblia i texts clàssics de la tradició cristiana..."
"l'angoixa i la desesperació  són producte del mal i la irreconciabilitat de l'èsser humà...cerca una interpretació exhaustiva del mite del pecat original..."
afronta el "mite"  des d'una doble perspectiva: predicador de l'Evangeli,   sanador de les distorsions psíquiques... abarca la totalitat de la Bona Nova evangèlica..."

"les  formes narratives  sempre són imprescindibles  per a la bona salut de la psiqué humana..."
"la psicologia profunda explica  el que el mite  significa  per a la psiqué humana en general..."     

La veritat  del "Mite"
"el que es mostra misericordiós no pot ser mai fals..."
"el mite serà veritat si  compleix una funció reconciliadora  en el més profund de l'èsser humà..."
"El Mite  s'origina quan:  el somni,  la visió,  la poetització... es converteixen en un  Gran Somni...configura  les vivències d'un grup de persones més ample..."
  
"hi ha una espècie de "coalescència"  entre   "individuatzió"  i  "persona  col.lectiva"... l'actualització de la força dels orígens  es concreta en els "somnis" ...  en la "col.lectivitat", en  el    "mite"...  els  mites es mesclen  incesantment  en el destí humà i el destí dels "déus"...  "Aquesta coordinació   de l'home  amb la  naturalesa  externa és per al mite tant important com la reconciliació amb les forces de la seva naturalesa  "psíquica"...   els  "mites" no   eludeixen  totalment les  "històries"  concretes dels individus  ni dels grups socials...perquè l'èsser humà  mai arriba a  anul.lar-se com a  èsser històric...
En la interpretació dels "mites"...E. Drewermann   cerca  artefactes  terapèutics...

"Els textes  sagrats... si no són remei, teràpia, salvació per a algú...cauen en el perill  de transformar-se en artefactes externs  mitjançant la  canonització...que té per missió el  control  dels individus i les col.lectivitats...

"La  única qüestió  vertaderament decisiva és :  la inoxerable presència del  mal...
  

















THOMAS   MANN  (1.875-1.955)





















2.6.       LA   INTERPRETACIÓ   ESTRUCTURALISTA    DEL MITE


 CLAUDE    LÉVI-STRAUSS  (1.908- 2.009)
"Filòsof  inspirant  en KANT...
Rebé influències , a través de l'Année  Social, de diversos  pensadors, especialment de  Durkheim  en quant  es refereix a  estudiar "El Mite", però no els seguí...
DURKHEIM  afirma dels mites:
  a) són essencialment religiosos, vinculats als ritus, interpreten els rituals
b) són representacion col.lectives...
c)  són contradictoris i cofusos...(més que revelar el món,  l'amaguen)

Lévi-Strauss  segueix un altre camí..., cercar els elements  invariables entre les diferències superficials...Adopta  el mètode  de l'estructura del  llenguatge...

El contacte amb les societats  aborígens de Brasil, influí molt en  el seu pensament..."Tristes tropiques" en aquesta obra diu  que els aborígens han perdut els seus aspectes més distints  a  causa del ritme imparable de la història occidental...

Les  estructures gramaticals  són  molt  parescudes  a les estructures mítiques...

2.6.1.3.       La  interpretació dels mites   

"Tots  els mites tenen unes característiques comuns,....un a priori de l'esperit humà..."
una metodologia que té  com a conditio sine qua non  l'eclipse  del subjecte,...la necessitat de disoldre l'home...
el mètode que proposa és el  de la lingüística estructural...
l'anàlisi no té  una intenció  antropològica  sinó  lògica..."Nous ne prétendons  donc  pas   montrer comment  les hommes pensent  dans les mythes, mais comment  les mythes pensent dans les hommes, et a leur insu"
"les premisses d'una racionalitat universal,...la possibilitat d'apropar-se  als mecanismes  i als procediments   intel.lectuals...dels primitius...aquells que ja han desaparegut,...que tenen la mateixa estructura i capacitats mentals de l'home actual...
comparació  de les distintes variacions d'un mateix mite..."Tout mythe est par  nature une traduction, il a son origine dans un autre mythe provenent d'une population voisine.."
3  regles de mètode per a analitzar els mites:  "1) Un mite mai  s'ha d'interpretar a un sol nivell;  2) un mite mai s'ha d'interpretar en solitari;  3)  Un grup de mites mai s'ha d'interpretar sinó és en referència a altres grups...la lògica del concret...
Dues conclusions:   a)  el mite com a unitat  lingüística  consta de  unitats constitutives  (mitemes)  b)  les mitemes tenen una configuració anàloga a l'estructuració del llenguatge...
Oposicions binàries:   ciutat-bosc;  home-dona;  sec-humit; dreta-esquerra;  cel-terra;  etc....

Els mites no realitzen  una descripció de la realitat sinó que especulen   sobre les virtualitats latents...  Pels mites és possible  descobrir   les lleis estructurològiques-formals del  pensament humà..."    









































.............

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada