INTERPRETACIÓ
dels
MITES
1.2. MODELS INTERPRETATIUS CLÀSSICS
"Són els models que ja apareixen en "l'antigüitat"...
1.2.1 Models racionalistes
l'exègesi racionalista vol demostrar que els mites tenien el seu origen en la capacitat de la fantasia humana,...considerada la fantasia com el punt de partida de la "follia"...
"En la cultura occidental tot el que es podia incluir dins l'àmbi de l'extranyesa i de l'anormalitat (la fantasia, el mite, la dona, certes malaties...) era sotmès a processos de desmitificació...
JENÓFANES de COLOFON (570-480 A.c.) fou el primer "exègeta racionalista" dels mites.
"la seva argumentació serà recuperada de manera explícita tan pels filòsofs pagans com pels cristians..."
Jenófanes oposà els herois olímpics als herois homèrics...
Aristòtil afirma que Jenófanes fou el primer en concebre l'unitat de l'èsser.
1.2.2. Explicació al.legòrica del mite
"l'exègesi al.legòrica de qualsevol narració, pintura o escultura... ha acomplert una funció important en la formació de la cultura europea..."
"quan es perd la relevància existencial del mite, apareix l'exègesi al.legòrica i l'evemerista (dir d'una altra manera)
Evémer (330-250 a. C.) explicà que "els déus grecs" no eren més que herois divinitzats...
L'exègesi al.legòrica cerca desvetllar les idees abstractes que contenen els Mites... (ambivalència de les "figures mítiques)
(dualitat de sentit de l'al.legoria...)
(al.legoria no és exactament el mateix que metàfora...)
La metàfora és un objecte concret...l'al.legoria és el conjunt...
(el discurs enigmàtic...)
"Per a la interpretació al.legòrica, la veritat del mite no es troba de manera directa en la narració,... està amagada darrera el sentit aparent..."
L'exégesi al.legòrica de l'antiquitat grega va tenir 3 direccions:
a) exégesi física (els déus homérics signifiquen els elements de l'univers)
b) exégesi moral (Homer és el mestre de les "virtuts")
c) exégesi teològica (la Il.liada i l'Odissea amaguen veritats sobre-naturals)
TEÀGENES de RHEGIUM (539-450 a.C.)
EMPEDOCLES d'Agrimento (490-430 a.C.)
PARMÉNIDES (el món es mou entre: una atracció i una repulsió (amor i odi) Foc = Zeus; Aire = Hera ; Aigua = Nestis ; Terra = Hades...
"l'allegorie consiste précisément à faire apparaître l'"autre" face du mythe; face caché mais présent" (Faedou)
"l'allégorie est fondée sur la metaphore et non pas sur l'anaphore" (R. Alleau)
1.2.2.1. L'aportació de FILON d'Alexandria
3 nivells:
- cosmològic
- antropològic
- místic
L'Escriptura aporta "l'altre" de la realitat natural... El sentit literal de l'Escriptura és com l'ombra del cos...A la interpretació al.legòrica (mística) hi arriben només els "elegits"...
1.2.2.2. La posteritat cristiana de Filon d'Alexandria
CLIMENT d'ALEXANDRIA (156-216)
ORÍGENES (185-254)
AMBROSI de Milà (320-397)
"foren els principals usuaris de l'al.legoria en la Interpretació de les Escriptures...
" totes les paraules de la Bíblia tenen "sentit". Descobrir entre el sentit "literal" i el "sentit espiritual"
"similia similibus convertuntur..."
tota la història de la humanitat es troba referida a l'encarnació de Crist..."
Si bé, no tots els autors cristians es mostrassin recptius a l'exègesi al.legòrica, aquesta fou d'ús qusi general fins als finals de l'Edat Mitjana...
Climent d'Alexandria
Ambrosi de Milà
1.2.2.3. La continuïtat històrica de l'exegesi al.legòrica
"els epicureïstes i els estoics entenien les "narracions mítiques" com a paràboles ipersonificacions de les forces naturals..."
l'opinió de molts autors cristians era que "la mitologia pagana havia de ser considerada com "un plagi" de caricatura de les veritats de la revelació de l'Antic Testament...
"El fonament de l'al.legoria és la narració històrica,...el fonament del mite és la "faula"...
"les vertaderes al.legories, al contrari del que passa amb el símbols autèntics, són autosuficients i recloses en sí mateixes..."
1.2.2.4. Símbol i al.legoria en el Romanticisme alemany
"contraposaven el símbol a l'al.legoria...
"les imatges del símbol no "revelen" una vegada per sempre la seva veritat,...
es troben sempre en camí...com correspon a la condició peregrina de l'èsser humà...
En el símbol, el finit "és al mateix temps infinit"
En l'al.legoria, el finit "no és res..." , tan solsen relació a l'infinit...
"El símbol és "la xifra d'un misteri,...mai explicat del tot, permaneix sempre "obert"...
("mais rend transparent quelque chose qui est en deçà de tout expressions" ( SCHOLEM)
L'allégorie est inoffensive; le sens spirituel peut être révolutionnaire"
l'al.legoria és "fixació", el símbol és "llibertat"
"El símbol, en l'instant fulgurant del son temps propi, permet que l"apparence littéral devient transparence..."
1.2.3. L'interpretació evemerista del mite
"L'exegesi "evemerista de les narracions mítiques es remunta al filòsof grec "EVÉMERO" (311-298 a.C. ) ( afirma que els primers reis de la terra , Uranos, Zeus, Cronos, foren divinitzats per la posteritat)
La interpretació històrica que l'antiguitat féu dels "déus" , amb l'evemerisme, fou eliminar-los...Evémeros aplica "les etiologies" i "les etimologies", sense cao contexte històric, religiós o cultural...deos homines fuisse...
EVÉMEROS I ARISTÒTIL
"oblida qualsevol més-allà de la materialitat de les paraules...(Algú ha incluit "Evémeros" entre els "ateus" de l'antiguitat)
"l'evemerisme negativament ha estar una crítica de la "religió"..., positivament ha servit als reis i emperdadors per fer-se "divins"....
1.2.4. La posteritat de l'al.legoria i de evemerisme
"l'evemerisme experimentà un resurgiment a principis de l'era cristiana...els "pares apologistes" vèien en els mites pagans l'expressió de la perversió i la maldat...
TERTULIÀ, LACTANCI, CLIMENT D'ALEXANDRIA, EUSEBI DE CESAREA...
"l'evemerisme prova concloent de l'ateisme de les religions antigues... "els personatges de la mitologia eren els genuïns representants de la "religió falsa"
En la predicació cristiana, s'explicava al fidels que els déus pagans no eren sinó homes poderosos del "passat"...
L'any 781, Joan Escoto Eurígenes mostrà interés per la cultura clàssica i mostrà una consideració menys negativa per les antigues mitologies...
G.BOCCACIO (1.313-1.375)
"amb un estil, que anunciava el Renaixament, parlà dels mites com "paràboles paganes", útils per a la instrucció moral dels cristians...
DANTE (1.265-1.321)
"gran interés per les "Al.legories"..."
FRANCIS BACON (1.561-1.626)
"proposa una interpretació al.legòrica de les divinitats clàssiques...
"el cristianisme hauria d'haver recuperat la veritat submergida en els mites antics...
segle XVII, Daniel Duet descobrirà en tots els déus del paganisme figures més o menys alterades d'en Moisés...
EL ROMANTICISME
"el Romanticisme veu l'estètica en el Símbol..., situen la religió i els mites en l'esfera del "religiós"
"l'iniciador de la revalorització del "símbol" fou GOETHE,... prototip del poeta romàntic..."
1.882: "Hi ha una gran diferència entre el poeta que cerca el que és particular a través del que és general i el poeta que veu el que és general en el particular"
"en el fons, es pot afirmar que tan l'al.legorisme com l'evemerisme produeixen explicació del mite de naturalesa psicològica...el desig de recuperar l'arkhè (el temps o la situació primordials) és una de les majors determinats de la condició humana... el temps és la "gran qüestió"...el temps que es redueix al "no-res" o el temps que s'ha d'acomplir..."
1.3. L'EXPLICACIÓ DEL MITE COM A "MALALTIA DEL LLENGUATGE"
"en el segle passat s'imposà el "comparatisme" en l'estudidel fenómens religiosos...
a Anglaterra, s'alià amb l'explicació al.legòrica i everemista...
es basava en les afinitats que presenten les lleis indo-europees...
"relació entre mitologia i llenguatge"...
"en temps antics es podia comprendre el contingut dels mites com a personificacions dels fenómens naturals..."
"una vertadera malaltia del llenguatge,... perquè són més psicològiques que filològiques...
"el naixement dels mites era el resultat d'una utalització abussiva del llenguatge...
2.2. L'EXPLICACIÓ RITUALÍSTIC-SOCIOLÒGICA
"l'antiga Grècia exerceix una espècie d'atracció incontrolada, quasi màgica...
OXFORD i CAMBRIDGE, també l'ALSÀCIA (França) (segle XIX) donaren per una interpretació dels "MITES", diguem-ne "utilatarista", per allò de que eren països "colonitzadors"...
"El mite no s'usa per a la diversió dels individus,... entra en "escena" quan el ritus, la cerimònia, o una regla social o moral...demanen una justificació...
no és una narració que se conta sinó una realitat que es viu...
la funció essencial del mite està en narrar l'origen de tot... enfortir la tradició i dotar-la d'un valor i d'un prestigi... fer-la sobre-natural...
EL MITE I LA RELIGIÓ SÓN IMPRESCINDIBLES PER A LA SOCIETAT...a causa de la insuperabilitat de la "contingència"...
2.4. LA INTERPRETACIÓ PSICOLÒGICA DEL MITE
"als darrers segles, s'ha tret "a llum" el "complexe" i el món, amb freqüència caòtic , de la interioritat de l'èsser humà...
FRIEDRICH NIETZSCHE (1.844-1.900)
"L'aportació de Nietzsche es pot resumir així: "el "Déu" de la religió, de la metafísica "ha mort"... cal "reviscolar" els "Mites" per a donar sentit a l'existència...apel.la a dos "mites" confluents i contra-posats:
DIONÍS i APOL.LO
"embriaguesa" i "somni"
"l'experiència religiosa en relació amb l'origen de la "Tragèdia"
"Obra important: "El naixement de la tragèdia a partir de l'esperit de la música"
"l'època de la màquina ha eliminat el "mite". Nietzsche fa una interpretació del mite amb continuïtat amb la dels romàntics... Comparteix l'opinió de molts romàntics..."
l'expressió dionisíac redueix els trans-mons religiosos a la vida i els seu valors... "Dionís contra el "crucificat"...
l'art dionisíac vol convencer-nos de l'etern plaer de l'existència..."
tot el que neix ha d'estar disposat a l'ocàs,...als horrors de l'existència individual... Nosaltres mateixos som l'èsser primordial...sentim una "ànsia indòmita" i l'indomable paler d'existir...l'èsser humà és l'únic vivent amb el plaer creador... És l'art -no la moral- l'autèntica activitat metafísica de l'home.
l'èxtasi dionisiàc expressa allò que d'etern i d'únic hi ha en la vida...
"El celebra llitúrgicament (el mite)...
"el mite és una imatge compendiada del món" El dionisíac com a fonament objectiu de l'èsser..."l'apol.lini" és un somni que no té realitat..., una mediació, "un mirall"...
"els déus olímpics la sublimació d'una cruel de l'ànima...
"El mite dóna consistència a la totalitat de la "cultura"
"La "Tragèdia" grega salvà un temps el "Mite", amenaçat per l'ofensiva imparable de la raó..."
Nietzsche pre-veié amb lucidesa el "carreró-sense-sortida" on "anava" la satisfeta societat liberal..."
"les virtuts...veritat, probitat, etc. han estat inventades pels "febles"...
SIGMUND FREUD (1.856-1.939)
PSICOANÀLISI
"els orígens del "psico-anàlisi" estan vinculats especialment a dos noms: Sigmund Freud, jueu, i Carl Gustav Jung, fill d'un pastor "protestant": preocupació inicial comuna..., irreconciliables en resultats...
(es moven entre "Il.lustració" i "Anti-Il.lustració"; entre "sionisme" i "nacionalisme"; "recerca d'un subjecte orgànic i col.lectiu més enllà de psiqué individual" i "recerca de la individualització més enllà de la psiqué col.lectiva")
perspectiva de Jung: ahistòrica i asocial...
perspectiva de Freud: marcadament contrastant...
"El "mite", per Freud i els "psicoanalistes" de la seva escola, és un desfogament de l'anima, que es troba, pràcticament, en totes les cultures...
"l'intenció de S. Freud es pot resumir així: "¿ Còm viure en una era repressiva...?" (reacció contra el "puritanisme"...)
proposa un "métode", que és més que una tècnica, dirigit a assolir una alliberament real de l'èsser humà de les pròpies contradiccions i de les constriccions religioses, culturals i socials... ofereix un mètode queno pretén ser alta cosa que "un reflexe dels patrons interpersonals bàsics "que han estat presents des de "l'alba de la història humana"...
el desig de matar el "pare" (gelosia de la mare...)
la mort ritual del rei... (el rei no podia morir "vell"...)
Freud aplica el "seu projecte il.lustrat" a la seva societat...
(els mites són com a "somnis"...) hi ha un "error" gros: el somni és individual; el mite "públic"...
aplica la "psicologia individual" a la psicologia de masses...
Relacionar somni i mite no és cap novetat antropològica...(eren moltes les tribus primitives que creien que "els seus mites" els havien estat revelats "en somnis")
"En la llejenda d'Edip, Freud veu la concreció del desig iconscient de matar "el pare" que tenen tots els fills... el totem i el tabú són una expressió d'una tranfiguració original inconscient d'assassinar el cap de la tribu per part dels fills-pretendents...
El "mite " mostra "una ignorància conscient" i "una saviesa inconscient"...
el mite posseeix una funció terapèutica...ja que tots participam en la inhumanitat de l'home respecte a l'home...
En la interpretació dels somnis i dels mites Freud sempre hi veu el desig "sexual" reprimit...
CARL GUSTAV JUNG (1.875-1.961)
Jung ha tingut més "influència" entre els "intel.lectuals" que entre el "psicoanlistes". Inclús "feministes" han usat les seves interpretacions sobre la naturalesa de la "psiqué" humana per a criticar la "cultura patriarcal"...
Per a Jung el mite no té res a veure en la "sublimació" de l'instint sexual, sinó que "el mite" manifesta determinades estructures i paràmetres fonamentals de l'ànima humana...en totes les cultures es troben imatges i arque-tips recurrents (els germans enemics, l'animalot dolent, el camí de la llum, el descens a les tenebres, "l'ou còsmic", mandalas...)
"L'arque-tip és una forma dinàmica, una estructura organitzadora de imatges...que supera les concrecions individuals, biogràfiques, regionals i socials...Aquestes imatges arquetípiques s'obrin sempre "camí" en la religió, el culte, l'art...
existeix un "inconscient col.lectiu" que es mostra més actiu quan més se'l vol allunyar...
El mite i les imatges simbòliques són expressions diverses dels "arque-tips"
el sentit dels arquetips no pot ser descrit...
l'arque-tip és un centre energètic de l'inconscient col.lectiu...
Les formes mítiques sempre es presenten solidificades i conscients, en els somnis "privats" les imatges són difoses i espontànies...
"Hi ha un paral.lelisme entre les imatges del somni i de la mitologia, però el mite i el somni no tenen la mateixa intencionalitat...
(JUNG no volia fer cap teoria sinò una "labor terapèutica" )
el nivell més profund de l'inconscient no pot ser "abastat" per el mite i pel rite...El mite és una recerca constant de les petjades de Déu o del diví en les profunditats de l'individu...
(Estudiant la problemàtica del inconscient li permeté endinsar-se en l'univers dels "símbols", i d'aquí a la interpretació dels universos mítics)
(S'ha dit que Jung ha escrit la "gnosis" més important del segle XX...)
"new age"
EUGEN DREWERMANN (1.940 - )
"el que es mostra misericordiós mai pot ser fals "
"una labor investigadora dels fenómens religiosos i praxis terapèutica"... desig de salvació...(només psicològica...?)
interpretació de les figures mítiques en el seu aspecte soteriològic i terapèutic...recerca de soteriologies... recercade la salvació hic et nunc...
"es centra en la interpretació de la Bíblia i texts clàssics de la tradició cristiana..."
"l'angoixa i la desesperació són producte del mal i la irreconciabilitat de l'èsser humà...cerca una interpretació exhaustiva del mite del pecat original..."
afronta el "mite" des d'una doble perspectiva: predicador de l'Evangeli, sanador de les distorsions psíquiques... abarca la totalitat de la Bona Nova evangèlica..."
"les formes narratives sempre són imprescindibles per a la bona salut de la psiqué humana..."
"la psicologia profunda explica el que el mite significa per a la psiqué humana en general..."
La veritat del "Mite"
"el que es mostra misericordiós no pot ser mai fals..."
"el mite serà veritat si compleix una funció reconciliadora en el més profund de l'èsser humà..."
"El Mite s'origina quan: el somni, la visió, la poetització... es converteixen en un Gran Somni...configura les vivències d'un grup de persones més ample..."
"hi ha una espècie de "coalescència" entre "individuatzió" i "persona col.lectiva"... l'actualització de la força dels orígens es concreta en els "somnis" ... en la "col.lectivitat", en el "mite"... els mites es mesclen incesantment en el destí humà i el destí dels "déus"... "Aquesta coordinació de l'home amb la naturalesa externa és per al mite tant important com la reconciliació amb les forces de la seva naturalesa "psíquica"... els "mites" no eludeixen totalment les "històries" concretes dels individus ni dels grups socials...perquè l'èsser humà mai arriba a anul.lar-se com a èsser històric...
En la interpretació dels "mites"...E. Drewermann cerca artefactes terapèutics...
"Els textes sagrats... si no són remei, teràpia, salvació per a algú...cauen en el perill de transformar-se en artefactes externs mitjançant la canonització...que té per missió el control dels individus i les col.lectivitats...
"La única qüestió vertaderament decisiva és : la inoxerable presència del mal...
THOMAS MANN (1.875-1.955)
CLAUDE LÉVI-STRAUSS (1.908- 2.009)
"Filòsof inspirant en KANT...
Rebé influències , a través de l'Année Social, de diversos pensadors, especialment de Durkheim en quant es refereix a estudiar "El Mite", però no els seguí...
DURKHEIM afirma dels mites:
a) són essencialment religiosos, vinculats als ritus, interpreten els rituals
b) són representacion col.lectives...
c) són contradictoris i cofusos...(més que revelar el món, l'amaguen)
Lévi-Strauss segueix un altre camí..., cercar els elements invariables entre les diferències superficials...Adopta el mètode de l'estructura del llenguatge...
El contacte amb les societats aborígens de Brasil, influí molt en el seu pensament..."Tristes tropiques" en aquesta obra diu que els aborígens han perdut els seus aspectes més distints a causa del ritme imparable de la història occidental...
Les estructures gramaticals són molt parescudes a les estructures mítiques...
2.6.1.3. La interpretació dels mites
"Tots els mites tenen unes característiques comuns,....un a priori de l'esperit humà..."
una metodologia que té com a conditio sine qua non l'eclipse del subjecte,...la necessitat de disoldre l'home...
el mètode que proposa és el de la lingüística estructural...
l'anàlisi no té una intenció antropològica sinó lògica..."Nous ne prétendons donc pas montrer comment les hommes pensent dans les mythes, mais comment les mythes pensent dans les hommes, et a leur insu"
"les premisses d'una racionalitat universal,...la possibilitat d'apropar-se als mecanismes i als procediments intel.lectuals...dels primitius...aquells que ja han desaparegut,...que tenen la mateixa estructura i capacitats mentals de l'home actual...
comparació de les distintes variacions d'un mateix mite..."Tout mythe est par nature une traduction, il a son origine dans un autre mythe provenent d'une population voisine.."
3 regles de mètode per a analitzar els mites: "1) Un mite mai s'ha d'interpretar a un sol nivell; 2) un mite mai s'ha d'interpretar en solitari; 3) Un grup de mites mai s'ha d'interpretar sinó és en referència a altres grups...la lògica del concret...
Dues conclusions: a) el mite com a unitat lingüística consta de unitats constitutives (mitemes) b) les mitemes tenen una configuració anàloga a l'estructuració del llenguatge...
Oposicions binàries: ciutat-bosc; home-dona; sec-humit; dreta-esquerra; cel-terra; etc....
Els mites no realitzen una descripció de la realitat sinó que especulen sobre les virtualitats latents... Pels mites és possible descobrir les lleis estructurològiques-formals del pensament humà..."
.............
L'exégesi al.legòrica de l'antiquitat grega va tenir 3 direccions:
a) exégesi física (els déus homérics signifiquen els elements de l'univers)
b) exégesi moral (Homer és el mestre de les "virtuts")
c) exégesi teològica (la Il.liada i l'Odissea amaguen veritats sobre-naturals)
TEÀGENES de RHEGIUM (539-450 a.C.)
PARMÉNIDES (el món es mou entre: una atracció i una repulsió (amor i odi) Foc = Zeus; Aire = Hera ; Aigua = Nestis ; Terra = Hades...
"l'allegorie consiste précisément à faire apparaître l'"autre" face du mythe; face caché mais présent" (Faedou)
"l'allégorie est fondée sur la metaphore et non pas sur l'anaphore" (R. Alleau)
1.2.2.1. L'aportació de FILON d'Alexandria
(20 a.C.- 50 d.C.)
Jueu, platònic i estoic, aplicà una hermenèutica a la Sagrada escriptura hebreva que influí de forma determinant en l'ús d'al.legories i metàfores, durant els primers segles de la nostra era.3 nivells:
- cosmològic
- antropològic
- místic
L'Escriptura aporta "l'altre" de la realitat natural... El sentit literal de l'Escriptura és com l'ombra del cos...A la interpretació al.legòrica (mística) hi arriben només els "elegits"...
1.2.2.2. La posteritat cristiana de Filon d'Alexandria
CLIMENT d'ALEXANDRIA (156-216)
ORÍGENES (185-254)
AMBROSI de Milà (320-397)
"foren els principals usuaris de l'al.legoria en la Interpretació de les Escriptures...
" totes les paraules de la Bíblia tenen "sentit". Descobrir entre el sentit "literal" i el "sentit espiritual"
"similia similibus convertuntur..."
tota la història de la humanitat es troba referida a l'encarnació de Crist..."
Si bé, no tots els autors cristians es mostrassin recptius a l'exègesi al.legòrica, aquesta fou d'ús qusi general fins als finals de l'Edat Mitjana...
Climent d'Alexandria
1.2.2.3. La continuïtat històrica de l'exegesi al.legòrica
"els epicureïstes i els estoics entenien les "narracions mítiques" com a paràboles ipersonificacions de les forces naturals..."
l'opinió de molts autors cristians era que "la mitologia pagana havia de ser considerada com "un plagi" de caricatura de les veritats de la revelació de l'Antic Testament...
"El fonament de l'al.legoria és la narració històrica,...el fonament del mite és la "faula"...
"les vertaderes al.legories, al contrari del que passa amb el símbols autèntics, són autosuficients i recloses en sí mateixes..."
1.2.2.4. Símbol i al.legoria en el Romanticisme alemany
"les imatges del símbol no "revelen" una vegada per sempre la seva veritat,...
es troben sempre en camí...com correspon a la condició peregrina de l'èsser humà...
En el símbol, el finit "és al mateix temps infinit"
En l'al.legoria, el finit "no és res..." , tan solsen relació a l'infinit...
"El símbol és "la xifra d'un misteri,...mai explicat del tot, permaneix sempre "obert"...
("mais rend transparent quelque chose qui est en deçà de tout expressions" ( SCHOLEM)
L'allégorie est inoffensive; le sens spirituel peut être révolutionnaire"
l'al.legoria és "fixació", el símbol és "llibertat"
"El símbol, en l'instant fulgurant del son temps propi, permet que l"apparence littéral devient transparence..."
1.2.3. L'interpretació evemerista del mite
"L'exegesi "evemerista de les narracions mítiques es remunta al filòsof grec "EVÉMERO" (311-298 a.C. ) ( afirma que els primers reis de la terra , Uranos, Zeus, Cronos, foren divinitzats per la posteritat)
La interpretació històrica que l'antiguitat féu dels "déus" , amb l'evemerisme, fou eliminar-los...Evémeros aplica "les etiologies" i "les etimologies", sense cao contexte històric, religiós o cultural...deos homines fuisse...
"oblida qualsevol més-allà de la materialitat de les paraules...(Algú ha incluit "Evémeros" entre els "ateus" de l'antiguitat)
"l'evemerisme negativament ha estar una crítica de la "religió"..., positivament ha servit als reis i emperdadors per fer-se "divins"....
1.2.4. La posteritat de l'al.legoria i de evemerisme
"l'evemerisme experimentà un resurgiment a principis de l'era cristiana...els "pares apologistes" vèien en els mites pagans l'expressió de la perversió i la maldat...
TERTULIÀ, LACTANCI, CLIMENT D'ALEXANDRIA, EUSEBI DE CESAREA...
"l'evemerisme prova concloent de l'ateisme de les religions antigues... "els personatges de la mitologia eren els genuïns representants de la "religió falsa"
En la predicació cristiana, s'explicava al fidels que els déus pagans no eren sinó homes poderosos del "passat"...
"amb un estil, que anunciava el Renaixament, parlà dels mites com "paràboles paganes", útils per a la instrucció moral dels cristians...
"gran interés per les "Al.legories"..."
FRANCIS BACON (1.561-1.626)
"proposa una interpretació al.legòrica de les divinitats clàssiques...
"el cristianisme hauria d'haver recuperat la veritat submergida en els mites antics...
segle XVII, Daniel Duet descobrirà en tots els déus del paganisme figures més o menys alterades d'en Moisés...
......
"a partir de Descartes, el mite fou considerat com una forma de passar de l'àmbit del subjectiu al de l'objectiu, racionalment injustificable..."
l'abate Antoine Banier (1.738) es proposà restablir "l'evemerisme", i diu que és molt lloable que els grans personatges antics, per gratitud, hagin estat divinitzats i es convertiren en "protectors" de les ciutats...
"el Romanticisme veu l'estètica en el Símbol..., situen la religió i els mites en l'esfera del "religiós"
1.882: "Hi ha una gran diferència entre el poeta que cerca el que és particular a través del que és general i el poeta que veu el que és general en el particular"
"en el fons, es pot afirmar que tan l'al.legorisme com l'evemerisme produeixen explicació del mite de naturalesa psicològica...el desig de recuperar l'arkhè (el temps o la situació primordials) és una de les majors determinats de la condició humana... el temps és la "gran qüestió"...el temps que es redueix al "no-res" o el temps que s'ha d'acomplir..."
1.3. L'EXPLICACIÓ DEL MITE COM A "MALALTIA DEL LLENGUATGE"
"en el segle passat s'imposà el "comparatisme" en l'estudidel fenómens religiosos...
a Anglaterra, s'alià amb l'explicació al.legòrica i everemista...
es basava en les afinitats que presenten les lleis indo-europees...
"relació entre mitologia i llenguatge"...
"en temps antics es podia comprendre el contingut dels mites com a personificacions dels fenómens naturals..."
"una vertadera malaltia del llenguatge,... perquè són més psicològiques que filològiques...
"el naixement dels mites era el resultat d'una utalització abussiva del llenguatge...
"l'antiga Grècia exerceix una espècie d'atracció incontrolada, quasi màgica...
OXFORD i CAMBRIDGE, també l'ALSÀCIA (França) (segle XIX) donaren per una interpretació dels "MITES", diguem-ne "utilatarista", per allò de que eren països "colonitzadors"...
Wiliam Robertson SMITH 
"des d'un punt de vista "màgic", a partir del principi del "totetisme",...serien les creències de la Humanitat en el seu estadi més primitiu..."
"aquesta visió parteix de que els primitius creien que entre totes les espècies animals, minerals i vegetals hi ha una espècie de comunitat de sang... que unifica tot el que té "vida" "una unió mística entre l'home i Déu..."
"a partir de l'animisme s'haurien originat els "mites"...
sagrat: tot el que es troba vinculat al grup...
profà: el que està "fora" i és infra-legal
mitjantçan l'ingestió de l'animal sacrificat: una unió mística entre l'home i el déu...
2.3. EL FUNCIONALISME I LA INTERPRETACIÓ DEL MITE
"el funcionalisme s'aplicà a tots aquells grups humans que, des de la perspectiva d'Occident, estaven considerats "fora" de la "vertadera civilització...
A finals del segle XIX i començaments del XX, per informacions de "missioners" exploradors i administradors de les "colònies"..., tota una sèrie d'autors feren "antopologia"... (poden ser qualificats de "antropòlegs de gabinet"...
2.3.2. Bronislaw MALINOWSKI (1.884-1.942)
Bronislaw MALINOWSKI (1.884-1.942)
Al 1.922 publicà: "ARGONAUTS OF THE WESTERN PACIFIC" (Els argonautes del Pacífic Occidental)
"en les societats primitives la religió té les fonts en l'àmbit individual ..., conté uns aspectes "existencials",...salva a l'home de rendir-se davant la mort i la destrucció,...l'home primitiu té la convicció de continuar la seva vida...
(el seu pensament (de Malinowski) experimenta una evolució al llarg de la vida) ...de la "vida" com quelcom misteriós o espiritual passa a mirar-la com quelcom "bilògic"
"Els mites no tenen la funció d'explicar una curiositat,...sinó donar la justificació... de les creences i pràctiques..."
Polac, naturalitzat anglès
passà molts anys a les "illes" Trobriand (MELANÈSIA)...
observà els "indígenes" i els seus mites en l'ús quotidià...
(com diu ell mateix: "a romantic escape from ouer overstandardized culture")
Al 1.922 publicà: "ARGONAUTS OF THE WESTERN PACIFIC" (Els argonautes del Pacífic Occidental)
"en les societats primitives la religió té les fonts en l'àmbit individual ..., conté uns aspectes "existencials",...salva a l'home de rendir-se davant la mort i la destrucció,...l'home primitiu té la convicció de continuar la seva vida...
(el seu pensament (de Malinowski) experimenta una evolució al llarg de la vida) ...de la "vida" com quelcom misteriós o espiritual passa a mirar-la com quelcom "bilògic"
"Els mites no tenen la funció d'explicar una curiositat,...sinó donar la justificació... de les creences i pràctiques..."
"EL MITE no és una fantasia "ociosa" sinó una força cultural laboriosa i important...
"EL MITE és una resurrecció en la narració d'allò que fou una realitat primordial...
"es narra per a satisfer profundes necessitats religioses, morals, socials..."
EL MITE ÉS UN CONTE SAGRAT
no és una narració que se conta sinó una realitat que es viu...
la funció essencial del mite està en narrar l'origen de tot... enfortir la tradició i dotar-la d'un valor i d'un prestigi... fer-la sobre-natural...
EL MITE I LA RELIGIÓ SÓN IMPRESCINDIBLES PER A LA SOCIETAT...a causa de la insuperabilitat de la "contingència"...
2.4. LA INTERPRETACIÓ PSICOLÒGICA DEL MITE
"als darrers segles, s'ha tret "a llum" el "complexe" i el món, amb freqüència caòtic , de la interioritat de l'èsser humà...
"L'aportació de Nietzsche es pot resumir així: "el "Déu" de la religió, de la metafísica "ha mort"... cal "reviscolar" els "Mites" per a donar sentit a l'existència...apel.la a dos "mites" confluents i contra-posats:
DIONÍS i APOL.LO
"embriaguesa" i "somni"
"l'experiència religiosa en relació amb l'origen de la "Tragèdia"
"Obra important: "El naixement de la tragèdia a partir de l'esperit de la música"
"l'època de la màquina ha eliminat el "mite". Nietzsche fa una interpretació del mite amb continuïtat amb la dels romàntics... Comparteix l'opinió de molts romàntics..."
l'expressió dionisíac redueix els trans-mons religiosos a la vida i els seu valors... "Dionís contra el "crucificat"...
l'art dionisíac vol convencer-nos de l'etern plaer de l'existència..."
tot el que neix ha d'estar disposat a l'ocàs,...als horrors de l'existència individual... Nosaltres mateixos som l'èsser primordial...sentim una "ànsia indòmita" i l'indomable paler d'existir...l'èsser humà és l'únic vivent amb el plaer creador... És l'art -no la moral- l'autèntica activitat metafísica de l'home.
l'èxtasi dionisiàc expressa allò que d'etern i d'únic hi ha en la vida...
"El celebra llitúrgicament (el mite)...
"el mite és una imatge compendiada del món" El dionisíac com a fonament objectiu de l'èsser..."l'apol.lini" és un somni que no té realitat..., una mediació, "un mirall"...
"els déus olímpics la sublimació d'una cruel de l'ànima...
"El mite dóna consistència a la totalitat de la "cultura"
"La "Tragèdia" grega salvà un temps el "Mite", amenaçat per l'ofensiva imparable de la raó..."
Nietzsche pre-veié amb lucidesa el "carreró-sense-sortida" on "anava" la satisfeta societat liberal..."
"les virtuts...veritat, probitat, etc. han estat inventades pels "febles"...
.................
PSICOANÀLISI
"els orígens del "psico-anàlisi" estan vinculats especialment a dos noms: Sigmund Freud, jueu, i Carl Gustav Jung, fill d'un pastor "protestant": preocupació inicial comuna..., irreconciliables en resultats...
(es moven entre "Il.lustració" i "Anti-Il.lustració"; entre "sionisme" i "nacionalisme"; "recerca d'un subjecte orgànic i col.lectiu més enllà de psiqué individual" i "recerca de la individualització més enllà de la psiqué col.lectiva")
perspectiva de Jung: ahistòrica i asocial...
perspectiva de Freud: marcadament contrastant...
"El "mite", per Freud i els "psicoanalistes" de la seva escola, és un desfogament de l'anima, que es troba, pràcticament, en totes les cultures...
"l'intenció de S. Freud es pot resumir així: "¿ Còm viure en una era repressiva...?" (reacció contra el "puritanisme"...)
proposa un "métode", que és més que una tècnica, dirigit a assolir una alliberament real de l'èsser humà de les pròpies contradiccions i de les constriccions religioses, culturals i socials... ofereix un mètode queno pretén ser alta cosa que "un reflexe dels patrons interpersonals bàsics "que han estat presents des de "l'alba de la història humana"...
el desig de matar el "pare" (gelosia de la mare...)
la mort ritual del rei... (el rei no podia morir "vell"...)
Freud aplica el "seu projecte il.lustrat" a la seva societat...
(els mites són com a "somnis"...) hi ha un "error" gros: el somni és individual; el mite "públic"...
aplica la "psicologia individual" a la psicologia de masses...
Relacionar somni i mite no és cap novetat antropològica...(eren moltes les tribus primitives que creien que "els seus mites" els havien estat revelats "en somnis")
"En la llejenda d'Edip, Freud veu la concreció del desig iconscient de matar "el pare" que tenen tots els fills... el totem i el tabú són una expressió d'una tranfiguració original inconscient d'assassinar el cap de la tribu per part dels fills-pretendents...
El "mite " mostra "una ignorància conscient" i "una saviesa inconscient"...
el mite posseeix una funció terapèutica...ja que tots participam en la inhumanitat de l'home respecte a l'home...
En la interpretació dels somnis i dels mites Freud sempre hi veu el desig "sexual" reprimit...
...............
CARL GUSTAV JUNG (1.875-1.961)
Jung ha tingut més "influència" entre els "intel.lectuals" que entre el "psicoanlistes". Inclús "feministes" han usat les seves interpretacions sobre la naturalesa de la "psiqué" humana per a criticar la "cultura patriarcal"...
Per a Jung el mite no té res a veure en la "sublimació" de l'instint sexual, sinó que "el mite" manifesta determinades estructures i paràmetres fonamentals de l'ànima humana...en totes les cultures es troben imatges i arque-tips recurrents (els germans enemics, l'animalot dolent, el camí de la llum, el descens a les tenebres, "l'ou còsmic", mandalas...)
"L'arque-tip és una forma dinàmica, una estructura organitzadora de imatges...que supera les concrecions individuals, biogràfiques, regionals i socials...Aquestes imatges arquetípiques s'obrin sempre "camí" en la religió, el culte, l'art...
existeix un "inconscient col.lectiu" que es mostra més actiu quan més se'l vol allunyar...
El mite i les imatges simbòliques són expressions diverses dels "arque-tips"
el sentit dels arquetips no pot ser descrit...
l'arque-tip és un centre energètic de l'inconscient col.lectiu...
"Hi ha un paral.lelisme entre les imatges del somni i de la mitologia, però el mite i el somni no tenen la mateixa intencionalitat...
(JUNG no volia fer cap teoria sinò una "labor terapèutica" )
el nivell més profund de l'inconscient no pot ser "abastat" per el mite i pel rite...El mite és una recerca constant de les petjades de Déu o del diví en les profunditats de l'individu...
(Estudiant la problemàtica del inconscient li permeté endinsar-se en l'univers dels "símbols", i d'aquí a la interpretació dels universos mítics)
(S'ha dit que Jung ha escrit la "gnosis" més important del segle XX...)
..................
"new age"
"el que es mostra misericordiós mai pot ser fals "
"una labor investigadora dels fenómens religiosos i praxis terapèutica"... desig de salvació...(només psicològica...?)
interpretació de les figures mítiques en el seu aspecte soteriològic i terapèutic...recerca de soteriologies... recercade la salvació hic et nunc...
"es centra en la interpretació de la Bíblia i texts clàssics de la tradició cristiana..."
"l'angoixa i la desesperació són producte del mal i la irreconciabilitat de l'èsser humà...cerca una interpretació exhaustiva del mite del pecat original..."
afronta el "mite" des d'una doble perspectiva: predicador de l'Evangeli, sanador de les distorsions psíquiques... abarca la totalitat de la Bona Nova evangèlica..."
"les formes narratives sempre són imprescindibles per a la bona salut de la psiqué humana..."
"la psicologia profunda explica el que el mite significa per a la psiqué humana en general..."
La veritat del "Mite"
"el que es mostra misericordiós no pot ser mai fals..."
"el mite serà veritat si compleix una funció reconciliadora en el més profund de l'èsser humà..."
"El Mite s'origina quan: el somni, la visió, la poetització... es converteixen en un Gran Somni...configura les vivències d'un grup de persones més ample..."
"hi ha una espècie de "coalescència" entre "individuatzió" i "persona col.lectiva"... l'actualització de la força dels orígens es concreta en els "somnis" ... en la "col.lectivitat", en el "mite"... els mites es mesclen incesantment en el destí humà i el destí dels "déus"... "Aquesta coordinació de l'home amb la naturalesa externa és per al mite tant important com la reconciliació amb les forces de la seva naturalesa "psíquica"... els "mites" no eludeixen totalment les "històries" concretes dels individus ni dels grups socials...perquè l'èsser humà mai arriba a anul.lar-se com a èsser històric...
En la interpretació dels "mites"...E. Drewermann cerca artefactes terapèutics...
"Els textes sagrats... si no són remei, teràpia, salvació per a algú...cauen en el perill de transformar-se en artefactes externs mitjançant la canonització...que té per missió el control dels individus i les col.lectivitats...
"La única qüestió vertaderament decisiva és : la inoxerable presència del mal...
2.6. LA INTERPRETACIÓ ESTRUCTURALISTA DEL MITE
"Filòsof inspirant en KANT...
Rebé influències , a través de l'Année Social, de diversos pensadors, especialment de Durkheim en quant es refereix a estudiar "El Mite", però no els seguí...
DURKHEIM afirma dels mites:
a) són essencialment religiosos, vinculats als ritus, interpreten els rituals
b) són representacion col.lectives...
c) són contradictoris i cofusos...(més que revelar el món, l'amaguen)
Lévi-Strauss segueix un altre camí..., cercar els elements invariables entre les diferències superficials...Adopta el mètode de l'estructura del llenguatge...
El contacte amb les societats aborígens de Brasil, influí molt en el seu pensament..."Tristes tropiques" en aquesta obra diu que els aborígens han perdut els seus aspectes més distints a causa del ritme imparable de la història occidental...
Les estructures gramaticals són molt parescudes a les estructures mítiques...
2.6.1.3. La interpretació dels mites
"Tots els mites tenen unes característiques comuns,....un a priori de l'esperit humà..."
una metodologia que té com a conditio sine qua non l'eclipse del subjecte,...la necessitat de disoldre l'home...
el mètode que proposa és el de la lingüística estructural...
l'anàlisi no té una intenció antropològica sinó lògica..."Nous ne prétendons donc pas montrer comment les hommes pensent dans les mythes, mais comment les mythes pensent dans les hommes, et a leur insu"
"les premisses d'una racionalitat universal,...la possibilitat d'apropar-se als mecanismes i als procediments intel.lectuals...dels primitius...aquells que ja han desaparegut,...que tenen la mateixa estructura i capacitats mentals de l'home actual...
comparació de les distintes variacions d'un mateix mite..."Tout mythe est par nature une traduction, il a son origine dans un autre mythe provenent d'une population voisine.."
3 regles de mètode per a analitzar els mites: "1) Un mite mai s'ha d'interpretar a un sol nivell; 2) un mite mai s'ha d'interpretar en solitari; 3) Un grup de mites mai s'ha d'interpretar sinó és en referència a altres grups...la lògica del concret...
Dues conclusions: a) el mite com a unitat lingüística consta de unitats constitutives (mitemes) b) les mitemes tenen una configuració anàloga a l'estructuració del llenguatge...
Oposicions binàries: ciutat-bosc; home-dona; sec-humit; dreta-esquerra; cel-terra; etc....
Els mites no realitzen una descripció de la realitat sinó que especulen sobre les virtualitats latents... Pels mites és possible descobrir les lleis estructurològiques-formals del pensament humà..."
.............
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada