LA CRISI
CRISI "GLOBAL"
I DÉU
I DÉU
DATES ENQUADRANTS:
PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1.914-1.918)
SEGONA GUERRA MUNDIAL (final 1.945)
MAIG FRANCÈS (1.968)
Final de la "guerra-freda" (caiguda dels "murs") tardor de 1.989
És una "crisi" que afecta a la cultura occidental en totes les esferes:
- Religió
- Família
- Educació
- Política
- Economia
- Cultura
Pensadors com Nietzche, Baudelaire, Schnitzler, Schönberg, Rilke, Hofmannsthal, i altres ja l'anunciaren afinals del segle XIX i inicis de segle XX...
Després de la Primera Guerra Mundial comença el "crac", el "gir copernicà" de la nostra cultura...Europa ja no disposava del control "ideològic" i econòmic dels altres "universos culturals".
Acabada la Segona Guerra, hi hagué "un breu periode" d'eufòria...habitual, després d'una "crueltat" que s'havia cobrat seixanta milions de víctimes...
Després vingué el "gir" religiós, cultural, polític (anys seixanta...) un gir "anti-sistema" que a finals del segle XX ha tocat fons, fins a "desbordar" l'economia...
Els grans principis...Les "institucions" tradicionals: Déu, democràcia, Llei, Estat, Església...s'han liquat...L'ambigüitat i la provisionalitat regnen "arreu"
El Déu de la religió cristiana, (religió cultural d'Europa) també està en "crisi"... Indiferència i desconfiança davant les propostes teològiques i morals de les Esglésies cristianes...
Aquestes, per la seva part, opten per refugiar-se en "el ghetto" en lloc d'anunciar "serena i esperançadament" la bona nova...
En totes les "institucions" es veu també o més "apatia social"...
Es pot pensar que l'homo religiosus ha estat només "una etapa" provisional i fugissera...??
Mentre la "contingència" sigui l'estat "natural" de l'èsser humà no serà possible la superació definitiva de la "possibilitat" religiosa... Sempre demanarà (dedins o defora d'ell) que "algú" o "quelcom" li ofereixi "criteris" orientatius per a dominar la "contingència" i trobar "un sentit a la vida"...Sempre, disposarà d'algún "medi" -mite o religió- per a dominar "l'aclaparant" imperialisme de la realitat...
L'interrogant "fonamental" de l'èsser humà és "Déu"... no l'Església...La "crisi" no és de Déu sinó de les "institucions religioses"...La "nostàlgia" d'Aquell que no té nom... es fa "insoportable"...per als homes i dones que es preocupen pel seu "destí" més enllà de les distraccions i "passa-temps"....
Potser, ara que les "Institucions" estan en "descrèdit",...necessitam una nova formulació de la "Gran pregunta"... de les relacions de "l'Últim" amb el "pen-últim"...
Immanuel KANT ja ho va dir: "l'interrogant últim" que es fa l'èsser humà és: "qui som ?"
Varietat de preguntes i respostes no en manquen (al marge o fora de les "institucions"....)
La Gnosi
Sentit clàssic: el "terme" prové de PLATÓ, i significa "el coneixement que el just té del "Bé" i de la "Veritat".... Més o menys en aquest sentit l'usaren els cristians i jueus dels primers segles, distingint però, la "gnosi" de la "falsa gnosi"... Degut al seu "tret intuïtiu", es discernia la "gnosi" vertadera de la "falsa" perquè la "primera" s'adapta al límits de la fe i la paraula de Déu. teleia gnosis : coneixement propi dels "perfectes", iniciats en el "misteri de Déu"
Ús del terme
Cal distingir entre "gnosi" i "gnosticisme":
"Gnosi" té una "tradició mil.lenària", designa "coneixement dels misteris divins""
"Gnosticisme" es començà a usar l'any 1.966. Designa els fenómens històrics molt concrets
- els sistemes gnòstics del s. II d.C. : una contaminació del "cristià" per l'helenisme...
- una re-orientalització del missatge cristià
- penetració en el cristianisme de corrents "heterodoxes jueves"
- una heretgia que s'originà en el "si" del cristianisme
- corrents que es donen en el judaïsme, cristianisme i islam...
- durant la "guerra dels 30 anys" (catòlics-protestants) molts místics cristians d'una i altra part adoptaren la "gnosi" (cristians sense església)
Gnosi i cristianisme primitiu
En els primers segles de l'era cristiana es troben persones i grups que es donen el nom de "gnòstics" o pneumàtics...grups molt "heterogenis"...la "gnosi" és una percepció repentina del "misteri" o una mirada mística, il.luminadora...
Gnosi, mística, esoterisme no són el mateix però són "parents-germans"...En tota "mística" hi un poc de gnosi, i un altre poc d'esotèric..
La mística cultiva la renúncia, la gnosi, el desprendiment. El místic cerca la "unió " amb Déu, el gnòstic cerca un coneixement il.luminador i salvador...
Els Pares de l'Església, en conjunt, consideraren la "gnosi" com una "heretgia cristiana"... i així es pensà fins al segle XIX....En 1.945, es féu un gran descobriment de textes "gnòstics", la qual cosa serví per a mostrar la quantitat de grups gnòstics, esotèrics, místics,... que proliferaren durant els segles primers de la nostra era. Molts s'inspiraren en textes d'origen cristià però sense cap norma ni "canon" de referència...Cal tenir en compte també molts grups "influenciats" per les pràctiques "esotèriques" més orientals...
Cal notar que durant els segles primers, a partir del segon, la societat romana-grega estava desmoronant-se... les institucions politico-socials no donaven seguretat ni orientació a la majoria de gent... Això explica, en part, la difusió del "cristianisme" i de "grups" gnòstics, esotèrics, místics, que cercavaen la salvació individual i personal de mentalitat "oriental" i "helenística"...La "gnosi" pot ser considerada com una "espècie" d'intel.lectualisme religiós de caràcter-laic...
En certa manera, es pot trobar una certa analogia entre "aquella societat" dels primers segles, i la societat de la "modernitat" (inicis del segle XXI).... No es estrany doncs, que també, en l'actualitat, la gnosis, la mística, l'esoterisme...tenguin "carta de presentació"...
Cal fer una distinció, en relació a la comparació dels fenómens religiosos, entre els termes "anàlegs" i "homòlegs"
Homòlogues: manifestacions que, en àmbits culturals distins, es designen amb el mateix nom però tenen funcions diferents...
Anàlégues: manifestacions que es designen amb noms diferents i duen a terme funcions iguals o equivalents...
Entre la societat romana dels primers segles de la nostra era hi ha analogia, com n'hi ha entre la gnosis dels primers segles, i moltes pràctiques religioses de molts contemporanis nostres...
En canvi:
Entre el nom de "Déu" a Occident i el nom de "déu" o "déus" a Orient hi ha anologia
En Occident, el terme Déu es refereix a l'Absolut...
En Orient el terme "déus" són el "èssers" superiors, però que estan sotmesos al "devenir"...
L'Anàleg del Déu-Absolut "occidental" seria, en Orient "El Nirvana"
Una cosa no podem oblidar:
La imatge de Déu de la "religió oficial" suscita "dubtes", indiferència, més encara: és rebutjada de pla pels que estan més interessats en la qüestió de Déu...
Doctrina "comú" de les "gnosis"
- Consciència de salvació
en front d'un món imprecís i insegur, senten una "alegria" perquè es senten units a Déu, inclús "identificats"....
- Creació i redenció
oposició entre "creació" i "redenció"
Déu ha creat un "món dolent". Déu creador és un "demiurg"
El Fill de Déu s'ha encarnat (encarnació aparent) per a portar l'home a la realitat originària "espiritual"..
"anticosmisme", naturalesa corrompuda....
L'ànima, presonera, pot arribar a la unió "espiritual" (pleroma) per "ascetisme" o per "l'orgia"...
De la visió que té la "gnosi": hostilitat al món i menyspreu de l'humà... caben dues conclusions: Ascètica o "llibertinatge"
- Dualisme
dos "principis" oposats:
-el "Mal", creador d'un "món tarat"
-el "Bé", iniciador de l'espiritual
Gnosi i psicologia
- separació en l'interior d'un mateix: llum-tenebres, ànima-cos, "esperits benèfics-esperits malèfics",
- la "gnosi" és "elitista" = sols un grup minoritari la pot assolir
- descobriment d'un mateix:
- la gnosi és una expressió mítica de l'experiència de "si-mateix"
- projecció de les "experiències negatives"
- antropocèntrica = qui som jo ?
- una espurna de la divinitat està submergida al fons de l'ànima
- la "perdició" és "l'oblit d'un-mateix"
- el coneixement és "retorn" al lloc original
- auto-reconciliació
La resposta als tres interrogants fonamentals:
- origen (d'on venim ?)
- devenir (on estam ? )
- destí (a on anam ? )
origen = fi
sortida = retorn
jo mateix = Déu
(Mitològicament, el missatge cristià expressà la "realitat", que es presenta la "gnosi", amb "el descens de Crist als inferns amb la finalitat de portar la "bona nova" a tots els difunts)
Gnosi i "auto-redenció"
La "Gnosi" s'oposa a:
- la fe i la gràcia
- l'extricentrisme de la justificació per la fe
- la "saviesa de la Creu" de Sant Pau (1Co.1,18-25)
- la unió amb Déu
Proposa excisió entre:
un mateix = la divinitat = el món
La "gnosi" és un coneixement "salvador" inherent a la condició humana
Gnosi i història
La "gnosi" fuig de la història, està al marge dels esdeveniments històrics, (abstinència ètica)...La "salvació" es dóna en "l'interior" de la persona...
Orient i Occident
LA CIVILITZACIÓ OCCIDENTAL, principis:
-- "No-contradicció"
- "Causalitat"
- "Identitat de tota cosa amb si-mateixa"
- "Orde rigurós de relacions"
LA CILILITZACIÓ ORIENTAL...
- "Diversitat"
- "Pluralitat"
- "Diferència"
- "Ambi-valència"
Quan es donen "crisis globals" sempre hi ha un "desafiament" de l'Orient a Occident...Sovint "Occident" ha trobat en "Orient" una relació terapèutica...
El vocable Orient ha estat "carregat" sempre d'emoció, passió, fascinació...i, a voltes, terror i repulsió...La primera "incidència" es produí (s. IV a.C.) quan les "conquestes" d'Alexandre Magne...intercanvis, idees, mercaderies, fluxes (tradició india a Occident, "cultura clàssica" a l'Est) ...
Cal notar que sempre la "invocació" d'Orient s'ha donat en "èpoques de crisi", i ha estat "la "consciència" occidental la que ha escorcollat amb fascinació per l'Orient, no passant, amb freqüència, de la fascinació per l'exòtic...
El "principi gnòstic" sempre s'ha considerat una "corrent espiritual" que provenia d'Orient...Es conjuguen dues vies: l'Orient com a "fuita" d'Occident ... l'Orient com a recerca de confrontació per a recuperar la identitat espiritual... que la "raó il.lustrada" havia tirat a "norris"...
En el segles XVIII i XIX, "la construcció" que féu Occident de l'Orient: l'orientalisme... era "quelcom" més aviat exòtic, novel.lístic, miseriós (l'orientalista "estava fora" de l'Orient) ...Parlar de les formes que l'Orient ha agafat al llarg dels temps i ha influit en la nostra "tradició" és un discurs sobre "llocs imaginaris orientals"...L'oriental, com el "gnòstic", apunta a un perfecte coneixement d'un mateix...
En el segle XIX, investigadors "alemanys" donaren a conéixer "la llengua del paradís" (el sànscrit) com a lloc originari de la història religiosa de la humanitat...
Actualment, la recerca de "l'oriental" i la fascinació tenen son origen en el "desencant" i tedi, provocats pel present "occidental"... Descobriment del Budisme...que ha duit a moltes confrontacions i comparacions entre "BUDA" i CRIST...
Han estat múltiples i molt diferents "Els Orients" que han fet acte de presència en l'escena intel.lectual i cultural d'Occident...
la "ideologia colonial" imposà "interessos" que, en l'àmbit científic, es plasmaren en "l'orientalisme" com a disciplina acadèmica... El "colonialisme", a part dels interessos econòmics, creia que la "cultura occidental" era la "punta de llança" del desenvolupament intal.lectual, tecnològic i moral de la Humanitat....Però, a canvi, Orient captivà per la seva "espiritualitat"... (Cosa semblant havia passat, en el segle XVII, amb l'Orient "egipci"...)
Descobriment intel.lectual i religiós de la Índia
Segles XVII i XVIII, gràcies a la labor missionera dels jesuïtes, els intel.lectuals europeus tingueren contacte amb "el món xinès". Els missioners preferiren el confucionisme, el budisme era "perillós" i "ateista", i desconeixien el "taoisme"...
Bayle, Wollff, Voltaire...uitilitzaren el confucionisme per la polèmica "anti-cristiana". Consideraren el "Confucionisme" una religió natural, pura i racional...Confuci = el "Sócrates" oriental...(una ètica no dogmàtica)...
A finals del segle XVIII, canviaren la "xino-filia" inicial per una profunda "xino-fòbia" que continuà progressivament als XIX i XX.
Ocupà, el "mite de Confuci", l'interés emergent per la Índia (conquerida per Anglaterra)....La Índia "com a món espiritual", mil.lenàries tradicions filosòfiques i religioses...
- "parentesc" entre "sànscrit = grec = llatí...La Índia "pàtria original" dels pobles "indo-europeus". Lloc espiritual que abans havia "ocupat" Egipte...
- L'admiració per la Índia = contraposa = el semític = l'indo-germànic = cosmoteisme = trets anti-semites
Per a molts, els elements de l'anti-semitisme no són "cristians" sinó "pagans" (Freud qualificarà els "anti-semites" com a cristians-no batejats)
Es conegueren a Europa traduccions de la Bhagavad-gîtâ = grans profunditats metafísiques i força poètica = una tradició religiosa-filosòfica-poètica d'elevació espiritual incomparable... = guia suprema del misticisme
L'experiència romàntica d'Orient
Fr. von Handerberg (Novalis): Orient = la tasca = renovar les relacions humanes = moraltzar les relacions = formular una única "religió" de la humanitat
Johann Gottfried Herder (1.744-1.803), pastor luterà.
- mite de la "poesia primitiva"
- els orígens de la tradició religiosa (jueva-cristiana)
- La revelació original
- unitat fonamental dels "credos" religiosos" i les tradicions culturals
- La Índia lloc privilegiat en l'origen de l'espiritualitat
- privilegia "l'hinduisme" en contra del "budisme"
- a la Índia neixeren les llengües, les ciències, l'espiritualitat, les arts, la filosofia
- les intuïcions religioses índies = plenitud en el A.T.
1.783, Herder modificà la seva posició...( dóna més importància a la revelació-bíblica)
Les generacions posteriors "continuaren el seu interés per la Índia...però ja no veien un "anticip" del "cristià"
Friederich Schlegel (1.772-1.829)
- "indo-mania" romàntica
- inventor del Renaixement "oriental" alemany
- recerca "el romanticisme absolut" a Orient
- la Índia = lloc del naixement de la cultura, l'espiritualitat, les llengues, el pensament humà
Els "romàntics" del segle XIX es mostraren "fascinats" per la bellesa de la doctrina dels Vedes = optimisme d'un progrés espiritual, allunyat de les arideses de les "ortodòxies"
Troben la "font original" d'una saviesa humana = anti-capitalista
Schlegel, més gran, deixà els impetus juvenils i es torna més crític:
- la civilització índia no representa, en solitari, la plenitud dels orígens...
- el cristianisme és contemporani
- el primitiu "monoteisme" de la Índia no és de naturalesa pura
- Hi ha "evidents" arrels politeïstes
- en el centre de la visió del món d'Occident, el cristianisme-catòlic...
L'encontre amb el budisme
Fins a la meitat del segle XIX, el "Budisme" tingué un "paper secundari" en la configuració de "l'orient occidental" ( en 1.844, amb el llibre d'Eugène Burnouf: "Introduction à l'histoire de bouddhisme indien" )
A França, Alemanya, i, sobretot, a Anglaterra, "les comparacions" entre Buda i el fundador del cristianisme "eren pa de cada dia"...
Els "apologistes" objectaven que el budisme era una "aniquilació" de l'individu...i que el desig d'immortalitat personal era "innat" en la naturalesa...
Els anti-cristians atacaven el monoteisme de la tradició "jueva-cristiana", culpant-lo de tots els "mals" d'Occident...
SCHOPENHAUER oferia la major identificació filosòfica-religiosa d'Orient afirmant que el "Budisme" era el "summum" del pensament humà.
Considera que tot l'autèntic -Pitàgores, Plató, el cristianisme en el que té de "sublim"- té el seu origen en la Índia...
De Ramon Llull i Giordano Bruno declara que la "vertadera pàtria" d'aquests genis són les ribes del "Ganges"...
Eleva la filosofia índia a la "perfecció" de la grega i la moderna per a cercar remei als greus problemes que hi ha en les "societats" occidentals...
Un altre entusiasta del "budisme" és Ralph Waldo EMERSON (1.817-1.862), a Estats Units. Fou l'introductor del "transcendentalisme" = Déu es comunica directament a l'home... Fa una mescla "heterogènea" de Plató, Plotí, romanticisme alemany, ...per a assolir un milieu per a una recepció positiva de l'Orient...és partidari d'un cert panteisme que s'inspira en els "Vedes"
Sentit clàssic: el "terme" prové de PLATÓ, i significa "el coneixement que el just té del "Bé" i de la "Veritat".... Més o menys en aquest sentit l'usaren els cristians i jueus dels primers segles, distingint però, la "gnosi" de la "falsa gnosi"... Degut al seu "tret intuïtiu", es discernia la "gnosi" vertadera de la "falsa" perquè la "primera" s'adapta al límits de la fe i la paraula de Déu. teleia gnosis : coneixement propi dels "perfectes", iniciats en el "misteri de Déu"
Ús del terme
Cal distingir entre "gnosi" i "gnosticisme":
"Gnosi" té una "tradició mil.lenària", designa "coneixement dels misteris divins""
"Gnosticisme" es començà a usar l'any 1.966. Designa els fenómens històrics molt concrets
- els sistemes gnòstics del s. II d.C. : una contaminació del "cristià" per l'helenisme...
- una re-orientalització del missatge cristià
- penetració en el cristianisme de corrents "heterodoxes jueves"
- una heretgia que s'originà en el "si" del cristianisme
- corrents que es donen en el judaïsme, cristianisme i islam...
- durant la "guerra dels 30 anys" (catòlics-protestants) molts místics cristians d'una i altra part adoptaren la "gnosi" (cristians sense església)
Gnosi i cristianisme primitiu
En els primers segles de l'era cristiana es troben persones i grups que es donen el nom de "gnòstics" o pneumàtics...grups molt "heterogenis"...la "gnosi" és una percepció repentina del "misteri" o una mirada mística, il.luminadora...
Gnosi, mística, esoterisme no són el mateix però són "parents-germans"...En tota "mística" hi un poc de gnosi, i un altre poc d'esotèric..
La mística cultiva la renúncia, la gnosi, el desprendiment. El místic cerca la "unió " amb Déu, el gnòstic cerca un coneixement il.luminador i salvador...
Els Pares de l'Església, en conjunt, consideraren la "gnosi" com una "heretgia cristiana"... i així es pensà fins al segle XIX....En 1.945, es féu un gran descobriment de textes "gnòstics", la qual cosa serví per a mostrar la quantitat de grups gnòstics, esotèrics, místics,... que proliferaren durant els segles primers de la nostra era. Molts s'inspiraren en textes d'origen cristià però sense cap norma ni "canon" de referència...Cal tenir en compte també molts grups "influenciats" per les pràctiques "esotèriques" més orientals...
Cal notar que durant els segles primers, a partir del segon, la societat romana-grega estava desmoronant-se... les institucions politico-socials no donaven seguretat ni orientació a la majoria de gent... Això explica, en part, la difusió del "cristianisme" i de "grups" gnòstics, esotèrics, místics, que cercavaen la salvació individual i personal de mentalitat "oriental" i "helenística"...La "gnosi" pot ser considerada com una "espècie" d'intel.lectualisme religiós de caràcter-laic...
En certa manera, es pot trobar una certa analogia entre "aquella societat" dels primers segles, i la societat de la "modernitat" (inicis del segle XXI).... No es estrany doncs, que també, en l'actualitat, la gnosis, la mística, l'esoterisme...tenguin "carta de presentació"...
Cal fer una distinció, en relació a la comparació dels fenómens religiosos, entre els termes "anàlegs" i "homòlegs"
Homòlogues: manifestacions que, en àmbits culturals distins, es designen amb el mateix nom però tenen funcions diferents...
Anàlégues: manifestacions que es designen amb noms diferents i duen a terme funcions iguals o equivalents...
Entre la societat romana dels primers segles de la nostra era hi ha analogia, com n'hi ha entre la gnosis dels primers segles, i moltes pràctiques religioses de molts contemporanis nostres...
En canvi:
Entre el nom de "Déu" a Occident i el nom de "déu" o "déus" a Orient hi ha anologia
En Occident, el terme Déu es refereix a l'Absolut...
En Orient el terme "déus" són el "èssers" superiors, però que estan sotmesos al "devenir"...
L'Anàleg del Déu-Absolut "occidental" seria, en Orient "El Nirvana"
Una cosa no podem oblidar:
La imatge de Déu de la "religió oficial" suscita "dubtes", indiferència, més encara: és rebutjada de pla pels que estan més interessats en la qüestió de Déu...
Doctrina "comú" de les "gnosis"
- Consciència de salvació
en front d'un món imprecís i insegur, senten una "alegria" perquè es senten units a Déu, inclús "identificats"....
- Creació i redenció
oposició entre "creació" i "redenció"
Déu ha creat un "món dolent". Déu creador és un "demiurg"
El Fill de Déu s'ha encarnat (encarnació aparent) per a portar l'home a la realitat originària "espiritual"..
"anticosmisme", naturalesa corrompuda....
L'ànima, presonera, pot arribar a la unió "espiritual" (pleroma) per "ascetisme" o per "l'orgia"...
De la visió que té la "gnosi": hostilitat al món i menyspreu de l'humà... caben dues conclusions: Ascètica o "llibertinatge"
- Dualisme
dos "principis" oposats:
-el "Mal", creador d'un "món tarat"
-el "Bé", iniciador de l'espiritual
- separació en l'interior d'un mateix: llum-tenebres, ànima-cos, "esperits benèfics-esperits malèfics",
- la "gnosi" és "elitista" = sols un grup minoritari la pot assolir
- descobriment d'un mateix:
- la gnosi és una expressió mítica de l'experiència de "si-mateix"
- projecció de les "experiències negatives"
- antropocèntrica = qui som jo ?
- una espurna de la divinitat està submergida al fons de l'ànima
- la "perdició" és "l'oblit d'un-mateix"
- el coneixement és "retorn" al lloc original
- auto-reconciliació
La resposta als tres interrogants fonamentals:
- origen (d'on venim ?)
- devenir (on estam ? )
- destí (a on anam ? )
origen = fi
sortida = retorn
jo mateix = Déu
(Mitològicament, el missatge cristià expressà la "realitat", que es presenta la "gnosi", amb "el descens de Crist als inferns amb la finalitat de portar la "bona nova" a tots els difunts)
Gnosi i "auto-redenció"
La "Gnosi" s'oposa a:
- la fe i la gràcia
- l'extricentrisme de la justificació per la fe
- la "saviesa de la Creu" de Sant Pau (1Co.1,18-25)
- la unió amb Déu
Proposa excisió entre:
un mateix = la divinitat = el món
La "gnosi" és un coneixement "salvador" inherent a la condició humana
Gnosi i història
La "gnosi" fuig de la història, està al marge dels esdeveniments històrics, (abstinència ètica)...La "salvació" es dóna en "l'interior" de la persona...
Orient i Occident
LA CIVILITZACIÓ OCCIDENTAL, principis:
-- "No-contradicció"
- "Causalitat"
- "Identitat de tota cosa amb si-mateixa"
- "Orde rigurós de relacions"
LA CILILITZACIÓ ORIENTAL...
- "Diversitat"
- "Pluralitat"
- "Diferència"
- "Ambi-valència"
Quan es donen "crisis globals" sempre hi ha un "desafiament" de l'Orient a Occident...Sovint "Occident" ha trobat en "Orient" una relació terapèutica...
"L'Asie a les prophètes,
l'Europe a les docteurs"
Edgar Quinet (1.803-1.875)
El vocable Orient ha estat "carregat" sempre d'emoció, passió, fascinació...i, a voltes, terror i repulsió...La primera "incidència" es produí (s. IV a.C.) quan les "conquestes" d'Alexandre Magne...intercanvis, idees, mercaderies, fluxes (tradició india a Occident, "cultura clàssica" a l'Est) ...
Cal notar que sempre la "invocació" d'Orient s'ha donat en "èpoques de crisi", i ha estat "la "consciència" occidental la que ha escorcollat amb fascinació per l'Orient, no passant, amb freqüència, de la fascinació per l'exòtic...
El "principi gnòstic" sempre s'ha considerat una "corrent espiritual" que provenia d'Orient...Es conjuguen dues vies: l'Orient com a "fuita" d'Occident ... l'Orient com a recerca de confrontació per a recuperar la identitat espiritual... que la "raó il.lustrada" havia tirat a "norris"...
En el segles XVIII i XIX, "la construcció" que féu Occident de l'Orient: l'orientalisme... era "quelcom" més aviat exòtic, novel.lístic, miseriós (l'orientalista "estava fora" de l'Orient) ...Parlar de les formes que l'Orient ha agafat al llarg dels temps i ha influit en la nostra "tradició" és un discurs sobre "llocs imaginaris orientals"...L'oriental, com el "gnòstic", apunta a un perfecte coneixement d'un mateix...
En el segle XIX, investigadors "alemanys" donaren a conéixer "la llengua del paradís" (el sànscrit) com a lloc originari de la història religiosa de la humanitat...
Actualment, la recerca de "l'oriental" i la fascinació tenen son origen en el "desencant" i tedi, provocats pel present "occidental"... Descobriment del Budisme...que ha duit a moltes confrontacions i comparacions entre "BUDA" i CRIST...
Han estat múltiples i molt diferents "Els Orients" que han fet acte de presència en l'escena intel.lectual i cultural d'Occident...
la "ideologia colonial" imposà "interessos" que, en l'àmbit científic, es plasmaren en "l'orientalisme" com a disciplina acadèmica... El "colonialisme", a part dels interessos econòmics, creia que la "cultura occidental" era la "punta de llança" del desenvolupament intal.lectual, tecnològic i moral de la Humanitat....Però, a canvi, Orient captivà per la seva "espiritualitat"... (Cosa semblant havia passat, en el segle XVII, amb l'Orient "egipci"...)
Descobriment intel.lectual i religiós de la Índia
Segles XVII i XVIII, gràcies a la labor missionera dels jesuïtes, els intel.lectuals europeus tingueren contacte amb "el món xinès". Els missioners preferiren el confucionisme, el budisme era "perillós" i "ateista", i desconeixien el "taoisme"...
Bayle, Wollff, Voltaire...uitilitzaren el confucionisme per la polèmica "anti-cristiana". Consideraren el "Confucionisme" una religió natural, pura i racional...Confuci = el "Sócrates" oriental...(una ètica no dogmàtica)...
A finals del segle XVIII, canviaren la "xino-filia" inicial per una profunda "xino-fòbia" que continuà progressivament als XIX i XX.
Ocupà, el "mite de Confuci", l'interés emergent per la Índia (conquerida per Anglaterra)....La Índia "com a món espiritual", mil.lenàries tradicions filosòfiques i religioses...
- L'admiració per la Índia = contraposa = el semític = l'indo-germànic = cosmoteisme = trets anti-semites
Per a molts, els elements de l'anti-semitisme no són "cristians" sinó "pagans" (Freud qualificarà els "anti-semites" com a cristians-no batejats)
Es conegueren a Europa traduccions de la Bhagavad-gîtâ = grans profunditats metafísiques i força poètica = una tradició religiosa-filosòfica-poètica d'elevació espiritual incomparable... = guia suprema del misticisme
L'experiència romàntica d'Orient
Fr. von Handerberg (Novalis): Orient = la tasca = renovar les relacions humanes = moraltzar les relacions = formular una única "religió" de la humanitat
Johann Gottfried Herder (1.744-1.803), pastor luterà.
- mite de la "poesia primitiva"
- els orígens de la tradició religiosa (jueva-cristiana)
- La revelació original
- unitat fonamental dels "credos" religiosos" i les tradicions culturals
- La Índia lloc privilegiat en l'origen de l'espiritualitat
- privilegia "l'hinduisme" en contra del "budisme"
- a la Índia neixeren les llengües, les ciències, l'espiritualitat, les arts, la filosofia
- les intuïcions religioses índies = plenitud en el A.T.
1.783, Herder modificà la seva posició...( dóna més importància a la revelació-bíblica)
Les generacions posteriors "continuaren el seu interés per la Índia...però ja no veien un "anticip" del "cristià"
Friederich Schlegel (1.772-1.829)
- "indo-mania" romàntica
- inventor del Renaixement "oriental" alemany
- recerca "el romanticisme absolut" a Orient
- la Índia = lloc del naixement de la cultura, l'espiritualitat, les llengues, el pensament humà
Els "romàntics" del segle XIX es mostraren "fascinats" per la bellesa de la doctrina dels Vedes = optimisme d'un progrés espiritual, allunyat de les arideses de les "ortodòxies"
Troben la "font original" d'una saviesa humana = anti-capitalista
Schlegel, més gran, deixà els impetus juvenils i es torna més crític:
- la civilització índia no representa, en solitari, la plenitud dels orígens...
- el cristianisme és contemporani
- el primitiu "monoteisme" de la Índia no és de naturalesa pura
- Hi ha "evidents" arrels politeïstes
- en el centre de la visió del món d'Occident, el cristianisme-catòlic...
L'encontre amb el budisme
Fins a la meitat del segle XIX, el "Budisme" tingué un "paper secundari" en la configuració de "l'orient occidental" ( en 1.844, amb el llibre d'Eugène Burnouf: "Introduction à l'histoire de bouddhisme indien" )
A França, Alemanya, i, sobretot, a Anglaterra, "les comparacions" entre Buda i el fundador del cristianisme "eren pa de cada dia"...
Els "apologistes" objectaven que el budisme era una "aniquilació" de l'individu...i que el desig d'immortalitat personal era "innat" en la naturalesa...
Els anti-cristians atacaven el monoteisme de la tradició "jueva-cristiana", culpant-lo de tots els "mals" d'Occident...
SCHOPENHAUER oferia la major identificació filosòfica-religiosa d'Orient afirmant que el "Budisme" era el "summum" del pensament humà.
Considera que tot l'autèntic -Pitàgores, Plató, el cristianisme en el que té de "sublim"- té el seu origen en la Índia...
De Ramon Llull i Giordano Bruno declara que la "vertadera pàtria" d'aquests genis són les ribes del "Ganges"...
Eleva la filosofia índia a la "perfecció" de la grega i la moderna per a cercar remei als greus problemes que hi ha en les "societats" occidentals...
Un altre entusiasta del "budisme" és Ralph Waldo EMERSON (1.817-1.862), a Estats Units. Fou l'introductor del "transcendentalisme" = Déu es comunica directament a l'home... Fa una mescla "heterogènea" de Plató, Plotí, romanticisme alemany, ...per a assolir un milieu per a una recepció positiva de l'Orient...és partidari d'un cert panteisme que s'inspira en els "Vedes"
"Déu et parla a través de tu-mateix com a embaixador...
És Déu, que està dins tu, el que respon a Déu, que
està a fora, o que confirma les pròpies paraules que
tremolen en els llavis d'altre......."
Nietzsche es mostra més favorable al "Budisme" que al "brahmanisme", dient que el budisme és la única "religió de la humanitat "positiva"...es sent molt a prop de la "moral budista" dient que està "més enllà del bé i del mal"
Un "cristià" que manifestà la proximitat espiritual entre Orient i Occident, fou Rudolf OTTO (1.869-1.937) "aproximar ambdues tradicions per a superar la desconfiança i els "malentesos"
Hi ha que dir que les idees procedents d'Orient no han canviat substancialment la "base espiritual" d'Occident...Les múltiples "gnosis" dels nostres dies, per molt que pretenguin "d'orientalisme"...estan conectades amb els moviments i tendències espirituals "sorgits" a Occident, els segles XIX i XX
El procés de "secularització" (els quatre miralls del pensament secular) ha repercutit en les "gnòsis modernes" a través de:
- Nova visió del món
- Estudis moderns de la religió
- nou evolucionisme
- noves psicologies
Des d'antic, en Occident, tres conceptes, o tres tipus ideals ha servit per a interpretar l'existència humana:
- RAÓ: La veritat només pot descobrir-se mitjançanr l'ús de les facultat racionals
- FE: La raó no està capacitada per a descobrir les veritats fonamentals...la veritat última ha de ser revelada i acollida per la fe...
- GNOSI : La veritat només pot trobar-se per una il.luminació personal
De maneres diferents en la "gnosi" es combina la raó i la fe.... Presentar la "gnosi" com una corrent anti-racional i oposada completament al cristianisme....és... fer "una caricatura"
- Nova visió del món
- Estudis moderns de la religió
- nou evolucionisme
- noves psicologies
Des d'antic, en Occident, tres conceptes, o tres tipus ideals ha servit per a interpretar l'existència humana:
- RAÓ: La veritat només pot descobrir-se mitjançanr l'ús de les facultat racionals
- FE: La raó no està capacitada per a descobrir les veritats fonamentals...la veritat última ha de ser revelada i acollida per la fe...
- GNOSI : La veritat només pot trobar-se per una il.luminació personal
De maneres diferents en la "gnosi" es combina la raó i la fe.... Presentar la "gnosi" com una corrent anti-racional i oposada completament al cristianisme....és... fer "una caricatura"
Ni de la Índia, ni de cap altre lloc, pot venir la "gran solució". LA GRAN SOLUCIÓ NO EXISTEIX....
A Europa, la "solució haurà de ser "europea"...I, al manco, culturalment, monoteista...i, pre-valentment "cristiana"
GNOSI I MODERNITAT
"Els moviments "dualistes" d'Occident tenen una història de més de 1.500 anys...és possible establir les relacions de "filiació" entre els difernets "moviments"....Com les antigues, les "gnosis" modernes tenen molta "flexibilitat" i capacitat d'adaptació a contextes variats i
estranys
És legítim "parlar", actualment, de "retorn de la "gnosi", terme sempre "polivalent i imprecís"
- en l'àmbit del "psicològic"
- re-encantament del món
- pas del "Déu personal" de la "tradició" a una concepció "impersonal" de l'absolut
- inacceptabilitat de la "imatge de Déu" oferta per les religions establertes
- estranyesa del "Déu de la tradició"
- Déu experimentat com una "absència"
- homes i dones que cerquen omplir el "buit"
- "hipermercat religiós"
- identificació de l'èsser humà amb Déu, al marge dels "sistemes religiosos"
- un territori "mitològic"
- una concepció "no-utilitarista" del temps
- resposta als problemes existencials d'una "època angoixada"
- elements culturals "heterogenis"
(cal tenir compte que la "religiositat popular"
amb freqüència ha anat per "altres camins"
diferents a les "propostes" oficials )
(Th.Roszak, cit. Filoramo, L'atessa della fine)
La "gnosi" és un símptoma diàfan de la "qüestionabilitat" inherent a la condició humana que els "sistemes socials" quasi mai són capaces de "resoldre'l ", malgrat les seves proclames teòriques...
Es pot distingir: una "gnosi popular" i una "gnosi-filosòfica"....
- Les idees de "Schleirmacher", i el "sistema" de Hegel (el vincle que assegura als "eons" la coherència en la diversitat és l'amor) tenen "re-sabis" de "gnosi"
Segle XX
Cristians "protestants" i Cristians "catòlics" tenen la mateixa posició de rebuig a la "Gnosi", però per motius molt diferents:
PROTESTANS : la "Gnosi" és l'orient de l'occident cristià:
- Luteranisme = extricentrisme teològic (Déu justifica per la fe i la "gràcia", cap mèrit de part de l'home (les obres)
- Gnosi = un procés d'auto-justificació (auto-salvació)
CATÒLICS:
- Déu salva per la "gràcia" i els mèrits de la persona humana (per molta unió que hi hagi amb Déu, Déu sempre es dintingeix de la criatura = l'home
- Gnosi = no distingeix Déu de la "pròpia consciència humana"
1.947 Jacob Taubes, heideggerià... veu en la "Gnosi" la dimensió escatològica de la història i la "ideologia" històrica de l'apocalíptica revolucionària...
Ernst BLOCH està a favor d'una forma "jueu-cristiana" herètica amb coloracions gnòstiques
En la "cultura occidental", centralitzada en "el psicològic", el tema "gnòstic de auto-realització ha donat lloc a "moltes variants", conegudes com la "NOVA-ERA" (New-age) que promou, entre altres, una religió-universal,... sense "dogmes", "canons", definicions...
Teosofia
El punt de partida de la "teosofia" és: identificació del "si-mateix" amb la naturalesa de Déu
- El sentit amagat de les xifres o "hieroglifics" de la naturalesa...
Helena Petrowna Blavatsky (1.831-1.891) és com a "la fundadora"
- Il.lustració espiritual basada en "evolucionisme romàntic"
- es pot veure tan en el "món fisic" com en l'espiritual
- la naturalesa sempre progressa
- Tres components bàsics:
1) les tradicions esotèriques en general, les "ocultes, en especial
2) la comprensió de la ciència pròpia del segle XIX
3) la nova mitografia impulsada pels "romàntics"
- combina elements del "hinduïsme" i del budisme
- el karma té una importància especial
- trets d'emancipació "monista"
- El cosmos presenta un continuum des del físic al "para-metafísic"
- elitista
ECOLOGIA
"Nosaltres som una gota en la corrent de la vida" (GANDHI)
- Una variant de "Gnosi" moderna pot ser "qualificada" de "Ecològica":
- Identifica el "si" universal com el gran "llibre diví" de la naturalesa...
- El gnòstic té la tasca de desvelar el misteri de Déu = el "segon déu" = la naturalesa
- El "transcendentalisme americà" és un "punt de partida" d'aquesta "gnosi"
- reordenar ontològicament les relacions entre l'èsser humà i la naturalesa
- instituir una nova manera de pensar i actuar
- un "nou paradigma" holístic i radical
- radical perquè destrueix la "màquina-tecnomòrfica" de la tecnologia
- holístic perquè rebutja les "fragmentaciuons" i "especilaitats"
El gran teòric de la "gnosi ecològica" és Arne Naess, (1.912-1.972):
- opòsició irreconciliable entre la "ecologia superficial" i la "profunda"
- L'ecologia superficial només s'ocupa de fenómens parcials: pol.lució, mal-ús dels recursos
- L'ecologia profunda és "holística" i "biocèntrica":
- tots els èssers existents tenen el mateix dret a la vida
- no és "utilitarista"
- integració harmònica de totes les formes de vida...
- el "món" és un organisme viu
- integrar subjectivitat i objectivitat, capacitat analítica i intuició absoluta
- assolir la perfecta harmonia entre l'èsser humà i la naturalesa
Es pot distingir: una "gnosi popular" i una "gnosi-filosòfica"....
- Les idees de "Schleirmacher", i el "sistema" de Hegel (el vincle que assegura als "eons" la coherència en la diversitat és l'amor) tenen "re-sabis" de "gnosi"
Segle XX
Cristians "protestants" i Cristians "catòlics" tenen la mateixa posició de rebuig a la "Gnosi", però per motius molt diferents:
PROTESTANS : la "Gnosi" és l'orient de l'occident cristià:
- Luteranisme = extricentrisme teològic (Déu justifica per la fe i la "gràcia", cap mèrit de part de l'home (les obres)
- Gnosi = un procés d'auto-justificació (auto-salvació)
CATÒLICS:
- Déu salva per la "gràcia" i els mèrits de la persona humana (per molta unió que hi hagi amb Déu, Déu sempre es dintingeix de la criatura = l'home
- Gnosi = no distingeix Déu de la "pròpia consciència humana"
1.947 Jacob Taubes, heideggerià... veu en la "Gnosi" la dimensió escatològica de la història i la "ideologia" històrica de l'apocalíptica revolucionària...
Ernst BLOCH està a favor d'una forma "jueu-cristiana" herètica amb coloracions gnòstiques
En la "cultura occidental", centralitzada en "el psicològic", el tema "gnòstic de auto-realització ha donat lloc a "moltes variants", conegudes com la "NOVA-ERA" (New-age) que promou, entre altres, una religió-universal,... sense "dogmes", "canons", definicions...
Teosofia
El punt de partida de la "teosofia" és: identificació del "si-mateix" amb la naturalesa de Déu
- El sentit amagat de les xifres o "hieroglifics" de la naturalesa...
Helena Petrowna Blavatsky (1.831-1.891) és com a "la fundadora"
- Il.lustració espiritual basada en "evolucionisme romàntic"
- es pot veure tan en el "món fisic" com en l'espiritual
- la naturalesa sempre progressa
- Tres components bàsics:
1) les tradicions esotèriques en general, les "ocultes, en especial
2) la comprensió de la ciència pròpia del segle XIX
3) la nova mitografia impulsada pels "romàntics"
- combina elements del "hinduïsme" i del budisme
- el karma té una importància especial
- trets d'emancipació "monista"
- El cosmos presenta un continuum des del físic al "para-metafísic"
- elitista
ECOLOGIA
"Nosaltres som una gota en la corrent de la vida" (GANDHI)
- Una variant de "Gnosi" moderna pot ser "qualificada" de "Ecològica":
- Identifica el "si" universal com el gran "llibre diví" de la naturalesa...
- El gnòstic té la tasca de desvelar el misteri de Déu = el "segon déu" = la naturalesa
- El "transcendentalisme americà" és un "punt de partida" d'aquesta "gnosi"
- reordenar ontològicament les relacions entre l'èsser humà i la naturalesa
- instituir una nova manera de pensar i actuar
- un "nou paradigma" holístic i radical
- radical perquè destrueix la "màquina-tecnomòrfica" de la tecnologia
- holístic perquè rebutja les "fragmentaciuons" i "especilaitats"
El gran teòric de la "gnosi ecològica" és Arne Naess, (1.912-1.972):
- opòsició irreconciliable entre la "ecologia superficial" i la "profunda"
- L'ecologia superficial només s'ocupa de fenómens parcials: pol.lució, mal-ús dels recursos
- L'ecologia profunda és "holística" i "biocèntrica":
- tots els èssers existents tenen el mateix dret a la vida
- no és "utilitarista"
- integració harmònica de totes les formes de vida...
- el "món" és un organisme viu
- integrar subjectivitat i objectivitat, capacitat analítica i intuició absoluta
- assolir la perfecta harmonia entre l'èsser humà i la naturalesa
(S'ha dit que l'ecologisme profund està guiat
per un "odi" a la modernitat i hostilitat al present)
- Saviesa "ecològica" = una filosofia de l'harmonia i l'equilibri
- Concepció de la "naturalesa" com un organisme viu
- la Biòsfera = una entitat quasi divina
- Tenir sensibilitat "visionària" i intuïtiva capaç d'experimentar l'immensa riquesa i varietat de les formes vives...
- Realització del "si individual" en el Si universal
- Transcendir "l'egocentrisme" del "jo"
- percebre les formes vives que ja estan en nosaltres
- conéixer les altres realitats naturals, els altres "si-mateixos" per a assolir el "Si-mateix"
Realitzant el si-mateix es contribueix a la realització del Si-universal...realitzant el Si-universal s'assoleix la realització del si individual
(és una "sacralització" de la naturalesa... Per Naess
"déu" coincideix amb la naturalesa...)
Gnosi i "profunditats psicològiques"
Una altra variant de la "Gnosi" és la de tipus psicològic:
- A través de les mediacions el "si-mateix" s'identifica amb els "abismes" individuals i col.lectius del "insconscient"
- és una versió "psicologitzada" de l'antic "pleroma"
- Carl Gustav JUNG (1.875-1.961) és la figura més "destacada" d'aquesta tendència...
- unificar ciència i religió per "mediació" de la psicologia
- Jung és un "esotèric" modern...
- ofereix un "vincle" entre: visió del món tradicional i el moviment "nova era" (new-age)
- La mística "esotèrica" no coneix "el psicoanàlisi" jungià...
- Jung supera a Freud perquè reconeix l'espiritual com "la dimensió més elevada de l'home"
CARL GUSTAV JUNG
Una altra variant de la "Gnosi" és la de tipus psicològic:
- A través de les mediacions el "si-mateix" s'identifica amb els "abismes" individuals i col.lectius del "insconscient"
- és una versió "psicologitzada" de l'antic "pleroma"
- Carl Gustav JUNG (1.875-1.961) és la figura més "destacada" d'aquesta tendència...
- unificar ciència i religió per "mediació" de la psicologia
- Jung és un "esotèric" modern...
- ofereix un "vincle" entre: visió del món tradicional i el moviment "nova era" (new-age)
- La mística "esotèrica" no coneix "el psicoanàlisi" jungià...
- Jung supera a Freud perquè reconeix l'espiritual com "la dimensió més elevada de l'home"
- La "gnosi" més important del segle XX és la psicologia complexa de C.G.Jung...(potser "un misteri") però mostra que la "gnosi" perteneix a la "tradició occidental"...
- Amb la seva "psicologia analítico-arquetípica" s'inserta en la tradició de l'autèntica "gnosi" (G. Wehr)
- El mateix Jung diu: "molts gnòstics" no eren sinó psicòlegs"....
- La "gnosi" és, certament, coneixement psicològic provinent de l'insconscient...
- L'obra del metge suís ajuda a comprendre la inter-acció entre "gnosi", com a "religió mundial" i "modernitat"
- El pensament de Jung evidencia "influència" del Romanticisme
- marca la importància de l'experiència i la intuïció sobre la "racionalitat"
- Unitat indisoluble de la matèria i l'esperit, el visible i l'invisible = monisme
- L'insconscient és el fonament del món conscient, del sentiment, de la intuïció, de la simpatia i de l'antipatia, del misteri...
En el segle XIX, els dos "hereus" més importants de l'esoretisme foren: El Romanticisme i l'ocultisme...
L'altre "hereu" és un producte híbrid que es proposa "unir" "correspondències" i "causalitats"...
Jung no és "ocultista" però sí, "romàntic": cerca "unir" correspondències entre elements psicològics i corporals...
Les idees politico-religioses de Jung és un tema "desconegut"....
Les derivacions del "psicològic"· al "gnòstic" tenen relació amb el moviment "völkisch" de la era "pre-nazi", del qual molts acabaren en el "nacional-socialisme" alemany. No consta que Jung fos pro-nazi...(la seva obra sorgí de la "caldera" centre-europea de caràcter neo-pagà, nietzschenià, místic, racial...), si, que era "anti-cristià" = es refereix al cristianisme, religió semita, com "una planta extrangera"... Idees:
- trobar el "primitiu" entre el conflicte = home civilitzat-barbàrie germànica...
- una nova experiència de Déu
- la teoria psicològica no es basa en "especulacions religioses"
- continuïtat entre = gnosticisme = alquimia = psicologia-analítica
- no pretensions religioses
- "experiència universal" de la ment humana
- l'humà = pleroma = participació = etern = infinit
- l'ànima humana, perduda en l'espai-temps = té substància divina
- Teràpia = procés de "individualització" = consolidació d'un "si-mateix"
- Conciliar els "aspectes diurns" amb els "aspectes nocturns"
- L'ànima humana = una "espurna divina" perduda en l'espai i la història
- Rebuig de la "creació" i d'un Déu-creador
- La gnosi = expressió "mítica" de l'experiència del "si-mateix"
- L'experiència del "si-mateix" = una constant universal = usa expressions mítiques
En el present
el pensament de Jung és:
- vincle = cercles "esotèrics" = "romàntica-alemanya" = "nova era" (new-age)
- Una visió del món de caràcter esotèric en termes "psicològics"
- Ha psicologitzat l'esoterisme
- Ha sacralitzat la "psicologia"
- Discurs sobre Déu = discurs sobre la "psiqué" del propi subjecte
Gnosi en l'època de la "modernització reflexiva"
Es pot parlar de: "UNA TERCERA MODERNITAT"
- L'estructura religiosa quotidiana té "afinitats" amb les "gnosis" antigues
- Conjunt de manifestacions de la "gnosi" com a "religió mundial"
- El "potencial religiós" independent de les manifestacions "confessionals" i intitucionals
- La "salvació" a partir d'un mateix:
- la salvació no en el "més-enllà"
- ni en el "més-ençà"
- en la pròpia intimitat (ego-fania)
- "intopia" , "no-utopia"
- La individualització "és" la religió
- Amb la seva "psicologia analítico-arquetípica" s'inserta en la tradició de l'autèntica "gnosi" (G. Wehr)
- El mateix Jung diu: "molts gnòstics" no eren sinó psicòlegs"....
- La "gnosi" és, certament, coneixement psicològic provinent de l'insconscient...
- L'obra del metge suís ajuda a comprendre la inter-acció entre "gnosi", com a "religió mundial" i "modernitat"
- El pensament de Jung evidencia "influència" del Romanticisme
- marca la importància de l'experiència i la intuïció sobre la "racionalitat"
- Unitat indisoluble de la matèria i l'esperit, el visible i l'invisible = monisme
- L'insconscient és el fonament del món conscient, del sentiment, de la intuïció, de la simpatia i de l'antipatia, del misteri...
En el segle XIX, els dos "hereus" més importants de l'esoretisme foren: El Romanticisme i l'ocultisme...
L'altre "hereu" és un producte híbrid que es proposa "unir" "correspondències" i "causalitats"...
Jung no és "ocultista" però sí, "romàntic": cerca "unir" correspondències entre elements psicològics i corporals...
Les idees politico-religioses de Jung és un tema "desconegut"....
Les derivacions del "psicològic"· al "gnòstic" tenen relació amb el moviment "völkisch" de la era "pre-nazi", del qual molts acabaren en el "nacional-socialisme" alemany. No consta que Jung fos pro-nazi...(la seva obra sorgí de la "caldera" centre-europea de caràcter neo-pagà, nietzschenià, místic, racial...), si, que era "anti-cristià" = es refereix al cristianisme, religió semita, com "una planta extrangera"... Idees:
- trobar el "primitiu" entre el conflicte = home civilitzat-barbàrie germànica...
- una nova experiència de Déu
- la teoria psicològica no es basa en "especulacions religioses"
- continuïtat entre = gnosticisme = alquimia = psicologia-analítica
- no pretensions religioses
- "experiència universal" de la ment humana
- l'humà = pleroma = participació = etern = infinit
- l'ànima humana, perduda en l'espai-temps = té substància divina
- Teràpia = procés de "individualització" = consolidació d'un "si-mateix"
- Conciliar els "aspectes diurns" amb els "aspectes nocturns"
- L'ànima humana = una "espurna divina" perduda en l'espai i la història
- Rebuig de la "creació" i d'un Déu-creador
- La gnosi = expressió "mítica" de l'experiència del "si-mateix"
- L'experiència del "si-mateix" = una constant universal = usa expressions mítiques
En el present
el pensament de Jung és:
- vincle = cercles "esotèrics" = "romàntica-alemanya" = "nova era" (new-age)
- Una visió del món de caràcter esotèric en termes "psicològics"
- Ha psicologitzat l'esoterisme
- Ha sacralitzat la "psicologia"
- Discurs sobre Déu = discurs sobre la "psiqué" del propi subjecte
Gnosi en l'època de la "modernització reflexiva"
Es pot parlar de: "UNA TERCERA MODERNITAT"
- L'estructura religiosa quotidiana té "afinitats" amb les "gnosis" antigues
- Conjunt de manifestacions de la "gnosi" com a "religió mundial"
- El "potencial religiós" independent de les manifestacions "confessionals" i intitucionals
- La "salvació" a partir d'un mateix:
- la salvació no en el "més-enllà"
- ni en el "més-ençà"
- en la pròpia intimitat (ego-fania)
- "intopia" , "no-utopia"
- La individualització "és" la religió
SALM 130
"De profundis clamo ad te, Domine" (no)
"de profundis clamo in me..."
Mitjançant el moviment cap a "un mateix", el "jo" es converteix en "politeïsta"...llavors, el tema ja no és "l'auto-consciència", sinó "l'auto-destrucció"...
- Primera alliberació: l'èsser humà de la "presó" de la naturalesa
- Segona alliberació: l'èsser humà de les "cadenes" culturals...
- Tercera alliberació: l'èsser humà del "propi cos" (auto-destrucció)
Gnosi i crisi de Déu
- A finals del segle XIX, els intel.lectuals alemanys tingueren interés per Marció (heretge cristià-gnòstic del segle II )
- Al segle XX, dins els ambients filosòfics i polítics, le "gnosi" ha despert molt "interés"...
Mals "signes" perquè la "gnosi" és un indicador de la "crisi" de Déu...
- Quan el terme "Déu" entra en "crisi", també entra en "crisi "l'home"
CRISI de DÉU: genitivus objectivus o genitibus subjectivus...
- Crisi de Déu (genitiu objectiu) vol dir "crisi" d'una determinada comprensió de Déu, cultural o històricament determinada.
- Crisi de Déu (genitiu subjectiu) vol dir que el mateix Déu està en crisi...
El Déu "bíblic", el Déu de la tradició "jueva-cristiana" pot estar en "crisi", perquè ha entrat en la "història" dels homes:
- S'ha revelat en la "història"
- Més ecara: s'ha encarnat en la història
La "gnosi" no pot tenir "un Déu en crisi" perquè "déu està arrelat dins el "jo-mateix" de la persona...
En l'horitzó bíblic, té sentit parlar de "crisi" de Déu....Interrogants:
- "Còm pot viure's amb un Déu que no posa fi al sofriment humà...??
- "Còm suportar un Déu, el qual els homes sempre estan esperant, i que pareix eludir les relacions històriques...??
Les religions monoteistes, basades en una "revelació" es concentren en la "història", són públiques...L'encontre de Déu amb l'home té "lloc" en l'escenari de la "història"...
L'escenari de la "gnosi" no és la història ni la naturalesa, és el "pneuma" : l'interior de l'home
Segons Manemann, les "gnosis" de tots els temps són "projectes de remitització" en temps de "crisi" del monoteisme bíblic...
En el cristianisme, la relació entre "creació" = salvació, precària, però necessària...Quan aquesta relació: creació-salvació es romp..., la fe dels creients es fa "anacrònica": Déu ja no és Déu, i, l'home ja no és un êsser històric amb responsabilitats ètiques...
S'ha rompur l'esquema: pregunta-resposta...perquè l'èsser humà s'ha convertit amb la pregunta i la resposta: "¿Còm me trobo ? "
Intents de remitització i gnosi
La crisi de Déu, la manca de confiança en el Déu "construït" per les "religions establertes"...
- fa "sorgir" les "gnosis" ...
- renaixement dels "mites gnòstics" de salvació...
- clericals i "anti-clericals"
- formes refinades i "elitistes"
- vulgaritzacions de l'espiritualitat
- "biografies" de certs personatges "amb halo" de santedat...
- la "gnosi" es converteix en "tentació"...
- Déu i el món no es poden pensar "conjuntament"
- el "si-mateix" i el món tampoc...
Politeisme = una "contra-gnosi" política...
El "monoteisme" no arriba "mai" a donar resposta al "problema" del mal...
¿ Còm pot crear Déu un món que necessita èsser salvat per "Ell-mateix ?
Dos pensadors: Odo Marquard , Hans Blumenberg:
- l'èsser humà no pot viure sense mites
- El món "modern de l'objectivitat" no és cap ganància...
- Perill de que la "modernitat" es perveteixi en una "contra-modernitat"
- La visió "positivista" de món = un món "estrany"
- els intents de remitització = anti-gnosticisme
- La remitització pot "guardar" el món de guerra i "desintegració"
- La retirada "extra-mundana" de Déu del món = començament del món modern
- Politeisme i polimítica retornen com a "il.lustrats"
Tres factors en el retorn "desencantat" del politeisme:
Primer
- el monoteisme bíblic expulsà "els déus" del cel...
- s'exiliaren a la terra i engendraren "estructures de poder"
- "la tripartita de poder": legislatiu, executiu, judicial
- epifania del "federalisme", competència de mercat...
- discusió de valors i visions del món...
Segon
L'individu neix contra el "monoteisme"
- l'orde priva de llibertat
- un cert "caos" val per a l'ndividu i la llibertat
- monoteisme = orde = cosmos
- politeisme: els déus lluiten entre ells (deixen l'individu tranquil)
Tercer
- L'individu necessita un retorn desencantat de la polimítica
- necessita mites
- la polimítica "il.lustrada" fa front a "la gnosi"
- Una polimítica "polimorfa" i transgressiva
- La polimítica com a procés humanitzador guarda dels terrorismes de la "Il.lustració"
- El "panteó" és com una "balança" = els déus es reperteixen "les competències"
- La "gnosi" i el monomitisme són conseqüència del cristianisme-monoteista
Segons aquests autors el "status naturalis" és un "buit" que s'ha de dominar amb les "narracions mítiques"
La secularització = rebutjar les exigències de tot orde provinent de l'Absolut...
La "gnosi" espera la salvació d'un Déu que està en les antípodes del Déu-Creador
El "déu" de la "gnosi" té dret a aniquilar un "cosmos" que no ha creat i predicar la desobediència a una "llei" que Ell no ha promulgat...
La "gnosi" en l'actualitat
Eric Voegelin (1.901-1.985) diu:
- Una relació directa entre "gnosi" i praxis política
- origen remot = l'humanisme de Moro, Maquiavelo...
- els sistemes totalitaris del segle XX =
- "nacionalsocialisme" (nazisme)
- stalinisme
- psicoanàlisi
- positivisme
- "progressisme"
Les "religions-plítiques" tenen en comú la "configuració d'una figura" col.lectiva, que ha de ser "identificada", expulsada i suprimida:
- Nazisme = la "raça jueva"
- Stalinisme = la classe burguesa...
Aquesta figura és la causant de tot el "mal" i "destructor"... del que passa
- Els organitzadors i executors creien: tenir el "coneixement" secular i anti-cristià (la "gnosi"). En mans d'uns pocs està: purificar la "raça" i la "societat:
- "Autosalvació"
- "divinització" de la societat...
Max Weber:
- els antics "déus" tornen a sortir de les "tombes"
- seculars "lluites" entre "ells"
- "Politeisme" = expressió de la crisi de Déu
de la crisi de l'humà
- 1.989: la caiguda dels "murs"
- tomba l'escatologia = sorgeix l'apocalipsi
- l'apocalipsi és insostenible = sorgeix la "gnosi"
- la "gnosi fetal" = antijueva
- Pau de Tars, iniciador d'una "movilització sagrada" ... = culpable de
- el cientisme
- la "maquinació"
- la "cultura occidental"
- "Cal "sortir-de-la-pell-del-món"
- Els "textes gnòstics", trobats en 1.945 a -Nag Hammadi- són una resposta d'esperança
- resposta a Auschwitz: "Quí són els que veuen esperança...?" :
-les víctimes ?
- o, els "botxins" ?
- una "visió pessimista" de la vida humana
- l'humà no té salvació
- salvar la naturalesa
- tasca d'una "élit" (els savis)
- aquest "nou super-home" té a veure amb Nietzsche, i els "antics-gnòstics"
La gnosi, com a potència universal
(Martin Buber)
Més o menys clandestinament, la "gnosi" sempre ha estat present en la història de la "cultura occidental"...
En el segle XX, no ha estat un "fenómen" perifèric..., sinó que ha "ocupat" els primers plans de l'activitat intel.lectual, política i religiosa... (com si fos "una religió universal")
El moviment "gnòstic" més poderós i exitós del segle XX fou el nacionalsocialisme alemany( nazisme)
- A finals del segle XIX, els intel.lectuals alemanys tingueren interés per Marció (heretge cristià-gnòstic del segle II )
- Al segle XX, dins els ambients filosòfics i polítics, le "gnosi" ha despert molt "interés"...
Mals "signes" perquè la "gnosi" és un indicador de la "crisi" de Déu...
- Quan el terme "Déu" entra en "crisi", també entra en "crisi "l'home"
CRISI de DÉU: genitivus objectivus o genitibus subjectivus...
- Crisi de Déu (genitiu objectiu) vol dir "crisi" d'una determinada comprensió de Déu, cultural o històricament determinada.
- Crisi de Déu (genitiu subjectiu) vol dir que el mateix Déu està en crisi...
El Déu "bíblic", el Déu de la tradició "jueva-cristiana" pot estar en "crisi", perquè ha entrat en la "història" dels homes:
- S'ha revelat en la "història"
- Més ecara: s'ha encarnat en la història
La "gnosi" no pot tenir "un Déu en crisi" perquè "déu està arrelat dins el "jo-mateix" de la persona...
En l'horitzó bíblic, té sentit parlar de "crisi" de Déu....Interrogants:
- "Còm pot viure's amb un Déu que no posa fi al sofriment humà...??
- "Còm suportar un Déu, el qual els homes sempre estan esperant, i que pareix eludir les relacions històriques...??
Les religions monoteistes, basades en una "revelació" es concentren en la "història", són públiques...L'encontre de Déu amb l'home té "lloc" en l'escenari de la "història"...
L'escenari de la "gnosi" no és la història ni la naturalesa, és el "pneuma" : l'interior de l'home
Segons Manemann, les "gnosis" de tots els temps són "projectes de remitització" en temps de "crisi" del monoteisme bíblic...
En el cristianisme, la relació entre "creació" = salvació, precària, però necessària...Quan aquesta relació: creació-salvació es romp..., la fe dels creients es fa "anacrònica": Déu ja no és Déu, i, l'home ja no és un êsser històric amb responsabilitats ètiques...
S'ha rompur l'esquema: pregunta-resposta...perquè l'èsser humà s'ha convertit amb la pregunta i la resposta: "¿Còm me trobo ? "
Intents de remitització i gnosi
La crisi de Déu, la manca de confiança en el Déu "construït" per les "religions establertes"...
- fa "sorgir" les "gnosis" ...
- renaixement dels "mites gnòstics" de salvació...
- clericals i "anti-clericals"
- formes refinades i "elitistes"
- vulgaritzacions de l'espiritualitat
- "biografies" de certs personatges "amb halo" de santedat...
- la "gnosi" es converteix en "tentació"...
- Déu i el món no es poden pensar "conjuntament"
- el "si-mateix" i el món tampoc...
Politeisme = una "contra-gnosi" política...
El "monoteisme" no arriba "mai" a donar resposta al "problema" del mal...
¿ Còm pot crear Déu un món que necessita èsser salvat per "Ell-mateix ?
Dos pensadors: Odo Marquard , Hans Blumenberg:
- l'èsser humà no pot viure sense mites
- El món "modern de l'objectivitat" no és cap ganància...
- Perill de que la "modernitat" es perveteixi en una "contra-modernitat"
- La visió "positivista" de món = un món "estrany"
- els intents de remitització = anti-gnosticisme
- La remitització pot "guardar" el món de guerra i "desintegració"
- La retirada "extra-mundana" de Déu del món = començament del món modern
- Politeisme i polimítica retornen com a "il.lustrats"
Tres factors en el retorn "desencantat" del politeisme:
Primer
- el monoteisme bíblic expulsà "els déus" del cel...
- s'exiliaren a la terra i engendraren "estructures de poder"
- "la tripartita de poder": legislatiu, executiu, judicial
- epifania del "federalisme", competència de mercat...
- discusió de valors i visions del món...
Segon
L'individu neix contra el "monoteisme"
- l'orde priva de llibertat
- un cert "caos" val per a l'ndividu i la llibertat
- monoteisme = orde = cosmos
- politeisme: els déus lluiten entre ells (deixen l'individu tranquil)
Tercer
- L'individu necessita un retorn desencantat de la polimítica
- necessita mites
- la polimítica "il.lustrada" fa front a "la gnosi"
- Una polimítica "polimorfa" i transgressiva
- La polimítica com a procés humanitzador guarda dels terrorismes de la "Il.lustració"
- El "panteó" és com una "balança" = els déus es reperteixen "les competències"
- La "gnosi" i el monomitisme són conseqüència del cristianisme-monoteista
Segons aquests autors el "status naturalis" és un "buit" que s'ha de dominar amb les "narracions mítiques"
La secularització = rebutjar les exigències de tot orde provinent de l'Absolut...
La "gnosi" espera la salvació d'un Déu que està en les antípodes del Déu-Creador
El "déu" de la "gnosi" té dret a aniquilar un "cosmos" que no ha creat i predicar la desobediència a una "llei" que Ell no ha promulgat...
La "gnosi" en l'actualitat
Eric Voegelin (1.901-1.985) diu:
- Una relació directa entre "gnosi" i praxis política
- origen remot = l'humanisme de Moro, Maquiavelo...
- els sistemes totalitaris del segle XX =
- "nacionalsocialisme" (nazisme)
- stalinisme
- psicoanàlisi
- positivisme
- "progressisme"
Les "religions-plítiques" tenen en comú la "configuració d'una figura" col.lectiva, que ha de ser "identificada", expulsada i suprimida:
- Nazisme = la "raça jueva"
- Stalinisme = la classe burguesa...
Aquesta figura és la causant de tot el "mal" i "destructor"... del que passa
- Els organitzadors i executors creien: tenir el "coneixement" secular i anti-cristià (la "gnosi"). En mans d'uns pocs està: purificar la "raça" i la "societat:
- "Autosalvació"
- "divinització" de la societat...
Max Weber:
- els antics "déus" tornen a sortir de les "tombes"
- seculars "lluites" entre "ells"
- "Politeisme" = expressió de la crisi de Déu
de la crisi de l'humà
- 1.989: la caiguda dels "murs"
- tomba l'escatologia = sorgeix l'apocalipsi
- l'apocalipsi és insostenible = sorgeix la "gnosi"
- la "gnosi fetal" = antijueva
- Pau de Tars, iniciador d'una "movilització sagrada" ... = culpable de
- el cientisme
- la "maquinació"
- la "cultura occidental"
- "Cal "sortir-de-la-pell-del-món"
- Els "textes gnòstics", trobats en 1.945 a -Nag Hammadi- són una resposta d'esperança
- resposta a Auschwitz: "Quí són els que veuen esperança...?" :
-les víctimes ?
- o, els "botxins" ?
- una "visió pessimista" de la vida humana
- l'humà no té salvació
- salvar la naturalesa
- tasca d'una "élit" (els savis)
- aquest "nou super-home" té a veure amb Nietzsche, i els "antics-gnòstics"
La gnosi, com a potència universal
Més o menys clandestinament, la "gnosi" sempre ha estat present en la història de la "cultura occidental"...
En el segle XX, no ha estat un "fenómen" perifèric..., sinó que ha "ocupat" els primers plans de l'activitat intel.lectual, política i religiosa... (com si fos "una religió universal")
El moviment "gnòstic" més poderós i exitós del segle XX fou el nacionalsocialisme alemany( nazisme)
................
La gnosi
- teologia de màxima actualitat
- la única que està a l'altura de "la mort de Déu"
- psicologització de l'existència humana
- el gòstic és "auto-suficient"
- la "salvació" és un assumpte "privat"
- l'altre és "innecessari"
- la qüèstió de Déu no té connotacions "ètiques"
- recerca "individualista" de la salvació
Déu de la tradició "jueva-cristiana"
- proclama la necessitat de l'altre
- responsabilitat ètica
- la relació ètica amb l'altre és "fonament" de la realitat humana
- "Estimar Déu = estimar el proïsme " = missatge cristià
- El camí cap a Déu passa "imprescindiblement" per la mediació del proïsme
- El Déu jueu-cristià és radicalment com-passiu, co-partícip
El "cristianisme de masses" ha perdut poder i influència que tenia "antany". No les recuperarà en el futur..
QUINA ÉS LA IMATGE DE DÉU ?
El cristianisme de "diàspora", que és l'únic valable diu:
En cada "aquí-i-ara", LA DEL o DE LA SOFRENT que es trobava llunyat de mi i m'era estrany i, com a conseqüència de la meva resposta ètica, s'ha fet "proper" = proïsme
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada