QUINTA SETMANA DE QUARESMA

DIUMENGE V QUARESMA

Un comentari de tot el text és difícil. Es pot parlar de l’amistat i del patiment de Jesús davant el dolor de les germanes...

-El ritme d’aquests últims diumenges: La samaritana i els samaritans es van apropant a Jesús fins que creuen en ell...

-El mateix passa amb el cec de naixement...

-L'episodi de Jesús amb Marta, reflecteix aquest creixement intern de Jesús, que arriba fins a la confessió de fe.

En tots tres passatges s’entrellacen la vida quotidiana i el misteri de Déu, la realitat i la transcendència.

Des de què a Jesús els dirigents jueus el volen apedregar, Jesús amb els seus deixebles passen a viure a l’altre banda del Jordà, en territori no jueu. Anar a Jerusalem és un perill real (Betània és a prop de Jerusalem i en territori jueu). Pels seus amics, Jesús anirà a casa de Marta i Maria. Fins i tot, un dels deixebles afronta la possibilitat de morir també amb el seu Senyor.

Marta, como nosaltres, ha de purificar les seves actituds cristianes. Ha d’aprendre a passar del dolor a l’esperança, de l’amistat a la fe, del coneixement a la saviesa de cor, del misteri a la confessió de Jesús com a Senyor de la vida. I sobretot ha de sortir a rebre Jesús, que ja ve a casa seva.

Jesús va a trobar-se amb les germanes i amb el germà, amb els amics. Se sent responsable de la vida dels seus

En el diàleg amb Marta, les paraules de Jesús la van portant més enllà de sí mateixa, la van portant a veure la vida i la mort amb uns altres ulls, amb una altra mirada.

Les primeres paraules de Marta són com una constatació d’amistat i confiança en Jesús, com a Senyor de la vida: si haguessis estat present, “el meu germà no s’hauria mort”; i alhora una queixa per la seva absència: no hi era en el moment de la mort.

La resposta de Jesús és taxativa: “el teu germà ressuscitarà”, però Marta l’entén des de la concepció dels jueus que creien en la resurrecció: “ja sé que ressuscitarà al darrer dia”, quan acabi el món. És una cosa tan llunyana que no ofereix cap consol. Per això les paraules de Jesús no arriben al cor de Marta, que respon fredament com si recités el catecisme.

Ara Jesús s’explica i comença a parlar de sí mateix com a resurrecció i vida. Com és la Resurrecció, els qui creuen en ell, “encara que morin, viuran”. I com és la Vida, els qui creuen en ell “no moriran mai més”. Tindran la vida de Jesús, que és la Vida de Déu. Al NT es diu de Jesús una cosa que mai, en cap temps i lloc, no s’ha dit de ningú altre: “que ressuscitarà com el primer de molts germans”. Uneix les nostre vides a la seva. Nosaltres vivim d’aquesta promesa.

Finalment s’adreça a Marta i li demana una actitud de fe: “ho creus això?”. Marta fa una preciosa professió de fe en Jesús, com ho va fer Pere en una altra ocasió: “sí, Senyor, jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món. La pregunta de Jesús a Maria, la fa a tots els cristians al llarg de les nostres vides, i cadascú ha de respondre per sí mateix aquesta pregunta del Senyor. La nostra resposta és dir-li que la nostra vida està a les seves mans, on la posem amb tota confiança i goig.

 
Jesús es commou amb els plors de Maria, es commou en arribar al sepulcre. L’amistat d’aquests germans, com la nostra amistat amb ell, commou el seu cor.

Ignasi Vila sj

*********

L’actualitat de l'evangeli, tan apassionant com dolorosa i criminal.

Diumenge 5è de Quaresma.
Josep Llunell

El tema central d’aquest tema evangèlic és la vida. La vida i l’amistat.
És el triomf de la vida sobre la mort com efecte d’un amor intens. D’una amistat introntolable.
És l’amor d’un amic que estima tant Marta, Maria i Llàtzer que no suporta el seu dolor, la seva pena, les seves llàgrimes, el seu dol.
I s’emociona i plora al palpar de prop l’absència de l’amic mort.

La lliçó és ben clara: la humanitat de Jesús és sempre font de vida.
Jesús va ser una persona humana tan profundament bona, fidel a l’amistat, tan entranyable, que no va poder suportar el sofriment dels seus amics, possiblement els amics als que més va estimar en aquesta vida.
Per això va retornar la vida a Llàtzer.

Estem parlant de vida sense qualificatius.
Les religions i les seves teologies no han cessat de posar-hi adjectius, a la vida: l’han qualificada de “sobrenatural”, “divina”, “religiosa”, “consagrada”, “espiritual”, “eterna”... I les teologies li han donat tanta importància als adjectius, que, posem per cas, en nom de la vida eterna no han dubtat en prendre la vida física a molta gent, assassinant-los. Això és el que han fet –i encara ho fan– els religiosos fanàtics.

Pot haver-hi aberració més gran?
Pot haver-hi una negació més brutal de Déu i de l’home? De l’Amor i de la persona?
I no oblidem que, en el capítol 11 de l’evangeli de Sant Joan, després del relat de Llàtzer, acaba tot seguit amb aquesta patètica sentència: “Aquell dia acordaren matar Jesús.” Joan 11, 53.

Jesús dona vida. I vida eterna.
Aquella forma jueva d’entendre i dirigir la religió:
–dona mort
–provoca mort
–causa mort.

I la història ha seguit.
La història continua.
La història es repeteix i s’agreuja.
Des dels inquisidors als talibans, passant per tots els que per motius religiosos amarguen la vida de la gent, fins i tot són capaços de matar.

L’actualitat del capítol 11 de Sant Joan segueix sent tan apassionant com dolorosa i criminal.

**********

*****

PRESENTACIÓ  DEL   PROGRAMA
  DE
SETMANA  SANTA

***********

AVISOS 1-2 ABRIL

1. dimecres dia 5, a la parròquia dels Dolors a les 8 de l’horabaixa tindrem la celebració comunitària del sagrament de la reconciliació. Amb aquest motiu se suprimeix la missa a la dita Parròquia.
2. Dijous a les 20’30 hi haurà una hora de pregària amb exposició del Santíssim a la capella de les Religioses de la Puresa a Fartàritx. Organitza el Grup d’Adoració Nocturna.
3. Dissabte que ve dia 8, comencen els actes de la Setmana Santa. A les 20’30 h. hi haurà l’acte inaugural amb el sermó a càrrec del coremer Mn. Bartomeu Català, director del Projecte Home, i un concert de la Banda de Música de Manacor amb la coral del Conservatori Municipal de Manacor i la Coral de Fartàritx. Serà en el Convent de Sant Vicenç Ferrer. Aquest dia se suprimeix la missa en el Convent.
   5- El diumenge del Ram la benedicció dels rams i palmes de la Parròquia dels Dolors que es fa a sa Bassa serà a les 11’45 en punt.

6- El dimecres sant, com cada any, anirem a la Seu a participar de la solemne Missa crismal. Partirem amb autocar a les 17’30 h. Les persones interessades en participar-hi convé que vos apunteu a qualsevol de les tres parròquies abans o després de les misses o en hores d’oficina. El preu vuit euros.

7- Vos recomanam agafar el nou full Parroquial Lluerna i el programa de setmana santa.