ELS VUIT VENTS
DEL MÓN
LA ROSA DELS VENTS
(Plaça de SA TORRE .- MANACOR)
(detall de la foto "aèria"
de "google-earth" )
"Mariner, tu que pretens
de sabut i glosador ¡
no em faries una cançó ?
a on surtin tots els "vents"...
Llevant, Xaloc i Mig.jorn,
Llebeig, Ponent i Mestral,
Tramuntana i Gregal...
Vet-aquí els "vuit" vents del Món ¡
ni peix ni pardal
VET-AQUÍ
ELS VUIT VENTS DEL MÓN
"El
meu cançoner" és un muntatge exquisit que va presentar ahir na Joana Gomila a la Casa Natal del Pare Ginard, a Binissalem Aquests versos li serviren
per fer una cançó parlant de la veu del poble.
 Xoca, ara és l'hora,
xoca, ara és l'hora.
Roda
fumejant
dins l'ombra dels dies
el tren del nostre cant.
Estacions
gelades
i brutes de silenci
tracen taques de dol.
Sol, sol, sol el
poble,
sol el seu cant. Sol.
Grises són les nits
que abans
trenàveu
dins la fosca.
Cadires de bova
cordes de pita
capells de
palmes,
La cançó s'encabrita.
Homes, esquena trencada,
dones, mans de
lleixiu,
cantau, eixiu,
amb la falç de la veu,
dolça i amarga,
per
la sega de juny
pel poble que hi creu
dins el temps que s'esmuny
i amb
el puny s'allarga.
Roda fumejant
dins els dies que vénen
el tren del
nostre cant.
Contra les lleis del poder,
el poder de les lleis.
Vagons
de rovell,
la història dels anys
solcant per l'herbei.
La raó de la
història
i el pes de la llei.
Roda fumejant
el cap escapçat
d'un
govern desbocat.
Sol, sol, sol el poble.
Sol el seu cant. Sol.
Canta
revolta,
crida que és lliure
amb la veu de la força
Amb força a la
veu.
Xoca, ara és l'hora,
xoca, ara és l'hora,
cadira de bova,
poble
que creix,
xoca, ara és l'hora
amb el tren de la força,
la raó, i la
revolta.
Xoca, ara és l'hora.
Xoca, ara és l'hora.
Xoca.
|
|
a LLEVANT neixen dies...
MIG.JORN, no acaba el jorn
PONENT mor de talent...
TRAMUNTANA porta aiguna sana
En GREGAL, 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada