TERESA FORCADES
monja benedictina
web oficial. enllaç pàgina Web
Un article copiat a la "pàgina"
Un article copiat a la "pàgina"
Teresa Forcades i Vila
El Ciervo 2010
EN QUÉ CREO
Creo, ante todo, en el perdón. Creo que la capacidad de perdón muestra
la verdad desnuda de nuestra capacidad de amar, y me sorprende encontrarlo en
personas a las que no aprecio especialmente y echarlo en falta en algunas que
amo mucho. Más de una vez me he sorprendido a mí misma con dificultades para el
perdón y he experimentado el milagro de ser perdonada. Es como nacer de nuevo.
Nacer del amor. El evangelio nos dice que la mujer pecadora amó mucho puesto
que mucho le fue perdonado (Lc 7,47). Nos advierte también que incluso aquél a
quién mucho se perdona puede actuar de forma mezquina e inmisericorde con los
demás (Mt 18, 23-35). Y esto es la segunda parte de lo que creo: creo en la
libertad, creo en la ruptura de la cadena causal que abre el mundo a la poesía
y también a la arbitrariedad más injusta. Creo que el perdón es el mayor acto
de libertad. Por eso todo se puede perdonar pero a nadie se puede exigir que
perdone. No se puede forzar el perdón y no se pueden prever sus resultados. La
mujer que perdona al marido que abusa de ella puede decidir a la vez que le perdona
que la convivencia debe cesar. Nadie sino Dios puede juzgar la autenticidad y
el alcance de un acto de perdón. El perdón es el acto más razonable, puesto que
reconoce que algo más que el automatismo rige el mundo. El perdón es el acto
que nos permite ser, como Dios, creadores. El acto que nos permite empezar de
nuevo. Setenta veces siete.
Aquest llibre, publicat en juny de 2.012, és el més adient per entendre i conéixer la Teresa Forcades, la seva persona, la seva vida, el seu pensament...
Si l'hagués de definir en poques paraules en diria tres: sàvia, senzilla, valenta...
Però no basten, ja que cal dir que, des del recés d'un monestir, ha esdevingut, (si no comptam els "stars" de l'esport i cantants de mode ) ha esdevingut la persona més "mediàtica" dins el nostre país, que no dins l'Església...
Ha escrit i publicat aquestes altres obres:
un quadernet
Publicat al 2.005 .- La tesi pel doctorat
en Teologia
A continuació un resum d'aquestes tres obres
CRIMS DE LES GRANS COMPANYIES FARMACÈUTIQUES
2.El cas dels medicaments ANTI-SIDA a l’ÀFRICA
Per la qüestió de les “patents” prohibiren que la India enviàs medicaments anti-
Sida als països africans a preu assequible,
per a mantenir els medicaments
produïts a USA a preus elevats . Els
països africans sense medicaments
3.RIQUESA i PODER contra els POBRES
La indústria farmacèutica gaudeix de privilegis grossos damunt les altres
indústries a USA. 10 Empreses
farmacèutiques tenen més beneficis a USA que les 490 empreses dins les 500 amb
més beneficis.
Comnercialitzen i fan pressió
propagandística de medicaments inútils, nocius i mortals. La “validació” dels medicaments nous la fa
una “comissió de la mateixa empresa productora. O es posen el mercat
medicaments que encara no estan “validats”.
Exploten al maxim el monopoli.
Redueixen a la mínima expressió la investigació de les malalties
dels pobres…Forcen les legislacions nacionals i internacionals a afavorir els
seus interessos.
Medicaments que provoquen el
suicidi.
Marketing damunt els metges per que receptin
els medicaments cars i inútils.
Explotació de medicaments essencials en condicions abussives per als pobles pobres
amb el sistema de les “patents”
Investigació en funció del guany
econòmic
4.Una crisi interna. La capacitat d’INNOVACIÓ
TERAPÈUTICA
SUBSTITUÏDA
pel MARKETING
5.Una oportunitat per desmantellar el SISTEMA
Entrevista a TV3
La corrupció en els Laboratoris i Hospitals
La visió “pròpia” sobre la pastilla del “dia-després”
l’avortament
el
sacerdoci de la dona
l’autèntic
feminisme
LA TRINITAT AVUI
Unitat en la diversitat
En el context social
la diferenciació i l’unitat no s’oposen , sinó que s’impliquen i
s’estimulen una a l’altra….
Es pot parlar
de Déu u i tri en llenguatge i metàfores femenines.
Occident: visió lògicaracional Orient: harmonització
de contraris
Coexisteixen
l’amor i l’odi 3 són 1 i 1 és 3
Tesi-antitesi-síntesi=altra tesi a contradir
Pensament
semític bíblic: la
presència del Ser absolut com a company de
camí
Unitat de comunió: sense diferència no hi ha comunió
Unitat orgànicopersonal
-
la matèria inorgànica està
simplement juxtaposada
-
la matèria viva es capaç de comunicar-se: comunió
la plena
identitat de cada una de les persones trinitàries està en relació amb les altres dues….l’essència de Déu és comunió….el
Ser de Déu no és “se persona” sinó “ser comunió de persones”….l’amor necesita
com a mínim tres persones…Només quan
estimen un tercer, el jo i el tu comparteixen plenament una mateixa experiència
d’amor…
la descoberta de l’autonomia personal serà la base de tota
la “modernitat”.
Richard S.Victor: la persona no és substància sinó existència.
La persona divina és l’existència incomunicable de la naturalesa
divina.
L’existència…és
capaç de superar els límits de la metafísica substancial de la filosofia occidental que acaba duent a l’oblit d’esser i a l’abstracció de l’abstracció.
La persona no és una substància perquè no es pot
concebre independentment de la seva existència concreta.
“ser per a sí” i “ser per a l’altre”……Aquesta propietat….la
relacionalitat concreta.
Les persones divines es contemplen l’una a l’altra de
manera recíproca:
a) reciprocitat de l’amor
b) unitat en la persona del Pare
Déu és Amor: L’amor són tres: l’amant…l’amat…la
relació entre
ambdós
DIFERENCIACIÓ NO-JERÀRQUICA DE LES PERSONES I NO
TRITEISME
La paraula
“clau”: cercle
pericorètic
Les “processons” a “ritmes de l’amor”
El Pare amor que es dóna,….el Fill amor que es dóna i
rep….l’Esperit amor que es rep
dinàmica de
l’amor
el geni de la
“teologia grega” (punt de partença, les persones divines diferenciades)
el geni de la
“teologia occidental” (punt de partença,
la substància una)
la identitat de les tres persones divines és irrellevant
existencialment.
Cal que hi hagi en la Trinitat quelcom
de sempre nou
L’amor no és
una “substància”, no és un “quelcom objectivable”….
L’amor no és
independent de la dinàmica de donació i recepció personal
Les tres persones divines
fan “amor”, fan una realitat nova.
Capaç d’engendrar un
amor més gran
L’amor trinitari és creació conjunta…és quelcom nou
El cercle pericorètic
El Pare només pot donar amor….el Fill en
dóna i en rep…l’Esperit només
en
rep
amor que només
dóna és paternalisme amor que
només rep, infantilisme
El Pare garant de la unitat….el Fill garant de la
pluralitat….l’Esperit garant de la “compleció”
Són tots tres els que
garantitzen la unitat en la multiplicitat i la multiplicitat en la unitat pròpia de la relació d’amor pericorètic.
el problema de
la teologia trinitària, (des de S.Tomàs, S. Agustí, Ricard de S.Víctor, ….i
tota la teologia clàssica, d’Orient a Occident) és :
“A FILIO NIHIL ACCIPIAT PATER”
Ranher , diu que en la tradició escolàstica i
neoescolàstica no hi ha intratrinitàriament
“un TU recíproc”
El concepte de persona
com a voluntat lliure d’estimar
La identificació de la realitat ontològica última amb
el concepte de persona entesa com a “voluntat lliure d’estimar”
Evita el
panteisme mantenint la comunió
perquè la comunió pressuposa la
diferenciació i la voluntat d’unió…
La comunió no pot ser complementarietat….la comunió és
lliure….la voluntat gratuïta d’estimar….
La llibertat
absoluta humana només la podem exercir en l’autonegació
absoluta –i.e. en el suicidi-)
A Grècia
“persona” era l’actor de teatre
A Roma
“persona” es referia al que diríem “el
rol social” (individu en relació)
El “capadocis” remarquen el Pare, el Fill i l’Esperit
Sant, emfatitzant la seva relacionalitat: l’identitat de l’un no és concebible sense l’altra
Concepte mancat de
contingut ontològic
El poble bíblic viu quan escull la llibertat de
l’aliança
La llibertat comunional del poble troba definitivament
el seu “moment” en Jesús de Natzaret:…la vida i la mort de Jesús ha revelat el
sentit últim de la llibertat humana… aquest sentit últim no era de mort sinó de vida, no tràgic sinó comunional…
Jesús anomena al “fonament óntològic” Abbà¡ realitza la seva llibertat personal de forma
plena entrant en comunió amb aquest
“fonament ontològic”
Déu deu la seva existència al Pare , però “l’home es pot apropar a Déu només a
través del Fill i de l’Esperit Sant
La divinització és ser/esdevenir persona….participació
en l’”existència personal” de Déu
-
existència biològica: és necessaria (l’individu es contraposa als
altres o s’identifica….domina o és dominat)
-
existència eclesial:
és lliure, però hi ha lloc
per a l’amor com a realitat extraeclesial…?
La distinció entre existència biològica i eclesial no ajuda a
copsar la identitat de l’èsser humà….
Existència espiritual un do que Déu
ens fa a tots sense distinció ….l’Esperit
que gemega…. Sense l’Esperit no podríem estimar….
El nostre sí és pràxic , és vital i només Déu pot
jutjar-lo….La del judici no és tasca de l’Església…
La nostra identitat personal no depèn ….del nostre Sí
a Déu, sinó del Sí que Déu ens dóna a nosaltres…
La llibertat de Déu i l’amor són simultanis…..”soc perquè soc volguda (soc
estimada)….Déu vol i és volgut unitat
trina.
L’amor sempre és fecund….
És persona
algú que hagi perdut la capacitat de raonar….ser persona pot ser pura receptivitat
En la
Trinitat…. La comunió….la llibertat ….l’amor són simultanis
“Ser persona” no és “se pura receptivitat”
“Ser persona es estimar”
Si ens obrim a qui ens ha estimat primer podrem
estimar nosaltres
Persona del Pare: “pura donació”
Persona del Fill: “pura receptivitat” Totes tres persones estimen
Persona de l’Esperit: “pura reciprocitat”
Són distintes quant a la relació
El Pare estima el Fill: voler activament. El Bé màxim és que el
Fill pugui ser
igual al Pare
amor gratuït no
amor de retorn
l’eficàcia de l’amor del Pare en el Fill és l’amor
del Fill vers un tercer:
l’Esperit
l’Esperit estima vessant enfora la riquesa de l’amor
rebut
El Fill estima el Pare en l’Esperit. El Fill estima el
Pare estimant l’Esperit
El Fill rep del Pare i dóna a l’Esperit i que
l’Esperit rep del Fill i dóna al Pare no
és un “què”, sinó un “qui”
Amor peronal…lliure…gratuït…únic…irrepetible
Donant-se l’una a l’altra les tres persones divines
mantenen viva la dinàmica de l’amor….”quelcom distint” (autodonar-se)
Pericorètica
Intercanvi d’amor
Identitat personal diferenciada
El moment de pura recepció constitueix personalment el
Fill i té correlat antropològic en tots els amors que no es poden
correspondre….
Amors
no-corresposts: algú ha donat la vida
per tu quan tu no havies après encara a
estimar
Reps molt més del que pots donar
Perdonar
Demanar perdó
Tots els amors que no es poden correspondre estan guardats en el Fill
SUPERACIÓ DEL DUALISME COS/ESPERIT
La tragèdia de la constitució
biològica és “tendir-vers-esdevenir-persona…i el fracàs que això comporta….
Es pot esdevenir persona per
amor i també “extra
–Ecclesiam”
En el “ser persona” dos moments: éxtasi i hipòstasi:
Ex tasi: que és a fora l’amor
Hipos-tasi: que es sota la llibertat
Llibertat dissociada de l’amor és pseudollibertat, és falsa
No expressa el punt de partença del génere humà, sinó tan sols de la seva part masculina…
L’amor “a dos” no és possible perquè el meu amor per
un altre/a només pot ser vertader si està fonamentat en la meva comunió amb Déu
L’amor
interhumà amor a tres perquè ha d’incloure la comunió amb Déu
No estimar Déu
només en Ell perquè o bé seria a quatre,(estimar Déu en tres persones) o a dos
(jo i Déu)
L’amor interhumà a
dos no pot ser, cal que sigui a tres i que el tercer sigui Déu…..Déu ens ha
estimat primer i nosaltres, a mesura que ens fem “com a Déu” aprenem a estimar
com Déu estima:gratuïtament…
Ens cal la germana/germà per a poder experimentar en
plenitud l’amor de Déu. A Déu no el podem estimar gratuïtament perquè ens ha estimat primer…què fer…? Com Déu ….com Sant Francesc…”on no hi hagi amor, posa-hi amor”
Jesucrist no
és el “revelador” en el sentit de “qui explica coses sobre Déu” sinó que realitza en la història la realitat de “ser persona”
EL “SER PERSONAL” DE JESÚS DE NATZARET
La hipòstasi de
Jesús és la divina no la biològica
Persona divina: moment personal lliure +amorós de la pericoresi/comunió trinitària.
Persona humana: home/dona cristificats (humanitat nova
incorporada Trinitat
Nosaltres estem cridats a tenir per hipòstasi la segona persona de la Trinitat que és tota llibertat, tota amor
Natura divina: COMUNIÓ
Natura humana: cridada a la COMUNIÓ, pot dir
SÍ pot dir
NO
La natura humana és possibilitat històrica de COMUNIÓ
Jesús ha d’estimar en l’espai i el temps. Jesús no perd la natura divina perquè encerta a estimar
sempre gratuïtament
El més propi
de ser home/dona no és ser i saber
perdonar sinó ser i saber-se estimat
gratuïtament….
El pecat deshumanitza
La persona de Jesús respon en positiu….
No és l’Església
la que engendra a la vida nova….no és l’Església la que és mare sinó Jesús…..Jesús ens engendra a
la vida nova…en ell… només per això
podem reunir-nos formant Església….La
hipòstasi és crística i només és eclesial en tant que crística
Que Crist
sigui el “principi actiu” no vol dir que sigui el principi masculí….
La cristologia patrística grega parteix de la persona
divina…. La base no és la natura ni la substància sinó la persona…
És la persona la que constitueix l’ésser lliurement,
amorosament…
“persona humana” aquella que té la vida de Déu en ella….si l’identificam amb el baptisme….hem de considerar que els
no-batejats no són persones
Cal una
teologia trinitària que resulti intel.ligible
i existencialment significativa
La llibertat i la pluralitat…
La teologia
católica , centrada en el concepte de substància
no va copsar mai de forma plena el problema de la llibertat personal….
Cal superar el concepte apersonal de substància o
natura, fent categoría central; LA COMUNIÓ…
La “comunió trinitària” defensa la “pluralitat”: la unitat en la Trinitat és relacional….unitat
i pluralitat són simultànies i interdependents…
La unitat
descansa en la voluntat lliure de la persona del Pare….Cal superar el concepte
apersonal de substància….
La unitat de la Trinitat és relacional
la
categoría central és la gratuïtat
la unitat de la Trinitat és personal
Comunió i Persona en Greshake
La “persona” és “relacionalitat
recíproca”…..comunió entre iguals….cada persona gravita al voltant de les
altres dues (pericoresi)
Hi ha
distinció de persones….?
Quin serà el
lloc dels pobres en aquesta Trinitat…?
Intent de superar la identitat corporativa….
Comunió i persona en Zizioulas
La persona és
voluntat lliure d’estimar….
S’afirma la
voluntat del Pare i s’ignora la del Fill i l’Esperit….
I els no-batejats…?
Comunió i persona
Per a superar “les
contradiccions” podem
definir la persona com “ésser capaç de gratuïtat” i la comunió com
a “relació de gratuïtat”
Els tres de la Trinitat iguals ….les relacions com a
gratuïtes fan distincions identitàries….
El concepte de gratuïtat
avantange: la reciprocitat
la llibertat
l’ésser és comunió….l’ésser
és gratuïtat
el Pare estima perquè “es dóna”
l’Esperit no és menys personal ni menys lliure ni
menys amant que el Pare i el Fill….l’Esperit és perquè el Pare i el Fill li
donen tot….
El Pare és perquè
es dóna
El Fill és
perquè es rep
L’Esperit és perquè
es comparteix
(si dono del
que necessito….si dono la vida.,…)
La categoría de “gratuïtat” no puposa un món
ideal….parteix del món real
Podem viure sota la Llei amb agraïment
o a
contracor
no
podem triar la Llei
Podem viure la realitat amb agraïment
o
a contracor
no podem triar la realitat
l’Església “ser sagrament de comunió”….inserida
dins el món
“donant, rebent i compartint l’Església és en el món sagrament de vida
trinitària…..
On és la teva
germana…?
Actualitat en les nostres societats cada cop més
plurals….unió en la diversitat....
Aplicar la categoría de persona a la
diferenciació sexual i de génere
Els barons
tendeixen a universos simbòlics a base de contraposicions
Les dones difuminant
els límits i les separacions
PECAT: rebuig
de la COMUNIÓ -amb Déu
-
entre nosaltres
- en el baró: rebuig de la COMUNIÓ a favor de la SEPARACIÓ
(pseudollibertat);
afirmació del propi JO, separació,
mort
-
en la dona: rebuig de la COMUNIÓ a favor de la FUSIÓ
(pseudoamor); afirmació del propi JO, fusió, mort
SALVACIÓ:
experiència de la COMUNIÓ - amb Déu
. entre nosaltres
- en el baró:
perdre la por a l’obertura a l’altra/e
AMOR/LLIBERTAT
- en la dona: perdre la por a la pròpia
irreductibilitat
LLIBERTAT/AMOR
LA TEOLOGIA
FEMINISTA
EN LA HISTÒRIA
L’any 1641, la FILÒSOFA i teòloga Anna
Maria van Schurman, la Minerva holandesa, va
escriure:
Anna Maria Van Schurman
“Tot allò que condueix a la veritable grandesa
d’ànima
és escaient per a una dona (…) Tot alló que
perfecciona
i honora l’intel.lecte humà és escaient per a una
dona
cristiana(…) Tot allò que obre la ment vers un plaer
nou
és escaient per a una
dona cristiana.”
“El cel és el
límit”
Significa que el criteri últim és Déu i
no els costums o les conveniències
humanes….
No val el “cogito, ergo sum…” de Descartes, sinó : “sum, ergo cogito”
Déu què
hi diu….?
La teologia
feminista és una teologia crítica….
neix sempre arran d’una experiència de contradicció…
1.- Contradicció
vivencial
(una persona
que es sent homosexual)
(la
dona casada que li diuen que l’home és superior)
2.- Contradicció
intel.lectual
(els
capellans secularitzats poden combregar i els divorciats no)
(dos
textos bíblics 1Cor.11,3 i Gal.3,28)
(entre
la “tradició” rebuda i un text bíblic: tradició: les persones casades no
poden
presidir l’Eucaristia
1 Timoteu: el pastor d’una
comunitat
ha de ser marit d’una sola
muller
l’experiència de
contradicció es resol canviant la percepció:
a)
canvi negatiu
b)
canvi positiu
en altres casos
es resol assumint la pròpia consciència i el que ha de canviar ha de ser la
interpretació rebuda o la institució….
1)
Experiencia de contradicció
2)
Presa de posició personal
3)
Presa de posició institucional
El camí del
teòleg és camí de lluita….
No és el mateix
teologia feminista que teologia femenina….ni és el mateix perspectiva feminista que perspectiva femenina….
La perspectiva i
la teologia femenines no tenen que néixer d’una contradicció. En canvi la feminista neix d’una contradicció
a)
una dona diu: les esposes ha
d’estar sotmeses als marits (femenina)
b)
una dona diu: els marits han
d’estar sumisos a les esposes (femenina)
c)
les dones i els barons han
estat creats per establir entre ells relacions lliures i recíproques, sense
submisió ni domini de part de ningú (FEMINISTA)
Aclariment: els
teòlegs o teòlogues feministes no s’interessen només per això ni diuen que sigui el
més important el tema del lloc o de l’opressió de les dones…
No rivalitzar entre les distintes
opressions:
-
els
homosexuals
-
les
dones
-
els
pobres del tercer món
-
els
pobres del quart món
-
els
africans
-
els
immigrants
-
els “indígenes”
-
els
disminuïts físics
-
els
disminuïts psíquics
“Veniu a mi, tots els que estau cansats i afeixugats.
Jo us faré descansar”
LA
TEOLOGIA
FEMINISTA
HA EXISTIT
DES QUE EXISTEIX
LA TEOLOGIA PATRIARCAL
Teologia Patriarcal: les
dones són menys aptes que els barons per parlar de Déu, per presidir les
cerimònies de culte o per dirigir les institucions religioses…
Han
existit persones que s’han oposat a aquest ordre de coses…
L’existència
d’una època Matriarcal, encara que
una minoria opini que pot haver existit, no s’han trobat textos escrits que ho
demostrin:
El
codi d’Hammurabi (s.XVII a.C)
La
llei hindú de Manu (s. VII a.C.) són Patriarcals.
(el
matrimoni contracte entre dos barons: el marit i el pare de la nuvia/esposa)
(adulteri,
la dona és més culpable perquè el baró és víctima dels “encants” d’ella)
Jesús situa més que ningú la dona al seu lloc i en el
cas d’adulteri fa tant o més responsable al baró….
(Engels culpa el sistema econòmic ja que el control
de la seva dona és l’únic mitja del baró d’assegurar-se que la seva propietat
passarà als seus fills i no a fills d’un altre baró)
(el govern rus
al 1917 declarà la legitimitat de tots els fills d’una dona independentment si
el pare els reconeixia)
El Bisbe cristià, Gregori
de Nazianz, venerat a Orient i Occident, és un clar defensor de la dona:
“Quina raó hi ha perquè aquestes lleis condemnin en la dona el que toleren en
el baró…..Honraràs pare i mare…”
El teòleg cristià, Tertulià (s.III) un gran misògin.
El Poble
d’Israel vivia “Déu és algú que està a
favor “de l’immigrant, la viuda i
l’orfe”
(Es donen
molts textos, en la Bíblia,
en la cultura clàssica “grega”… on la subjectivitat de la dona és ignorada per
complet)
L’Evangeli de Joan (Jo8,1-11) Jesús defensa a
l’adúltera i la fa digna
(en el Budisme
es dóna el cas de la princesa Naga que per arribar a la il.luminació es converteix
en baró. També l’evangeli apòcrif de Tomàs posa aquesta solució per resoldre el
cas de Maria Magdalena. La tradició zen desenmascara la falsedat de la
“misogínia implícita”: l’abadessa Mo Shan es nega a transformar-se en baró).
Són textos en el fons misògins.
Per què …una recerca del per què es dóna
l’anti-feminisme en cultures tan distants en el temps i l’espai….
Textos feministes: Sant Pau, Carta als Gàlates
(3,28)…Màxim el Confessor (s.VII), monjo cristià…els sutres Mahayana de
Vimalakitti (s.II), i de la reina Srimala (s.III)
Evangeli apòcrif de Maria: Pere s’irrita només de pensar que Jesús hagi pogut revelar
a una dona el que no ha revelat als barons. Maria exclama:”Pere, germà meu, et
creus que m’ho invento o que dic mentides?..”
(la primera
“manifestació feminista” tingué lloc en temps de BUDA . 500 dones es
presentaren a Buda demanant monestirs
per a les dones….Buda ho arribà a acceptar…)
En totes les religions majoritàries trobam testimonis
qualificats a favor de la igualtat dona-baró….
Testimoni de Santa Teresa de Jesús: “¿No basta, Señor, que
nos tiene el mundo acorraladas para que no hagamos cosa que valga nada por Vos
en público, ni osemos hablar algunas verdades que lloramos en secreto, sino que
no nos habíades de oir petición tan justa?
No lo creo yo, Señor, de vuestra bondad y justicia, que sois justo juez
y no como los jueces del mundo, que como son hijos de Adán y en fin todos
varones, no hay virtud de mujer que no tengan por sospechosa….”
La
Modernitat
i la Querelle
des Femmes
La Modernitat permeté crear multiplicitat d’espais perquè les contradiccions
sortíssin a llum….el discurs públic
sobre les dones i el que cada dona en realitat és o vol arribar a ser… puguin ser tingudes en compte en la
construcció , teòrica i pràctica, de la nostra humanitat comuna….
El discurs
públic sobre les dones i l’experiència personal de cada una….el discurs teològic sobre les dones i l’experiència de Déu de cada
una
Ni la teologia ni l’humanisme poden ser autèntics
sense tenir en compte les dones….com a subjectes…
La querelle des femmes (s.XVI): foren uns “debats” entre barons en els quals un denigrava la dona
i l’altre l’exalçava. Es convertí en un “gènere literari”
Les dones jugaven el paper de “comparses”.
Algunes dones van saber aprofitar l’ocasió per fer
sentir la seva veu:
Moderata Fonte (1555-1592) “Il merito delle donne, “La Passione di Christo: revela la seva
fe i la profunditat de la seva experiència de Déu….
Lucrezia Marinella (1571-1653) “La novita
et eccelllenza delle donne
Christine de Pizan (1364-12430) és considerada la primera escriptora professional a Europa. “Le
livre de la cité des dames”: una conversa a quatre: ella, missenyora Raó, missenyora Rectitud, missenyora Justícia.
L’abadesa Hildegarda de Bingen
(1098-1179) . Parlà de Déu en metàfores femenines i en relació al “tabú”
de la menstruació declara que la “sang” de la regla no fa impures les dones, sí
la sang vessada en la guerra fa impurs els responsables….
Sor Isabel de Villena, Primera autora en Català: Teòloga
feminista.
Abadesa del
monestir de clarisses de la
Trinitat de València
(1430-1490). Autora de la Vita
Christi. La
narració està feta prenent com a protagonistas les dones que van conviure amb
Jesús, especialment Maria, la seva mare, i Maria Magdalena….Posa en boca de
Jesús un atac contra els misògins i una defensa de la capacitat intel.lectual i
espiritual de les dones.
Atacava
especialment el metge del monestir,
Jaume Roig, misògin destacat…
La caça de bruixes
El 1487, els
inquisidors dominics Institoris i Sprenger van publicar Malleus Maleficarum (martell de les bruixes), ple de textos
misògins….la font principal del “Malleus” és la Summa theologica moralis de l’arquebisbe de Florència Antoninus
(1389-1459). Aquesta obra descriu un defecte
femení per cada lletra de l’alfabet…diu que femina ve de fe i minus (poca fe)… al Malleus es diu que si hi ha dones capaces de vèncer els
barons en una discussió racional… és
senyal que han estat posseïdes pel
dimoni.
La caça de bruixes havia estat un
fenomen originat per l’obscurantisme medieval premodern i deien que el nombre
de dones cremades a la foguera fou de 9 milions….Estudis fets al segle XX han
demostrat que tot això era exagerat i fals. Màxim s’arribà a cent mil i la causa
de la persecució fou la inseguretat de l’incipient subjecte modern davant els
canvis socials i la pèrdua de prestigi de les institucions…
Més recentment
s’arribat a les següent conclusions:
a)
les acusacions per bruixeria
eren rares en l’alta edat mitjana
b)
no estaven relacionades amb
la sexualitat, sinó en les tempestes
c)
normalment no acabaven en
execució
d)
el porcentatge entre dones i
barons era del 50%
En
l’adveniment de la
Modernitat:
a)
es produeix una vertadera caça de bruixes
b)
es relaciona amb l’avidesa
sexual de les dones i el desig de dominar els barons
c)
acaben en execució ( però es parla del nombre: 25.000)
d)
el porcentatge d’acusats es
de 80% de dones
els països on més es donà foren en la zona del Rin, i poc a
Espanya, Italia i Portugal on era més forta la Inquisició…
e)
quan el Cisma de l’Església
(dos i fins a tres Papes) 1378-1416, es quan més
caça de bruixes hi
ha.
SANTA TERESA DE JESÚS I L’ESCOLA TERESIANA
Va
escriure “Camino de perfección” (1589). No es publicà fins després de la seva
mort.
L’any
1970 el papa Pau VI va proclamar Santa Teresa Doctora de l’Església. Encara
avui l’ofici litúrgic del dia de la seva
festa és l’ofici de verges i no de doctors. Ofici
de doctors: “la boca del just escampa saviesa, i la seva llengua anuncia el
bon camí…”(dir això d’una dona és feminisme)
Ofici de verges: “Déu la protegeix amb la seva mirada. Déu està amb
ella, no trontollarà…”
Santa Teresa deixa clara la seva plena consciència del
problema de les dones als seus escrits:
a) el sistema social reclou les dones a
l’àmbit privat
b) en contra de la voluntat de moltes dones
i els seus dots i inclinacions naturals
c) és un desavantatge per al conjunt de la
societat
d) Déu no ho vol ni ho beneeix
Ana de San
Bartolomé conta d’ella que havia escrit quan era molt jove:
“Había venido un gran predicador (….)
lloro porque no ha predicado bien este
Padre (…)Si yo pudiera predicar, yo lo
dijera mejor a lo
que siento…”
Ana de San
Bartolomé, fundadora i priora del monestir de
carmelitas d’Amberes, expressava
sense saber-ho la mateixa crida i el mateix anhel que va fer que moltes dones
devotes dels territoris reformats prenguessin la paraula….
Isabel de Jesús
(1586-1648), monja agustina recoleta escriu: “Me
mandó el Señor un día que tenía que predicar (…) pero tengo esta costumbre de
tomar primero parecer del Confesor para no hacer algo en desacierto
(…)Respondió (mi confesor) que no dio el Señor potestad más que a los hombres
para que predicasen…”
La mateixa santa
Teresa havia cremat per ordre del seu confesor un comentari al Càntic dels
Càntics. Marcela de San Félix va cremar
pel mateix motiu cinc manuscrits…
Santa Teresa i
diverses de les seves deixebles van ser
acusades i empresonades….a causa de les seves idees. S’atribueix a santa Teresa
aquesta frase: “més val un confessor intel.ligent que sant”…
“Que ellos se quieren más unos a otros que a nosotras…. También a
ellas les toca, como a los hombres, hacer memoria de las virtudes y buenas
obras de sus madres y maestras…”
María de
San José va morir a l’edat de cincuenta-cinc anys, presonera dels frares
descalços en una casa aïllada per haver
defensat les constitucions de santa Teresa contra les reformes de Dòria.
Aquestes reformes, contràries a l’esperit de santa Teresa, prescriuen:
a)
que les monges no puguin
escollir ni rebutjar el confessor
b)
que no tenguin recreació
comunitària
c)
que preguin segons un cànon
preestablert i no amb llibertat de la pròpia experiència i sentir
d)
que la priora deixi d’exercir
funcions de mestratge espiritual i quedi reduïda a delegada del pare espiritual
assignat al monestir
Maria de Jesús de Àgreda (1602-1665)
Abadessa des dels 25 anys fins a la mort d’un convent
de clarisses.
Escriví “Mística ciudad de Dios” en la seva
joventut per ordre del seu confesor. La cremà per ordre d’un altre confesor.
Més endavant el primer confesor li manà que la tornàs escriure. L’obra anà a
parar a la Inquisició
que la posà al Índex per excessiu marianisme.
En aquesta obra fonamenta teològicament el dogma de la Inmaculada, la
doctrina de la Mare
de Déu com a co-redemptora….(la Mare de Déu pren la paraula i
parla de les seves vivències amb Jesús, inclusa l’experiència de donar-lo a llum…es refereix a Jesús com a
“el Fill de Déu i meu”
(l’obra es va
imprimí per insistència del rei Felip IV que tenia a Maria de Jesús de Àgreda
com a consellera)
Sor Juana Inés de la Cruz (1659-1695)
A Mèxic, filla il.legítima d’un militar i una criolla. Va demanar de petita que la vestissin de baró per a poder
estudiar. Entrar al servei de la virreina i pogué estudiar. Als 19 anys entrà
monja jerònima.
Escriu en castellà barroc i nauhatl, llengua azteca. La marquesa de Laguna fou la protectora.
En un debat polític i teològic sobre: la llibertat
d’expressió
el paper de les dones en l’Església
el paper de les dones en societat
Sor Juana fou el centre del debat. Afrontà i rebeté a
Vieira, tan arrogant que començà així: “”Referiré las
opiniones de los santos y después diré la mía…”
Sor Juana demolí amb solidesa les tesis de l’arrogant
esglesiàstic….però l’Arquebisbe li prohibí que escrigués més…
Deixà d’escriure per dedicar-se a cuidar pobres…
Octavi Paz (Premi Nobel de Literatura al 1990) li va dedicar un llibre
Una gran
feminista la poetesa Maria de Zayas (1590-1661) la sibil.la de
Madrid. Escrivia així:
“con tan adversa opinión con los hombres
que ni con el sufrimiento los vencemos ni con la conciencia los
obligamos….pues, nos negàis letras y armas?.... nos quereis dominar con temores
de la honra y el recato de la vergüenza, dándonos por espadas,
ruecas, y por libros almohadillas”
Però María de
Zayas fou paulatinament oblidada…
L’auge de l’activitat literària de les dones al segle
XVII
Entre 1640 i 1700, només a Inglaterra més 400 dones
escriptores i també als altres països, però no feren literatura feminista
la majoria. Escrivien perquè les dones aprenguin a acceptar i no
rebel.lar-se
VERTADERES FEMINISTES
Maria de Gournay (1533-1592)
La catòlica francesa va ser filòsofa i teòloga. L’uní
una profunda amistat amb Montaigne, del qual edità les obres. Defensà la igualtat entre homes i dones en
tots els àmbits del saber, del govern públic i de l’Església, inclús el
sacerdoci.
“Totes les
Nacions antigues han concedit el Sacerdoci a les dones….
Els cristians
han estat forçats a reconéixer que les dones són capaces d’administrar el baptisme…per què no els altres
sagraments? ….per mantenir intacta i
preservar l’autoritat dels barons….perquè regni la pau en les relacions entre
sexes gràcies a l’afabliment i abaixament d’un dels dos…?
La masculinitat de Jesús és accidental i no esencial….Si Jesús hagués estat dona no hagués pogut sortir de casa a
qualsevol hora i barrejar-se amb les multituds…
S.Pau diu que les dones han d’estar callades per la
por que tenen els homes a ser temptats….feblesa de la subjectivitat masculina….els barons tenen por
- la
desigualtat entre dones i barons resulta perjudicial per a les dues bandes…
- la majoria
dels barons no tenen interés per llegir el que escriven les dones….
Bathsua Makin (1600-1675)
Fou profesora de llengües antigues i modernes a l’escola que dirigia el
seu pare i tutora de la princesa Elizabeth, a Londres. Va tenir 9 fills i va reeixir a donar a totes les nenes una
educació d’igual qualitat que la dels seus germans. Defensava la necessitat d’educar les nenes: “Si algú és tan vanitós ….que desitja que les seves filles siguin
abillades per fora com a nines en lloc
de guarnides interiorment amb el coneixement… que no es queixi si
aquestes titelles es casen en
bufons i crien
una generació de babuïns….denunciar la bàrbara grolleria que la millor part dels éssers humans quedi
reduïda a la condició de les bèsties….”
“Si Déu hagués volgut que les dones es sometessin als
barons no les hauria dotades d’una raó d’igual qualitat que la d’ells
Anna Maria Van Schurman (1607-1678)
Va ser probablement la dona més culta del segle XVII. Coneixia les llengües clàssiques –grec i llatí- i les modernes: Alemany, holandès, anglès,
francès, italià i castellà. Va estudiar hebreu i arameu, àrab, siriac i
etiòpic, del qual va escriure una gramàtica. Destacava en matemàtiques,
astronomia, pintura i escultura. Les seves passions eren la filosofia i la teologia.
Quan
tenia 25 anys es va inaugurar l’Universitat d’Utrecht. El rector li encomanà
una Oda,
en la qual diu:
També
de tu, Utrecht, en sortirà una prosperitat
pacífica, els fruits de l’intel.lecte,
que proclamaran les boques eloqüents dels iniciats
de Minerva.
I amb tot –potser em preguntareu- quín neguit
s’amaga en el teu pit?
¡ Ai, aquests sagrats recintes són inaccesibles
al cor de verges de Minerva.
Com a favor personal, el rector de la universitat,
gran admirador seu, li va permetre fer estudis…asseguda al final de l’aula
darrere una cortina.
Va quedar
encarregada de cuidar dues ties malaltes i va combinar el treball domèstic amb
el treball intel.lectual.
Publicà una obra de bioètica, on discutia el lloc de
la fe i la ciència en l’acompanyament dels malalts terminals.
Conclusions seves:
-
Ha
de ser possible per a totes les dones
que no tenguin altres obligacions més immediates accedir als estudis superiors,
sense cap límit en profunditat i en extensió…..un deure humà….un deure cristià…
-
És immoral dificultar o
impedir l’accés de les dones a l’educació superior a causa del sexe
-
La dona com el baró s’han de considerar igualment responsables un de l’altre, de la
casa, dels fills, de les persones malaltes, dels ancians i de les coses del món
Quan quedà lliure de les ties malaltes, deixà els seu modus vivendi per unir-se al projecte utòpic de Jean de Labadie.
La Societat
d’Amics
El
“labadisme” no va tenir continuïtat, però sorgi a Anglaterra un altre moviment
cristià igualitari: la societat d’Amics. Al segle XX, la
tasca humanitària dels membres d’aquest Moviment ha estat reconeguda amb la
concessió del Premi Nobel de la
Pau en tres ocasions (1946, 1947, 1959).
Han estat
membres d’aquest Moviment els pioners antiesclavistas del segle XVII, John
Woolman i Anthony Benezer, les pioneres de la reforma humanitària de manicomis i presons; Alice Paul, Wuilliam
Tuke i Elizabeth Fry, i les antiesclavistes feministes del segle XIX Lucrecia Mott i Susan B Anthony.
Margaret Fell (1614-1702)
La
“Societat d’Amics” es coneixen amb ell nom de quàquers des que George
Fox (1624-1691), el seu fundador va respondre davant el jutge que qui hauria de
tremolar seria ell(el jutge) davant
Déu. En anglès tremolar és quaker. I així
per a riure’s d’ells els enemics els començaren a insultar dient-lis quaquers.
No podem saber si la predicació de Fox hauria donat
lloc a un moviment estable sense Margaret Fell (1614-1702) coneguda com la
“mare dels quàquers”. Es conegueren al 1652, Fox
tenia 28 anys, solter, Fell 38, casada i amb fills…..Margaret Fell
quedà impressionada per la defensa que Fox féu d’una dona acusada d’haver
parlat en una assemblea… i sentí que Déu la cridava a fer costat a Fox.
Quan morí el
seu espòs, la casa de Fell es convertí en lloc de trobada dels primers
“quàquers”. Ambdós foren empresonats diverses vegades. Al 1669 es van casar. Margaret Fell va sobreviure a Fox i fou
testimoni de la legalització parcial dels quàquers…. Des de la presó escriví
una obra en la qual afirma:
“tant en l’AT com en el NT Déu fa el do de l’Esperit a
qui vol, sigui dona o baró: Cita els exemples en l’AT de Débora, i la
profetessa Huldà. Del NT, la profetessa Anna, les filles del diaca Felip…I de
Jesús mostra el seu acolliment a les dones: la Samaritana, Marta i
Maria de Betània, i Maria Magdalena, primer testimoni de la Resurrecció….
Mary Astell (1666-1731)
A Newcastle escriví una obra: A
serious proposal…. En la qual
diu:
- Proposa que les dones tinguin una alternativa
al matrimoni, digna
i acceptable
-
Creació
d’una mena de monestirs seculars
oberts…on les dones
puguin anar-hi i dedicar-se a l’aprofundiment
i gaudi dels seus interessos intel.lectuals
-
Les
persones han estat creades per a donar glòria a Déu
-
La
dona no ha estat feta per al baró sinó per a Déu
Tres aspectes
propis de la teologia feminista apareixen en les reflexions d’Astell:
a) l’interés explícit per unir pensament i acció
b) l’aversió a les conceptualitzacions
jeràrquiques
c) la caracterització de l’actuar de Déu com
a intrínsec i íntim a la naturalesa humana.
Escriví 3 obres polítiques i a part de Letters, la seva producció teològica
inclou: The christian religión as profess’d
by a daughter of de Church of England
(1705) i An enquiry alter wit (1709)
LES PRIMERES
DOCTORES D’EUROPA
Juliana Morell (1594-1653)
Nada a Barcelona fou la primera dona en
obtenir el títol de Doctora en una Universitat europea, l’any 1608, a la Universitat d’Avinyó. Doctora en Dret. Juliana
Morell, una humanista a destemps. Contra la voluntat del seu pare es va fer
monja benedictina. Es l’única dona representada en el Paranimf de la
Universitat de Barcelona.
Elena Cornaro Piscopia (1646-1684)
Al 1678 obtenia el títol de doctor
en la Universitat de Pàdua. Tenia 32 anys. Protegida i empesa
pel seu pare. Dots musicals. Doctora en filosofia, perquè les autoritats
esglesiàstiques es van negar a
admetre-la a la prova de doctorat en teologia. Debat en grec i llatí. Hi havia
tanta gent que s’hagué de fer a la
Catedral.
Després es féu monja oblata bendictina i es va dedicar a cuidar
pobres malalts….
Laura Bassi (1711-1778)
Obtingué
el títol de Doctor a la
Universitat de Bolonya
(1733). Es van encunyar medalles
commemoratives. El seu protector era
el Cardenal-Arquebisbe de Bolonya, el poderós Prosper Lambertini que més tard
seria el papa Benet XIV. Doctora en física.
Va demanar responsabilitat docent a la Universitat, però per
a donar classe havia de rebre una invitació
expressa de l’arquebisbe.
Tant Cornaro
com Bassi van ser
utilitzades al servei dels interessos
dels barons que les protegien…..Bassi s’alliberà
del “rol de verge-pura” i es va casar, assumint el “rol d’esposa-mare”. A casa
seva muntà un laboratori d’electricitat…l’obra
escrita inclou un llibre de filosofia,
on està a favor del positivisme de Newton, i 28 articles científics. Al
final de la vida, la
Universitat de Bolonya li va concedir la càtedra de física experimental…
Maria Gaetana Agnesi (1718-1799)
A Milà, protegida pel seu pare. Als
19 anys publicà Propositiones philosophiae, 191 tesis en defensa de la filosofia natural
de Newton. Publicà un llibre de matemàtiques. A instàncies de Benet XIV la Universitat de Bolonya la nomenà catedràtica de matemàtiques i filosofia
natural. Però, a la mort del seu
pare, es dedicà a la teologia, especialment la Patrística, i al servei de persones
abandonades i malalts terminals….
La
LLUITA
PER
DEMOSTRAR la capacitat intel.lectual de
les dones i per trencar el tabú que
els impedia l’accés a l’educació superior caracteritza la modernitat….
La tasca de la teologia feminista és desenmascarar
aquest “tabú” com a contrari a la voluntat de Déu….
Al Febrer del 2007, la universitat de
Haward va nominar la primera dona presidenta (o rectora d’una Universitat)
El problema de les dones no ha desaparegut
La pregunta quín és el lloc de les dones continua viva….
La lluita es
desplaçarà de la racionalitat a la llibertat
Llibertat,
autonomia: capacitat
d’actuar d’acord amb
allò que es pensa…
“Decidir per mi
mateix passarà a ser considerat el més humà.
el descobriment de l`òvul ha ajudat a veure que
les dones contribueixen de manera tan activa
com el barons en la reproducció de l’espècie…50% del pare 50% de la mare….
Es tendeix avui
a considerar les dones portadores dels valors capaços de redimir la humanitat i
tornar-li l’equilibri perdut…
Síntesi
de la teologia feminista
a) societats premodernes: Déu
ha fet les dones i els barons iguals en dignitat
b) modernitat: Déu ha creat les dones i els baronss iguals en
intel.ligència
c) segles XIX-XX: Déu ha
creat les dones i els barons iguals en llibertat
d) postmodernitat: Déu ha creat les dones i els
barons iguals en amor
en el nostre entorn hi ha qui creu que les dones són
més dignes, espirituals o properes a Déu que els barons…
Igualtat: en dignitat
en intel.ligència
en llibertat
en capacitat d’estimar
Només des de la llibertat es pot estimar….només des
de l’amor es pot ser lliure….
La mesura d’amor
és igual a la meva mesura de llibertat….
“Qui tasta, sap; qui
explica, menteix”
Entrevista a Teresa Forcades, autora de
"LA TEOLOGIA FEMINISTA EN LA HISTÒRIA"
"LA TEOLOGIA FEMINISTA EN LA HISTÒRIA"
La vaig conéixer per primer cop en el Programa "SINGULARS" de TV3, crec que era al juny de 2.009...
Després vingué tot "el renou" de "la grip A" i la seva Conferència, difosa en "video" des del seu Monestir, "CAMPANAS POR LA GRIPE A"
Al febrer del 2010, vingué a Mallorca per a donar una "conferència", convidada per "La Caixa", al local de Can Domenge (Ciutat), a la qual vaig assistir... Abans l'havia saludat a Manacor, a les Benedictines, i li vaig fer regal del meu "llibret" recentment editat "D'UN QUADERN RETROBAT.- Mallorquins a Burundi"
Al 2.011, ha publicat aquest altre llibre:
Llibre de teòloga:
- dels pensaments sobre la "persona" en la Trinitat de BASILI de Cesarea, GREGORI de Nazianz, AGUSTÍ d'Hipona, RICARD de sant Víctor, TOMÀS d'Aquino, KARL RAHNER... passa a la conclusió: SER PERSONA, AVUI.
L'exemplar que llegeixo porta la seva deicatòria:
"Per al germà Joan,
amb el desig que visqui sempre l'Amor: la Llibertat sense límits
de Déu en les seves relacions i en la seva solitud"
Teresa Forcades
Ara, que estic a punt d'acabar la lectura, puc dir que és a la pàgina 288 on he trobat el text més important. Aquest:
(pàg. 288)
......-----.....
COL.LOQUI a Manacor (a les BENEDICTINES) , diumenge, 8 de juliol 2.012.
Teresa Forcades, que tenia una "conferència" el dilluns a Ciutat, era el diumenge a les Benedictines de Manacor per a "descansar"
- Vaig anar prest al Monestir i ens vérem...
i, parlant del seu Llibre,
hi va escriure una "dedicatòria"
Després, en el "jardí" del Monestir, amb unes cinquanta dones i barons, tingué lloc un "col.loqui" força interessant...
entre i entre "compartírem un àpat"
hom mai es cansa d'escoltar aquesta dona...
09/07/2012 09:00 Fragmenta, a les II Jornades d'Estudis Feministes en Religió de Palma
Tornar
Les II Jornades d'Estudis Feministes en Religió, amb
el títol "(Des)fent l'epistemologia, (De)construint la religió,
Descolonitzant l'espai públic", tindran lloc a Palma de Mallorca des del
9 al 12 de juliol de 2012, organitzades pel grup d'investigació
Desigualtat, gènere i polítiques públiques i pel Seminari sobre teories i
pràctiques feministes de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Les
activitats es faran a l'Edifici Sa Riera de la Universitat de les Illes
Balears, (Miquel dels Sants Oliver, 2. Palma).Les Jornades tenen programats tres seminaris dirigits per la professora Ulrike Auga, de la Theology School de la Universitat Humboldt de Berlin, Alemanya, seguit de tallers col·lectius en què es treballarà amb material audiovisual per tal de construir un document gràfic amb el qual proposar una intervenció pública, que s'anirà decidint en el transcurs de les jornades.
Fragmenta Editorial col·labora amb les Jornades, en les quals es podrà adquirir el llibre La teologia feminista en la història (també en castellà), de Teresa Forcades
Llibres relacionats:
-
La teología feminista en la historia
per a assistir a aquestes JORNADES, Teresa Forcades vingué a Mallorca, i el diumenge s'acostà a Manacor per a descansar si la deixaven....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada