dilluns, 9 de juliol de 2012

LA TERESA









TERESA   FORCADES
monja   benedictina

web oficial. enllaç   pàgina   Web




Un   article  copiat  a  la  "pàgina" 
 Teresa Forcades i Vila
El Ciervo 2010
EN QUÉ CREO
Creo, ante todo, en el perdón. Creo que la capacidad de perdón muestra la verdad desnuda de nuestra capacidad de amar, y me sorprende encontrarlo en personas a las que no aprecio especialmente y echarlo en falta en algunas que amo mucho. Más de una vez me he sorprendido a mí misma con dificultades para el perdón y he experimentado el milagro de ser perdonada. Es como nacer de nuevo. Nacer del amor. El evangelio nos dice que la mujer pecadora amó mucho puesto que mucho le fue perdonado (Lc 7,47). Nos advierte también que incluso aquél a quién mucho se perdona puede actuar de forma mezquina e inmisericorde con los demás (Mt 18, 23-35). Y esto es la segunda parte de lo que creo: creo en la libertad, creo en la ruptura de la cadena causal que abre el mundo a la poesía y también a la arbitrariedad más injusta. Creo que el perdón es el mayor acto de libertad. Por eso todo se puede perdonar pero a nadie se puede exigir que perdone. No se puede forzar el perdón y no se pueden prever sus resultados. La mujer que perdona al marido que abusa de ella puede decidir a la vez que le perdona que la convivencia debe cesar. Nadie sino Dios puede juzgar la autenticidad y el alcance de un acto de perdón. El perdón es el acto más razonable, puesto que reconoce que algo más que el automatismo rige el mundo. El perdón es el acto que nos permite ser, como Dios, creadores. El acto que nos permite empezar de nuevo. Setenta veces siete.

  Aquest   llibre,  publicat  en  juny de 2.012,  és  el  més  adient  per  entendre  i  conéixer  la  Teresa  Forcades,  la  seva persona,  la  seva  vida,  el  seu  pensament...
 Si  l'hagués de definir  en  poques   paraules  en diria  tres:   sàvia,  senzilla,   valenta...
Però  no  basten,  ja que cal  dir  que,  des del  recés  d'un  monestir,  ha esdevingut,  (si  no comptam  els "stars"  de l'esport   i  cantants  de mode )  ha  esdevingut  la persona més  "mediàtica"   dins  el  nostre país,   que  no dins  l'Església...
Ha  escrit  i  publicat   aquestes altres  obres:



                                                                                         Publicat  al  2.005 .- La tesi pel  doctorat 
                                                                                           en  Teologia



A  continuació   un  resum  d'aquestes  tres  obres

CRIMS  DE LES  GRANS  COMPANYIES  FARMACÈUTIQUES
2.El cas dels medicaments ANTI-SIDA a l’ÀFRICA
         Per la qüestió de les “patents” prohibiren que la India enviàs medicaments anti-
            Sida als països africans a preu assequible, per a mantenir els medicaments
            produïts a USA a preus elevats . Els països africans sense medicaments

3.RIQUESA i PODER contra els POBRES
         La indústria farmacèutica gaudeix de privilegis grossos damunt les altres
            indústries a USA. 10 Empreses farmacèutiques tenen més beneficis a USA que les 490 empreses dins les 500 amb més beneficis.
            Comnercialitzen i fan pressió propagandística de medicaments inútils, nocius i mortals.  La “validació” dels medicaments nous la fa una “comissió de la mateixa empresa productora. O es posen el mercat medicaments que encara no estan “validats”.
 Exploten al maxim el monopoli.
Redueixen a la mínima expressió la investigació de les malalties dels pobres…Forcen les legislacions nacionals i internacionals a afavorir els seus interessos.
            Medicaments que provoquen el suicidi.
            Marketing damunt els metges per que receptin els medicaments cars i inútils.
            Explotació de medicaments essencials  en condicions abussives per als pobles pobres amb el sistema de les “patents”
            Investigació en funció del guany econòmic


4.Una crisi interna. La capacitat d’INNOVACIÓ TERAPÈUTICA
                                                        SUBSTITUÏDA pel MARKETING

5.Una oportunitat per desmantellar el SISTEMA












Entrevista a  TV3


La corrupció en els Laboratoris i Hospitals
La visió “pròpia” sobre la pastilla del “dia-després”
                                                        l’avortament
                                                        el sacerdoci de la dona
                                                        l’autèntic feminisme













LA TRINITAT   AVUI




Unitat en la diversitat
En el context social  la diferenciació i l’unitat no s’oposen , sinó que s’impliquen i s’estimulen una a l’altra….
Es pot parlar de Déu u i tri en llenguatge i metàfores femenines.

Occident: visió lògicaracional     Orient: harmonització de contraris
Coexisteixen l’amor i l’odi    3 són 1 i 1 és 3
Tesi-antitesi-síntesi=altra tesi a contradir

Pensament semític bíblic: la presència del Ser absolut com a company de
                                                                                              camí
Unitat de comunió: sense diferència no hi ha comunió
 Unitat orgànicopersonal
-         la matèria inorgànica està simplement juxtaposada
-         la matèria viva es capaç de comunicar-se: comunió
la plena identitat de cada una de les persones trinitàries està en relació amb les altres dues….l’essència de Déu és comunió….el Ser de Déu no és “se persona” sinó “ser comunió de persones”….l’amor necesita com a mínim tres persones…Només quan estimen un tercer, el jo i el tu comparteixen plenament una mateixa experiència d’amor…


la descoberta  de l’autonomia personal serà la base de tota la “modernitat”.
Richard S.Victor: la persona no és substància sinó  existència.  La persona divina és l’existència incomunicable de la naturalesa divina.
L’existència…és capaç de superar els límits de la metafísica substancial de la filosofia occidental que acaba duent a l’oblit d’esser i a l’abstracció de l’abstracció.

La persona no és una substància perquè no es pot concebre  independentment  de la seva existència concreta.   “ser per a sí” i “ser per a l’altre”……Aquesta propietat….la relacionalitat concreta.
Les persones divines es contemplen l’una a l’altra de manera recíproca:
a)     reciprocitat de l’amor
b)    unitat en la persona del Pare
Déu és Amor: L’amor són tres: l’amant…l’amat…la relació entre
                                                                                              ambdós

DIFERENCIACIÓ NO-JERÀRQUICA DE LES PERSONES I NO TRITEISME
La paraula “clau”: cercle pericorètic

Les “processons” a “ritmes de l’amor”
El Pare  amor que es dóna,….el Fill  amor que es dóna i rep….l’Esperit amor que es rep
dinàmica de l’amor

el geni de la “teologia grega” (punt de partença, les persones divines diferenciades)
el geni de la “teologia occidental” (punt de partença,  la substància una)
la identitat  de les tres persones divines és irrellevant existencialment.
Cal que hi hagi en la Trinitat quelcom de sempre nou
L’amor no és una “substància”, no és un “quelcom objectivable”….
L’amor  no és independent de la dinàmica de donació i recepció personal


Les tres persones divines fan “amor”, fan una realitat nova.
Capaç d’engendrar un amor més gran
L’amor trinitari és creació conjunta…és quelcom nou
El cercle pericorètic
El Pare només pot donar amor….el Fill en dóna i en rep…l’Esperit només
                                                                                                       en rep
amor que només dóna és paternalisme   amor que només rep, infantilisme

El Pare garant de la unitat….el Fill garant de la pluralitat….l’Esperit garant de la “compleció”
Són tots tres els que garantitzen la unitat en la multiplicitat i la multiplicitat en la unitat   pròpia de la relació d’amor pericorètic.

el problema de la teologia trinitària, (des de S.Tomàs, S. Agustí, Ricard de S.Víctor, ….i tota la teologia clàssica, d’Orient a Occident) és :
“A FILIO NIHIL ACCIPIAT PATER”

Ranher , diu que en la tradició escolàstica i neoescolàstica no hi ha intratrinitàriament  “un TU recíproc”

El concepte de persona  com a voluntat lliure d’estimar
La identificació de la realitat ontològica última amb el concepte de persona entesa com a “voluntat lliure d’estimar”
Evita el panteisme mantenint la comunió   perquè la comunió pressuposa  la diferenciació i la voluntat d’unió…

La comunió no pot ser complementarietat….la comunió és lliure….la voluntat gratuïta d’estimar….

La llibertat absoluta humana  només la podem exercir en l’autonegació absoluta –i.e. en el suicidi-)

A Grècia “persona”  era  l’actor de teatre
A Roma “persona” es referia al que diríem “el rol social” (individu en relació)

El “capadocis” remarquen el Pare, el Fill i l’Esperit Sant, emfatitzant la seva relacionalitat: l’identitat de l’un no és concebible sense l’altra
Concepte mancat de contingut ontològic

El poble bíblic viu quan escull la llibertat de l’aliança



La llibertat comunional del poble troba definitivament el seu “moment” en Jesús de Natzaret:…la vida i la mort de Jesús ha revelat el sentit últim de la llibertat humana… aquest sentit últim  no era de mort sinó de vida, no tràgic sinó comunional…

Jesús anomena al “fonament óntològic” Abbà¡  realitza la seva llibertat personal de forma plena entrant en comunió  amb aquest “fonament ontològic”
Déu deu la seva existència al Pare ,  però “l’home es pot apropar a Déu només a través del Fill i de l’Esperit Sant

La divinització és ser/esdevenir persona….participació en l’”existència personal” de Déu

-         existència biològica:  és necessaria (l’individu es contraposa als altres o s’identifica….domina o és dominat)
-         existència   eclesial:    és lliure,  però hi ha lloc per a l’amor com a realitat extraeclesial…?
La distinció entre existència biològica i eclesial  no ajuda a copsar la identitat de l’èsser humà….
Existència espiritual   un do que Déu ens fa a tots  sense distinció ….l’Esperit que gemega…. Sense l’Esperit no podríem estimar….
El nostre sí és pràxic , és vital i només Déu pot jutjar-lo….La del judici no és tasca de l’Església…
La nostra identitat personal no depèn ….del nostre Sí a Déu, sinó del Sí que Déu ens dóna a nosaltres…


La llibertat de Déu i l’amor són simultanis…..”soc perquè soc volguda (soc estimada)….Déu vol i és volgut    unitat trina.
L’amor sempre és fecund….
És persona algú que hagi perdut la capacitat de raonar….ser persona pot ser pura receptivitat

En la Trinitat…. La comunió….la llibertat ….l’amor són simultanis
“Ser persona” no és  “se pura receptivitat”  “Ser persona es estimar”
Si ens obrim a qui ens ha estimat primer podrem estimar nosaltres

Persona del Pare:          “pura donació”
Persona del Fill:             “pura receptivitat”   Totes tres persones estimen
Persona de l’Esperit:     “pura reciprocitat”
Són distintes quant a la relació

El Pare estima el Fill: voler activament. El Bé màxim és que el Fill pugui ser
 igual al Pare
amor gratuït no amor de retorn
l’eficàcia de l’amor del Pare en el Fill és l’amor del Fill vers un tercer:
                                                                                              l’Esperit
l’Esperit estima vessant enfora la riquesa de l’amor rebut
El Fill estima el Pare en l’Esperit. El Fill estima el Pare estimant l’Esperit

El Fill rep del Pare i dóna a l’Esperit i que l’Esperit rep del Fill i dóna al Pare no és un “què”, sinó un “qui”
Amor peronal…lliure…gratuït…únic…irrepetible

Donant-se l’una a l’altra les tres persones divines mantenen viva la dinàmica de l’amor….”quelcom distint”   (autodonar-se)
Pericorètica
Intercanvi d’amor
Identitat personal diferenciada
El moment de pura recepció constitueix personalment el Fill i té correlat antropològic en tots els amors que no es poden correspondre….
Amors no-corresposts: algú ha donat la vida per tu quan tu no havies après encara a
                                                                                                                            estimar
                                     Reps molt més del que pots donar
                                     Perdonar
                                     Demanar perdó
Tots els amors que no es poden correspondre estan  guardats en el Fill




SUPERACIÓ DEL DUALISME COS/ESPERIT
La tragèdia de la constitució biològica és “tendir-vers-esdevenir-persona…i el fracàs que això comporta….
Es pot esdevenir persona per amor i també “extra –Ecclesiam”

En el “ser persona” dos moments: éxtasi i hipòstasi:
Ex tasi:  que és a fora      l’amor
Hipos-tasi: que es sota    la llibertat

Llibertat dissociada de l’amor és pseudollibertat, és falsa
No expressa el punt de partença del génere humà, sinó tan sols de la seva part masculina…

L’amor “a dos” no és possible perquè el meu amor per un altre/a només pot ser vertader si està fonamentat en la meva comunió amb Déu

L’amor interhumà amor a tres  perquè ha d’incloure la comunió amb Déu

No estimar Déu només en Ell perquè o bé seria a quatre,(estimar Déu en tres persones) o a dos (jo i Déu)

L’amor interhumà a dos no pot ser, cal que sigui a tres i que el tercer sigui Déu…..Déu ens ha estimat primer i nosaltres, a mesura que ens fem “com a Déu” aprenem a estimar com Déu estima:gratuïtament…
Ens cal la germana/germà per a poder experimentar en plenitud l’amor de Déu. A Déu no el podem estimar gratuïtament perquè ens ha estimat primer…què fer…?      Com Déu ….com Sant Francesc…”on no hi hagi amor, posa-hi amor”
Jesucrist no és el “revelador” en el sentit de “qui explica coses sobre Déu” sinó que realitza en la història  la realitat de “ser persona”

EL “SER PERSONAL” DE JESÚS DE NATZARET

La hipòstasi de Jesús és la divina no la biològica

Persona divina:          moment personal lliure +amorós de la pericoresi/comunió trinitària.

Persona humana:       home/dona cristificats (humanitat nova incorporada Trinitat
            Nosaltres estem cridats a tenir per hipòstasi la segona persona de la Trinitat que és tota llibertat, tota  amor



Natura divina:        COMUNIÓ

Natura humana:       cridada a la COMUNIÓ,  pot dir      pot dir   NO

La natura humana és possibilitat històrica de  COMUNIÓ

Jesús ha d’estimar en l’espai i el temps. Jesús no perd la natura divina perquè encerta a estimar  sempre gratuïtament

El més propi de ser home/dona no és ser i saber perdonar sinó ser i saber-se estimat gratuïtament….

El pecat deshumanitza
La persona de Jesús respon en positiu….


No és l’Església la que engendra  a la vida nova….no és l’Església la que és mare sinó Jesús…..Jesús ens engendra a la vida nova…en ell… només per això podem reunir-nos formant Església….La hipòstasi és crística i només és eclesial en tant que crística
Que Crist sigui el “principi actiu” no vol dir que sigui el principi masculí….
La cristologia patrística grega parteix de la persona divina…. La base no és la natura ni la substància sinó la persona…
És la persona la que constitueix l’ésser lliurement, amorosament…
“persona humana” aquella que té la vida de Déu en ella….si l’identificam amb el baptisme….hem de considerar que els no-batejats no són persones

Cal una teologia trinitària que resulti intel.ligible i existencialment significativa

La llibertat i la pluralitat…
La teologia católica , centrada en el concepte de substància no va copsar mai de forma plena el problema de la llibertat personal….
Cal superar el concepte apersonal de substància o natura, fent categoría central; LA COMUNIÓ

La “comunió trinitària”  defensa la “pluralitat”: la unitat en la Trinitat és relacional….unitat i pluralitat són simultànies i interdependents…
La unitat descansa en la voluntat lliure de la persona del Pare….Cal superar el concepte apersonal de substància….
La unitat de la Trinitat és relacional
                                      la categoría central és la gratuïtat
la unitat de la Trinitat és personal


Comunió i Persona en Greshake
            La “persona” és “relacionalitat recíproca”…..comunió entre iguals….cada persona gravita al voltant de les altres dues (pericoresi)

Hi ha distinció de persones….?
Quin serà el lloc dels pobres en aquesta Trinitat…?
Intent de superar la identitat corporativa….

Comunió i persona en Zizioulas
La persona és voluntat lliure d’estimar….
S’afirma la voluntat del Pare i s’ignora la del Fill i l’Esperit….
I els no-batejats…?
Comunió i persona
Per a superar “les contradiccions” podem definir la persona com “ésser capaç de gratuïtat” i la comunió com a “relació de gratuïtat”
Els tres de la Trinitat iguals ….les relacions com a gratuïtes fan distincions identitàries….
El concepte de gratuïtat avantange: la reciprocitat
                                                       la llibertat
l’ésser és comunió….l’ésser és gratuïtat

el Pare estima perquè “es dóna”
l’Esperit no és menys personal ni menys lliure ni menys amant que el Pare i el Fill….l’Esperit és perquè el Pare i el Fill li donen tot….
El Pare és perquè      es dóna
El Fill   és perquè     es rep
L’Esperit és perquè  es comparteix

(si dono del que necessito….si dono la vida.,…)

La categoría de “gratuïtat” no puposa un món ideal….parteix del món real
Podem viure sota la Llei amb agraïment
o     a   contracor
                                      no podem triar la Llei
Podem viure la realitat     amb agraïment
o      a  contracor
no podem triar la realitat
l’Església “ser sagrament de comunió”….inserida dins el món
“donant, rebent i compartint  l’Església és en el món sagrament de vida trinitària…..





On és la teva germana…?
Actualitat en les nostres societats cada cop més plurals….unió en la diversitat....
Aplicar la categoría de persona a la diferenciació sexual i de génere
Els barons tendeixen a universos simbòlics a base de contraposicions
Les dones                                          difuminant els límits i les separacions

PECAT:              rebuig de la COMUNIÓ           -amb Déu
                                                                           - entre nosaltres            
         - en el baró: rebuig de la COMUNIÓ a favor de la SEPARACIÓ
                            (pseudollibertat); afirmació del propi JO, separació,
                                                                                              mort
-         en la dona: rebuig de la COMUNIÓ a favor de la FUSIÓ
                       (pseudoamor); afirmació del propi JO, fusió, mort
SALVACIÓ: experiència de la COMUNIÓ          - amb Déu
                                                                                     . entre nosaltres
                   - en el baró:  perdre la por a l’obertura a l’altra/e 
                                                                           AMOR/LLIBERTAT
                   - en la dona: perdre la por a la pròpia irreductibilitat
                                                                           LLIBERTAT/AMOR









LA TEOLOGIA FEMINISTA
EN LA HISTÒRIA






         L’any 1641, la FILÒSOFA i teòloga Anna Maria van Schurman, la Minerva holandesa, va escriure:

Anna Maria Van Schurman

“Tot allò que condueix a la veritable grandesa d’ànima
és escaient per a una dona (…) Tot alló que perfecciona
i honora l’intel.lecte humà és escaient per a una dona
cristiana(…) Tot allò que obre la ment vers un plaer nou
                        és escaient per a una dona cristiana.”
“El cel és el límit”
         Significa que el criteri últim és Déu i no els costums o les conveniències humanes….
         No val el “cogito, ergo sum…” de Descartes, sinó : “sum, ergo cogito”

         Déu què hi diu….?


La teologia feminista és una teologia crítica….
neix sempre arran d’una experiència de contradicció…

1.- Contradicció vivencial
         (una persona que es sent homosexual)
            (la dona casada que li diuen que l’home és superior)
2.- Contradicció intel.lectual
         (els capellans secularitzats poden combregar i els divorciats no)
            (dos textos bíblics 1Cor.11,3 i Gal.3,28)
            (entre la “tradició” rebuda i un text bíblic:  tradició: les persones casades no
                                                                                              poden presidir l’Eucaristia
                                                                                  1 Timoteu: el pastor d’una
                                                                                  comunitat ha de ser marit d’una sola
 muller



l’experiència de contradicció es resol canviant la percepció:
a)      canvi negatiu
b)      canvi positiu
en altres casos es resol assumint la pròpia consciència i el que ha de canviar ha de ser la interpretació rebuda o la institució….
1)      Experiencia de contradicció
2)      Presa de posició personal
3)      Presa de posició institucional
El camí del teòleg és camí de lluita….

No és el mateix teologia feminista que teologia femenina….ni és el mateix perspectiva feminista que perspectiva femenina….
La perspectiva i la teologia femenines no tenen que néixer d’una contradicció. En canvi la feminista neix d’una contradicció
a)      una dona diu: les esposes ha d’estar sotmeses als marits (femenina)
b)      una dona diu: els marits han d’estar sumisos a les esposes (femenina)
c)      les dones i els barons han estat creats per establir entre ells relacions lliures i recíproques, sense submisió ni domini de part de ningú (FEMINISTA)

Aclariment: els teòlegs o teòlogues feministes no s’interessen només per això ni diuen que sigui el més important el tema del lloc o de l’opressió de les dones…
         No rivalitzar entre les distintes opressions:
-         els homosexuals
-         les dones
-         els pobres del tercer món
-         els pobres del quart món
-         els africans
-         els immigrants
-         els “indígenes”
-         els disminuïts físics
-         els disminuïts psíquics
“Veniu a mi, tots els que estau cansats i afeixugats.
Jo us faré descansar”


LA TEOLOGIA FEMINISTA HA EXISTIT
DES QUE EXISTEIX
 LA TEOLOGIA PATRIARCAL
Teologia Patriarcal: les dones són menys aptes que els barons per parlar de Déu, per presidir les cerimònies de culte o per dirigir les institucions religioses…
         Han existit persones que s’han oposat a aquest ordre de coses…
L’existència d’una època Matriarcal, encara que una minoria opini que pot haver existit, no s’han trobat textos escrits que ho demostrin:

            El codi d’Hammurabi (s.XVII a.C)
            La llei hindú de Manu (s. VII a.C.)      són Patriarcals.
(el matrimoni contracte entre dos barons: el marit i el pare de la nuvia/esposa)
(adulteri, la dona és més culpable perquè el baró és víctima dels “encants” d’ella)

Jesús situa més que ningú la dona al seu lloc i en el cas d’adulteri fa tant o més responsable al baró….

(Engels  culpa el sistema econòmic ja que el control de la seva dona és l’únic mitja del baró d’assegurar-se que la seva propietat passarà als seus  fills  i no a fills d’un altre baró)
(el govern rus al 1917 declarà la legitimitat de tots els fills d’una dona independentment si el pare els reconeixia)

El Bisbe cristià, Gregori de Nazianz, venerat a Orient i Occident, és un clar defensor de la dona: “Quina raó hi ha perquè aquestes lleis condemnin en la dona el que toleren en el baró…..Honraràs pare i mare…”
El teòleg cristià, Tertulià (s.III) un gran misògin.

El Poble d’Israel vivia  “Déu és algú que està a favor “de l’immigrant, la viuda i l’orfe”
(Es donen molts textos, en la Bíblia, en la cultura clàssica “grega”… on la subjectivitat de la dona és ignorada per complet)

L’Evangeli de Joan (Jo8,1-11) Jesús defensa a l’adúltera i la fa digna

(en el Budisme es dóna el cas de la princesa Naga que per arribar a la il.luminació es converteix en baró. També l’evangeli apòcrif de Tomàs posa aquesta solució per resoldre el cas de Maria Magdalena. La tradició zen desenmascara la falsedat de la “misogínia implícita”: l’abadessa Mo Shan es nega a transformar-se en baró). Són textos en el fons misògins.

Per què …una recerca del per què es dóna l’anti-feminisme en cultures tan distants en el temps i l’espai….

Textos feministes: Sant Pau, Carta als Gàlates (3,28)…Màxim el Confessor (s.VII), monjo cristià…els sutres Mahayana de Vimalakitti (s.II), i de la reina Srimala (s.III)
Evangeli apòcrif de Maria: Pere s’irrita  només de pensar que Jesús hagi pogut revelar a una dona el que no ha revelat als barons. Maria exclama:”Pere, germà meu, et creus que m’ho invento o que dic mentides?..”

(la primera “manifestació feminista” tingué lloc en temps de BUDA . 500 dones es presentaren a Buda  demanant monestirs per a les dones….Buda ho arribà a acceptar…)

En totes les religions majoritàries trobam testimonis qualificats a favor de la igualtat dona-baró….

Testimoni de Santa Teresa de Jesús: “¿No basta, Señor, que nos tiene el mundo acorraladas para que no hagamos cosa que valga nada por Vos en público, ni osemos hablar algunas verdades que lloramos en secreto, sino que no nos habíades de oir petición tan justa?  No lo creo yo, Señor, de vuestra bondad y justicia, que sois justo juez y no como los jueces del mundo, que como son hijos de Adán y en fin todos varones, no hay virtud de mujer que no tengan por sospechosa….”

La Modernitat i la Querelle des Femmes
La Modernitat permeté crear multiplicitat d’espais perquè les contradiccions sortíssin a llum….el discurs públic sobre les dones i el que cada dona en realitat és o vol arribar a ser… puguin ser tingudes en compte en la construcció , teòrica i pràctica, de la nostra humanitat comuna….
El discurs públic sobre les dones i l’experiència personal de cada una….el discurs teològic sobre les dones i l’experiència de Déu de cada una
Ni la teologia ni l’humanisme poden ser autèntics sense tenir en compte les dones….com a subjectes…

La querelle des femmes (s.XVI): foren uns “debats” entre barons en els quals un denigrava la dona i l’altre l’exalçava. Es convertí en un “gènere literari”
Les dones jugaven el paper de “comparses”.
Algunes dones van saber aprofitar l’ocasió per fer sentir la seva veu:
Moderata Fonte (1555-1592) “Il merito delle donne,   “La Passione di Christo: revela la seva fe i la profunditat de la seva experiència de Déu….
Lucrezia Marinella (1571-1653)  “La novita et eccelllenza delle donne

Christine de Pizan (1364-12430) és considerada la primera escriptora professional a Europa. “Le livre de la cité des dames”: una conversa a quatre: ella, missenyora Raó, missenyora Rectitud,  missenyora Justícia.

L’abadesa Hildegarda de Bingen  (1098-1179) . Parlà de Déu en metàfores femenines i en relació al “tabú” de la menstruació declara que la “sang” de la regla no fa impures les dones, sí la sang vessada en la guerra fa impurs els responsables….

Sor Isabel de Villena, Primera autora en Català: Teòloga feminista.
Abadesa del monestir de clarisses de la Trinitat de València  (1430-1490). Autora de la Vita Christi. La narració està feta prenent com a protagonistas les dones que van conviure amb Jesús, especialment Maria, la seva mare, i Maria Magdalena….Posa en boca de Jesús un atac contra els misògins i una defensa de la capacitat intel.lectual i espiritual de les dones.
Atacava especialment  el metge del monestir, Jaume Roig, misògin destacat…



La caça de bruixes
El 1487, els inquisidors dominics Institoris i Sprenger van publicar Malleus Maleficarum  (martell de les bruixes), ple de textos misògins….la font principal del “Malleus” és la Summa theologica moralis  de l’arquebisbe de Florència Antoninus (1389-1459). Aquesta obra descriu un defecte femení per cada lletra de l’alfabet…diu que femina ve de fe  i  minus    (poca fe)… al Malleus es diu que si hi ha dones capaces de vèncer els barons en una discussió  racional… és senyal que han estat posseïdes  pel dimoni.
            La caça de bruixes havia estat un fenomen originat per l’obscurantisme medieval premodern i deien que el nombre de dones cremades a la foguera fou de 9 milions….Estudis fets al segle XX han demostrat que tot això era exagerat i fals. Màxim s’arribà a cent mil i la causa de la persecució fou la inseguretat de l’incipient subjecte modern davant els canvis socials i  la pèrdua de prestigi de les institucions…
Més recentment s’arribat a les següent conclusions:
a)      les acusacions per bruixeria eren rares en l’alta edat mitjana
b)      no estaven relacionades amb la sexualitat, sinó en les tempestes
c)      normalment no acabaven en execució
d)      el porcentatge entre dones i barons era del 50%
En l’adveniment de la Modernitat:
a)      es produeix una vertadera caça de bruixes
b)      es relaciona amb l’avidesa sexual de les dones i el desig de dominar els barons
c)      acaben en execució  ( però es parla del nombre: 25.000)
d)      el porcentatge d’acusats es de  80% de dones
els països on més es donà foren en la zona del Rin, i poc a Espanya, Italia i Portugal on era més forta la Inquisició…
e)      quan el Cisma de l’Església (dos i fins a tres Papes) 1378-1416, es quan més
         caça de bruixes hi ha.



SANTA TERESA DE JESÚS I L’ESCOLA TERESIANA
         Va escriure “Camino de perfección” (1589). No es publicà fins després de la seva mort.
         L’any 1970 el papa Pau VI va proclamar Santa Teresa Doctora de l’Església.  Encara avui  l’ofici litúrgic del dia de la seva festa és l’ofici de verges i no de doctors. Ofici de doctors: “la boca del just escampa saviesa, i la seva llengua anuncia el bon camí…”(dir això d’una dona és feminisme)
Ofici de verges: “Déu la protegeix amb la seva mirada. Déu està amb ella, no trontollarà…”

Santa Teresa deixa clara la seva plena consciència del problema de les dones als seus escrits:
a)     el sistema social reclou les dones a l’àmbit privat
b)    en contra de la voluntat de moltes dones i els seus dots i inclinacions naturals
c)     és un desavantatge per al conjunt de la societat
d)    Déu no ho vol ni ho beneeix
Ana de San Bartolomé conta d’ella que havia escrit quan era molt jove:
“Había venido un gran predicador (….)
lloro porque no ha predicado bien este
Padre (…)Si yo pudiera predicar, yo lo
                              dijera mejor a lo que siento…”

Ana de San Bartolomé, fundadora i priora del monestir de carmelitas d’Amberes, expressava sense saber-ho la mateixa crida i el mateix anhel que va fer que moltes dones devotes dels territoris reformats prenguessin la paraula….

Isabel de Jesús (1586-1648), monja agustina recoleta escriu: “Me mandó el Señor un día que tenía que predicar (…) pero tengo esta costumbre de tomar primero parecer del Confesor para no hacer algo en desacierto (…)Respondió (mi confesor) que no dio el Señor potestad más que a los hombres para que predicasen…”

La mateixa santa Teresa havia cremat per ordre del seu confesor un comentari al Càntic dels Càntics.  Marcela de San Félix va cremar pel mateix motiu cinc manuscrits…
Santa Teresa i diverses de les seves deixebles  van ser acusades i empresonades….a causa de les seves idees. S’atribueix a santa Teresa aquesta frase: “més val un confessor intel.ligent que sant”…
Que ellos se quieren más unos a otros que a nosotras…. También a ellas les toca, como a los hombres, hacer memoria de las virtudes y buenas obras de sus madres y maestras…”


         María de San José va morir a l’edat de cincuenta-cinc anys, presonera dels frares descalços  en una casa aïllada per haver defensat les constitucions de santa Teresa contra les reformes de Dòria. Aquestes reformes, contràries a l’esperit de santa Teresa, prescriuen:
a)      que les monges no puguin escollir ni rebutjar el confessor
b)      que no tenguin recreació comunitària
c)      que preguin segons un cànon preestablert i no amb llibertat de la pròpia experiència i sentir
d)      que la priora deixi d’exercir funcions de mestratge espiritual i quedi reduïda a delegada del pare espiritual assignat al monestir


Maria de Jesús de Àgreda (1602-1665)
Abadessa  des dels 25 anys fins a la mort d’un convent de clarisses.
Escriví “Mística ciudad de Dios” en la seva joventut per ordre del seu confesor. La cremà per ordre d’un altre confesor. Més endavant el primer confesor li manà que la tornàs escriure. L’obra anà a parar a la Inquisició que la posà al Índex per excessiu marianisme.
En aquesta obra fonamenta teològicament el dogma de la Inmaculada, la doctrina de la Mare de Déu com a co-redemptora….(la Mare de Déu pren la paraula i parla de les seves vivències amb Jesús, inclusa l’experiència  de donar-lo a llum…es refereix a Jesús com a “el Fill de Déu i meu”
(l’obra es va imprimí per insistència del rei Felip IV que tenia a Maria de Jesús de Àgreda com a consellera)


Sor Juana Inés de la Cruz (1659-1695)
A Mèxic, filla il.legítima d’un militar i una criolla. Va demanar de petita que la vestissin de baró per a poder estudiar. Entrar al servei de la virreina i pogué estudiar. Als 19 anys entrà monja jerònima.
Escriu en castellà barroc i nauhatl, llengua azteca. La marquesa de Laguna fou la protectora.
En un debat polític i teològic sobre: la llibertat d’expressió
                                                       el paper de les dones en l’Església
                                                       el paper de les dones en societat
Sor Juana fou el centre del debat. Afrontà i rebeté a Vieira, tan arrogant que començà així: “”Referiré las opiniones de los santos y después diré la mía…”
Sor Juana demolí amb solidesa les tesis de l’arrogant esglesiàstic….però l’Arquebisbe li prohibí que escrigués més…
Deixà d’escriure per dedicar-se a cuidar pobres… 
Octavi Paz (Premi Nobel de Literatura al 1990)  li va dedicar un llibre



Una gran feminista la poetesa Maria de Zayas (1590-1661) la sibil.la de Madrid. Escrivia així:
“con tan adversa opinión con los hombres que ni con el sufrimiento los vencemos ni con la conciencia los obligamos….pues, nos negàis letras y armas?.... nos quereis dominar con temores de la honra y el recato de la vergüenza, dándonos por espadas, ruecas, y por libros almohadillas”
Però María de Zayas fou paulatinament oblidada…

L’auge de l’activitat literària de les dones al segle XVII
Entre 1640 i 1700, només a Inglaterra més 400 dones escriptores i també als altres països, però no feren literatura feminista la majoria. Escrivien perquè les dones aprenguin a acceptar i no rebel.lar-se


VERTADERES   FEMINISTES

Maria de Gournay (1533-1592)
La catòlica francesa va ser filòsofa i teòloga. L’uní una profunda amistat amb Montaigne, del qual edità les obres. Defensà la igualtat entre homes i dones en tots els àmbits del saber, del govern públic i de l’Església, inclús el sacerdoci.
“Totes les Nacions antigues han concedit el Sacerdoci a les dones….
Els cristians han estat forçats a reconéixer que les dones són capaces d’administrar el baptisme…per què no els altres sagraments?    ….per mantenir intacta i preservar l’autoritat dels barons….perquè regni la pau en les relacions entre sexes gràcies a l’afabliment i abaixament d’un dels dos…?
La masculinitat de Jesús és accidental i no esencial….Si Jesús hagués estat dona no hagués pogut sortir de casa a qualsevol hora i barrejar-se amb les multituds…
S.Pau diu que les dones han d’estar callades per la por que tenen els homes a ser temptats….feblesa de la subjectivitat masculina….els barons tenen por
- la desigualtat entre dones i barons resulta perjudicial per a les dues bandes…
- la majoria dels barons no tenen interés per llegir el que escriven les dones….



Bathsua Makin  (1600-1675)    
Fou profesora de llengües  antigues i modernes a l’escola que dirigia el seu pare i tutora de la princesa Elizabeth, a Londres. Va tenir 9 fills i va reeixir a donar a totes les nenes una educació d’igual qualitat que la dels seus germans. Defensava la necessitat d’educar les nenes: “Si algú és tan vanitós ….que desitja que les seves filles siguin abillades per fora com a nines en lloc  de guarnides interiorment amb el coneixement… que no es queixi si aquestes titelles es casen en

bufons i crien una generació de babuïns….denunciar la bàrbara grolleria que la millor part dels éssers humans quedi reduïda a la condició de les bèsties….”
“Si Déu hagués volgut que les dones es sometessin als barons no les hauria dotades d’una raó d’igual qualitat que la d’ells

Anna Maria Van Schurman  (1607-1678)
Va ser probablement la dona més culta del segle XVII. Coneixia les llengües clàssiques –grec i llatí-  i les modernes: Alemany, holandès, anglès, francès, italià i castellà. Va estudiar hebreu i arameu, àrab, siriac i etiòpic, del qual va escriure una gramàtica. Destacava en matemàtiques, astronomia, pintura i escultura. Les seves passions eren la filosofia i la teologia.
         Quan tenia 25 anys es va inaugurar l’Universitat d’Utrecht. El rector li encomanà una Oda, en la qual diu:
                        També de tu, Utrecht, en sortirà una prosperitat
pacífica, els fruits de l’intel.lecte,
que proclamaran les boques eloqüents dels iniciats de Minerva.
I amb tot –potser em preguntareu- quín neguit s’amaga en el teu pit?
¡ Ai, aquests sagrats recintes són inaccesibles
al cor de verges de Minerva.
Com a favor personal, el rector de la universitat, gran admirador seu, li va permetre fer estudis…asseguda al final de l’aula darrere una cortina.
Va quedar encarregada de cuidar dues ties malaltes i va combinar el treball domèstic amb el treball intel.lectual.
Publicà una obra de bioètica, on discutia el lloc de la fe i la ciència en l’acompanyament dels malalts terminals.
Conclusions seves:
-         Ha de ser possible per a totes les dones que no tenguin altres obligacions més immediates accedir als estudis superiors, sense cap límit en profunditat i en extensió…..un deure humà….un deure cristià…

-         És immoral  dificultar o impedir l’accés de les dones a l’educació superior a causa del sexe



-         La dona com el baró s’han de considerar  igualment responsables un de l’altre, de la casa, dels fills, de les persones malaltes, dels ancians  i de les coses del món
Quan quedà lliure de les ties malaltes, deixà els seu modus vivendi per unir-se al projecte utòpic de Jean de Labadie.

La Societat d’Amics
         El “labadisme” no va tenir continuïtat, però sorgi a Anglaterra un altre moviment cristià igualitari: la societat d’Amics. Al segle XX, la tasca humanitària dels membres d’aquest Moviment ha estat reconeguda amb la concessió del Premi Nobel de la Pau en tres ocasions (1946, 1947, 1959).
Han estat membres d’aquest Moviment els pioners antiesclavistas del segle XVII, John Woolman i Anthony Benezer, les pioneres de la reforma humanitària  de manicomis i presons; Alice Paul, Wuilliam Tuke i Elizabeth Fry, i les antiesclavistes feministes del segle XIX Lucrecia Mott i Susan B Anthony.


Margaret Fell   (1614-1702)               
         La “Societat d’Amics” es coneixen amb ell nom de quàquers des que George Fox (1624-1691), el seu fundador va respondre davant el jutge que qui hauria de tremolar seria ell(el jutge) davant Déu. En anglès tremolar és quaker.  I  així per a riure’s d’ells els enemics els començaren a insultar dient-lis quaquers.
No podem saber si la predicació de Fox hauria donat lloc a un moviment estable  sense  Margaret Fell (1614-1702) coneguda com la “mare dels quàquers”. Es conegueren al 1652, Fox tenia 28 anys, solter, Fell  38, casada i amb fills…..Margaret Fell quedà impressionada per la defensa que Fox féu d’una dona acusada d’haver parlat en una assemblea… i sentí que Déu la cridava a fer costat a Fox.
Quan morí el seu espòs, la casa de Fell es convertí en lloc de trobada dels primers “quàquers”. Ambdós foren empresonats diverses vegades. Al 1669 es van casar. Margaret Fell va sobreviure a Fox i fou testimoni de la legalització parcial dels quàquers…. Des de la presó escriví una obra en la qual afirma:
“tant en l’AT com en el NT Déu fa el do de l’Esperit a qui vol, sigui dona o baró: Cita els exemples en l’AT de Débora, i la profetessa Huldà. Del NT, la profetessa Anna, les filles del diaca Felip…I de Jesús mostra el seu acolliment a les dones: la Samaritana, Marta i Maria de Betània, i Maria Magdalena, primer testimoni de la Resurrecció….



Mary Astell (1666-1731)
            A Newcastle escriví una obra: A serious proposal….    En la qual diu:
         -    Proposa que les dones tinguin una alternativa al matrimoni, digna
 i  acceptable
-         Creació d’una mena de monestirs  seculars oberts…on les dones
 puguin anar-hi i dedicar-se a l’aprofundiment i gaudi dels seus interessos intel.lectuals
-         Les persones han estat creades per a donar glòria a Déu
-         La dona no ha estat feta per al baró sinó per a Déu
Tres aspectes propis de la teologia feminista apareixen en les reflexions d’Astell:
a)     l’interés explícit per unir  pensament i acció
b)    l’aversió a les conceptualitzacions jeràrquiques
c)     la caracterització de l’actuar de Déu com a intrínsec i íntim a la naturalesa humana.
Escriví 3 obres polítiques i a part de Letters, la seva producció teològica inclou: The christian religión as profess’d by a daughter of de Church of England (1705) i An enquiry alter wit (1709)


LES PRIMERES DOCTORES D’EUROPA

Juliana Morell (1594-1653)


Nada a Barcelona fou la primera dona en obtenir el títol de Doctora en una Universitat europea, l’any 1608, a la Universitat d’Avinyó. Doctora en Dret. Juliana Morell, una humanista a destemps. Contra la voluntat del seu pare es va fer monja benedictina. Es l’única dona representada en el Paranimf de la Universitat de Barcelona.





Elena Cornaro Piscopia (1646-1684)

            Al 1678 obtenia el títol de doctor en la Universitat  de Pàdua. Tenia 32 anys. Protegida i empesa pel seu pare. Dots musicals. Doctora en filosofia, perquè les autoritats esglesiàstiques  es van negar a admetre-la a la prova de doctorat en teologia. Debat en grec i llatí. Hi havia tanta gent que s’hagué de fer a la Catedral.
            Després es féu monja oblata bendictina i es va dedicar a cuidar pobres malalts….



 Laura Bassi (1711-1778)
            Obtingué el títol de Doctor a la Universitat de Bolonya (1733). Es van encunyar medalles commemoratives.  El seu protector era el Cardenal-Arquebisbe de Bolonya, el poderós Prosper Lambertini que més tard seria el papa Benet XIV. Doctora en física.
Va demanar responsabilitat docent a la Universitat, però per a donar classe havia de rebre una invitació expressa de l’arquebisbe.


            Tant  Cornaro com Bassi van ser utilitzades  al servei dels interessos dels barons que les protegien…..Bassi s’alliberà del “rol de verge-pura” i es va casar, assumint el “rol d’esposa-mare”. A casa seva muntà un laboratori d’electricitat…l’obra escrita inclou un llibre de filosofia,  on està a favor del positivisme de Newton, i 28 articles científics. Al final de la vida, la Universitat de Bolonya li va concedir la càtedra de física experimental…



Maria   Gaetana Agnesi (1718-1799)
            A Milà, protegida pel seu pare. Als 19 anys publicà Propositiones  philosophiae,  191 tesis en defensa de la filosofia natural de Newton. Publicà un llibre de matemàtiques. A instàncies de Benet XIV  la Universitat de Bolonya la nomenà catedràtica de matemàtiques i filosofia natural.  Però, a la mort del seu pare, es dedicà a la teologia, especialment la Patrística, i al servei de persones abandonades  i malalts terminals….



La LLUITA PER DEMOSTRAR  la capacitat intel.lectual de les dones i per trencar el tabú que els impedia l’accés a l’educació superior caracteritza la modernitat….
La tasca de la teologia feminista és desenmascarar aquest “tabú” com a contrari a la voluntat de Déu….
Al Febrer del 2007, la universitat de Haward va nominar la primera dona presidenta (o rectora d’una Universitat)

El problema de les dones  no ha desaparegut
La pregunta quín és el lloc de les dones continua viva….
La lluita es desplaçarà de la racionalitat a la llibertat
Llibertat, autonomia: capacitat d’actuar d’acord amb allò que es pensa…
“Decidir per mi mateix passarà a ser considerat el més humà.
el descobriment de l`òvul  ha ajudat a veure que les dones contribueixen de manera tan activa com el barons en la reproducció de l’espècie…50% del pare 50% de la mare….

Es tendeix avui a considerar les dones portadores dels valors capaços de redimir la humanitat i tornar-li l’equilibri perdut…
Síntesi de la teologia feminista
a)      societats premodernes: Déu ha fet les dones i els barons iguals en dignitat
b)      modernitat:  Déu ha creat les dones i els baronss iguals en intel.ligència
c)      segles XIX-XX: Déu ha creat les dones i els barons iguals en llibertat
d)      postmodernitat: Déu ha creat les dones i els barons iguals en amor


en el nostre entorn hi ha qui creu que les dones són més dignes, espirituals o properes a Déu que els barons…

Igualtat:     en dignitat
                   en intel.ligència
                   en llibertat
                   en capacitat d’estimar

Només des de la llibertat es pot estimar….només des de l’amor es pot ser lliure….

La mesura d’amor és igual a la meva mesura de llibertat….

“Qui tasta, sap; qui explica, menteix”

Entrevista  a Teresa  Forcades,  autora  de
 "LA  TEOLOGIA  FEMINISTA   EN  LA HISTÒRIA"


La  vaig  conéixer  per  primer cop  en  el  Programa  "SINGULARS"   de TV3,  crec  que  era al  juny  de  2.009...
Després  vingué  tot  "el  renou"   de  "la  grip  A"   i  la  seva  Conferència,  difosa  en  "video"  des del seu  Monestir,  "CAMPANAS  POR  LA  GRIPE  A"

Al  febrer  del  2010,  vingué  a  Mallorca per  a donar una "conferència",  convidada per  "La  Caixa",  al  local de Can Domenge  (Ciutat),  a la  qual  vaig assistir... Abans  l'havia  saludat a Manacor,  a les Benedictines,  i li vaig fer regal del meu  "llibret"  recentment  editat  "D'UN  QUADERN  RETROBAT.-  Mallorquins  a  Burundi"


Al  2.011,  ha  publicat aquest  altre  llibre:


Llibre  de teòloga:
- dels  pensaments  sobre la  "persona"  en  la Trinitat de BASILI   de   Cesarea,  GREGORI  de Nazianz,  AGUSTÍ  d'Hipona,   RICARD  de sant  Víctor,  TOMÀS  d'Aquino,  KARL  RAHNER...  passa  a la conclusió:  SER PERSONA, AVUI.

L'exemplar  que  llegeixo   porta  la  seva  deicatòria: 



"Per  al  germà Joan,
amb  el  desig que  visqui sempre  l'Amor:  la  Llibertat  sense  límits
de Déu  en  les  seves  relacions  i  en  la  seva  solitud"
                                                                                      Teresa Forcades














Ara,   que   estic  a  punt d'acabar la  lectura,    puc  dir  que  és  a la pàgina 288 on  he trobat el text  més important.  Aquest:

                                                                                                               (pàg. 288)


......-----.....
















COL.LOQUI  a  Manacor  (a les BENEDICTINES) ,   diumenge,  8  de  juliol 2.012.

Teresa  Forcades,  que tenia  una "conferència"  el  dilluns  a Ciutat,  era el  diumenge  a les  Benedictines de Manacor per  a "descansar"
- Vaig  anar  prest  al  Monestir  i ens vérem... 

 i,   parlant  del  seu  Llibre, 

hi  va  escriure  una  "dedicatòria"
  






Després,  en  el  "jardí"    del  Monestir,  amb  unes  cinquanta   dones  i  barons,  tingué  lloc  un  "col.loqui"  força  interessant... 
entre i  entre  "compartírem  un   àpat"

hom   mai  es  cansa  d'escoltar  aquesta  dona...
















09/07/2012 09:00 Fragmenta, a les II Jornades d'Estudis Feministes en Religió de Palma

Tornar

RSS Les II Jornades d'Estudis Feministes en Religió, amb el títol "(Des)fent l'epistemologia, (De)construint la religió, Descolonitzant l'espai públic", tindran lloc a Palma de Mallorca des del 9 al 12 de juliol de 2012, organitzades pel grup d'investigació Desigualtat, gènere i polítiques públiques i pel Seminari sobre teories i pràctiques feministes de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Les activitats es faran a l'Edifici Sa Riera de la Universitat de les Illes Balears, (Miquel dels Sants Oliver, 2. Palma).
Les Jornades tenen programats tres seminaris dirigits per la professora Ulrike Auga, de la Theology School de la Universitat Humboldt de Berlin, Alemanya, seguit de tallers col·lectius en què es treballarà amb material audiovisual per tal de construir un document gràfic amb el qual proposar una intervenció pública, que s'anirà decidint en el transcurs de les jornades.
Fragmenta Editorial col·labora amb les Jornades, en les quals es podrà adquirir el llibre La teologia feminista en la història (també en castellà), de Teresa Forcades




Llibres relacionats:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada