Sebastià Taltavull, nou bisbe de Mallorca

Per Catalunya Religió. Dm, 19/09/2017

Aquest migdia finalment s’ha fet públic el previsible nomenament de Sebastià Taltavull com a bisbe de Mallorca. El fins ara bisbe auxiliar de Barcelona va ser designat administrador diocesà de Mallorca fa un any i des de llavors compaginava les dues tasques. Amb el nomenament de dos nous auxiliars a Barcelona aquest juliol, s’esperava una solució definitiva. Tot i que durant aquest any Taltavull ha estat exercint plenament com bisbe de Mallorca, eren una tasca molt difícil de compaginar indefinidament amb Barcelona. Durant aquest temps ha generat nova confiança a la diòcesi de Mallorca després del trasllat forçós del seu antecessor, el bisbe Xavier Salinas.

El cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella ha felicitat al bisbe Taltavull pel nou encàrrec que el Sant Pare li confia. El cardenal Omella ha destacat especialment “els vuit anys de servei de Monsenyor Sebastià a la diòcesi de Barcelona com a bisbe auxiliar i el darrer any essent també administrador apostòlic de Mallorca”. Quan Omella va arribar a Barcelona fa gairebé dos anys, Taltavull es va convertir en la seva persona de confiança per acompanyar-lo en el govern d’una diòcesi que el nou arquebisbe desconeixia.

Amb la sortida de Taltavull cap a Mallorca, l’equip episcopal de Barcelona queda configurat amb el cardenal arquebisbe Joan Josep Omella al capdavant i els dos nous bisbes auxiliars: Sergi Gordo, que coneix perfectament la diòcesi, i Toni Vadell, procedent precisament de Mallorca.

La basílica de la Sagrada Família acollirà el 19 de novembre una Missa en Acció de Gràcies pel servei del bisbe Taltavull a Barcelona. El 25 de novembre està previst que el bisbe electe de Mallorca iniciï el seu ministeri episcopal a la diòcesi balear en una Missa que es celebrarà a la Catedral de Palma de Mallorca.

El recorregut de Taltavull

Taltavull va ser nomenat el 2009 bisbe auxiliar de Barcelona, responsabilitat que fins l'any passat va exercir en solitari sota del mandat del cardenal arquebisbe Lluís Martínez Sistach. Nascut a Ciutadella el 1948, va ser ordenat capellà de la diòcesis el 1972. Va fer els estudis a la Facultat de Teologia de Catalunya. A Menorca va passar per la majoria de les responsabilitat més significatives del bisbat: va ser rector del santuari de la Mare de Déu del Toro de Menorca, va ser vicari general, rector del seminari, i canonge. També va col·laborar intensament amb Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i Balears (SIC) i amb el Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears. Abans d'arribar a Barcelona va estar sis anys a Madrid com a director de la Comissió Episcopal de Pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola, de la qual n'és actualment el president.

BIOGRAFIA

Neix a Ciutadella de Menorca (Illes Balears) el 28 de gener de 1948. Després dels primers estudis a la Companyia de Maria i al Col·legi Salesià, l'any 1959 ingressa al Seminari Diocesà de Menorca i cursa els estudis d'Humanitats, Filosofia i Teologia.

El 23 de setembre de 1972 rep l'ordenació sacerdotal a la Catedral de Menorca, després de cursar estudis a la Facultat de Teologia de Catalunya i obtenir la Llicenciatura en Teologia dogmàtica.

CÀRRECS PASTORALS
El mateix dia de l'ordenació sacerdotal és nomenat Director de la Casa diocesana d'Espiritualitat de Monte Toro (1972-1984) i Delegat diocesà de Joventut (1972-1989); i, dos anys després, Rector del Santuari diocesà de la Mare de Déu del Toro, Patrona de Menorca (1975-1984).

És elegit Secretari del primer Consell Diocesà de Pastoral (1973-1977) i Secretari del Consell del Presbiteri i del Col·legi de Consultors (1983-1989). Desenvolupa els càrrecs d'Assessor religiós i professor de religió del Col·legi de Nostra Senyora de la Consolació (1973-1978), de Professor de religió de l'Institut de batxillerat Josep M. Quadrado, de Ciutadella (1977-1989), i de Consiliari del Moviment de Joves Cristians, de grups de Revisió de vida del MUEC, de l'Escoltisme i grups d'Esplai.

Rep l'encàrrec de Formador (1977-1984) i Professor de Teologia dogmàtica (1977-1994) del Seminari i de l'Institut Diocesà de Teologia. És nomenat Rector del Seminari Diocesà (1995-2002); i l'any 1984 Rector de la parròquia de Sant Rafael de Ciutadella, càrrec que exerceix fins l'any 1992, any en què és nomenat Consiliari del Centre Catequístic de Sant Miquel (1992-2005).

El 23 de setembre de 1989 és nomenat Vicari general de la Diòcesi de Menorca i Moderador de la Cúria, càrrecs que exerceix fins a l'any 2002, en què és nomenat Rector de la parròquia de la Mare de Déu del Roser de la Catedral i de Sant Francesc d'Assís de Ciutadella i elegit Degà-President del Capítol i Penitencier de la Catedral (2002-2005). Li és assignada la tasca de Moderador de l'Assemblea diocesana de Menorca, celebrada entre els anys 1996 i 1998.

Així mateix, a més de treballar en el Secretariat Diocesà de Catequesi en els Departaments de Catequesi d'Adolescents i Joves (1973-1995), és nomenat Delegat diocesà de Catequesi (1989-1995) i forma part del Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i Balears (SIC), dedicant-se especialment a la catequesi d'adolescents, de joves i a la catequesi familiar.

Com a Consiliari ha treballat en els Equips de Matrimonis de Nostra Senyora (1988-2005) i s'ha dedicat a la preparació i formació de catequistes (1973-1998) i dels matrimonis catequistes de grups de catequesi familiar (1998-2005). Durant els anys 2002-2005 fou nomenat Delegat diocesà de Mitjans de Comunicació Social i Delegat per a les Relacions Institucionals.

A la Conferència Episcopal Espanyola, ha estat membre del Consell Assessor de la Subcomissió de Catequesi de la CEE des de l'any 2002 fins el mes de juny de 2005. En aquesta data és nomenat Director de la Comissió Episcopal de Pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola, càrrec que exerceix fins el gener de 2009. Des del 2009 fins el 2011 és membre d'aquesta Comissió de Pastoral i de la Comissió de Mitjans de Comunicació Social. L'any 2011és elegit President de la Comissió episcopal de Pastoral, càrrec que exerceix al llarg de dos triennis fins el 2017. Actualment és membre de la Comissió episcopal de Mitjans de Comunicació social i de la Comissió episcopal de Pastoral Social, amb l'encàrrec de Justícia i Pau.

El dia 28 de gener de 2009 és nomenat Bisbe auxiliar de Barcelona pel Sant Pare Benet XVI, i rebé l'ordenació episcopal de mans del Sr. Cardenal Arquebisbe, Dr. Lluís Martínez Sistach, a la S. E. Catedral Metropolitana de Barcelona, el dia 21 de març del mateix any. El dia 8 de setembre de 2016 és nomenat Bisbe Administrador apostòlic de Mallorca.

En la Conferència Episcopal Tarraconense, des del 2009 fins el 2013 ha exercit com a President de Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social (SIMCOS) i de la Pastoral obrera. A partir del 2013 fins l'actualitat, és el Bisbe-President del Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC), i també de la Pastoral obrera.

És autor de diversos llibres i de publicacions i articles sobre qüestions de pastoral, catequesi, família, joventut, espiritualitat i doctrina social de l'Església.

****************

********

RELEVO EN LA IGLESIA DE MALLORCA: termina la pastoral de aeropuerto entre BCN y Palma.

El obispo y su diócesis. El nuevo prelado dispone de 6 años de gobierno efectivo antes de presentar la preceptiva renuncia al Papa. Está en la línea de apertura del cardenal Omella de Barcelona y no tanto del metropolitano de Mallorca, el cardenal Cañizares. Cuenta con un clero que supera la media de edad de 70 años y permanece demasiado centrado en Palma. Se acaba la época de obispos valencianos.

EL OBISPO DEL TRÁNSITO CONFIADO.

Sebastià Taltavull tiene ante sí el reto de afrontar una improrrogable reestructuración diocesana y pastoral.

Llorenç Riera.- ANÁLISIS

Se ha respetado el guión. Nadie se lo ha saltado. Inmediatamente después de la toma de posesión de Sergi Gordó y Antoni Vadell como obispos auxiliares de Barcelona, quien ocupaba el mismo cargo en esta archidiócesis, Sebastià Taltavull, es nombrado Obispo de Mallorca de pleno derecho. Hay que decirlo así porque el prelado menorquín ha ocupado la sede mallorquina durante un año como administrador apostólico. Se dan las condiciones para acabar con la pastoral de aeropuerto, esa que siempre despega y nunca llega a aterrizar del todo en una diócesis que poco a poco ha ido sucumbiendo a la liturgia de ornamento turístico en detrimento de la pluralidad de la madurez creyente del día a día. A partir de ahí, vienen los matices. Y los retos.

Sebastià Taltavull tiene 69 años de edad. Se le pueden atribuir por tanto 6 años de gobierno antes de presentar la preceptiva renuncia al Papa. Es, en consecuencia, un obispo de transición en condiciones muy distintas a las cuatro décadas de ministerio de Teodor Úbeda y después de 12 años de deriva entre las inseguridades y los miedos de Jesús Murgui y los devaneos de Javier Salinas. La interinidad efectiva de los dos últimos prelados valencianos ha sido más nefasta que la oficial de Taltavull en un año. Murgui nunca entendió –probablemente tampoco lo intentó- Mallorca. Sallinas no se la tomó en serio.

No resulta descabellado pensar en Antoni Vadell, el mallorquín catapultado como obispo auxiliar de Barcelona, como futuro prelado de su diócesis natal. Vadell tiene 45 años y es la mitra más joven de España. Su edad y los modos personales no le asignan excesivo tiempo de permanencia en el cargo en que estrena báculo. Mientras, Sebastià Taltavull tiene mucho trabajo en Mallorca.

En un año como administrador apostólico Taltavull ha estado en todas partes. Casi ha demostrado que la ubicuidad es posible. Próximo y afable, ha actualizado los conocimientos que tenía de la diócesis de sus tiempos de seminarista y se ha esforzado en infundir esperanzas en un clero desmotivado y, en la medida de lo posible, en unos fieles distantes.

Las necesidades y los tiempos

Taltavull dice que en los últimos meses se ha visto cuatro veces con Francisco y que el Papa le ha encargado infundir ánimo a sus diocesanos. Llegó hace un año con el encargo de diagnosticar y evaluar una iglesia desorientada y escandalizada por los vínculos entre Javier Salinas y Sonia Valenzuela. Pesaban también como una losa sonados casos de pederastia y los enfrentamientos por el convento de las Jerónimas, en Palma. Ahora, con sus propias conclusiones en la mano y el aval de la confianza generada, sabe que le toca lidiar el tránsito entre la Iglesia de ayer y la práctica creyente de los católicos del siglo XXI. También el diálogo y la complicidad con la sociedad plural.

Cuenta con pocos medios para ello, seamos realistas. Dispone de un clero con una media de edad que supera los 70 años y mucho más amigo de la formalidad palmesana que la dispersión y multifunción de la Part Forana. Las nuevas hornadas de sacerdotes tienden a ser más amigas de la liturgia, el dogma y el incienso que del compromiso social o la atención a los nuevos tiempos.

Ha llegado la hora de la verdadera remodelación diocesana y pastoral y ésta no puede hacerse solo en términos clericales como pretenden todavía abundantes sectores diocesanos.

No es posible, por dos motivos, por falta de medios y porque la demanda de los tiempos y de la gente va en otra dirección. Este es el verdadero ministerio y el ánimo de encargo papal que debe difundir un Sebastià Taltavull que parece saber dónde está y en qué condiciones. Desligado ya de Barcelona pero en la línea pastoral de Omella y no tanto del metropolitano de Mallorca, el cardenal Cañizares de Valencia, le ha llegado el momento de tomar sus propias decisiones y de ejercer el pleno gobierno. Él dice que le gusta interpretar las cosas en sentido positivo. Falta le hará en tiempo de mudanza eclesial.

Diario de Mallorca – miércoles 20 septiembre 2017

****************

******

Salutació de Mons. Sebastià Taltavull Anglada, en ocasió del seu nomenament com a Bisbe de Mallorca

Germanes i germans estimats,

Fa poc més d'un any, era dia 8 de setembre de 2016, que el papa Francesc em feia l'encàrrec de servir com a bisbe administrador apostòlic l'Església que peregrina a Mallorca, mantenint el servei episcopal també a Barcelona. Ha estat un temps de pregària i de feina, d'anar i venir, en el qual hem experimentat l'ajuda del Senyor i la solidaritat mútua, feta d'acolliment, d'escolta, de comprensió i d'estimació. Us en don gràcies de tot cor i no he parat cada dia de donar-ne gràcies a Déu.

Des d'aquell moment –recordareu que ho vaig dir així– em vaig posar a disposició del Senyor i de tots vosaltres «per acompanyar-vos amb humilitat i fidelitat en el camí que estau recorrent com a comunitat creient en bé de la societat mallorquina, per tal de fer-hi present Jesús i el seu Evangeli. La veritat és que ho faig amb tot l'amor del que som capaç, però també amb la temor d'haver de respondre a tants reptes que en aquests moments se'ns presenten i fer-ho bé, tant si aquests reptes són propis de la institució eclesial com si provenen de la complexitat humana i social que vivim». Som conscient, i vosaltres també, del camí que durant aquest període ens ha tocat fer i de les respostes que hem hagut de donar per tantes circumstàncies viscudes, comptant amb les limitacions pròpies per haver de compaginar el càrrec d'administrador apostòlic de Mallorca amb el de bisbe auxiliar de Barcelona.

Us deia, també fa un any, que el moment que vivim «és fascinant i entusiasmador per a fer que la nostra vida de creients en Crist sigui paraula i gest que atreguin, interpel·lin i animin a qualsevol persona, sigui creient o no. No som una entitat privada que es reclou en ella mateixa, sinó que volem ser llevat de transformació evangèlica». Ara us puc dir que ho he experimentat en tants moments viscuts a prop vostre, en converses personals i familiars, reunions de grup, trobades a parròquies, celebracions de l'Eucaristia, dels altres sagraments i de pregària, encontres institucionals i amb els mitjans de comunicació, festes populars, i tants altres moments en els quals hem hagut de respondre al ritme que se'ns demanava, davant esdeveniments diversos i suggeriments puntuals on era precís dir una paraula o realitzar un gest en nom de l'Església. Vull que valorem sobretot el diàleg, la trobada personal, la informació transparent, la necessitat de netedat de cor a l'hora d'escoltar-nos i d'interpretar-nos

En tota ocasió, he intentat ser fidel en allò que se m´havia encomanat, fent-me proper a les persones, escoltant-les i amb la voluntat de discernir allò que Déu ens demanava per a respondre-hi amb tota honestedat. No tot ha estat fàcil, però amb l'ajuda de Déu, amb l'esperit de comunió que he trobat al meu voltant i l'esforç de cooperació que hem compartit, molts assumptes s'han anat resolent.

Vull posar especialment de relleu l'acolliment i l'afecte fraternal que sempre he rebut per part del clergat, preveres i diaques, la vostra entrega a la tasca pastoral i la sol·licitud per una Església que volem de cada dia més semblant a Jesús. Això m'anima a pensar que aquest és el camí que hem de seguir fent, reforçant encara més els lligams de comunió i amistat entre nosaltres i amb els membres de la vida consagrada, base necessària per a una acció pastoral evangèlicament fecunda i compartida amb els qui sou majoria en el Poble de Déu, els laics i laiques de les nostres comunitats. És amb vosaltres amb els qui hem de comptar més i més cada dia.

Al llarg d'aquest temps m'he demanat moltes vegades i n'he fet objecte de pregària, de quina manera millor hem de servir el nostre poble, i he vist que el que se'ns demana avui –a l'Església que viu entre les cases, en el cor del poble– és proximitat, esperit de servei, llenguatge senzill, presència significativa, oferiment d'allò que és essencial, propostes valentes i a l'abast de la gent, una especial sensibilitat envers els més pobres i les seves necessitats més urgents, una exquisida capacitat d'atenta escolta i de diàleg sincer i franc, molta humilitat, esperit de reconciliació i perdó, conviccions fermes i identitat cristiana ben definida. Tot això serà molt important tenir-ho molt present, especialment per al diàleg interreligiós i multicultural del moment que vivim i és bàsic per una convivència en pau tant necessària avui.

He entès, també, que no podem rebaixar l'entusiasme de la nostra fe ni l'ardor de la nostra caritat, que és el que fa que siguem persones que contagien esperança. He experimentat, també entre vosaltres, que quan l'Evangeli és presentat a partir de la realitat que viu la gent, quan –com diu el papa Francesc– som contemplatius de la Paraula i també del poble, compartint les seves alegries i angoixes, els seus desigs i patiments, també és font d'esperança i es recupera l'interès pel coneixement i el seguiment de Jesús. Com més el presentam a Ell i no a nosaltres, la gent més ho accepta i entén perquè, de forma normal i també misteriosa, arriba al cor, i des del cor sabem que tot té una perspectiva atractiva i nova.

Estam compromesos a seguir fent camí junts i us convid a fer-lo a bon pas i amb alegria. Som cristians, seguidors de Jesús, formam part d'aquesta Església que estimam, però, a més de refer constantment els nostres vincles de comunió interna, sabem que ens devem a tothom, sense distincions ni exclusió. Volem ser com l'ànima en el cos, que li comunica allò que Jesús ens ha dit que donem junt amb la seva persona. Cep i sarments plens de vida, brots de resurrecció. És un encàrrec al que no podem renunciar ni aigualir amb ofertes febles i indefinides, moltes vegades buides de vida i que no ofereixen res i viuen d'aparences. Ara ve un temps de anar solidificant aquests principis i fer de la nostra comunitat diocesana un espai perquè donin el seu fruit entre nosaltres. Hem de fer, especialment de la celebració de l'Eucaristia –diària i dominical– aquell moment en el qual junt amb la pregària assídua enfortim la nostra fe i ens preparam per a dur a la pràctica dels fets els nostres compromisos eclesials, familiars, professionals, educatius, ecològics i de tots els àmbits de la vida ciutadana.

Si dic tot això, és perquè durant aquest temps que estat entre vosaltres he pogut percebre el desig vehement d'una Església transparent, humil i propera a les persones, una Església que viu la gratuïtat i no exigeix res a canvi, testimoni de servei incondicional fet per amor, com ho fa Jesús. Encara que no es digui directament, és aquesta l'Església que se'ns demana també des de les crítiques o el rebuig manifest, o fins i tot des de la indiferència dels qui en altre temps n'eren fervents entusiastes. Què els ha passat? Què hem de fer? Segurament que, entre altres causes, tots tenim part de responsabilitat en el fet del seu allunyament, però crec sincerament que val la pena l'esforç d'apropar-nos-hi i d'encoratjar-los amb el gest de l'acolliment fraternal i l'estimació sincera.

Germanes i germans estimats, havent acceptat el nomenament de Bisbe d'aquesta Església diocesana, reiter una vegada més la meva disponibilitat de servei entre vosaltres en aquesta nova etapa que començam i que el sant Pare, el papa Francesc, m'encomana fer-la junts, essent entre vosaltres un ciutadà més d'aquesta terra mallorquina. Durant aquest any ens hem conegut més i per això podem dir que ens estimam més. Hem de seguir caminant amb pas ferm i sense cap por, fent de cada dia més forta la comunió entre nosaltres, que és l'edificació del Cos de Crist. El Senyor ens ho demana i l'entorn humà i social on vivim ens ho està exigint cada dia de moltes maneres. Estem-hi atents, captem-les, escoltem-les, acollim-les, portem-les a la pregària i al diàleg constructiu, i posem-les en acció. Tenim molts deures per fer en nom de Jesús i del seu Evangeli. No anam sols, Ell ens ha promet que ens acompanya i podeu estar ben segurs que no ens deixa. Fer-li confiança i acceptar-ho d'Ell, de Jesús, és ser creient. Implicar-s'hi és haver entès «ser Església» i viure la corresponsabilitat de la comunió entre nosaltres «perquè el món cregui» (Jn 17,21), com demana Jesús. Per això, vull seguir fent aquest camí junts en bé d'aquesta Església que estimam i que, en comunió amb tota l'Església, peregrina a Mallorca, això sí, sempre pensant i actuant en bé de la societat en la qual hi viu encarnada, com Jesús, amb totes les seves conseqüències.

Aquest nou nomenament suposa haver de deixar la missió que fins ara he exercit a l'estimada arxidiòcesi de Barcelona. Han estat més de vuit anys de servei episcopal com a bisbe auxiliar. No tenc paraules per agrair tot el bé que he rebut i tot el que he après, vivint el goig de l'amistat i del servei pastoral, tal com Jesús ens ho demana quan ens diu que som els seus amics. Durant el temps que encara compaginaré el servei episcopal d'ambdues diòcesis fins la presa de possessió de la Seu de Mallorca, que serà el dissabte, dia 25 de novembre, vigília de la festa de Crist Rei i cloenda de l'Any litúrgic, em permetrà poder-nos trobar per l'agraïment que sempre ens devem, sobretot al Senyor que ens acompanya.

Havent llegit o escoltat aquestes paraules, us convid a que pregueu pel sant Pare, el papa Francesc, tal com ell sempre ens demana que ho facem, per les dues Esglésies que encara em toca servir, per mi i per tot el poble, que preguem personalment i en xarxa, cadascú des de la seva condició de creient que confia en el Senyor i que se sent cridat i cridada a fer-lo present en tots els àmbits eclesials i seculars de la vida, demanant-li que l'Esperit Sant ens ompli amb els seus dons. Ho feim units i confiant en la intercessió de la nostra mare, Maria, la mare de Jesús i de l'Església, a qui a Mallorca invocam sota l'advocació de Verge de Lluc, i a Barcelona sota la de mare de Déu de la Mercè. Que, tal com ella va acompanyar sempre el seu fill Jesús en els moments favorables i adversos, nosaltres també la sentim ben a prop al costat nostre amb la seva tendresa maternal.

Amb tot el meu afecte i benedicció,

+ Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe admnistrador apostòlic de Mallorca, auxiliar de Barcelona i bisbe electe de Mallorca

NOUS BISBES AUXILIARS DE BARCELONA

Mn.LADÀRIA, Mn. TALTAVULL, Mn. VADELL

(Tres de LES ILLES)

(Jordi Llisterri-CR)

"Serviu al Senyor amb alegria".

"Alegreu-vos sempre en el Senyor".

Són els dos lemes episcopals que han escollit els dos nous bisbes auxiliars de Barcelona, Sergi Gordo i Toni Vadell. Aquest dissabte al matí han rebut l'ordenació episcopal a la Basílica de la Sagrada Família en una cerimònia que ha mostrat la satisfacció de la diòcesis per aquests nous bisbes. Coincidint amb l'alegria que remarquen els seus lemes episcopals.

La Basílica de la Sagrada Família ha completat l'aforament amb gairebé 3.500 persones i més de 300 capellans i diaques. El cardenal Joan Josep Omella ha presidit la celebració acompanyant d'una vintena de bisbes, entre ells els bisbes catalans, el president de la Conferència Episcopal Espanyola, Ricardo Blázquez, el nunci Renzo Fratini, i el nou prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, el mallorquí Lluís Ladaria. També hi han participat l'abat de Montserrat i el de Poblet. El cardenal Lluís Martínez Sistach i el bisbe auxiliar Sebastià Taltavull han estat els consagrants principals dels dos bisbes al costat d'Omella.

La cerimònia ha durant tres hores seguint tot el ritual de l'ordenació episcopal, amb nombrosos cants i l'acompanyament del Cor Francesc Valls. Ha estat la primera ordenació episcopal que s'ha celebrat a la Basílica de la Sagrada Família després de la seva consagració el 2010.

Mallorquins i catalans

"M'han dit que Mallorca s'ha quedat buida", ha fet broma Omella en iniciar l'homilia. Uns 500 mallorquins han acompanyat Toni Vadell, fins ara vicari episcopal per a l'Evangelització de la Mallorca i coordinador d'una agrupació de parròquies al voltant d’Inca. Feia 50 anys que no s'ordenava cap bisbe del clergat diocesà de Mallorca.Òbviament, també hi hagut una gran presència de representats de les diverses institucions diocesanes i de fidels i del clergat de Barcelona. Sergi Gordo, com a Secretari General de l'arquebisbat des de 2004, ha tingut una estreta relació tots els responsables diocesans, a més de la seva tasca en el Moviment de Professionals Catòlics i el contacte amb la seva parròquia natal de Cornellà o amb la de Vilafranca del Penedès. Alhora, ha estat la primera ordenació episcopal d'un capellà format al Seminari de Barcelona des de 2008.

Bisbes aprenents

"Generositat i alegria" és el que ha demanat el cardenal Omella als dos nous bisbes auxiliars. Ha alertat contra la tendència "d'anar cadascú al seu aire" i les "ganes de fer carrera". Per això, ha remarcat la importància que tindrà que a partir d'ara tot l'equip episcopal de Barcelona -Omella, Taltavull, Gordo i Vadell- conviuran al Palau Episcopal.Col·laboració, escolta, predicació, pregària, caritat... són alguns dels eixos que han de marcar "l'anunci de l'Evangeli a tots". I, recordant al papa Francesc, Omella també ha insistit en que "l'episcopat és el nom d'un servei, no d'un honor, i correspon al bisbe més el servir que el dominar". I oferir el que demana avui l'Església i el món: "misericòrdia".Al final de la celebració Gordo i Vadell han llegit conjuntament un agraïment amb la mateixa orientació. Un text compartit amb un estil molt planer: "venim a aprendre de dos en dos". S'han referit a la "petita fraternitat de bisbes" que volen construir. I han destacat que els bisbes "no som tècnics ni polítics, som pastors". La col·lecta de la celebració l'han volgut dedicar als programes d'habitatge per a famílies sense recursos de Càritas.En diversos moments de l'ordenació hi han hagut aplaudiments de suport als nous bisbes. En acabar, la celebració encara s'ha allargat amb la salutació de bona part dels fidels.

Presència institucional

A la missa a la Sagrada Família hi han assistit el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i la consellera Meritxell Borràs. També hi havia representants del Consell Insular de Mallorca ,de la delegació del Govern espanyol a Catalunya, el diputat Joan Capdevila, i l'habitual absència del consistori de Barcelona.

En l'homilia, el cardenal Omella només ha fet una breu incursió en el context polític actual i ha demanat que "el nostre poble camini en un clima de concòrdia per fer realitat una convivència ben forta". Una petició semblant a la que fa en la carta dominical que publica aquest diumenge en la que també demana "diàleg i entesa".

En acabar la celebració, un bon xàfec ha atrapat a la porta tots els assistents.