divendres, 9 de novembre de 2012

CARTES CREUADES (II)








AMB  DÉU    

O

SENSE









CELEBRAR   


Carta    32            Vicenç   Villatoro                                

... em  transmet  una  sensació  de  serenitat  i  de  pau  plena  que  sé  que  són  ben  certes,
... amb  una  manera  de  veure  el  món  i  la  vida,  amb  la   força  de  la  transcendència..
- també  podria  respirar serenitat...  però  no  plenitud...
- un  contrast  de  vegades  fins  i  tot  dramàtic entre una  activitat  frenètica  i  una  soledat  de  lectures...
- entre  setmana,  hiperactivitat;...  cap  de  setmana,  un  cert  risc  de  buidor...
-  aquestes  mirades  diferents  al món són  el  fruit  d'unes  experiències  personals  diverses  o  són  el  fruit  d'unes  visions de  fons  diverses...?
- la  no  religiositat empeny  a  alguna  forma  de  dramatisme...
- No  saps  si  la  serenitat  o  el  dramatisme  els  injectes  tu  sobre  el  món,  a  partir  de  la  teva  mirada, o  vénen  del  món   i  et  determinen...

Enmig  de  tot   això,  Nadal...
la  complicada  enginyeria  familiar...  On  el  dia  de  Nadal ?...  on  per Sant  Esteve ?   on  per  Cap  d'Any  ?
- el  dia  de  Reis,  el més  fàcil...on  hi  hagi  nens...
-  Aquest  any  no  hi  cap  indici  de Nadal  a casa,...  per  manca  d'esma...( és  el primer  Nadal  plenament  sol  a  casa...)
- per  mi,  la  vivència  de  Nadal és  important...  es  vincula  fonamentalment  a  la  tradició  i  a  la  família...
( els  meus  néts,  que  no  han  estat  batejats,  saben  qui  és el  nen  Jesús  i  la  Mare-de-Déu )
- la  meva  vivència  les  fa  passar  per  la  tradició...

¿ és  possible  una  litúrgia  sense  fe  ?
- una  litúrgia  és  fonamentalment  una   dotació  de  significat  al  temps,  una jerarquització  del  temps...  uns  moments  solemnitzats  per  uns  rituals...
- és  possible   una  jerarquia  que  faci  els  dies  diferents,  que  el  vint-i-cinc  de  desembre  no   sigui  igual  que  el  quinze  d'agost...
- uns  rituals   compartits  que  donin  solemnitat i  sentit  al calendari...
- la  comunitat,  la  família...  poden  ser  "les  fonts" d'aquesta  necessitat  de  litúrgia...

Hi  ha una litúrgia  nadalenca  que,  per  mi,  té  sentit  més  enllà  o  més  ençà  del  fet  religiós...
Valors  nadalencs  ?
-  retrobament,... proximitat,...  els  record  dels  qui  no  hi  són...
- la  construcció  de  la  família... el  fonament  de  la  societat  humana...
Nadal  no  és  tan  sols  l'expressió  d'un  calendari  religiós,  sinó  el  lloc  de  trobada  entre la  religió  i  la  necessitat  humana  de jerarquitzar  els  calendari,  de  posar-hi  fites  significatives...
- m'agrada  la litúrgia  perquè  m'agrada  la  narrativa... no  crec  que  tots  els  dies  siguin  iguals...
-  el  cicle  de  l'any...  el  cicle  de  la  vida...  demanen una  litúrgia.
(hi  ha haguts  dissenys  fracassats  o  ridículs  de  cerimònies laiques...)
La  celbració  és  compartir...  (és  fàcil  trobar  celebració  laica  del  naixement  o  de les  noces...)
-  en  el  moment  de  la  mort,  la  religió  té  un   punt  consolatori  que  és  molt  difícil   substituir  des  de  la  laicitat...
- tots  necessitem  litúrgies  per  donar  sentit...  necessitem  també  creure  coses  que  donen  sentit...
-  Trobar  sentit  a  la  mort  necessita  un  esforç i  un  contrapès  més  gran...
(en  quatre  anys  van  morir  la meva  mare,  la  meva àvia,  la  meva  dona...) 
-  Celebrar  el  què hauria  volgut  la  persona  que  acabava  de  morir...


El  Nadal és  una  festa religiosa  i  tradicional...  Si  li  traiem  la  simbologia  i  la  iconografia  religiosa  deixa  de  ser  tradicional...
Es  pot  viure  en plenitud  el Nadal  sense  fe...




Carta   33         Francesc   Torralba              

...  et  desitjo molt  bon  Nadal...  T'ho  dic  de  cor...

- el  Nadal  desperta  en  el  meu  ésser  una   barreja  de  sentiments  contraposats:
      -  indignació...   
      -  nostàlgia...  
      -  emocions  amb  matisos  diferents...
- m'indigna  la   transformació   d'una   festa  espiritual    en   una  orgia  consumista...    
   em  cansa   el  ritme  accelerat
   -  comprar,  comprar,  comprar,...  i   comprar...     
   -  Nadal  hauria  de  ser  la  festa   de  la  sobrietat...
   -  el  Nadal  genuí queda  socialment  ofegat...   exigència  de  ser  feliç...
   - la  felicitat  no  es  pot  preveure...
   - és  un  estat  interior de  reconciliació  amb  si  mateix  i  el  que  t'envolta...
   -  una  vivència  interior,  espiritual...
Cercar  la  felicitat  és  lògic...,  però  no  és   una  mera  conquesta,...   és  també  un  do...
   -  m'indigna  que  m'obliguin  a  ser   feliç...
   - no  m'agrada  ni  mica  l'embolcall  de  la  festa...   (cerco  marxar  a la  vida  silent  del  poble...)

Nadal  desperta   la  nostàlgia...  dolor  lligat  al  record...  records  de la  infantesa...
  -  la  taula  de  Nadal  <    un  petit  espill  de  la  vida... =  absències  que  fan  mal... noves  presències <  signe  i  auguri del  futur...
  -  és  agredolça  la  taula  de  Nadal...   (pels  cristians < el  cel  <   un  banquet  de  retrobament...)  (la  història,  un   llarg  camí  cap  a  la  Terra  Promesa...)
 M'agrada  la  litúrgia  de  Nadal,   la  missa  del  gall,...  les  nadales,... a  l'hora  de  la  pau...
-   a  través  d'un  infant  >  símbol  per  excel.lència  de  la  fragilitat...

"algun  motiu  d'etern  somriure   hi  deu  haver  en  el  bell  fons  de  les  coses...    el  nin  innocent  que  duem  dintre..."   (Joan  Maragall)

Nadal  és  la  festa  de  la  infantesa...
-  la  infantesa  és:   ingenuïtat,  transparència,   feblesa,   vulnerabilitat,   candidesa...








ESPIRITUALITAT   SENSE   FE

Carta    34                  Vicenç  Villatoro                    


                                        
  
             
             

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada