Del caos al cosmos
DEL CAOS AL COSMOS
(Génesi 1-3 )
En temps de crisi, 3 coses:
- Rellegir els nostres mites
- proposar nous valors
- saber ser crítics
Tot és permès menys robar l'esperança a les masses...
Gènesi 1-11
Un conjunt de mites molt antics, repastats i rellegits...
La "tradició" continua essent vehicle de saviesa,...el nou paradigma arrelarà en la memòria.
Un text = un autor = un subjecte creient = del poble d'Israel = en un moment determinat, sent la necessitat de dir als seus contemporanis unes determinades coses,
Les qüestions que preocupen a l'autor = a què vol donar resposta...
Cada vegada que són llegits aquests textos operen el miracle: semblen nous
Al principi
Un text comença a ser clàssic quan és "rellegit"
"Al principi creà Déu el cel i la terra"
Principi = BERESHIT
- Problemes de traducció...
- Al principi:
- Quelcom que comença
- Una realitat que s'organitza
- La condició de possibilitat d'una història inèdita
- dimensió cronològica = quan, abans i després
- Al principi:
- l'estructura
- el fonament
- la condició
- allò que fa que la cosa sigui el que és
- principis d'ètica, principis de matemàtiques...
Per l'autor de Gènesi 1,1 la paraula escollida té les dues possibilitats...volgudament ambigua...
EL TEMA DELS ORÍGENS:
- No aclarir el que va passar...
- Entendre el present...
- l'ahir és penyora...
- Cal saber del principi
- Els primers pensadors grecs...buscaven el principi
- Curiosament començà amb una lectura crítica dels mites de la "tradició"
- Com l'autor del Gènesi
Hi una notable diferència entre Israel i la "racionalitat" àtica:
- Els grecs afirmen els "orígens" a partir d'un horitzó politeista
- Israel, des de l'horitzó de l'Aliança...
Sols sabent de l'estructura podem arribar a saber de la realitat...
La pregunta universal pel sentit de la vida i de la mort condueix directament a la qüestió per un principi.
Els autors de la Biblia no es fien gaire de l'abstracció...es mouen a gust en el singular concret...Són gent d'acció (en tot l'AT no hi trobareu cao definició de Déu)
Només es coneix algú quan es contemplen les seves obres...L'arbre, pels fruits, no per definició...
Per la ment jueva, es dóna total identificació entre la "cosa" i el "mot" que la diu...Dir és crear...
El poble d'Israel és un poble enamorat dels mots i fascinat per la paraula...
El nom d'algú és l'afirmació de la seva "relació" amb els altres...
Déu és la clau de volta de la realitat
l'Aliança és condició prèvia a qualsevol teoria sobre la creació o sobre qualsevulla altra cosa....(per això Gènesi comença amb "B" (Bereshit), segona lletra de l'alfabet hebreu...)
- Lligam entre:
Aliança = Llei = teoria de la creació
- Primer, l'experiència de l'alliberament. Després, i a la seva llum, la teoria sobre els orígens.
Creà Déu el cel i la terra
- El cel i la terra = la parella primordial de moltes cosmogonies antigues...
- Israel rebutja qualsevol explicació politeista de les coses...
- el cel i la terra no són déus ni èsser divins...
- Fora pors, fora màgies
Creà = BARA (en llengua original)
- dues coses ens diu d'entrada:
a) en principi (l'estructura de la realitat)
b) una realitat creada
BARA en l'Antic Testament designa una acció exclusiva de Déu
Una acció:
- posar en moviment
- produir una realitat nova
- fundar
- fonamentar
- plasmar...
El subjecte de BARA és sempre Déu. I només Ell
Déu crea:
- la realitat
- la humanitat
- treu del caos allò que arriba a la vida i al ser...
- el poble d'Israel
- l'Aliança
- un "cor ben pur" (Salm 50)
El principi estructurador de la realitat és el resultat d'una intervenció de Déu...
- el ser = empremta de Déu
lectura a l'inversa:
- Jo som
- les coses són
GRÀCIES A DÉU
- Som una il.lusió de Déu
L'origen d'aquesta categoria en el pensament dels autors bíblics = l'experiència de l'Aliança
BARA = l'acció mitjantçant la qual Déu obri espais a l'esperança i al futur
DÉU
- el mot més dens del diccionari de la vida
- el que més odis i més amors ha suscitat
- el protagonista indiscutible aquí
- la causa de la crítica negativa de la religió
- la "relíquia" última d'un passat d'opressió i obscurantisme...
- un "so" al servei dels poderosos de torn...
- el referent de l'experiència quotidiana...
Per l'autor bíblic, el fonament que dóna consistència a les coses, que ell anomena ELOHIM
Rellegim els "mites" per a torbar-hi espurnes de realitat
A Gn. 1,1-2, 4a l'autor usa BARA set vegades:
- una al vers primer
- dues en la conclusió
- un per la creació dels èssers marins
- tres, per a la de la humanitat...
SET significa totalitat
TRES significa "perfecció", importància...
L'anàlisi de la realitat
"La terra era un caos: desert i buit. L tenebra cobria la superfície de l'abisme i un vent diví planava sobre les aigües"
Text majestuós
- Terra vídua del cel, indigència original,
- Necessita aclarir
- Necessita un sentit...
L'autor defineix la "situació" amb tres mots:
- Caos
- Desert
- Buit
Una situació de confusió, de mestissatge...
L'abisme:
- font de les coses
- matriu del ser
- circunstància plena de possibilitats
Un vent-diví:
- element dinamitzador
- "superlatiu" (un fibló)
Per què l'autor comença amb "paraules semblants" ??... plenes de ressonàncies negatives ??
"La història ha tornat espessa i difícil"
Tres tradicions literàries:
- "JAHVISTA"
- ELOHISTA
- SACERDOTAL
La redacció final del llibre del Gènesi,...és posterior a l'experiència de l'exili...
La història del poble jueu = lligada a la "realització" de l'Aliança i la "Promesa"
- YHWH ha fet un pacte amb Israel
- alliberament d'Egipte = caminar amb el Senyor
- Una Terra, un Temple, un Rei
Quan "es perden".. tasca és dels "Profetes" recuperar el fil de referència
Moments crítics:
- La desfeta del Regne del Nord
- La destrucció de Judà
- L'Exili
El final no pot ser més horrorós... = sembla que YHWH s'hagi tornat un "ídol" més...
- Sota les runes fumejants de Jerusalem...queden sepultadess sempre les antigues creences
- No hi ha terra...no hi ha rei...no hi ha temple...
- el caos ? la inconsistència ?
Suceeix el miracle: les classes dirigents de Judà, supervivents de Babilònia...recuperen la identitat perduda:
- a força de llàgrimes
- intensa contemplació de la pròpia religió esdevinguda fe
- una lectura nova de la nova circunstància...
- a partir de les velles "certeses"...
- en lloc de la terra = el grup humà
- en lloc del "rei" = la pertinença a la comunitat d'Israel
- en lloc del "Temple" = el compliment de LA TORAH...
A partir d'aquesta re-lectura de la vella religió es trobarà força per a continuar en les circunstàncies més adverses...
A l'exili, seguirà el temps de la reflexió fonda
- posar per escrit tantes hores de
- pregària
- tempteig
- recerca
UN EXEMPLE:
La "pregària" de la Reina Esther ( Est. 12 ss.)
................
Amb aquesta voluntat actualitzadora, naixerà el PENTATEUC...
- no repetir només les narracions dels temps antics
- demanar per l'origen dels altres pobles
- interrogar la pròpia fe sobre l'origen de tot
- proposar una lliçó definitiva sobre el sentit del temps
- gestació de la Promesa...
I escriuran Gn. 1-11: una mena de pròleg...
- on es proporcionin les claus...
- els esquemes de la interpretació
- Escolliran el "mite" com a forma literària...
- el "mite" sempre és "del present"...
Primer relat de la creació (Gn. 1,1-2,4a)
La terra era un "caos"
TOHU BOHU = allò que no té forma, ni mesura, desmesurat, informe, omdefinit, el no-res, buit, "caos = desmesura i buidor absolutes
- Interés de l'autor per l'actualitat...
- No es tracta de discutir sobre el "Big-Bang", sinó sobre la circunstància conflictiva cada vegada que es presenti...
Un text del Profeta Jeremies: "He mirat la terra: tota ella era caòtica i desolada; he mirat el cel: ni rastre de llum. He mirat les muntanyes: tremolen; i els turons: tots s'estremeixen. He mirat per tot arreu i no hi ha ningú, fins els ocells han fuit...El Senyor hi ha descarregat el foc de la seva indignació..." (Jer. 4,23-26)
Una mostra de situació de "caos"
una mostra d'actualització del caos:
CAOS = DESMESURA
- que hi hagi perruqueries per gossos devora on dormen "al ras" immigrats...
- la nostra cultura de "consum" i per al consum
- un estil de vida vertiginós, a tota velocitat, que no va enlloc...
- una "globalització" generadora de "pobreses"...
La major part de "cosmogonies" properes a Israel situen el "caos" en els orígens de la intervenció divina:
- Sumer: el vent intervé per fer sortir el "cel"...
- Egipte: cada nit la "serp" se vol engolir el Nil...
- Babilònia: festes d'any nou: Marduk ha de vèncer Tiamat...
- Cosmogonies gregues: la Terra divideix en "dos blocs" l'abisme primitiu...
- en les altres cultures molt "allunyades": els mateixos temes...(Xina, ...)
LA TENEBRA = L'ABISME
EL VENT: una llavor d'esperança en el màxim de "negativitat"
PUNTS DE PARTIDA:
- El Caos
- horitzó hermenèutic: experiència de l'Aliança i la Promesa
- Idea clau: BARA = intervenció de Déu en el si de la realitat caòtica
"Que les coses sien el que han de ser ! " (Gn. 1,3-2,4a)
"Déu digué:
- Que existeixi la llum
...
Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats"
PÀGINA MAJESTUOSA = SOLEMNE
Composició molt compacta i ben estructurada
- cadència brodada per la repetició d'unes expressions
- pensada per a ser recitada
- en "festa" important del calendari jueu
- objectiu: provocar l'admiració davant el misteri de la realitat
- acció de gràcies a Déu
- allibera de la por
- venç les forces ocultes del "caos"
- Algú responsable del procés creador de la vida
Protagonista: DÉU
35 vegades compareix el nom de ELOHIM...repetir és marcar la importància...
- Dia sisè: la paraula BARA es repeteix 3 vegades (relleu a la creació de l'home)
- Una obra en set dies: plenitud i perfecció...
- 10 vegades la frase: Déu va dir = al.lusió als 10 Manaments
- l'horitzó = l'Aliança
- la TORAH aporta consistència i sentit a les coses
- les llumeneres del cel ( tingudes per déus en les religions del voltant ) reduïdes a punts de referència dels dos calendaris...
- Sis dies per a acabar al seté = el SABAT
Paral.elismes:
- Aquest text = Exode
- Creació = Aliança
- Món = Història
- Santuari = Temple
Judici de Déu: TOT ERA BO
- "Era molt bo"...repetit fins a 5 vegades = referència al PENTATEUC = la TORAH
6 primers dies:
- Separació = diferenciació
- PUR / IMPUR
- set vegades = els èssers vius creats "segons les seves espècies"
- La Terra : Déu deixa donar nom a les coses = organització volguda per Déu
- els animals com els homes/dones = hervíbors
- relació positiva = no violència
- (Després del Diluvi, el permís per a menjar carn mostra una "etapa devaluada de la creació")
Escoltar la simfonia de Haydn
Contemplar la "Capella Sixtina"
Deixar la "nostra unidimensional racionalista"
- deixar la por al "ridícul"
- admiració pel "silent", el misteri...
- més propers a l'ànima del nostre Déu...
Motivar per l'acció ètica:
- fonamentar l'esperança
- acció transformadora
- passió del cosmos en el caos
- desig de consistència en l'inconsistent
- no hi ha esperança sense consistència
Un sector de la humanitat ha cercat l'explicació de tot al marge del "Misteri"
- la consistència i el "misteri" = Déu
- Déu no es troba ni "més enllà"...ni "més ençà"
L'experiència de l'autor li diu que l'estat normal de les coses és el caos
- les coses deixades a si-mateixes = violència
- la lluita per la vida = espais de mort
- La consistència és un do
- caos al cosmos = un do
- la gratuïtat = acte creacional
- gratuïtat = essència del BARA
- lA GRATUÏTAT és el que crea el cosmos
- La consistència del cosmos és la consistència de la gratruïtat
- La suprema realització del cosmos s'identifica amb la plenitud de la gratuïtat
- la gratuïtat sembla sempre derrotada
- Déu = responsable de la gratuïtat
- Déu sosté la insuportable fragilitat del do
- fecunda l'Abisme i el transforma en Jardí
- LA TORAH = Victòria sobre el cosmos
- Complir la Llei = voluntat lliure
- la Llei = a mercè de les forces del caos
- Fràgil com el do
- Sòlida com el do
- La Llei = element organitzador de la realitat
La gestació del "cosmos" és un procés = per etapes
- cada una sorgeix de l'anterior i prepara la següent
- No hi ha punt final
En aparéixer la humanitat, Déu es retira
La "llum" = el punt de partida del procés transformador...
Escoltar la veu de les coses que conten el seu "secret"...
El procés creador del "cosmos" desemboca en el SABBAT = acció contemplativa
-- Es pot creure en Déu després d'AUSCHWITZ...???
- tot és permès, menys robar l'esperança als homes...
(perdre la fe després d'Auschwitz és completar el treball de Hitler)
- Salvar Déu de les manipulacions...Deixar-lo ser Déu.
ELOHIM = YHWH = Déu és "Algú"... que crea
L'home i la dona = vida nova per la "relació"
- una escala en la relació
- la més fascinant = es relitza en el termes de l'amor
- diàleg entre persones = algú que esdevé "tu" d'algú
- LA FONT = no una energia impersonal... HA DE SER "ALGÚ"
Algú que diu coses:
- l'entranya del ser s'identifica amb la paraula
- Allò que fa que les coses siguin = això és-Déu-per-al-món
- Les coses són relació = comunicables
- desig de ser amb altres i per altres
Aquest Algú contempla:
- Ho troba bo
- Bondat i bellesa
- Bondat = misericòrdia-tendresa-perdó
- Impuls vers la bondat i la bellesa = això és Déu-amb-nosaltres
- aquest Algú és la vida de la vida
Aquest Algú no obté resposta:
- ni en els monstres marins
- ni en les muntanyes
- ni la lluna i el sol
Necessita un confident: PER AIXÒ CREA LA HUMANITAT
El segon relat de la creació Gn. 2, 4b-24
Al mig del jardí hi féu néixer l'arbre de la vida i l'arbre del coneixement del bé i del mal...........
......Tots dos, l'home i la seva dona, anaven nus, i no s'avergonyien"
Cosmos en el caos...(en certa manera la línea d'aquest relat seria del "cosmos al caos...")
Sorpresa i curiositat: per què una segona narració del mateix "esdeveniment" ?
Diferències:
- ha canviat el nom de Déu = EL SENYOR-DÉU
- s'he invertit la "parella primordial": el cel i la terra, ara: LA TERRA I EL CEL
Més relacionat amb els "mites" de les cultures veïnes: Babilònia i Caldea...
Elements semblants:
- El Jardí (Paradís)
- l'arbre de la Vida
- el rius
- tot situat a l'Orient
L'arbre de la "ciència del bé i del mal" només es troba en la Bíblia.
No és un "poema", sinó escrit en prosa...
Potser l'utilització d'un text "més antic", escrit per a retenir la voluntat d'educar la institució monàr¡quica...
CANVI DEL NOM DIVÍ:
Gn 1 = ELOHIM
Gn.2 = YHWH-ELOHIM (no es torna a trobar an tota la Bliblia)
Elohim = nom universal = DÉU
Yhwh = nom "nacional" del Déu d'Israel = SENYOR
Unint els dos noms es diu: que "el Senyor" (Déu d'Israel) és el Déu universal i creador
AQUESTA ÉS L'EXPERIÈNCIA I FE D'ISRAEL
LA TERRA
Cobra la seva importància...
La Terra = escenari de la història
La "nova parella primordial" = ADAMAH (la terra) + ADAM (l'humanitat)
- Ja no hi ha BARA (és l'humanitat qui ha de construir el cosmos), sinó verbs "casolans"
- YHWH-ELOHIM = terrissaire
- ni "semidéus" ni "deeses"
- ni lluita amb potències del mal
- quotidianitzar el dogma de la "creació"
- Les "mitologies" que usa han passat pel "sedàs" de les pròpies creences...
- la humanitat que treballa "produirà el cosmos"...
Un tercer element: l'aigua, la pluja
El nou procés de creació s'articula mitjançant tres elements:
- La terra caòtica
- el do de Déu
- el treball de la humanitat
ADAM:
- el nou actor
- ambivalència estructural de la persona humana
- originalitat i tragèdia
- evitar tot "dualisme"
- contradicció present en la personalitat humana
- possibilitat d'una vida "sense sentit"
Tres factors:
- iniciativa de Déu
- terra = matèria prima
- l'alè = pertany a material-divinitat
Radical unió entre la persona humana i la resta de la creació
- ADAM pertany a la terra
- terra vivificada per l'alè diví
- relació amb la divinitat
Per a la comprensió real de la "condició humana":
Perill:
- creure's déus
- deixar-se engolir per la terra
Missió d'ADAM:
- conrear l'ADAMAH (fer-ne un jardí)
- crear el llenguatge
- instaurar el diàleg
Un "jardí", no un hort...
- contemplar i gaudir
- retrobar la bellesa "perduda"...
"Ets un jardí tancat, germana meva, esposa meva, una font segellada"...
(Càntic dels Càntics)
Jardí d'EDÈN = JARDÍ DELICIÓS
ADAMAH creada per Déu = BONA I BELLA
- Déu ha creat algú perquè transformi la "terra" en "jardí"
- grandiosa concepció de la Història
- Història = procés creador de la bellesa i la bondat
DONAR NOM A LES COSES
- ( els psiquiatres diuen que quan un malalt és capaç de donar el nom correcte de la seva malaltia, està guarit)
- Donar nom = conéixer el propi paper
- El "nom" designa la vertadera naturalesa de la cosa
- Sols Déu coneix en tota la seva complexitat les coses i les persones
- Déu encarrega a l'home la tasca de trobar el vertader nom de les coses
- ADAM = encisadora dignitat = en l'òrbita de la divinitat
- l'home, de terra, és també "déu" en la mesura que posa en acció la terra fecundada
EL MIRACLE:
- Déu, tu de l'home
- l'home, tu de Déu
- l'amor diví en la forma humana d'estimar
- l'amor humà esdevingut diví = sense límits
EL LLENGUATGE
- el llenguatge crea el "cosmos"
- ADAM = responsable del llenguatge
- distingir el "nom real" dels noms enganyosos
- convertir la "ciència-tècnica" en Saviesa
ELS DOS ARBRES DEL JARDÍ
"al mig del jardí hi posa: l'arbre de la vida i l'arbre de la ciència del bé i del mal" (Gn.2,9)
- L'arbre en el pensament "mític" antic = eix vertebrador del món
- vincle entre l'espai dels déus i la casa de la humanitat = passa la vida del cel a la terra
- L'arbre símbol del Déu de la vida: - Atis = l'avet
- Osiris = el cedre
- Zeus = l'alzina
- Apol.lo = el llorer
Israel blasmarà aquesta religiositat "còsmica", però reacciona contra l'absolutisme del poder... Per això dos arbres:
- L'arbre de la vida
- l'arbre del discerniment = la Saviesa
Dos són els "eixos" que dibuixen el mapa per on hom va al jardí:
- La vida com a contingut
- el discerniment del bé i del mal com a mediació
Ens aboca al "manament" (aquí els lectors d'avui tanquen el llibre: ja hi som......¡)
Aparició del Déu arbitrari...?
- compendi de totes les dictadures
- projecció de tots els poders...?
La qüestió "punyent"
- És possible una ètica sense transcendència...?
"llibertat"
ADAM és un ésser contradictori...
- és pot fonamentar una "ètica" no-repressiva i universal ?
El recurs al "consens" = validació d'una ètica de "mínims"...
- el consens = una "forma" de transcendència
Experiència de l'autor:
- crisi i fracàs
- mal govern
- mal govern en nom de Déu (no quelsevo déu és un déu vàlid per a ser Déu...)
- Reis que han estat un desastre
- potència estrangera que domina
- dirigents que només cerque mantenir la "cota" de benestar
- abús constant del poderós sobre el dèbil, en nom de la
- li manca una direcció
- li manca una llum
- li manca una paraula que sia de confiança
Manar no és "opressió"
- en positiu = que ADAM pugui continua existint
- en negatiu = cautela per a evitar la "mort"
No "menjar"
- menjar és destruir
- és el contrari de contemplar
El "manament" és manifestació-epifania de la realitat íntima de les coses
V.18 = correcció dels "plans"
- Després d'haver-lo creat, Déu s'adona que ADAM es troba tot-sol
- mostra a ADAM tot allò que es diferencia però que no pot esdevenir "alteritat"
- ADAM es sent frustrat...
I sorgeix el "tu" de l'home : la dona
- Mentre l'ADAM dorm
- sense una intervenció programada
- una referència a l'indisponible de l'amor ?
- el secret que fa que l'altre se'ns reveli com a altre
D'una costella:
- l'amor sempre és pèrdua
- quan es vol construir un amor sense "pèrdua", el que es perd és l'amor...
- tota relació és sortir d'un mateix per anar a cercar al continent inexplorat de l'altre
- un tu per a mi
- perdre per a trobar-se amb escreix
- la construcció del "jardí" passarà per la voluntat de fer-lo entre dos...
............
PER QUÈ UN SEGON RELAT ?
Gn 1 és l'admiració des de l'esplendor i la majestat de les coses
Gn 2 és una dosi de "realisme"
Dos aspectes:
- "antropòlogia" = estructura de la persona = la contradicció com ànima de la seva ànima
- "manament" = resposta a la qüestió pel fonament de l'ètica
- Recurs a la "transcendència"
Qualsevol déu no és un bon déu per a fonamentar l'ètica... Ha de ser un Déu per a la vida, lluitador a favor de la felicitat de l'home.
La serp, Eva, Adam i Déu: la decisió errada Gn 3, 1-24
"La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet.......
........Llavors el Senyor-Déu va expulsar l'home del jardí de l'Edèn, perquè treballés la terra d'on havia estat tret. Un cop l'hagué expulsat, va posar a l'orient de l'Edèn els querubins amb la flama de l'espasa fulgurant per a guardar el camí de l'arbre de la vida"
Fins ara:
- les dades per a conéixer la realitat
- allò que les coses són en la naturalesa més íntima
- allò que poden arribar a ser = la Utopia
també:
- una mirada sobre la vida
- una mirada arrelada en la història i
- en la clau de volta del seu misteri
Cal:
- empènyer la realitat vers la realització
- les circunstàncies acaben essent hostils
- espessor de la realitat
- tot és més complicat del que sembla
- dificultats, recels, ambigüitats
- el procés que recupera el "caos"
- impulsar l'emergència del "cosmos", fràgil però possible...
S'insinuava la "tragèdia":
- la presència de "dos arbres"
- el "manament"
- la "solitud" d'ADAM
QUINES SÓN LES CAUSES ??
(un text "intens", ben soldat a l'anterior, presència de les "mitologies" de Mesopotàmia i Egipte)
Estadística:
- MENJAR, 13 vegades
- NU, 3 vegades
- CONÉIXER EL BÉ I EL MAL, 2 vegades
Tema de la narració: "menjar del fruit de l'arbre per tal de conéixer el bé i el mal, en lloc de convertir Eva i ADAM en déus, els aboca a la vergonya de saber que estan nus"
Les "peces"
la Serp
- la Serp és una criatura més (per què crea Déu un èsser tan dolent i perillós...?)
- cap "dualisme"
- Déu conserva el control de la situació...
La "serp" és astuta:
- en llengua original el mateix mot: nuesa = saviesa (ambigüitat)
La "serp" parla:
- la Bíblia és un llibre de "la paraula"
- la paraula és mediació de la realitat
- només és real allò que es diu
- ambivalència del diàleg:
- pot construir amor
- pot destruir vida
- distingir el bé i el mal i distingir la "paraula" que construeix de la que embulla...
Origen de la "Serp":
- irromp com si fos "coneguda", i no torna a sortir en tota la Bíblia
- La serp es troba en la tiara del Faraó = símbol de poder opressor
- antítesi de la "promesa"
- recorda el membre sexual masculí = al.lusió al misteri de la vida i de la mort
- canvia la "pell" = signe d'immortalitat
- el verí de la serp és molt perillós i d'ell se'n treuen "remeis" (símbol de les farmàcies)
- La "serp" = signe del "poder" ambigu que enganya
EVA
l'altra gran protagonista
- representa un col.lectiu d'humanitat organitzada en societat = matriu, condició de vida
- cap al.lusió antifeminista
El diàleg amb la serp = un pessic d'ironia
- l'ironia descol.loca, sembra el dubte...
- relació entre transcendència i felicitat
- Eva considera Déu responsable de la prohibició
Afegeix el verb "tocar":
- referència a la puresa legal
- distinció entre Pur-Impur
- trencar el "tabú"
- l'error d'Eva = l'error dels dirigents d'Israel = confonen manament amb "tabú"
- el tabú = mantenir intacte el poder del poderós...
(un clar exemple: Ester, 1, 11-22, desobediència de la reina Vaixti)
- l'incompliment del decret reial exigeix un càstig exemplar...
- només la por manté el "tabú"
- la por del càstig manté el poder del poderós...
- la mort no és conseqüència d'una actitud equivocada, sinó el càtig d'un transgressió
Eva li posa fàcil a la serp:
- Déu no és la "condició" de possibilitat
- Déu és el límit
- l'obstacle a la plenitud
- l'obstacle per a recuperar la humanitat perduda...
Grandesa de l'home que s'afirma altiu contra els déus...gelós de la seva dignitat
"en va collir i en va menjar, i va donar-ne també al seu home..."
Impressionant
- un dels textos "definitius" de la història de la literatura universal
- Menjar = destruir per a mi
- de la comunió a la possessió
- de l'admiració a l'ús i a l'abús
"....veient...que era bo..."
- la bondat i la bellesa al servei del menjar...
Quina és la realitat que l'autor viu...?
- es tracta del Tenir
- una "matriu" del caos = la set de Tenir
- Tenir i "Poder" = els únics principis
- el Tenir ha segrestat el Ser..per fer-ne una caricatura al servei del Poder
- (Un Déu pensat, elaborat, predicat a imatge i semblança dels qui controlen el "mercat"
- la set de Tenir = l'Aliança = compra-venda-paga a Déu
- Així ho veren els Profetes
- d'aquí la feredat = l'etern retorn de l'abisme
Diàleg entre la Sepr i Eva:
- Dues propostes:
- el Déu del "Jardí" i de la vida com a Absolut
- el Tenir = alternativa eficaç
(parlar de "globalització" és parlar d'universalització del "mercat", la mediació del Tenir)
Tot això ha provocat el desenvolupament de l'anomenat "pensament únic" = la traducció en termes ideològics dels interessos del capital internacional...
- Sempre ha estat així...
- Avui hi ha dues coses que suporten l'especificitat del moment històric:
- la universalitat
- la desaparició de les ideologies...
L'objectiu:
- captar la voluntat d'Eva perquè es decideixi per la forma ideològica que interessa a la Serp
- la raó manipuladora que fa de la mitja veritat el seu punt de partida...
Grums de saviesa:
- problemes: - no ètica sense transcendència
- la condició humana no és autònoma
- la llibertat humana no és absoluta en ella mateixa
- el Tenir i el Poder són les úniques alternatives... al "Jardí"
- les coses van malament quan s'introdueix el verb "tenir" com a estructura...
S'obren els ulls:
- a la "por"
- a la "nuesa"
- es perd la innocència
- vergonya de la nuesa
- deixar-se determinar pel preu de les coses
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada