PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA
CAN VALLESPIR, 13 març 2018, 20'30 h.
La sala d'actes de Can Vallespir es quedà petita per presenciar la presentació del programa de Setmana Santa de 2018. Amb una taula formada per Mons. Sebastià Taltavull, bisbe de Mallorca; Catalina Riera, batlessa de Manacor; Mons. Andreu Genovart, rector de Manacor; i Maria Sansó, presidenta de l'Associació de Confraries de Manacor. A part, també intervingueren Antònia Llodrà, regidora delegada de Turisme i delegada de Cultura de l'Ajuntament de Manacor, i l'autor del quadre imatge d'aquest any, Gaspar Morey.
El rector de Manacor inicià els parlaments fent un repàs als actes i al sentit que ha de tenir la Setmana Santa i la Pasqua. La presidenta de l'Associació agraí a totes les entitats que col·laboren amb l'organització, començant per l'Ajuntament de Manacor amb els seus diferents departaments implicats: Policia Local, Brigada Municipal, Departament de Turisme, Departament de Cultura i Departament de Medi Ambient. I seguint després per la Banda de Música, les corals Ars Antiqua, del Conservatori Professional de Música i de Fartàritx, i la Creu Roja.
|
Paraules del bisbe de Mallorca
Benvolgudes
i benvolguts confrares.
Un
any més ens trobam immersos de ple en la preparació per a viure la
setmana gran de l’any cristià, la Setmana Santa. Rebeu amb
aquestes lletres la meva més cordial salutació i la meva invitació
a fer amb autèntic esperit confrare l’itinerari que ens porta a la
celebració de la Pasqua del Senyor i que ens identifica com a
cristians. Un itinerari que vol posar-nos en sintonia amb l’Evangeli,
que és d’on rebem la invitació a la conversió i al seguiment de
Jesús. És el que se’ns ha dit just al començament de la
Quaresma: “Convertiu-vos i creis en l’Evangeli”. I, al mateix
temps, se’ns ha proposat fer un camí junts, en comunitat, en
confraria, amb esperit fraternal i en comunió amb tota l’Església.
Vull
que aquestes meves paraules us animin a fer aquest camí de vida
cristiana i que pren tota la seva significació quan manifestam la
nostra fe en públic. Avui, tots som molt sensibles als signes
externs de la nostra fe i el que volem és que manifestin amb
sinceritat allò que vivim, allò que sentim, allò que celebram,
allò que ens és propi com a seguidors de Jesús i membres vius de
la seva Església. Això, però, ha de ser ben visible i s’ha de
notar allà on hi som presents al llarg de tot l’any. Quan ho feim,
ens trobam amb Jesús de forma directa i a través de les persones
amb les quals ens trobam. Hem de desterrar qualsevol brot de
pessimisme, de desànim o de conflictes interns.
El
que anam a celebrar durant la Setmana Santa i el Tríduum Pasqual no
és una obra escènica on hi ha qui són actors i altres espectadors.
És una experiència de fe i d’Església que posa la mirada fixa en
Jesús i tracta de descobrir el seu immens amor fins al punt que dóna
la vida per tots nosaltres, a la Creu, a qui mostram al nostre poble.
Aquesta notícia és la que hem de comunicar a tothom perquè és
font de vida, perquè ens arriba de la Resurrecció de Jesús. El
papa Francesc diu que “la vida creix donant-la i s’afebleix en
l’aïllament i la comoditat. De fet, els qui més gaudeixen de la
vida són els qui deixen la seguretat de la riba i s’apassionen en
la missió de donar vida als altres” (EG 10).
Amb
tot això, estam anunciant que s’acosta la Setmana santa i Pasqua,
que és quan celebrarem els misteris més grans de la nostra vida
cristiana, i que al llarg de l’any va recorrent pas a pas la vida
de Jesús. Si celebram de forma especial aquests dies, si sortim als
carrers a manifestar públicament la nostra fe és perquè creim en
Jesús i el volem donar a conèixer, perquè volem dir públicament
que el volem seguir i ens esforçam perquè sigui el centre de la
nostra vida. Us convid, idò a fer-ho realitat, amb la major
dedicació possible, donant temps a la pregària i a fer el bé, com
ho fa i ho aprenem de Jesús.
+
Mons. Sebastià Taltavull
Bisbe de Mallorca
Bisbe de Mallorca
L’insostenible pes de la religió
Els d’ara són els dies de passió. Dit així i sentit per una persona llega i profana en qüestions d’església semblaria cosa més pròpia de films eroticofestius o llibres pujadets de to que no del que realment parlam. Els dies d’ara són els dies que recorden la passió de Jesucrist, el seu martiri i la seva mort per redimir els pecats dels homes, i de les dones.
Vivim una profusió de processons, passos, passos vivents, imatges, escenificacions i un ambient de recolliment i tristesa per la mort del profeta cristià que reverteix en alegria indissimulada el dia de Pasqua, amb l’encontre de crist ressuscitat amb sa mare, que a Manacor s’esdevé, amb gran pompa, a la plaça de sa Bassa.
L’església catòlica, hàbilment, sibil·linament de vegades, descaradament en d’altres, s’ha apropiat de tot el calendari festiu que, a priori li era alià. Festes paganes relacionades amb els solsticis avui són celebracions religioses com Nadal, Sant Antoni o Sant Joan.
Fora d’aquest calendari expropiat a la història, una celebració predomina part damunt totes com a festivitat exclusivament religiosa, tal volta perquè és la que més antigament se celebrava, ja dins el calendari jueu més primerenc: la Pasqua. Tanmateix, l’afluència de centenars (milers?) de penitents a les processons no es correspondria amb la presència practicant als temples manacorins. La setmana de passió manacorina compta amb una participació que s’aproxima a massiva mentre que la participació en els actes litúrgics d’habitud és cada dia més migrada i marginal.
Hom no pot evitar de sentir una certa olor de ranci en veure desfilar els angelets el dia de Pasqua després de l’Encontre, o de veure desenes (centenars) d’infants portats pels seus pares a brandar els rams tot saludant l’arribada de Jesús a una Jerusalem tan manacorina. Són litúrgies que vénen de nou a una majoria que tot l’any i cada dia viu d’esquena a les celebracions que tradicionalment duia a terme la comunitat catòlica.
La festa de Pasqua sosté un insostenible pes religiós per arribar a ser considerada vertaderament una festa popular. Només quan s’afebleixi aquest vincle podrem considerar-la com a tal. No és fàcil el camí que proposam, però aquest retorn ja s’ha donat en altres celebracions també vinculades a l’església, per tant, que prengui el poble llum de na Pintora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada