”JO
SOM EL CAMÍ”...
A les
acaballes del darrer sopar, els deixebles comencen a intuir
que Jesús ja no estarà molt de temps amb ells.
La sortida a l'aviat de Judes, l'anunci de que Pere
prest el negarà, les paraules de Jesús parlant de
partida pròxima, els han deixat a tots desconcertats i
abatuts ¿ Què serà d'ells ?
Jesús
capta llur tristesa i torbament. Son cor es commou.
S'oblida d'ell mateix i del que li espera, i cerca
donar ànims: “No us amoïneu. Confieu en Déu i
confieu en mi”. Més tard, seguint la conversa,
Jesús fa aqueixa confessió: “Jo som el camí,
la veritat i la vida. Ningú pot arribar al Pare
sinó és per mi”. No l'oblidem mai. “Jo som el
camí”.
El
problema, per a moltes persones, no és que visquin
extraviats o fora del camí. Simplement viuen sense
camí, perduts dins un laberint: fent i desfent els mil
viaranys que, de defora, indiquen consignes i modes
del moment.
¿ I què
pot fer un home o una dona quan es troba sense
camí ? ¿ A qui pot adreçar-se ? ¿ A qui recórre? Qui
camina per les passes de Jesús podrà tenir amb
problemes i dificultats, però està en el camí
encertat que mena al Pare. Aquesta és la promesa de
Jesús.
”JO
SOM LA VERITAT”
Aquestes
paraules amaguen una invitació escandalosa per les orelles
modernes. I, tanmateix, també avui hem d'escoltar Jesús.
No tot es redueix a la raó. El desenvolupament de
la ciència no conté tota la veritat. El misteri
últim de la realitat no es deixa agafar pels anàlisis
més sofisticats. L'esser humà ha de viure davant
el misteri últim de la seva existència.
Jesús es
presenta com a camí que mena i apropa a aquest
Misteri últim. Déu no s'imposa. No força ningú amb
proves ni evidències. El Misteri últim és silenci i
atracció respetuosa. Jesús és el camí que ens pot
menar a confiar en llur bondat.
”JO
SOM LA VIDA”
Jesús pot
transformar la nostra vida. No com a mestre llunyà que
ha deixat un legat de saviesa admirable a la
humanitat, sinó com algú viu que, des del més
pregó del nostre ser, infon en nosaltres un germen de
vida nova.
Aquesta
acció de Jesús en nosaltres es dóna quasi sempre
de forma discreta i callada. El mateix creient sols
intueix una presència imperceptible. A voltes,
tanmateix, ens invadeix la certesa, l'alegria
incontenible, la confiança total: Déu existeix, ens
estima, tot és possible, inclús la vida eterna. Mai
entendrem la fe cristiana si no acollim Jesús com
el camí, la veritat i la vida.
https://www.facebook.com/Esgl%C3%A9sies-de-Mallorca-1202057783221061/?pnref=story
enllaç a ESGLESIES DE MALLORCA
enllaç a ESGLESIES DE MALLORCA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada