Nova abadessa en temps d'incerteses i oportunitats
(Jordi Llisterri-CR) Realisme, estimació i pregària en la
benedicció abacial de la nova abadessa de Sant Benet de Montserrat que s'ha
celebrat aquest dissabte a la tarda. "La nostra comunitat, com tothom
avui, vivim un moment de canvi, incerteses i nous reptes". Així parlava Maria
del Mar Albajar en l'agraïment al final de l'eucaristia. Uns reptes que es
poden afrontar perquè "tenim l'ensenyament sempre nou del mestre Jesús i
la riquesa de la tradició monàstica".
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortès,
ha presidit la celebració que solemnitza l'elecció que va fer la
comunitat benedictina femenina de Montserrat el passat mes de juny. La
celebració s'ha fet a la Basílica de Santa Maria de Montserrat per tenir espai
per acollir totes les persones vinculades al monestir i familiars que han
acompanyat a les benedictines.
La cerimònia de benedicció està plena de símbols, tot
i que ara les abadesses ja no reben la mitra i el bàcul com es feia abans.
Cortés ha predicat l'homilia dirigida especialment a la nova abadessa, asseguda
davant seu.
Sense papers, el bisbe ha enfilat una reflexió a partir de l'expressió de sant Agustí inspirada en el salms: "Estimem perquè Déu ens eixampla el cor". I Cortés ha demanat "que la Maria del Mar cada vegada tingui un cor més gran per estimar a tothom". Aquest "eixamplament del cor" és que li permetrà "el gran repte de reconèixer el rostre de Déu en la pluralitat del monestir". També "li cal un cor eixamplat perquè l'abadessa ha de discernir". Un discerniment que "és més que el sentit comú, les bones maneres, o aplicació de les normes: el discerniment que pertoca en l'amor és la sintonia amb l'Esperit Sant".
Una
comunitat nova
Aquesta necessitat d'amor per damunt de tot és el que
també ha recollit la nova abadessa en el seu parlament. Davant dels canvis o els interrogants
de la vida monàstica "és quan ens posem al servei les unes de les altres
quan neix una comunitat nova". Una comunitat que se sustenta en "una
estimació en la que el bé de l'altre és el meu bé".
Albajar ha remacat que "vivim moments importants,
no són temps d'anar tirant". Però que això obre "l'oportunitat de
triar". I per il·lustrar-ho ha acabat llegint un fragment del Elogio a
la vida de Joan Maragall, que recorda que "la historia
verdadera de la Humanidad está aún por empezar".
En les fotos i el vídeo podeu veure alguns moments del
ritual de la celebració que comença amb les preguntes del bisbe sobre el
compromís que accepta l'abadessa. Després, el moment més intens de pregària amb
la lletania dels sants, que l'abadessa segueix estirada a terra com es fa en
les ordenacions.
En acabar l'oració de benedicció que imparteix el
bisbe, l'abadessa ha rebut el llibre de la regla de sant Benet i l'anell
abacial.
L'abadessa ha estat acompanyada al presbiteri per les
germanes de la comunitat, i altres religioses que també han participat en la
celebració. L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, i l'abat de Poblet,
Xavier Alegre, han concelebrat amb altres monjos de Montserrat i alguns
capellans vinculats a la comunitat.
Durant tota la cerimònia al costat de la nova abadessa
s'han situat la seva antecessora, l'abadessa Montserrat Viñas, i la
priora del monestir Coloma Boada.
L'acte s'ha tancat amb tres peces interpretades per la
coral In Crescendo, popularitzada al concurs "Oh happy
day", on canta una neboda de Maria del Mar Albajar.
Només unes paraules.
I són per donar gràcies.
Gràcies al Senyor Bisbe Agustí per presidir avui
aquesta celebració i també pel seu servei i acompanyament a la comunitat en
aquests deu anys del nostre bisbat.
Unes gràcies molt especials al Pare Abat i a la comunitat
de germans monjos que ens han fet lloc a casa seva tan generosament i han
facilitat aquesta celebració aquí als peus de Santa Maria.
Ens hagués agradat fer--‐ho a l’església del nostre monestir però no
hi haguéssiu cabut.
La comunitat de Sant Benet la formem les monges
que hi vivim, però també està feta de tots vosaltres.
I gràcies a tots els treballadors i persones
voluntàries amigues que feu possible aquesta celebració amb tant d’amor i d’una
manera tan eficient, i als que ens ajudeu a casa en el dia a dia amb el vostre treball.
També vull donar gràcies als meus pares, sou per
mi un exemple de generositat i del bé que es pot arribar a fer quan es vol fer
el bé.
De vosaltres he rebut entre moltíssimes coses la
meva relació ja de petita amb Montserrat i també ja de petita la sort d’haver
trepitjat amb els peus la terra dels camps i de les vinyes i les pedres dels
riu, la música, i el desig de ser bones persones.
Amb vosaltres, dono gràcies
a tota la meva família tan maca que Déu m’ha donat amb qui he tingut la sort de
créixer i seguir compartint la meva vida.
Gràcies als amics i amigues, sou part de qui sóc.
I a tots i totes els qui avui ens acompanyeu en aquesta
celebració amb la vostra presència i la vostra pregària.
Moltes gràcies avui a la Mare Montserrat, per la seva gran donació a la
Comunitat durant tots aquests anys i pel camí que ha obert durant el seu
servei com abadessa.
I d’una manera especial avui, gràcies a totes les
meves germanes de comunitat per poder caminar amb vosaltres.
Gràcies per tot el que he rebut de cada una al
llarg d’aquest temps i per poder seguir caminant amb vosaltres en aquesta
aventura que és la vida monàstica avui.
La nostra comunitat, com tothom avui, vivim un
moment de canvis, incerteses i nous reptes.
Tenim l’ensenyament sempre nou de Jesús de
Natzaret i la riquesa de la tradició
monàstica, junt amb l’exemple de moltes germanes que han fet el camí abans de
nosaltres i que avui recordem.
Però tampoc tenim cap senyal extern que ens
marqui el camí; tot és nou i tot està per fer.
I aquesta és la il·lusió. La possibilitat de fer
una comunitat nova i nova perquè sigui fruit de posar qui som al servei les
unes de les altres tot deixant--‐nos sorprendre per la novetat que d’aquí en sorgeix.
Una comunitat on trobar--‐nos tot mirant--‐nos als
ulls i tornar a començar cada dia sabent--‐ nos unides en el misteri d’un amor sempre
més
gran.
Una comunitat on ens ajudem i ajudem a descobrir la
llum que Déu ha posat en el cor de cadascú
per fer--‐la brillar.
Una comunitat
on visquem l’alegria d’estimar--‐nos i d’estimar amb aquella estimació que fa que
el bé de l’altra sigui el meu bé.
Una comunitat arrelada en la confiança, compromesa
amb el món, oberta a la novetat de l’Esperit.
Vivim moments importants, no són temps d’anar tirant.
Cada moment ho és l’oportunitat que tenim de triar
i començar a viure ja començant cadascú el món nou que més volem i que és el que
Déu ens proposa.
És temps de perdó i de compassió i de la decidida
voluntat de deixar brillar cadascú el seu do amb els altres.
“Decidme dónde haya existido una sociedad verdaderamente
cristiana. Yo no lo sé. Yo sé de algunos hombres dispersos que han vivido en
Cristo, y sé de Instituciones originades en su espíritu; però de que haya
existido una sociedad verdaderamente cristiana, de hombres vivos en Cristo que haya
permanecido, yo no lo sé.
Por esto creo que la historia verdadera de la Humanidad
està aún por empezar.
Y que este mundo en que vivimos—o creemos vivir—de Estados y leyes, y monarquías, y repúblicas, y socialismes y negocios, y de clases... este mundo,
yo creo que no es más que una prehistòria de la Humanidad que todavía hemos de empezar
a vivir –lo que se llama vivir—y que la vida està todavía oculta en nosotros; y
que en cada uno de nosotros està todavían el Hijo de Dios predicando su Evangelio,
esforzándose por avivar la chispa de la luz eterna, de la que cada hombre es un
sagrario, para incendia el mundo en la vida que guarda dentro, y consumar así la
creación de la tierra.”
Joan Maragall,
Obres Completes,
Barcelona 1947, 840.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada