dimecres, 29 de febrer de 2012

EL QUE JO CREC







EL   QUE   JO   CREC  
És  el títol del darrer Llibre 
que ha escrit  HANS   KÜNG


(una mostra  del que diu en aquest  Llibre) 




- CONFIANÇA  EN LA VIDA
      "La confiança radical és la pedra angular d'una  personalitat
sana: una actitud vers un mateix i vers el món que es remunta
a experiències dels primers anys de  vida" ( E.H.Erikson)
Aceptar-se a si mateix  constitueix  la "quintaessència"  del problema de la moral i el nucli de tota una visió del món...
     Quan una persona ha assolit tot el que podia assolir i, es miri per on es miri, ja no pot assolir res més...llavors  què?
- una actitud bàsica possitiva en front de la realitat del món i de  mi mateix...

- La pregunta per el fonament inquireix:  som  lliure  i responsable...
- Disjuntiva fonamental:  - opció  positiva
                                            - opció  negativa
És possible una  radical confiança en la vida:  estar en pau i content...una vida  "encaixada"

- La teologia  és poc  útil... la fe en el Déu cristià no és "condició-sine-qua-non"  per a tot "sí" a la vida...

El destí dels "no-creients"
   - la pregunta per una fonamentació "racional"  de l'existència humana roman  irresolta...
Una experiència espiritual:
- les tesis de la "Gregoriana" sobre la raó i la revelació eren "clares" com l'aigua...però no eren més que això:  aigua
Un ha de creure...¡   Jo volia "saber"...

- La fonamentació conscient i racional de l'existència humana està en relació  amb la pregunta que tan cristians com no-cristians  es plantegen  ja abans de llegir la Biblia =  ¿com puc acceptar ma llibertat, oberta al bé  i  al  mal?
- de sobta se'm va revelar:  Cal  "un atreviment"  basat en la confiança... Cal "gosar" un sí... arriscar-se  a confiar en  la vida...

La confiança en la vida i la fe religiosa
- es pot ser "creient" i no tenir cap confiança en la vida
- es pot tenir confiança en la vida  i no tenir cap "fe religiosa"
Cal contradir a Dostoievski...  " encara que no hi hagués Déu...no tot està permès"

La confiança és també fonament de:
                                                             -  la ciència
                                                             -  la política
                                                             -  l'economia
- ALEGRIA  DE VIURE
"Mai vaig a jeure sense pensar  que,  malgrat sigui jove,
potser al dia següent ja no existeixi; tantmateix, de quants
em conéixen , ningú pot afirmar que sigui persona de tracte
fat o melancòlic.  I aquesta felicitat, perla qual dia rere dia 
don gràcies a mon Creador, se la desig de tot cor a tots i  a
cadascun dels meus semblants" (Wolfang Amadeus MOZART)

La confiança en la vida és  bona. L'alegria de viure  encara és millor...

"There's probably no God" "Now stop  worrying and enjoy your  life"...=  No és aquest "goig" del qual fa propaganda l'ateisme social...  ni l'ateisme tràgic  que mostren aquestes paraules del "foll" de la Gaia ciència de  Niettzsche:  " Com ens hem pogut "beure" la mar...?  Qui ens ha deixat l'esponja per "esborrar" l'horitzó...? "

"With a little bit of luck"  ( Mya fair Lady)   El més important és que sigui feliç.
Estar en  harmonia -en pau-  amb jo mateix, estar content,  
- una plaent convivència, plena  de permanents alegries quotidianes...
- en totes les nacions, religions i cultures he conegut homes i dones dignes de confiança...

(el "nihilisme" fonamental és dificil de refutar però tampoc  pot  èsser demostrat..., més dolent és el "nihilisme" superficial, "trivial",   molt estès modernament... )
"nihilisme",  "cinisme",   "malevolisme" són actituds  "destructives"  i  "àgrides"...

- Fruir de la Naturalesa:  hi ha mils i mils de coses  amb les qual es pot fruir... 
(al cim dels ALPS, es pot dir: "Beu, ull, allò que la "pestanya"  reteén de la daurada exuberància del món" 
- recrear-se amb els "animals", sobretot amb els cants dels ocells...
- Però l'experiència de la "naturalesa"  no reemplaça  en el meu cas  a "l'experiència"  de Déu... 
- El "cosmos" en el qual habiten l'èsser humà i els animals "amaga"  un misteri...

Religiositat còsmica:
- La religiositat "còsmica"  d'Albert Einstein, que no es correspon amb cap concepte "antropomòrfic" de Déu,  té per a mi un sentit...
- Avui  agafam en "sèrio"  allò que Einstein  tenia difícil:  "l'ordre" i la "necessitat"  =   una  de les  cares de l'univers...
- l'altra:  el "desordre"   =    el caos   =    l'indeterminat    =    la "mecànica quàntica", que Einstein rebutjava...
- Les gran "preguntes" que el cosmos  planteja...
- Només es coneix un   4% de l'Univers...
- El que sabem  =   una gota d'aigua...;  el que ignoram   =  un   oceà...
- L'Evolució  està científicament demostrada, però no respon a "totes" les preguntes que planteja la naturalesa...

- L'actitud  convenient  per als èssers humans és =  la  modèstia intel.lectual...
- Acceptat la pròpia finitud i caducitat... i no perdre l'alegria de viure



- CAMÍ  VITAL

"Les nostres distintes tradicions religioses i culturals,
no han de ser obstacles que ens impedeixin  treballar
junts, activament, contra qualsevol forma de deshumanització
i a favor d'una major humanització. Els principis exposats en
aquesta declaració poden  ser compartits per tot èsser humà
animat per conviccions ètiques, estiguin o no fonamentades
religiosament"  (DECLARACIÓ D'UNA ÈTICA MUNDIAL 
de les Religions del Món, Chicago 4- septembre - 1.993)

Confiança en la vida, alegria de viure pel camí de la vida... 
    - On es senyala  l'itinerari   ?
                   - exemple dels esbarts d'ocells   =   una  "itel.ligència col.lectiva"
                   - entre els humans: cada persona és responsable...
                   - ha de trobar i recórrer el seu camí...

El camí vital de la Humanitat
- en l'Àfrica tropical, fa 200.000 anys, èssers començaren a caminar "dempeus", tronc-aixecat...perpendicular al sòl  =  símbol  de l'actitud ètica... apareix l'auto-consciència
- doble estructura de l'èsser humà   =   no  sol-esperit    =   no-sol instint
- al principi, l'èsser humà  era d'orientació egoista   =   la super-vivència...
- les noves "espècies" no surten només  per medi de la "selecció-natural" ... Cal
              - cooperació
              - creativitat
              - comunicació
              - altruisme-mutu
              - empatia
Una interpretació  biològica-mecanicista  no basta per a explicar  l'origen dels valors  i criteris de l'èsser humà...
(Tots els "ab-orígens" tenen la seva cultura   =    conducta humana    = convencions  = costums    =    criteris ètics...  transmesos en:
       - relats
       - paràboles
       - comparacions  
ètica de família, de clan, de tribu...normes anàlogues en els  indrets  més diversos de la "terra"    =    protecció  de
                          - la vida
                          - la propietat
                          - l'honor
                          - les relacions entre el gèneres...
"la voluntat dels déus",  manaments,  costums... transmesos de generació en generació )

La ètica sempre és "contra-facta"    =    no diu el que és, sinó el que  "ha de ser"...
Tota persona  ha d'aprendre  "modo-personali" , el que "el gènere humà"  ha après  al llarg del "camí......

En l'auto-secularitzadora   "MODERNITAT"    no han resultat  "Fallits"  els indicadors del Camí...???
- La religió "institucionalitzada"  està, freqüentment, en retràs:
 Camins fracassats:
    -  l'Islam no il.lustrat
    - el "magisteri"  Romà...
L'Església Catòlica, amb Joan  XXIII i el Vaticà II, assolí un alt grau de credibilitat...però:
   - la restauració  post-conciliar
   - La "Humanae Vitae" de Pau VI
Tot es tornà "trist"...
La meva crítica interpretació del "magisteri  pontifici" provocà que  "els responsables" de l'Església  em volgueren tancar la boca,  desacreditar-me  intra-esglesialment,  i liquidar-me acadèmicament...
L'autoritat i la infabilitat del Papa quedaren damnades  a llarg plaç...

El que jo crec   i  "el que l'Església mana creure"  s'han  allunyat  de manera considerable...

On trobar orientació en una època pobre en "orientació" ??
- Després del gran conflicte amb Roma, anys 1.979 i 1.980,  he trobat el "camí"...
     - Un diàleg   entre  les religions 
     - Elaboració d'una ètica comú, basada en la "confiança radical"
     - any 1.990  =  PROJECTE  D'UNA ÈTICA MUNDIAL 


- ÈTICA UNIVERSAL D'AFIRMACIÓ  DE LA VIDA


- L'HUMANITARISME COM A CRITERI FONAMENTAL


- ENCONTRE DE LA ÈTICA HUMANISTA  I LES GRANS RELIGIONS


- CAMÍ CAP A UN  MAJOR HUMANITARISME
    segons les quatre virtuts  cardinals: Prudència, Fortalesa, Justícia, Temperància




Seguir el meu cami:
- no deixar-me  "atemorir" per les autoritats esglesiàstiques
- recórrer el meu camí vital en solidaritat crítica amb la meva Església
-  Going my  way




- EL  SENTIT  DE  LA  VIDA

"Si coneixem la nostra matèria prima...podem ajudar
a l'individu a donar-se raó   a si-mateix del sentit
últim de la pròpia acció.  Em sembla que això ja no
és tan poc, ni tan sols  des del punt de mira de la vida
purament personal"    (MAX WEBER,  1. 918-1.919)

A tota persona, en qualsevol moment,  li ve la pregunta per el sentit   de la  vida.
- Quan les coses es torceren per a mi, després de l'Assemblea Conciliar, foren  hores obscures en que difícilment trobava "el sentit"... 
- És millor plantejar-se  conscientment pel sentit  abans de caure  en una "crisi profunda"...
- Radica el sentit en les coses  mateixes...o només en la nostra ment  ??
- Durant segles els èssers humans no es plantejaven pel "sentit"
- La resposta venia donada per la "tradició"  =   la  vida humana té sentit en Déu i el compliment de "Manaments"...
- El primer que es va plantejar pel "Sentit"  fou  J. CALVINO   =   la principal fin  de la vie humaine   =   c'est de connaître Dieu      =   per cercar  la seva "glòria"...

- El Catecisme "holandès"  de 1.948   ja que el "fi" de la persona  és   =  èsser feliç aquí  algun dia...
- I el Catecisme "Holandès" de 1.966  (Nou Catecisme per a adults)  parla del "desig de felicitat"   (copmdemnat per "Roma")


La pregunta pel sentit en la ciència i l'economia
LA  MODERNITAT:
- Fi de les guerres de "religió"
- Il.lustració
- Enciclopedisme
- Materialisme "dialèctic" de Marx
- ...
Els  "valors"  últims s'han retirat de la "vida pública"
¿ Té sentit demanar pel "sentit" en un m´pn "desencantat"...?
-  No val dir que la "ciència"  i l'economia   tenen  una "neutral-objectivitat"...
- Les ciències de la "naturalesa" i les "econòmiques"  es demanen  freqüentment pel  "sentit"
- Quan no es té en compte el "sentit"  es cau  en "efectes"  i factors  "irracionals"  que porten a  Crisis   com l'actual...

El sentit  de l'economia i la ciència  radica  en un equilibri  entre la  llibertat  i la justícia social,  entre un ordre  liberal  just, en una economia  "ecològica-social"

La pregunta de l'individu pel "sentit"
- Cap camí vital  pot eludir  "crisis"
- També des del "religiós" es poden experimentar "crisis", inclús canviar de confessió...
- Sense "religió"  es pot tenit una "ètica" ferma
- Fruir de la vida i  "sentit de la vida"   són "coses distintes"
- Res ni ningú pot obligar a una persona a demanar-se pel "sentit de la vida"
- Persones de gran  humanitat  pensen:  "la finalitat de l'existència és la mateixa existència
- Hi ha cínics  que afirmen que res té sentit
- ...
La coherència  intel.lectual  d'una vida  =    pot ser el sentit d'una vida...

Treballar per a viure o  "viure per a treballar"  ??
- Com que el "treball"  esmerça  la major part del temps de moltes  persones... poden pensar que el "sentit" de la vida  és:  treballar...
- Molts pensen que el vertader sentit d'una vida està en "l'autorealització"
- Experimentar la vida...
- Tenir  una vida plena...

No cal caure en el parany d'exigir  massa a la persona...

Cal distingir  entre "el petit sentit"  i   "el gran sentit"

Petit sentit
- Moltes persones  queden satisfetes  en les coses que fan o experimenten, si surten bé:
        - el treball
        - el temps lliure
        - l'esport
        - la vida amb parella
        - l'amor
        - la cultura
        - la música
        - un art


   
 El   "gran  sentit"
- Moltes  persones  el neguen
- Dues  respostes globals:
         - el naturalisme científic
         - el "constructivisme", idealista, materialista o estructuralista



El "naturalisme científic"  preten que  l'èsser humà és  una part de la naturalesa
                                                                                             un producte de l'Evolució

Ja en 1.982, en el llibre "¿VIDA ETERNA?",   va donar la resposta comparant el petit "poema": Contra la seducció ( B. Brecht)



BERTOLT  BRECHT                                                      HANS  KÜNG 
Contra la "seducció"  (esquerra)           =            a l'inversa     (dreta)

- El  "constructivisme", sigui del tipus que sigui vol trobar el "sentit" en les "realitzacions" humanes:
 (Hi ha una qüestió que sempre queda sense resposta:
"Si tot queda en les realitzacions humanes..."  ON  ESTÀ
LA JUSTÍCIA  per a tots "els innocents"... ? )





- EL  FONAMENT  DE  LA  VIDA

"Què sé  sobre Déu i la finalitat de la vida ?
Sé que aquest món existeix.
Que estic situat eb ell com el meu ull  en el seu camp visual.
Que hi ha en ell quelcom problemàtic que nomenam sentit.
Que aqueix sentit  no radical en ell, sinó fora d'ell.
Que la vida és el món.
Que la meva voluntat penetra el món,
Que la meva voluntat és bona o dolenta.
Que el bé i el mal, per tant, tenen que veure de qualque  manera  amb el sentit del món.
Que podem nomenar Déu al sentit de la vida, això és, al sentit del món "
(LUDWIG   WITTGENSTEIN,  1.916)

Confiança en la vida  i  alegria de viure: recórrer un camí de vida ple de sentit...però: el fonament ?
 Pregunta central de l'existència humana:  Té futur la fe en Déu ?
- La religió té un gran passat...
- tots els pobles, històricament i geogràfica,  presenten trets religiosos...
- Les religions poden morir
- El fenómen humà-religió  probablement no pot desaparéixer
- com no pòden desaparéixer  els fenómens  humans =  art,  música...

La secularització  és  un fet a "occident"...
- des de la Il.lustració  apunta a la secularitat  en tots els aspectes humans...
- La secularitat  està  contra:
              - la religió institucionalitzada
              - contra l'Església
Si la secularització està contra  la qüestió de Déu...és perquè  els seus representants oficials no han acceptat  la ciència i la democràcia modernes...

Fe en Déu  en front de  ciència i democràcia

- Lament  que s'apel.li  a Déu  per a combatre la  ciència moderna
    (embullar fil  en les relacions  religió-ciències de la naturalesa)
        cercar sempre "una solució"  humanitarista-practicable...
- Lament que  s'apel.li  a Déu  per a oposar-se a  la  democràcia moderna
  ( pressionar, cercar influències..., voler tornar a l'ancien régime )

Dos arguments  "contra"    la fe    "refutables":
    - Déu  =  la projecció d'un desig
    - La filosofia  de la història afirma que "la fi de la religió"  està pròxima 

Déu, la projecció d'un desig  ?
Gran ateus: Feuerbach, Marx, Nietzsche, Freud... afirmen que Déu és la projecció que la persona fa del seu "desig"...
- No  rebutjar aquest  "argument" sino generitzar-lo...
- Tota cosa, tota persona, tot desig,  que coneixem... "projectam"   imatges   sobre el que coneixem o desitjam...
- Argument més sòlid:  -  res existeix només perquè jo el desitgi...
                                         -  res manca d'existència  perquè jo el desitgi...


La religió, un model descatalogat...?
- Tots els arguments dels "ateismes" importants els rebat en el llibre  "¿Existe Dios?" (1.978), que tingué gran difusió...
- "Roma" com a "premi"... hi tirà terra damunt, i, mirant  només les "crítiques" que havia escrit sobre el "Papat", li retirà la llicència esglesiàstica  per l'Ensenyament, el desembre de 1.979...


Raons en contra de la "religió"
- Ateus provinents de les ciències de la naturalesa:
- Són mers epígons...
- no treuen cap "argument" seriós contra l'existència de Déu...
- censuren, això si amb raó,  el "fonamentalisme islàmic"..., "l'anti-evangèlic" culte a la personalitat promogut en torn al Papa,  la "tendència restauracionista"...  "les intrigues dels "creacionistes" protestants a Estats Units...
-  el  llibre de Richard  Dawkins  "The God  Delusion"  fa "pena" pels  seus arguments "ridículs" i una demostració de "no estar al dia"...


Raons  a  favor de la "religió" 
- La "crítica" pot  mostrar el fracàs de les "religions"...però no les pot "reemplaçar...
- El filòsof "posmetafísic", Jürgen HABERMAS,  reconeix la utilitat de la religió...
- La religió pot impregnar i motivar,  més que la filosofia,   la població.  (la filosofia =  elites)
- La religió interpel.la  racionalment i emocional...
- La religió es basa en "tradicions" sagrades,  plenes de moralitat:
              - Analectes de Confuci
              - Bhagavadgita  "hindú"
              - la Torà jueva
              - el Nou Testament
              - el  Corà
- Les religions contenen  valors i norfmes ètiques elementals
- La religió és capaç d'interpretar l'origen i la meta de l'existència...
- La religió és capaç de "crear"  una llar de confiança...

Una espiritualitat amb  "racionalitat"
- la  Fe  ha de ser "comprensible" 
- Teologia ajudada per la filosofia
- No  com la teologia "protestant" que te "aversió" a la filosofia...
- No com la filosofia  del segle XX i XXI,  que deixa la "metafísica"  per la teologia...
- No val l'aforisme  "credo quia absurdum est"...

Anar al  fons  de les coses 
-  Cercar el  "fonament lògic"  =    la ratio
- Cercar el  fonament "ontològic"    =    la   causa
- "freqüentment"  s'abusa de la paraula:  "Déu"
- una forma "nova" de parlar de Déu  =    amb respecte,   amb humilitat

- No és  obligatori   creure  en Déu.  És legítim  creure en Déu

- No és possible  presentar proves  científic-sistemàtiques de  l'existència de Déu...per què?  perquè Déu no existeix com un "objecte" en l'espai i el temps...

- No existeix cap prova concloent de l'existència de Déu... però tampoc cap  prova  en contra d'ella...( qui  reconeix que no pot "guaitar" darrera la cortina...tampoc està legitimat per  a dir que "no hi ha res darrera la cortina") 


3  VIES:  - per la "Biologia"
                  - per la  "Matemàtica"
                  - per la  "Música"

Una  evolució orientada  vers  l'èsser   humà ?
- Quants factors equilibrats amb exactitud en el "cosmos" ¡¡¡  perquè al cap de mils  de milions d'anys sorgeix la vida...
- ajustament fi  d'energia i matèria...
- tota aquesta "evolució"  ver la vida  és casual...?
- que l'evolució estava encaminada vers l'èsser humà  és  un fet científic-natural
-  Tot  casualitat...???
- Físics  i biòlegs  reconeixen  una  "sort"  de meta-llei  o super-llei   que es troba per:
    - darrere
    - damunt
    - dins...
...aquests  "ajustaments fins"... i alguns la  "denominen"  principi antròpic.
- Per un  súper-principi "transcendent" (i a un temps "immanent")...la ciència de la naturalesa no té competències...
- Es poden pensar moltes explicacions... però cap "explicació" té dret  a fer-se absoluta, sinó complementar-se totes i enriquir-se...
- El "principi-antròpic"    =      "indici"   de Déu ¡¡¡


L'infinit,  una dimensió  real ?
- Reflexions  a partir de l'espai-temps, temps-espai "quadrimensional" d'Einstein...
- Reflexions sobre el fet que qualsevol "nombre" es pot multiplica o dividir  infinitament...

( no veig que aportin res  "interessant"...)



"Entrar en consonància"  mitjantçant la música ? 
- La música i la matemàtica es donen la mà...La  música i  la religió  també...
- La música té una  misteriosa estructura matemàtica...: sistemes tonals, innombrables possibilitats  d'utilització...
- Però...
-  no hi ha cap prova "matemàtica" capaç  de  demostrar que la música  és bella  i cap prova matemàtica pot obligar a la gent a escoltar-la...
- La música convida a escoltar però no  obliga a posar-hi  l'atenció...
- La música és un fenómen físic...però és més que un fenómen físic...

- "En ella vivim, ens movem i  som..."   (què són paraules d'un apassionat per la música... o una cita del N.T.   ??











Petjades de la transcendència... 
-  Res obliga  a  "percebre"  aitals petjades,  però és possible...
- Experiències fonamentals de l'existència,   "el sentit" de tots existència...
- Tres  persones, especialment,  recorda:  Peter Berger,  Karl  Rahner,  Gustavo  Gutiérrez.

  
  

I  per acabar  aquest  primer  "quadernet",   tres  de  "les seves":

- No tan sols creure que Déu existeix, sinó  creure en Ell

- No està bé dir: "creure en l'Església..., Sant Agustí deia "Crec en Déu en virtut de l'Església

-  Molts dels nostres contemporanis dirien més aviat "Creure  en Déu, a pesar de l'Església"





 












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada