Lluís DUCH
ET VERBUM CARO FACTUM EST
LLUÍS DUCH, en les seves obres i el seu pensament, FA UN RECORREGUT per totes les mediacions necessàries, PER EMPARAULAR EL MÓN...
INTUICIÓ "CLAU" : LOGOMÍTICA
a) L'esperit encarnat in statu viae s'adreça des del "quotidià" vers l'Indecible
b) Cal passar de l'ontologicoantropològic (transhistòric) a l'històric
c) el "mythos" i el "logos"
d) Intel.lecció i afectivitat
e) Transcendir les "antinòmies" unidimensionals (LOGOMÍTICA)
f) Articular "significativament" les situacions concretes (ENPARAULAR)
g) Dramàtic enfrontament amb la "contingència"
h) L'aproximació al "misteri de Déu" és impossible al marge de La història
i) La "teologia" es fa: ANTROPOLOGIA
j) La imatge està "a mig camí" entre el concret i l'abstracte
k) Quan el Símbol es tanca, esdevé "ídol"
PUNTS ORIENTATIUS:
a) L'esperit encarnat in statu viae s'adreça des del "quotidià" vers l'Indecible
b) Cal passar de l'ontologicoantropològic (transhistòric) a l'històric
c) el "mythos" i el "logos"
d) Intel.lecció i afectivitat
e) Transcendir les "antinòmies" unidimensionals (LOGOMÍTICA)
f) Articular "significativament" les situacions concretes (ENPARAULAR)
g) Dramàtic enfrontament amb la "contingència"
h) L'aproximació al "misteri de Déu" és impossible al marge de La història
i) La "teologia" es fa: ANTROPOLOGIA
j) La imatge està "a mig camí" entre el concret i l'abstracte
k) Quan el Símbol es tanca, esdevé "ídol"
........-----......
........-------.........
IN STATU VIAE
FENOMENOLOGIA DE LA RELIGIÓ:
MYTHOS I LOGOS
INTEL.LECCIÓ I AFECTIVITAT
(En certa manera, és el que intuí Blaise Pascal (1.623-1662)
quan va dir: "EL COR TÉ RAONS QUE LA RAÓ NO ENTÉN")
AMBIGÜITAT DE LA CONTINGÈNCIA
LA QUOTIDIANITAT : Espai-temps
EMPARAULAR
A PARTIR DE LA HISTÒRIA
SIGNIFICAT DEL NOM DE DÉU
HA MORT "DÉU" ??
CREURE EN DÉU DESPRÉS DE "AUSCHWITZ"...
........-----.......
IMATGES DE DÉU...
SÍMBOL, ICONA, ÍDOL...
NECESSITAT DEL "INVISIBLE"
DEUS ABSCONDITUS....DEUS REVELATUS...¡¡¡
L'ENCARNACIÓ DEL FILL DE DÉU...
LA IMATGE DE DÉU és L'HOME
NI IDOLATRIA NI ICONOCLÀSTIA
DE L'ANTROCENTRISME possessiu A L'ANTROPOCENTRISME DESPOSSESSIU a favor de l'altre...
.........------........
DE L'ALTERITAT AL PROÏSME:
DIÀLEG INTERRELIGIÓS:
LES "RELIGIONS" ES JUGUEN EL SEU FUTUR I LA SEVA CREDIBILITAT EN LA SEVA "COMPETÈNCIA" PER DIR ALGUNA PARAULA SIGNIFICATIVA SOBRE LA HUMANITAT OPRIMIDA, CONDEMNADA A UNA MISÈRIA INJUSTIFICABLE, A UNA MARGINALITAT INEXCUSABLE I A UN SOFRIMENT PERMANENT...
L'EXPERIÈNCIA RELIGIOSA ÉS NECESSÀRIA
PER "SENTIR EL CLAM DELS OPRIMITS"
La "matriu occidental" va imposar el paradigme de la Secularització: el religiós és individual, el públic és profà/secular...
Aquest "esquema" no és el més adequat si es pren com a punt de partida la condició humana...
La persona humana oscil.la entre visibilitat i invisibilitat, entre "desafiliació" i "hiperfiliació", entre espiritual i "compromís ètic"...
L'ALTRE EL SENTIM PROPER I LLUNYÀ, SEMBLANT I DIFERENT...
L'interés per l'altre implica acollida, hospitalitat....
ENFRONT DELS REPTES DE LA HUMANITAT les "tradicions religioses" podran ser portadors d'un missatge d'Esperança...
en cap dimensió de la condició humana, la persona humana no és per ella mateixa realment autosuficient....
El diàleg interrreligiós no és transmissió d'informació sinó acollida i responsabilitat envers l'altre...
Emparaular la memòria perquè "vivim en el present del passat" i el present del futur, entre records i projectes...CERCAR LA COHERÈNCIA entre passat-present-futur EL TRAJECTE EXISTENCIAL vincula el punt de partida amb el punt d'arribada
LA CONTINGÈNCIA HUMANA I EL MAL
L'IMPERATIU "bíblic" DE POSAR FI AL CLAM DELS OPRIMITS...
L'ÈTICA per damunt la "Litúrgia"...
Les "religions" resistència contra les dinàmiques anul.ladores...
m
k
escriu Duch:
...............................
L'ESPERANÇA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada