BREU "HISTÒRIA" DE MALLORCA

1. 
   

BREU  HISTÒRIA  DE   MALLORCA

PER  A MOLTS DE MALLORQUINS,  LA HISTÒRIA DE MALLORCA ES DIVIDEIX EN DOS "TEMPS":  Els TEMPS DELS  MOROS   i    DESPRÉS  DELS   MOROS

Si bé, no massa atepeïda, MALLORCA té la seva HISTÒRIA

de la qual  en volem donar una breu relació

    -  ELS  PRIMERS INDICIS DE POBLACIÓ A MALLORCA apareixen durant el periode  NEOLÍTIC   (4.000 anys  a. C.)

          -  Habitàven  en "COVES"   (s'han trobat restes de "coves funeràries")

 La "Cova" que es troba en el que diuen "ES SECRET DE SA FIGUERA"    pot ésser d'aquest temps....

CULTURA  DE LES COVES  (2.000- 1200  a. C.)


CULTURA TALAIÒTICA  (1.200-123   a. C.)


Es troben "jaciments"  i indicis de TALAIOTS A:

-  HOSPITALET  VELL   (Municipi de Manacor)

(es pot distingir la  cultura "naveïforme", més antiga, i la  propiament "talaiòtica")

-  CAPOCORBVELL     (Municipi de Llucmajor)

-  SES PAÏSES   (Municipi d'Artà)

-  ES  CLAPER  DES GEGANTS  (Capdepera)

-  S'ILLOT  (Manacor)   

-   SON  NOGUERA  (Llucmajor)

 ............------..........

DOMINACIÓ  ROMANA   (123  a. C.  -  465  d. C.)

      -  Quint  Cecili  Metellus conquerí  Mallorca l'any 123 abans de Crist.  (Temps enrere els "foners" de "Bal.lears"  havien  intervingut a les "Guerres  Púniques", del costat dels cataginesos)

          -   A  Mallorca, en temps dels Romans, es coneixen els noms de 5 poblacions:

-  "BOCCHORIS"

        (era una població autóctona, que els romans conferderaren. Estava situada, segurament  a prop de l'actual Port de Pollença: potser on hi ha la "Possessió de Bòcquer)

Inscripció  "llatina" damunt bronze, trobada "prop" de Bócquer

-  POLLENTIA

    (Situada  devora l'actual  ALCÚDIA)

-  PALMA

         (NO ES SAP EXACTAMENT  ON ESTAVA SITUADA: en l'actual Palma de Mallorca  o en "EL PALMER"  més al Sud, devers  la comarca de Llumajor...????)

        Hi ha que tenir en compte  que el nom de "Palma" es recuperà quan en Felip V (Borbó) donà el "Decret de Nova Planta" (1716). En temps dels musulmans es deia "MEDINA-MAJURCA", i després del Rei Jaume  CIUTAT DE MALLORCA o MALLORQUES (CIVITAS  MAJORICARUM  en llatí) 

 

- TUCIS 

    

        Ningú té idea d'on podia estar aquesta "Tucis".  En lloc s'han trobat vestigis...

 

-  QUIUM     

     També s'ha dit  "GUIUM" .   Hi ha qui l'ha volguda situar per devers Sineu (QUIUM =  SINIUM)   i qui  per la "Possessió de CONIES" (Manacor)   QUIUM  =  CUNIUM... però tot això són conjectures  sense "fonament"...

......----.....  

DOMINACIÓ   "VANDÀLICA"   (465-534)

-  Els reis "vàndals", Gunderic, Genseric i Hunneric, lluitant contra l'Imperi Romà, saquejaren i dominaren a les Illes, però no forçaren als Bisbes a deixar la fe "catòlica" (el vandals eren "arrians") Es coneixen els noms dels "bisbes: Macarius de Minórica,  Helias de Majórica, i Opili d'Ebussus.Seguien depenent de la "Metrópoli de Cartagena.

DOMINACIÓ BIZANTINA   (534-750)

Caigut l'Imperi Romà d'Occident  "ELS BIZANTINS"   estengueren el seu poder cap al Mediterrani "occidental", dominant en el Nord d'Àfrica, Sardenya i Balears.
      D'aquesta "època" són les "BASÍLIQUES" paleocristianes que s'han conservat,  en part:

BASÍLICA  DE SON FIOL (Santa Maria)

BASÍLICA DE "SA CARROTJA" (Porto-Cristo)

BASÍLICA DE "SON PERETÓ  (Manacor)   

   ..........------..........

SEGLES   VIII   i   IX   .-   MALLORCA  no és de NINGÚ

Bizanci lluny  i ja dèbil,  féu que Mallorca fos  "de fet" independent...

Mallorca  estigué a "mercè" del pirates  sarraïns.  L'any 798  "Carlemany"  va defensar el mallorquins d'una incursió  mahomentana...

 

.........-----.........

DOMINACIÓ  MUSULMANA

  Primer periode  (902-1.015)

 Depenent del   CALIFAT DE CÓRDOVA, manaren a Mallorca els governadors:

Al-Hawlani,

Abb  Al.lah

Almowaffak               (Durant aquests temps es formaren el "mossàrabs":

Cautsir                                                                     cristians-arabitzats)

Mucatil

Segon periode  (1.015-1.075)

- Dominació dels "Emirs" de  DÉNIA
(l'expressió "malsonant" del  mallorquí: "me-cago-en-dena (denia)" segurament  prové d'aquest temps...

Tercer periode  (1.075-1.116)

Emirs independents:   Al-murtadà, Mobaxir, Abu Rabi Suleiman,

l'any  1.114 s'organitzà la "Croada" pisano-catalana que no assolí  conquerir "Mallorca"

Quart  periode  (1.116-1.203)

Els almoràvids  "amos" de Mallorca
Els "Almoràvids",  que havien anat a ajudar a l'emir de Mallorca contra els "pisano-catalans",  es feren Mallorca seva

Quint   periode   (1.203-1229) 

Els "Almohades" que, estenent-se pel món musulma ibèric, crearen el "Regnes de Taifas" i també agafaren Mallorca
Els Almohades no feren altra cosa que debilità "el poder musulmà"...

 

   
Durant  l'ocupació "musulmana" de l'Illa de Mallorca, l'agricultura  fou bastant "florent". Una tercera part de l'Illa estava "conreada", si bé hi ha que dir que els musulmans "mallorquins" vivien especialment del "comerç" i de la "pirateria"
Paraules "mallorquines" d'etimologia àrab relacionades amb l'agricultura: síquia, sínia, caduf, safareig, tafona, garrova, albergínia....
 

........------....... 

MALLORCA   "CRISTIANA"

L'any  1.229, el Rei Jaume I d'Aragó conquerí MALLORCA

Hom se demana com  el Rei Jaume, amb 30.ooo homes, conquerí l'ILLA, quan  en el 1.114, els pisano-catalans, amb un exèrcit que superava els  90.000,  no ho pogueren assolir...  

 

Una cosa que cal dir i afirmar és: JAUME PRIMER  era  un "Gran Rei",  en el sentit que tenia "tohom" a les seves ordes, la qual cosa donava unitat i cohesió a les seves "empreses"  i, per tant "èxit".

REIS  DE MALLORCA:

JAUME   I

El Repartiment
Conforme al "tractes" el Rei  Jaume "reparti" el "senyoriu" de Mallorca entre els Nobles que li havien ajudat: els primers, els germans Moncada, moriren en la Conquesta. La "zona" de LLEVAT  tocà al "cavaller" NUNO SANÇ. Un "cas" curiós que es va donar fou el Pariatge: La "regió" compresa entra "Sa Riera" i la zona de Ponent, fins a Sa Dragonera, estigué "segles" baix una doble jurisdicció: civil i esglesiàstica, ja que tocà al Bisbe de Barcelona, el qual fou "senyor" del Ponent mallorquí fins al segle XIX.

La "Llei de Franqueses" 
Per aquesta "Llei" el Rei concedia les terres de Mallorca, als "conreadors" amb més avantatges que les de "costum", la qual cosa afavorir a molts de "catalans"  que s'establiren a Mallorca.

Construcció de la Seu.

Primer Bisbe de Mallorca: RAMON DE TORRELLA

JAUME  II

Fill de Jaume I. Heretà MALLORCA I "EL ROSSELLÓ"

Perdé molt amb lluites entre el seu germà, Pere III d'Aragó, i el seu nebot, Alfons III. Quan féu les paus, fou un bon rei: fundà 11  pobles i construí el Castell de Bellver.

Durant  la guerra entre Jaume II i Alfons III d'Aragó,  cal destacar l'episodi  de CABRIT  i BASSA, que "s'imortalitzaren"  en la defensa del CASTELL  d'ALARÓ.

............ 

Durant  el regnat de Jaume II ,  va viure el ´BEAT RAMON LLULL, "Fill major de nostra Raça" (1233-1314). Enorme  escriptor: BLANQUERNA, LLIBRE DE L'AMIC I L'AMAT...
I gran Missioner,  viatjà incansablement per  a  convertir els "infidels-musulmans"...

REI  SANÇ

"Enterrat  a Perpinyà"

Fill de Jaume II. Rei "pacífic"

Cases del Rei Sanç  (al Teix)

Tenia  "dos" defectes: malaltís, patia d'asma, i "bord". Passava llargues temporades a Valldemossa i al Coll de Sóller, a causa de l'asma.

JAUME III

"Començà a regnar quan tenia 9 anys. Era nebot  del Rei Sanç."
Com a rei fou un "desastre":  Mallorca tenia un "comerç" florent, i el "rei" tornà a remoure les enemistats amb Pere IV d'Aragó  (era"oncle" seu), el qual s'apoderà de Mallorca.  Jaume III fugí a les terres del ROSSELLÓ, de les quals també era rei.
- Va  vendre el Rosselló al Rei de França,  per contractar un "exèrcit de mercenaris", amb el qual esperava tornar conquerír Mallorca. Desembarcà a Alcúdia i parti cap a Ciutat, esperant que la gent l'aclamaria (al seu pas la gent s'amagava dins les cases)
-  A l'altura de Llucmajor, es toparen amb les forces del Rei d'Aragó, i Jaume III perdé la batalla, el regne i la vida.
-   MALLORCA CONTINUÀ CONSTITUÏDA COM A REGNE, però ja més hi hagué "Rei de Mallorca", (el fill de Jaume III, anomenat Jaume IV, intentà, ajudat pel rei de "Castella", ésser  "Rei", però ni  pogué posar "el peu" a Mallorca)   

tomba de Jaume  II  i Jaume III  (Seu de Mallorca)

..........-----........   

MONEDA  MALLORQUINA:

  Després de la "conquesta", als segles XIII i XIV circularen a Mallorca, aquestes monedes:

- Besants                             monedes de plata guegues
- Masmodins                      monedes musulmanes d'or
- Morabetins                      monedes d'or de Castella
- Malgorins                         monedes de plata de França
- Tornesos                          monedes  de Tours
- Jaqueses                           monedes d'Aragó
- Barceloneses                    monedes de Catalunya

L'any 1.300 el rei En Jaume II  va fundar a Mallorca "la Seca":i crear la moneda "mallorquina":  Moneda  d'or
                                                   Moneda de plata
                                                   Moneda de "velló" 
                                                    el diner (unitat)

........-----.......

-  Amb la mort de Jaume III s'acaba "pròpiament" LA HISTÒRIA DE MALLORCA, perquè, malgrat  seguís existint "EL REGNE DE MALLORCA"   ja no fou més "independent":

Primer depenent   de  LA CORONA D'ARAGÓ.

Després  d'ARAGÓ-CASTELLA

i, finalment, amb els  BORBONS,  d'ESPANYA, que,  endemés, convertiren  EL REGNE DE MALLORCA   en   PROVÍNCIA DE BALEARES...

.......------.......

EL  REGNE  DE MALLORCA

Baix el "domini"  de la Corona d'Aragó i, després, d'Aragó-Castella,  Mallorca continuà essent un Regne, conservant les seves pròpies "ADMINISTRACIONS"   i  Òrgan de Govern:  EL GRAN I GENERAL CONSELL  i el "VI-REI"

Es donaren quasi "continuament" dos greus problemes socials: a) DESAVENIÈNCIES entre  CIUTAT  i  PAGESOS,  i  b)  Desaveniències  entre Mallorca i Barcelona...

CAUSES:  En el "General Consell" hi havia "Consellers", representants de la Noblesa, dels Militars, dels Comerciants  i  dels Pagesos, la qual cosa donava una superioritat "representativa"  a Ciutat.

      (Hi hagué revoltes greus, al 1.391, i especialment "forta",  al 1.450-53, coneguda, catalogada "parcialment" per José Mª Quadrado en FORENSES I CIUDADANOS.)

          (SIMÓ BALLESTER (a) TORT,  de Son Pereandreu de Manacor, capitenajà heròicament els "pagesos", i pot ésser considerat com  a "precursor" de tants "revolucionaris" que més endavant feren "canviar i progressar la "societat europea", que no espanyola. )

          Simó   "Tort" era un líder, valent i noble i estigué a punt d'apoderar-se de Ciutat, però la "fidelitat"   al Rei, i  la  traició  del Virrei, el feren perdre. Morí esquarterat.

carrer "Simó Tort" (Manacor)

    

                     Una altra revolta fou protagonitzada pels "agermanats",  quan "Las Germanías" en bona part d'Aragó-Castella,  encapçalats  per Joanot Colom, de Felanitx, (1.523).

         L'altre problema: Desaveniències entre Mallorca i Barcelona,  provenia del temps  del Jaume III,  que a causa de les seves "absurdes" guerres foté el comerç de l'Illa i l'endeutà. Els Jurats de Barcelona  deixaren diners, i després exigiren que Mallorca pagàs els "Censals" a Barcelona, en lloc de fer-ho a l'Illa.

ELS JUEUS

 Cal destacar l'Escola de Cartografia  dels "jueus" Cresques. Sobretot JAFUDA CRESQUES és considerat el "millor"  cartògraf del seu temps.

obres de Jafuda Cresques

  

L'any 1.413, s'obligà als jueus a viure en "barris separats". Així sorgiren els "CALLS"

L'any 1.435,  200 jueus es feren batejar a Ciutat

Quan la LLEI GENERAL D'EXPULSIÓ  dels Reis Catòlics, a Mallorca, pocs jueus  sortiren de l'Illa.  Tot això causà que, quan l'Inquisició, els judaizants eren perseguits, es donàs a Mallorca el fenómen dels "XUETES", (únic a Mallorca) UNA DE LES TAQUES MÉS VERGONYOSES DE LA NOSTRA HISTÒRIA .

...........------..........

EL  DECRET  DE NOVA  PLANTA

-  Acabada la "Guerra de Succesió"  el  "Borbón" , Feli V, fou proclamat  "REY  DE  ESPAÑA",  i convertí els "antics regnes" d'Aragó, Mallorca, Navarra  i altres en un sol "reino": España, centralitzà tot el poder, i amb els Decrets de NOVA PLANTA,  suprimí les "Administracions" Locals i Regionals i les convertí en PROVINCIAS,  baix el "govern" de UN GOBERNADOR.
       A Mallorca és publicà l'any 1.716.

LA HISTÒRIA DEL REGNE DE MALLORCA

la Història de Mallorca s'havia acabat

FIN  

la  memòria que ens queda...